Lleida

Notícia

Encarem el postconfinament

Ignasi Amor, regidor de Joventut, Festes i Tradicions
Viure al Reino de España és com jugar a la tómbola: sempre toca. La darrera crisi econòmica va disparar les xifres d’atur fins a nivells de rècord, d’on sembla que els costa baixar. Fins ara, encapçalàvem el rànquing europeu amb una taxa del 13,6% (del 30,9% entre els joves), al darrere només de Grècia amb un 16,3%. En una crisi sanitària com la que estem vivint aquests dies, les coses no han anat gaire millor. Segons les dades disponibles a l’hora d’escriure aquest article, Espanya se situa segona al rànquing mundial de casos de Covid-19: 146.690 persones afectades i 14.555 de mortes. Només superada pels EUA, amb 399.182 casos i 12.881 morts, i seguida d’Itàlia amb 135.586 casos i 17.127 morts.

S’han plantejat algunes hipòtesis per explicar per què aquesta zona del Mediterrani ha estat la més afectada. Hi ha qui apunta a la piràmide demogràfica: tenim una població més envellida i el virus afecta molt més la població de més edat. D’altres assenyalen a la manera com ens relacionem: els avis tenen més tracte amb els nets i som molt de petonejar-nos i abraçar-nos. Finalment, hi ha els que ho atribueixen a la manca de tests i al fet que es va reaccionar massa tard. La qüestió és que entre Itàlia i Espanya sumen més del 40% de les morts mundials.

Amb aquests precedents, el recent informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre la Covid-19 i el món del treball fa pensar que serem els protagonistes d’una història de terror, sense haver-ho demanat. L’aturada de l’activitat econòmica, les restriccions de mobilitat, el tancament d’escoles i altres mesures de contenció de la pandèmia han tingut uns efectes immediats i profunds en els treballadors i les empreses. Hi ha hagut tancaments parcials o totals que han provocat que molta gent no pugui treballar o que han alterat els mètodes de treball.

Els sectors més afectats són les activitats d’allotjament i servei de menjars, les activitats immobiliàries, les administratives i les comercials, les indústries manufactureres i el comerç a l’engròs i al detall i la reparació de vehicles de motor. Les estimacions mundials de l’OIT a molt curt termini apunten que en aquest segon trimestre les hores de treball es reduiran un 6,7%. Això equival a 195 milions de treballadors a temps complet.

A finals d’any, la pèrdua de llocs de treball dependrà de com evolucioni la pandèmia i de les mesures polítiques que s’adoptin per reduir-ne els efectes. Entre aquestes, l’OIT proposa estimular l’economia i l’ocupació amb una política fiscal activa, una política monetària flexible i concedint préstecs i ajuda financera a sectors específics. També recomana donar suport a les empreses perquè puguin mantindre l’ocupació, i ampliar la protecció social a tota la població. 

Perquè si una cosa està clara és que el present és tan o més important que el futur, a l’hora de superar aquesta crisi. Preveure tots aquests escenaris ens ha d’ajudar a disenyar l’escenari postconfinament. I permeteu-me que escombri cap a casa, els i les joves seran – un cop més – un dels col·lectius que més patiran. Com és d’esperar, igual com va passar a la crisi financera de 2008, els treballadors amb contracte temporal seran els més perjudicats d’aquesta crisi actual. I si fem un cop d’ull a les dades, el 55,4% de les persones de menys de 30 anys tenen un contracte temporal.

Això vol dir que des de les institucions caldrà donar suport, més que mai, als i les joves que es trobin en una situació precària després d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica. Des de la Paeria i des de la regidoria de Joventut ja estem treballant, transversalment amb altres àrees i regidores, per retornar tota la feina i solidaritat que els nostres joves han demostrat aquests dies.