Lleida

Notícia

SANEJAR UNS COMPTES AL LÍMIT DEL COL·LAPSE

Carles Vega, president del grup municipal ERC-Avancem

La Generalitat obliga l’equip de govern de la Paeria a fer un Pla de sanejament. Això passa quan el deute supera el que s’ingressa cada any. La Paeria ingressa uns 160 milions l’any i en deu entre 180 i 200, segons com es computi el deute del Parc Tecnològic.
No és una qüestió tècnica, sinó un problema que afecta la capacitat d’inversió de l’Ajuntament. I feia temps que Ros estava avisat que això podia passar.
Si ja se sabia, per què no s’ha actuat abans? Amb aquest Pla de sanejament, s’ha de reduir el deute sensiblement. Si no, correm el perill que la Generalitat intervingui les finances municipals. Estem prop del col·lapse financer i se’ns diu que és una situació sense importància, per culpa del Parc Tecnològic: O el govern socialista amaga el cap sota l’ala, o és poc transparent. O les dos coses.
Sigui com sigui, cal reduir el deute. I l’Alcalde proposa mantenir ingressos i reduir despesa. No sembla una mala solució... Només que això vol dir mantenir un dels IBI més alts de l’Estat i limitar les inversions. I poca cosa més. Res concret per resoldre-ho, el Pla deixa la solució a mans del creixement espontani de l’economia de la ciutat i confia a estalviar. Sense dir com. Vull dir més enllà del “confiem que les coses vagin millor”. El malaurat humorista Eugenio diria: “hay alguien más?”.
Si analitzem les xifres, la proposta encara ens alarma més. Per la banda de la despesa, la reducció no es faria a tot arreu, ja que es preveu gastar més en operacions corrents: les coses del dia a dia i de la gestió ordinària. Més a més, es preveu gastar més en el pagament d’interessos... I per què més interessos? Per què es té la brillant idea d’augmentar ingressos per la via de demanar més préstecs. Mosenguard! Resulta que la solució per sanejar les finances és demanar més diners als bancs! Puntada endavant!
Més préstecs. I menys inversions reals: els 16,3 milions d’euros previstos per a enguany passen a ser 5,2 per a 2018, 2019 i 2010. Es redueix en més de 2/3 el previst per a enguany. El dolce far niente, diríem… Només que de dolce no en té res.
És la política de no afrontar els problemes, del “qui dia passa, any empeny”. En canvi, augmenta la despesa en festes i es continua amb les torronades i els sopars de duro (així la gent està contenta), es desaprofita l’ocasió d’acréixer ingressos municipalitzant serveis (zona blava), continuen enterrats 22 milions del Pla de l’Estació, es paga vora 1 milió anual en sous de personal “extra” per a Alcaldia... Etcétera.
Així que per fer obres, Ros es ven la ciutat a trossos. Què és, si no, idear un parc de Barrufets a les Basses? O la construcció de Ricard Vinyes a canvi d’un pàrquing soterrani? O que es faci un outlet al Mercat del Pla? O deixar que no ens retornin un solar al costat de la Llotja?... O privatitzar 1/3 d’un terreny que hauria de ser parc públic a la zona del Camp d’Esports!
És tal el despropòsit que, en la seua proposta de sanejament, s’han quedat sols. Quan es va votar en el passat Ple, només el vot favorable del PSC. Ni tan sols els seus socis de govern, els qui els donen estabilitat quan ho necessiten, els donen suport en aquest pla.
En summa, amb el Pla de Sanejament 2017-2020 (avalat només per regidores i regidors de l’equip de govern), a aquest mandat i al proper hi ha poc marge per a inversions. El pròxim alcalde haurà d’esmenar l’actitud poc valenta d’aquest govern sense idees. D’un alcalde esgotat.