Lleida

Notícia

Les desigualtats en temps de pandèmia

Mariama Sall, regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030
Queden menys de deu anys per arribar al 2030. Sí, aquella data que acompanya allà on vagin els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l'agenda que dona nom a la meva regidoria. Aquella data tan assenyalada que ens hem marcat tots i totes als nostres calendaris com a termini per tenir un món sense fam ni desigualtats mitjançant l'accés a una educació de qualitat que permeti desenvolupar treballs dignes, però sense oblidar-nos mai de la resta d'éssers amb els quals convivim en aquest planeta.

Hi ha qui pensa que no fèiem prou o que anem massa lents, amb això dels ODS. D'altres, que amb el Covid-19 sembla que hem retrocedit a la casella de sortida. Però la realitat és que la pandèmia ha posat de manifest i amb una precisió quasi mil·limètrica allà on fracassen els nostres models: sanitari, econòmic i social. Per tant, com si es tractés del cometa Halley, tenim a les nostres mans l'última oportunitat per aplicar un canvi profund cap a un model sostenible, inclusiu i resilient.
La reducció de les desigualtats dins de cada país i entre països segurament serà un dels ODS que es veuran més afectats pel Covid-19. En l’aspecte econòmic, les mesures per frenar la pandèmia han portat a un increment considerable de la desocupació i una retallada en els ingressos dels treballadors. Empreses i autònoms han vist com la facturació es reduïa dràsticament i molts treballadors, si no han acabat a l’atur, s’han hagut d’acollir a la solució temporal dels ERTO. 

En l’aspecte sanitari, hem constatat que els virus i les pandèmies no afecten tothom de la mateixa manera perquè les condicions de vida i de treball influeixen en les possibilitats d’infecció. No tothom pot prendre mesures preventives com la distància física per evitar el risc de contagi. És la situació de les ciutats amb una alta densitat de població, en què la mobilitat depèn d’uns mitjans de transport que gairebé sempre van ben atapeïts. O la de les persones que per falta de recursos han de compartir llars petites amb més gent, de vegades fins a concentrar-hi un nombre d’inquilins que va més enllà dels límits raonables, circumstància que es dona especialment en barris pobres o entre treballadors migrants. Amb l’afegitó que no sempre són habitatges que reuneixin unes condicions mínimes per dur a terme, per exemple, accions tan simples i quotidianes per a la majoria de nosaltres com netejar-se les mans de forma freqüent.  

La vida laboral és un altre factor de desigualtat pel que fa al risc de contagi. Determinats llocs de treball demanen un contacte humà freqüent, fins i tot en una situació de confinament dràstic com la que vam viure a partir del març. Per això els treballadors de la salut, del transport públic o els dedicats a la venda de productes alimentaris sempre tindran un perill més alt d’infecció. I un cop es té la malaltia, les condicions prèvies de salut incideixen en la gravetat amb què es desenvolupa. Pel que sabem fins ara, la gent gran i les persones que presenten immunodeficiències o afeccions com l’obesitat, la diabetis o problemes cardiovasculars són les que pitjor ho passen.

Finalment, recordem que els infants formen part de la població més vulnerable. El tancament temporal de centres educatius durant el confinament va deixar més del 60% dels estudiants de tot el món sense escola. Això va canviar la vida de molts d’aquests infants, sobretot dels que depenen dels menjadors escolars per accedir a un àpat diari en condicions i dels que no van poder seguir estudiant en línia perquè no tenen accés a les tecnologies de la informació.   
És indubtable que en els darrers mesos s’han esvaït molts dels avanços aconseguits per reduir les desigualtats. Però busquem-hi l’aspecte positiu: aquest és el primer cop que veiem el món sencer lluitant pel mateix objectiu, vèncer el Covid-19. Tot i això, la lluita més difícil serà la que vindrà després i l’hem d’emprendre tots junts per convertir aquesta crisi en una oportunitat per millorar les condicions de vida de la població més vulnerable. No ens podem arriscar a sortir d'una crisi devastadora per entrar en una altra de més profunda.