Lleida

Notícia

Mai més

Miquel Pueyo i París, Paer en Cap
Setmanes abans que es declarés el primer cas a Catalunya, el Covid-19 s’havia estès pel sud de la Llombardia. En el nostre cas, és possible que el confinament s’hagués hagut de decretar abans, quan entre el 20 i el 21 de febrer s’anunciaven ja centenars de casos a Itàlia, hauria hagut de ser més contundent i s’hauria hagut d’aïllar absolutament Madrid i Catalunya. Quan s’hagi superat aquesta situació, els epidemiòlegs ens ho podran dir.

No estàvem preparats per una pandèmia d’aquest tipus ni teníem un estoc d’equipaments de seguretat, l’adquisició de tests ràpids ha estat un fiasco... però ara la prioritat és salvar vides, reduir contagis i mantenir una xarxa bàsica de suport a les persones i les famílies en risc d’exclusió, i això passa (també i més que mai) per mantenir i reforçar el confinament.

A Catalunya, el dia 25 hi havia 1.996 membres del personal sanitari amb Covid-19. Desconec les xifres corresponents als cossos de policia, però cada cop n’hi ha més. A l’heroisme dels sanitaris s’hi ha de sumar el de moltes altres persones, sovint anònimes. Les caixeres dels supermercats, els treballadors que netegen els nostres carrers i els hospitals, el personal que dóna suport als sensellar, els treballadors dels serveis funeraris i de serveis bàsics com l’aigua o l’electricitat... no poden acollir-se al teletreball ni quedar-se a casa. Algun dia els ho haurem de reconèixer i agrair, també. De la mateixa manera, ens quedarà el record del comportament d’aquells que van fer tot el possible per amagar-se i per desempallegar-se de les seues responsabilitats.

En les darreres setmanes, la Paeria va aprovar el pla d’actuació interna per protegir el personal, els plans de contenció de cada regidoria, els serveis mínims essencials i les mesures organitzatives de cada departament. Sempre amb l’objectiu de continuar prestant els serveis a la ciutadania, sigui de forma presencial o habilitant els llocs susceptibles de teletreball i amb la indicació expressa que tot el personal havia d’estar a disposició de les regidories i dels responsables de cada àmbit. L’Ajuntament de Lleida l’integren 1.500 treballadors i estem convençuts que amb una bona planificació, amb formació i protecció adequada, disposem de les persones necessàries per garantir als ciutadans de Lleida la prestació dels serveis bàsics.

Avui és un bon moment per traslladar en nom del Govern i de la ciutadania l’agraïment a tots els i les professionals que continuen treballant per fer possible que l’administració funcioni en aquests moments d’incertesa per a moltes famílies. Vull fer constar el meu agraïment al cos de la Guàrdia Urbana, pel seu compromís en els moments més difícils; als treballadors dels serveis socials, que treballen a torns, cada dia; als professionals del cementiri municipal, que realitzen la seua tasca en condicions especialment dures; als que treballen a la canera municipal; als tècnics d’informàtica i noves tecnologies que han hagut de readaptar la nostra administració en un cap de setmana. També cal donar les gràcies als centenars de voluntaris que donen un cop de mà a les persones confinades i a tots aquells i aquelles que projecten iniciatives culturals, musicals, educatives i lúdiques que ajuden a mantenir l’esperança i la salut mental en aquests moments de foscor. Lleida té centenars de col·lectius, grans o petits, que s’han autoorganitzat per fer alguna cosa útil, solidària i constructiva, durant aquesta emergència. També hem hagut de garantir el funcionament democràtic dels diferents òrgans col·legiats de l’Ajuntament de Lleida i l’exercici del dret a la participació política. Continuem treballant a través de mitjans electrònics i el proper dia 31 de març celebrarem el primer ple telemàtic de la història de la Paeria. Res d’això no seria possible sense l’esforç de tots els treballadors de la Paeria i especialment d’aquells que han de treballar de forma presencial per servir la ciutadania i per protegir-la. De la ciutadania ens arriben nombrosos testimonis de reconeixement per la tasca que realitzen aquests treballadors i treballadores de la Paeria que plasmen diàriament el seu compromís i la seua passió i vocació pel servei públic.

Tota l’experiència nefasta de la primera meitat del segle XX es va condensar en una decisió profundament assumida i provocada pels esdeveniments que van dur el món a dues guerres mundials devastadores: “Mai més això.” D’allí ve la importància que va assolir la regulació estatal i la cura dels interessos comuns i compartits, que ens van dur a la construcció de l’estat del benestar. Aquesta crisi del coronavirus, que és sanitària però que està tenint un impacte social, econòmic i psicològic de primera magnitud, hauria d’acabar modificant les coordenades polítiques en què el món s’ha mogut durant les primeres dècades del segle XXI. Podria actualitzar aquella decisió de fons posterior al conflicte que ensorrà l’Europa de la primera meitat del segle XX: “Mai més això.” Aquest hauria de ser el principal canvi que voldríem veure.