Lleida

Totes les notícies


L’Ajuntament de Lleida crea un protocol per prevenir i detectar situacions de conductes sexuals inadequades a les escoles artístiques municipals

El va presentar en roda de premsa la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria, Sandra Castro, i la directora de l'Aula Mireia Teixidó. El primer que s’ha realitzat és el de l’Aula Municipal de Teatre, en el marc del projecte “Espais segurs en l’àmbit educatiu”, i el proper curs ja estaran enllestits el del Conservatori Municipal de Música i l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. La regidoria d’Educació, Drets Civils i Feminisme ha impulsat el projecte “Espais segurs en l’ àmbit educatiu" amb un seguit d’accions adreçades a prevenir, detectar i actuar davant la possibilitat que es produeixi qualsevol cas de conducta sexual inadequada a les escoles artístiques municipals: l’Aula Municipal de Teatre, l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol i el Conservatori Municipal de Música. La regidora d’Educació, Sandra Castro, juntament amb la directora de l’Aula Municipal de Teatre, Mireia Teixidó, ha presentat el primer dels tres protocols que ja està elaborat i s’ està implementant, el ‘Protocol d’actuacions en cas de conductes sexuals inadequades a l’Aula Municipal de Teatre’. Aquest document s’ha realitzat amb la col·laboració dels professionals especialitzats que han impartit formació específica als docents de l’aula i de tècniques del Casal de la Dona. Castro ha explicat que el protocol inclou un circuit i una comissió de seguiment quan es produeix algun cas de possible conducta sexual inadequada i també un codi de conducta per al personal de l’Aula Municipal de Teatre: “ El sector teatral està pendent d’aquest protocol per exportar-lo a altres escoles de teatre i al conjunt del sector, penseu que és un món on hi ha molt contacte físic i de vegades les línies i els límits són difosos i aquest protocol ajudarà a definir quins són aquests límits”. Tall de veu regidora Sandra Castro La directora de l’Aula Municipal de Teatre, Mireia Teixidó, ha explicat que aquest és el primer Protocol que abasta una franja d’edat àmplia, des d’infants a adults, que són els alumnes de l’Aula Municipal de Teatre.

Les obres del nou edifici de l’escola de Pinyana-Balàfia es preveu que comencin al maig

L’alcalde, Miquel Pueyo, s’ha reunit amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló, amb qui han parlat de l’activació de la mesa de diàleg a l’escola Cervantes, la millora d’una part dels equipaments del centre dels Camps Elisis i del diàleg que s’obrirà amb els veïns/es i entitats de Cappont per definir el model del futur del centre de secundària El paer en cap, Miquel Pueyo, s’ha reunit aquesta tarda amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló, per tractar aquells temes d’interès en l’àmbit educatiu referents a la ciutat de Lleida. Un dels temes que s’han posat sobre la taula ha estat l’escola de Pinyana, que està en barracons des de fa una dècada i que la Paeria ja va aprovar en el pressupost per al 2020 l’aportació d’1,2 milions per fer possible la nova construcció. Les obres del nou edifici de l’escola de Pinyana-Balàfia, al barri de Balàfia, està previst que comencin al mes de maig. La regidora d’Educació, Sandra Castro, ha assistit a la reunió, també amb el director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, i el director dels Serveis Territorials a Lleida, Carles Vega. Castro ha comentat que en les properes setmanes s’activarà la mesa de diàleg a l’escola Cervantes del Centre Històric. La primera sessió es convocarà perquè comunitat educativa, famílies, entitats del barri, Paeria i els serveis territorials defineixin conjuntament el model per als propers anys d’aquest centre a l’actual ubicació. En el decurs de la reunió s’ha parlat d’iniciar un procés de diàleg amb les AMPA de Cappont, el Consell de Zona i les organitzacions del barri per definir quin model de centre de secundària hi convé. S’ha refermat el compromís per obrir aquest diàleg i dissenyar el model del centre. També a Cappont s’ha confirmat la millora d’una part dels equipaments de l’escola Camps Elisis, que es podria dur a terme durant aquest estiu per, més endavant, ampliar les instal·lacions.

Sandra Castro a la presentació de la campanya AMB ORGULL: "Hem de convertir Lleida en un referent en la lluita contra la lgtbifòbia"

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

L’alcalde Miquel Pueyo anuncia que Lleida dedicarà un carrer a Neus Català abans que finalitzi l’hivern

El paer en cap participa en la commemoració del Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust per fer una crida a recordar i perpetuar aquests fets perquè no puguin tornar a succeir Pueyo assenyala que des de la Paeria s’han fet i es continuaran fent accions de recuperació de la Memòria Històrica i, davant la demanda del Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista, agafa el compromís d’eliminar, subratllar i contextualitzar els vestigis vinculats a la llarga nit del franquisme Representants dels col·lectius víctimes de l’Holocaust encenen espelmes i llegeixen missatges entorn de l’escultura FITA, on hi ha gravats els noms dels 45 lleidatans víctimes d’aquesta barbàrie  L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que abans que finalitzi l’hivern la ciutat dedicarà un carrer a Neus Català, símbol de les persones que van fer cap als camps de concentració nazis i que van dedicar la resta de la seva vida “a reforçar la memòria, explicar l’experiència i donar un bri d’esperança, ja que cal estar sempre amatent perquè la barbàrie de l’holocaust no retorni”. El paer en cap ha fet aquest anunci en el decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que ha tingut lloc aquest migdia davant de l’escultura Feta, erigida en memòria dels lleidatans deportats als camps de concentració, el nom de 45 dels quals està inscrit al peu del monument. Miquel Pueyo ha assenyalat la simbologia d’actes com el d’avui. “Som aquí per recordar”, ha dit. “Volem preservar la memòria, per aprendre de l’experiència, per a fer un acte de reparació amb les víctimes que, massa sovint, visualitzem per efectes de les fotografies o del cinema, com a vestides amb l’uniforme de ratlles i desproveïdes d’identitat”. Ha estat llavors quan ha dit que “hem de fer un esforç per recordar la memòria d’aquestes víctimes en la seva condició humana plena.

La Paeria posa en funcionament l’Oficina dels Drets Humans (ODH) de Lleida

S’obre aquest dijous, 23 de gener a les 17h, i estarà situada als baixos de l’edifici de Mercolleida L’ODH assessorarà jurídicament la ciutadania i recollirà documentació vinculada a la vulneració de drets fonamentals i també realitzarà tasques de prevenció i sensibilització La Paeria posa en funcionament, aquest dijous, l’Oficina de Drets Humans (ODH) de Lleida. Aquest nou servei, situat als baixos de l’edifici de Mercolleida, tindrà dos àmbits de treball, un d’atenció a la ciutadania i l’altre, de prevenció i sensibilització. L’ ODH assessorarà els ciutadans i ciutadanes a nivell jurídic I es recollirà la informació i documentació vinculada a la vulneració de drets fonamentals, especialment civils i polítics, i també referent a situacions de discriminació. Les funcions de l’oficina inclouran també l’acompanyament a les persones que han patit vulneració de drets fonamentals, civils, polítics i situacions de discriminació i la mediació entre les parts implicades en un conflicte per vulneració de drets i discriminació. D’ altra banda, l’ODH també realitzarà accions de sensibilització sobre Drets Humans a la ciutat i drets de ciutadania amb l’objectiu de prevenir i garantir l’exercici dels drets del conjunt de la població. L’ Ajuntament de Lleida considera com a prioritari el bon govern de la ciutat, que passa per afavorir un entorn de reconeixement i de respecte als Drets Humans de totes les persones que conviuen a Lleida. “La llibertat col·lectiva i individual de les persones només es pot assegurar si totes elles veuen garantits els seus drets fonamentals, els civils i els polítics, els socials, econòmics i culturals, independentment del seu origen, ètnia, edat, gènere, orientació sexual, religió, llengua, nacionalitat, salut, discapacitat i/o situació socioeconòmica, entre altres. El treball de l’Oficina de Drets Humans (ODH) es basarà en els articulats de la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”, ha destacat la regidora d’ Educació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro.

El Ple de la Paeria aprova la moció per declarar Lleida municipi feminista

La moció ha estat presentada al Ple ordinari del mes de desembre pels tres grups que conformen el govern municipal (Esquerra Republicana - AM, JuntsXCAT i Comú de Lleida) i pel grup municipal del PSC.  La moció proposa en els seus acords declarar Lleida municipi feminista; l'adhesió de l'Ajuntament de Lleida a la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes a la Vida Local; Assumir com a propi el Decàleg per a la Construcció de Ciutats Feministes i implementar progressivament al municipi de Lleida les mesures que s'hi proposen, dedicant-hi els recursos necessaris per fer efectives les polítiques feministes; Impulsar l'avaluació i el seguiment de l'acompliment del Decàleg per part del COnsell Municipal de les Dones de l'Ajuntament de Lleida; Traslladar aquests acords a tots els òrgans de participació ciutadana municipals, així com al conjunt del personal al servei de l'Ajuntament de Lleida. La regidora de Feminismes, Sandra Castro, ha afirmat que amb l'aprovació d'aquesta moció "assumim el compromís de desenvolupar un seguit de polítiques feministes". Castro ha exposat alguns dels eixos de treballs de la seva regidoria de cara al 2020, que es basa en dos grans àmbits: la transversalitat de les polítiques de gènere i la lluita contra la violència masclista. Pel que fa a aquest últim punt, Castro ha destacat la importància de treballar i implementar polítiques de prevenció i també de visibilització (com per exemple fer efectiu un nomenclàtor femení). La moció ha estat aprovada per 25 vots a favor (d'ERC-AM, JuntsXCAT, Comú, PSC i Ciutadans) i les abstencions dels dos regidors del Partit Popular.

Conveni entre la Paeria i el Col·legi de l’Advocacia per reforçar l’assessorament i mediació amb la població migrada a Lleida

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.

La Paeria porta el #CasBanyetes a la Fiscalia per presumptes irregularitats en la gestió

Aquest dimecres, 27 de novembre, la tinenta d'alcalde i regidora de Govern Obert, Qualitat Democràtica i Institucional, Jordina Freixanet, la regidora d'Educació, Sandra Castro, i la regidora de Lluita Contra la Corrupció, Elena Ferre, han portat a la Fiscalia i a l'Oficina Antifrau l'anomenat cas Banyetes, la gestió del club infantil de la ciutat Club Banyetes. Després que la regidora Sandra Castro anunciés fa unes setmanes que l'Ajuntament no renovaria el contracte amb el club per al 2020 alegant motius econònimcs (un elevat cost de 286.000€ a l’any) i la pèrdua de projecte educatiu, aquesta setmana l'equip de govern ha anunciat el tercer motiu, tal i com ha explicat la regidora de Lluita Contra la Corrupció, Elena Ferre: "Com molts lleidatans i lleidatanes saben el cas Banyetes acumula un seguit d’irregularitats que poden ser presumptament delictives i per això s’ha registrat la denúncia al Ministeri Fiscal, perquè d’acord amb les seves competències puguin dur a terme una investigació judicial que aclareixi qualsevol sospita de corrupció en l’àmbit de l’administració pública". Els 3 tipus delictius que presumptament recauen sobre el Club són un possible tràfic d'influències per obtenir un lloc de treball creat específicament el juliol de 2015 a l’Ajuntament de Lleida, des del qual no només es va gestionar la creació del Club, sinó que essent empleat públic es van dur a terme les tasques de registre de la marca; l’apropiació indeguda de la marca “Club Banyetes” per part d’una persona; s'apunta també una concurrència de delictes contra l’Administració pública, en el moment en què decideix explotar la marca onerosament. Freixanet, Castro i Ferre van afirmar que "posem en mans del Ministeri Fiscal i també de l’Oficina Antifrau tota la documentació de la què disposa l’Ajuntament, amb el convenciment que davant la corrupció només hi ha dos camins: fer el mateix i blanquejar-la o denunciar-la i contribuir a què la política sigui una mica més integra, ètica i respongui als interessos de tots i totes".