Lleida

Notícia

La Lleida Valenta: Què és el Govern Obert? (II)

Jordina Freixanet, tinent d’alcalde de Govern obert, qualitat democràtica i institucional
Fa uns dies us vaig explicar les dues primeres propostes que ens han de permetre assolir l’objectiu de la Lleida valenta, que és el de repensar l’administració de la Paeria.
 
La primera proposta -De la translucidesa a la transparència real- i la segona -De l’audiència a la participació- les podeu recuperar en l’anterior article (publicat el 16 de setembre). Continuem!
 
Tercera.- De l’administració burocràtica a l’administració oberta:
 
En aquesta proposta radica la clau de la transformació de les altres tres, atès que es tracta de modificar l’essència de l’administració actual, tot passant del model burocràtic al model d’administració oberta i per fer-ho cal treballar en la consciència col·lectiva dels veritables motors de l’administració: els seus empleats. La proposta de transformació passa per: De la instrucció a la formació: la principal eina per poder transformar l’administració passa per la formació i l’empoderament dels empleats del sector públic; sense una veritable consciència de necessitat de canvi per moltes eines o plataformes que posis en funcionament això no es produirà. En aquest sentit, cal superar la formació tradicional basada –únicament- en el coneixement de la normativa i dels procediments, i promoure un “desaprenentatge” d’aquests hàbits i costums per poder reaprendre l’actitud i l’adaptabilitat en les dinàmiques de canvi. Una formació que ha de ser segmentada, complexa, transversal: deliver, discover and disrupt. D’un model unidireccional a la multiplataforma: la segona eina per aconseguir esdevenir una administració oberta passa pel canvi de concepte d’un model unidireccional on el registre i l’atenció ciutadana és individual i presencial i, en determinats procediments, tan complexa que requereix molts intermediaris a un concepte multiplataforma on l’administració electrònica desplegui totes les eines d’interconnexió possibles i on la màxima sigui l’acompanyament ciutadà; amb un sistema que permeti el rastreig de la informació veraç i segura. De la informació a la comunicació: per últim, cal canviar la comunicació actual basada en la mera informació –o en alguns casos publicitat institucional-, a la informació com un mitjà per la difusió de la informació, l’avaluació i el retiment de comptes i la innovació; una comunicació institucional al servei de la ciutadania.
 
Quarta.- Del model gerencial al model col·laboratiu (o intel·ligent):
 
Cal superar el model d’administració burocràtica i gerencial dels anys 90, on en els últims anys ja s’ha comprovat que s’ha copiat la pitjor versió del món empresarial en un marc que no encaixa (ni per terminis, dinàmiques, processos ni valors... i que només genera retallades o dèficits estructurals –que comprometen irresponsablement la governança dels futurs 20 anys-), per un model col·laboratiu on es posen en valor les pròpies institucions, les persones, les entitats i el sectors privats; cadascun d’ells com una peça clau en la transformació. La proposta de transformació passa per: Del model gerencial implícit al model col·laboratiu explícit: cal enfortir les institucions i crear xarxes, formals i informals, entre les pròpies institucions i també entre les persones. Del model directiu reactiu a la col·laboració tàcita o intel·ligent: cal superar un model directiu on tot ha d’estar supervisat i teledirigit des dels càrrecs superiors, a una administració on es posa en valor la col·laboració tàcita i on els diferents talents, persones i grups poden proposar, treballar i posar en valor la feina del seu dia a dia. La creació de bancs d’experiències, la PaeriaLab com una proposta de repensar l’administració ad-intra, la implementació constant de projectes entre departaments per fomentar sinèrgies i millorar-ne resultats i tantes d’altres propostes que tendeixin cap a la col·laboració, la compartició i la cooperació com a principis inspiradors de la gestió i de l’activitat pública.
 
Són només reflexions en veu alta sobre la gestió de les persones, processos, espais, dades, tecnologia... que requereixen de calendari, pressupost, voluntat i lideratge. Propostes, projectes i treball que potser no acabarem en quatre anys –l’honestedat també és acceptar les limitacions i explicitar-les- però sí que han de ser suficients per (re)iniciar-ho i repensar-ho tot.