Lleida

Totes les notícies


La Paeria ultima els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019, podran fer la sol·licitud a l’OMAC properament La Comissió Especial de l’1 d’octubre està ultimant els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019. El president de la comissió, Josep Maria Currià, ha explicat que el document de compareixença i el document de consentiment informat ja estan enllestits i es traslladaran en uns dies a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) per tal que totes aquelles persones interessades realitzin la sol·licitud per comparèixer i explicar els fets. El tràmit també es podrà fer de manera on-line, a través de la pàgina web de la Paeria, en uns dies. La petició de compareixença es traslladarà a l’àrea de Drets Civils, des d’on es convocarà a tots els interessats, que també hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni, amb la vocació d’estudiar i informar, i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha conclòs Currià.

La Comissió de l’1 d’octubre enllesteix els tràmits per fer possibles les compareixences de la ciutadania

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum podran començar a demanar-ho a finals de gener, mitjançant una sol·licitud al Registre General També hauran de signar un document de consentiment jurídic i expressar si autoritzen que s’enregistri el seu testimoni i es conservi a l’Arxiu Municipal La Comissió Especial de l’1 d’octubre s’ha reunit aquest matí per enllestir el procediment per posar en marxa les compareixences de ciutadans que volen oferir el seu testimoni sobre els fets succeïts a Lleida l’1 d’octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons ha explicat el president de la comissió, Josep Maria Currià, els membres d’aquest ens disposen ja dels documents que els ciutadans interessats hauran d’omplir per tal de poder dur a terme aquestes compareixences amb plenes garanties jurídiques. Ara, els membres de la comissió disposen d’una setmana per fer les esmenes que creguin oportunes abans de donar-los per definitius. Per una banda, hi haurà un primer document de petició de compareixença voluntària, que les persones interessades hauran d’omplir i presentar al Registre General de l’Ajuntament. La previsió és que estigui disponible cap a finals de gener, perquè la Comissió pugui començar a fer la llista de persones que volen donar el seu testimoni sobre l’1-O i pugui planificar les seves compareixences. Posteriorment, quan es vagi cridant a aquestes persones hauran de firmar també un consentiment informat on acrediten que comprenen diferents aspectes jurídics i de protecció de dades. Si cal, els membres de la comissió podran prestar-los-hi assessorament. També hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha assenyalat Currià, qui ha destacat la tasca dels serveis d’assessoria jurídica i Secretaria General de la Paeria per fer possible aquest procés amb totes les garanties.

Esquerra, JuntsxCat-Lleida i el Comú tanquen les reunions a tres bandes parlant de transparència, ètica, participació i compromís amb la memòria

Avui s'han tractat les accions al voltant de la Lleida compromesa   El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Paeria ha tancat aquest dijous la ronda de reunions programàtiques a tres bandes amb representants de Junts per Catalunya-Lleida i el Comú de Lleida amb els temes que fan referència a la Lleida compromesa, és a dir, transparència, ètica, participació ciutadana, comunicació institucional i memòria històrica. A la reunió, en què han assistit els regidors d’ERC Jordina Freixanet i Jaume Rutllant, s'ha arribat a amplis consensos en establir mecanismes de lluita contra la corrupció, un codi ètic pels càrrecs electes i tirar endavant un nou reglament de participació ciutadana. Els tres grups municipals també coincideixen en voler transmetre una política comunicativa institucional informativa -i no propagandística com fins ara-. Pel que fa a la memòria, estan d'acord en l'eliminació definitiva de tots els carrers franquistes del nomenclàtor de carrers i en el desplegament d'una comissió investigadora sobre l'1-O per fixar els fets que van passar a Lleida l'1 d'octubre del 2017 durant la jornada del referèndum. De fet, tots tres formen part de l'anomenat consens del 80% de gent que està en contra de tenir presos i preses polítiques, que defensa una República en contraposició a una monarquia i que considera que el conflicte entre Catalunya i Espanya s'ha de resoldre amb una consulta d'autodeterminació. En els propers dies els acords es presentaran a les assemblees d'ERC i el Comú respectivament per a què siguin validats. En cas que hi donin el seu vist-i-plau, la setmana vinent es podria tancar un govern d'entesa entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya-Lleida i el Comú.  

Moció d’ERC, PdeCat, Crida i Comú per denunciar la farsa de la justícia espanyola

Els quatre grups lamenten que l’alcalde fixi el ple extraordinari sobre la Sindicatura de Comptes el mateix dia que l’ordinari El grup municipal d’ERC-Avancem, el PDeCat, la Crida-CUP i el Comú de Lleida insten l’Ajuntament de Lleida a denunciar la farsa de la justícia espanyola i a demanar l’aturada de tots els processos judicials penals i administratius de caràcter polític relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència, tant el que s’està fent contra els representants polítics i de les organitzacions de la societat civil empresonats al Tribunal Suprem com la resta de procediments judicials que s’estan duent a terme contra la ciutadania. Els quatre grups han presentat aquest dilluns una moció conjunta que es debatrà al ple ordinari de la Paeria d’aquest divendres. El portaveu d’ERC-Avancem, Josep Maria Baiget, ha advertit que la Paeria no es pot quedar al marge en la vulneració de drets humans i la pèrdua de garanties democràtiques: “la ciutadania de Lleida està totalment d’acord que el ple de la Paeria prengui postura dels fets que s’estan jutjant, perquè el dret a l’autodeterminació no és delicte, la presó preventiva no s’aguanta per enlloc, no hi va haver violència com s’està demostrant amb imatges –va venir de l’altra banda, no dels nostres polítics i conciutadans que es van manifestar, i a més posem sobre la taula la denúncia que els diferents poders de l’estat, el que es diu la independència del poder judicial, és manifestament millorable. com deia el exvicepresident del TC, Luis López Guerra.” En la moció també s’exigeix al govern de l’estat espanyol la llibertat immediata de tots els presos polítics, el retorn de tots els consellers i polítics catalans exiliats i la garantia del respecte absolut als seus drets polítics, ciutadans i humans sense veure’s sotmesos a cap judici pel seu lliure exercici polític. A més, el text reclama declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió, de la vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya per part de l’estat espanyol que jutja les idees i empresona de forma il·legal; denunciar l’evident manca de separació de poders a l’estat espanyol; i demanar a les institucions europees que no continuïn emparant accions pròpies d’una dictadura i apel·lar a la justícia internacional perquè intercedeixi de manera immediata i garanteixi el respecte als drets dels ciutadans catalans.

ERC-Avancem demana a Larrosa que la Paeria s’adhereixi a la investigació de les càrregues policials de l’1 d’octubre 

El bloc del 155 va rebutjar amb Ros diverses iniciatives de l’oposició per denunciar la violència policial, donar suport als ferits o explicar la veritat de l’1O     El grup municipal ERC-Avancem farà un prec a l’alcalde Fèlix Larrosa en el que serà el seu primer ple com Paer en Cap, el proper 5 d’octubre, perquè la Paeria se sumi com a acusació popular -com va fer l’Ajuntament de Barcelona- a la investigació per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el passat 1 d’octubre durant la jornada del Referèndum i que van acabar amb més d’un centenar de ferits a Lleida. ERC-Avancem - juntament amb els altres partits sobiranistes del consistori o els Comitès de Defensa de la República- ha presentat diverses iniciatives en el darrer any demanant que la Paeria denunciés i es querellés contra els responsables del govern de l’estat espanyol i els cossos de seguretat que van exercir violència desmesurada contra els ciutadans que anaven a votar en punts electorals com l’Escola Oficial d’Idiomes, el Centre Cívic de la Mariola, el departament de Benestar i Família, el CAP de Cappont i l’institut de la Caparrella; donar suport i fer un homenatge a les persones agredides per defensar les urnes; demanar la dimissió d’Àngel Ros per les seves declaracions justificant la violència policial; posar el nom d’ “1 d’octubre” a la plaça de davant del CAP de Cappont; o facilitar tot el material gràfic possible a l’Associació Catalana de Municipis per investigar els fets i fer un informe de la veritat del que va passar. Totes les propostes van ser tombades pel bloc del 155 (PSC, C’s, PP) quan Ros era l’alcalde de Lleida. El grup demana a Larrosa que demostri un canvi de tarannà respecte al seu antecessor, Àngel Ros, i que aprofiti el primer aniversari dels fets de l’1 d’octubre per esmenar els errors del passat.  Cal recordar, però, que Larrosa i la resta de regidors del govern municipal, han mantingut la disciplina de vot del PSC en totes les votacions que s’han fet al ple de la Paeria i no ham mostrat en cap moment un distanciament respecte les declaracions i actuacions de Ros.

PSC, Cs, PP i Salmerón veten demanar un informe que expliqui la veritat sobre l’1-O

També rebutgen l’arxivament de la causa contra docents per debatre sobre la jornada del referèndum El PSC, Cs, PP i la regidora no adscrita a la Paeria han tombat la moció dels grups municipals d’ERC-Avancem, el PdeCat i la Crida per Lleida-CUP que demanava portar a terme diferents accions amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat del que va passar l’1 d’octubre a Lleida durant la jornada de votació del referèndum d’autodeterminació, en el marc d’una iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).  La moció instava la Paeria a facilitar tot el material disponible de les càrregues policials de l’1 d’octubre a l’ACM, i a fer un informe de la veritat, rigorós i acurat de la realitat perquè pugui ser útil per a totes les parts i el jutge. El debat de la moció ha comptat amb el testimoni d’Enric Sirvent, que va patir un infart al Centre Cívic de la Mariola. La regidora d’ERC-Avancem Núria Marín ha reivindicat que “saber la veritat és necessari” i que “l’acció de govern també és garantir l'honorabilitat dels homes i les dones, defensar la ciutadania de la violència sobretot quan és exercida arbitràriament i desmesuradament, és defensar la ciutat i el seu honor davant el relat manipulador de Fiscalia.”   Moció de suport als docents encausats D’altra banda, el tripartit del 155 i la regidora no adscrita també han rebutjat instar la Fiscalia a retirar les acusacions i arxivar el procediment judicial obert contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca i d’altres procediments judicials oberts com els dels centres educatius de la Seu d’Urgell, per debatre a classe sobre l’1 d’octubre, com demanava la moció d’ERC-Avancem. Sí que ha prosperat la majoria dels punts de la moció consensuada amb l’assemblea de professorat de l’INS del Palau i la Plataforma de suport 9 del Palau de Sant Andreu de la Barca: manifestar la solidaritat amb el professorat i tota la comunitat educativa, exigir que s’aturi la campanya de criminalització dels docents i l’ofensiva contra l’ensenyament  públic català i manifestar el compromís amb la convivència i la pau.

Presentació de la moció davant el Centre Cívic de la Mariola

Vega: “l’Ajuntament de Lleida ha de defensar l’honorabilitat de la seva ciutadania”

ERC-Avancem, PdeCat i Crida presenten una moció instant la Paeria a explicar la veritat dels fets de l'1 d'octubre El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, juntament amb el PdeCat i la Crida per Lleida-CUP, presenten una moció al ple d’aquest divendres instant la Paeria a portar a terme diferents accions amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat del que va passar l’1 d’octubre a Lleida durant la jornada de votació del referèndum d’autodeterminació, en el marc d’una iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Regidors dels tres grups han presentat la moció davant el casal de Gent Gran de la Mariola, un dels centres de votació que va patir més repressió policial, acompanyats per l’home que va tenir un infart i altres ciutadans que també van viure de prop les càrregues policials. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha reivindicat la necessitat de no oblidar el que realment va passar l’1 d’octubre, davant les falsedats del relat del govern espanyol i la Fiscalia general de l’Estat, així com garantir la llibertat d’expressió a l’espai públic. En aquest sentit, ha retret a l’alcalde Àngel Ros les seves declaracions respecte la carta del delegat del Govern espanyol a Catalunya, en la línia d’acatar la demanda d’Enric Millo: “si el que vol l’Ajuntament és desvirtuar la realitat amb aquesta neutralitat, nosaltres reclamem tot el contrari: que l’alcalde i l’Ajuntament de Lleida defensi l’honorabilitat de la seva ciutadania i la bona imatge de persones com l’Enric Sirvent, que va patir l’infart defensant les urnes.” “No hi ha millor neutralitat que servir a la veritat i a la bona imatge de la ciutadania”, ha conclòs Vega. La moció insta la Paeria, en primer lloc, a facilitar tot el material que tingui a la seva disposició de les càrregues policials de l’1 d’octubre a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i, si fos necessari, demanant ajuda a la ciutadania.

ERC-Avancem rebutja assistir a l'aniversari de la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O i critica el silenci de la Subdelegada en una carta

La carta de resposta a la invitació de la commemoració del 194 aniversari de la creació de la Policia Nacional: A/ Sra. Imma Manso, Subdelegada del Govern d’Espanya a Lleida   Senyora,   En relació amb la invitació a l’acte de commemoració de l’aniversari de la creació de la Policía General del Reino (actualmente, Cuerpo Nacional de Policía), us comunico que no hi assistirà cap dels membres del nostre grup municipal. Com a norma general, el nostre criteri és no assistir a cap acte institucional que no organitzi o coorganitzi la Paeria de Lleida, llevat dels que es fan en motiu de la Festa Nacional de Catalunya o de l’homenatge al President Companys.   En el cas de la vostra invitació, hi concorren una sèrie de circumstàncies –que volem fer-vos paleses– que són motivació afegida a la del criteri abans exposat. En primer lloc, pel comportament impropi i abusiu per part d’un cos policial contra ciutadanes i ciutadans del nostre país que, en exercici dels seus drets civils, van sofrir com a resposta d’aquest mateix cos i de la Guàrdia Civil càrregues antiavalots i actes intimidatoris, amb més d’un centenar de persones ferides a la ciutat de Lleida. Comportament que va continuar en dies posteriors, tant en la seua presència al carrer (especialment davant de llocs tan sensibles com escoles o places públiques), acompanyada amb algunes situacions que incomodaven ciutadanes i ciutadans de Lleida. Circumstàncies que no van merèixer ni un sol acte de contrició, desgreuge o petició de perdó ni per part de la Subdelegación que dirigiu ni dels cossos policials.    En segon lloc, el nostre rebuig a l’actitud impròpia que, com a càrrec, vàreu tenir cap a la ciutadania de Lleida durant el referèndum del dia 1 d’octubre quan, amb motiu de les càrregues policials efectuades a diversos col·legis electorals de la ciutat i del territori, al no comparèixer en cap moment per donar explicacions ni –encara menys– demanar excuses per l’actuació violenta i desproporcionada de molts dels efectius que hi van intervenir.

Moció conjunta per demanar que la Paeria reti homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre

Reclama concedir medalles de la ciutat als ferits i posar el nom "1 d'octubre" a un espai públic   Els grups municipals ERC-Avancem, PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida presenten una moció conjunta al Ple d'aquest mes de febrer per demanar que la ciutat reti homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre, desencadenades com a conseqüència de l'intent de l'estat espanyol d'intentar evitar el referèndum d'autodeterminació a través de la repressió. La moció proposa concedir la medalla de la ciutat al col·lectiu de veïns, veïnes i voluntaris que van patir la violència policial i, en especial, a les persones que van resultar ferides. Al mateix temps també es reclama a la Paeria que posi el nom "1 d'octubre" a un carrer, plaça o espai públic de la ciutat. El text de la moció recorda els fets de l'1 d'octubre a la ciutat de Lleida i relata la intervenció de la policia espanyola en diversos espais públics, com l'Escola Oficial d'Idiomes, el CAP de Cappont, els Serveis Territorials del Departament de Treball, l'Institut de la Caparrella o l'IES Ronda, entre altres, i es fa referència a les destrosses materials i, sobretot, a les desenes de persones que van resultar ferides. Entre aquests ciutadans que van patir la violència policial, es fa esment especial a una persona que va patir un infart al barri de la Mariola com a conseqüència de la situació que s'hi vivia i que va estar a punt de costar-li la vida. Els grups que subscriuen la moció demanen que la Paeria reconegui el mèrit de les persones ferides pel fet de voler exercir el seu dret a vot i per voler defensar les urnes per tal que altres persones també poguessin votar. Per fer-ho, proposen l'aplicació del Reglament especial d'Honors i Distincions, que regula la concessió de distintius honorífics i altres distincions, com ara la introducció en el nomenclàtor de carrers o d'instal·lacions municipals del nom de persones amb mèrits especials, fets de rellevància o dates destacables.