Lleida

Notícia

ELS PRESSUPOSTOS DEL BLOC DEL 155

Carles Vega Castellví - President Grup Municipal d’ERC-Avancem a la Paeria de Lleida
Ple Pressupostos 2018
Ple Pressupostos 2018

Fa uns dies, el Ple de la Paeria va aprovar els pressupostos de l’Ajuntament per al 2018. El nostre grup municipal hi va haver de votar en contra, els vam trobar inacceptables. Per diverses  raons.
La primera, que no hi ha al darrere un model de ciutat definit. Les poques coses noves que es plantegen a fer responen a un afany de notorietat mediàtica, actuacions que acaben no fent-se o sent un “bluf”. És la política de l’ara toca. I el govern del PSC-PSOE i el bloc del 155 ha decidit que ara toca boscos urbans i projectes de màrqueting urbanístic, com “Mariola 2020”.
Una altra raó perquè no hi hem donat suport és que són uns pressupostos rígids i en què més del 80% són despeses fixes i el que en diríem “fer funcionar la maquinària”. Per fer un pressupost el normal seria fer una anàlisi de necessitats i prioritats polítiques, en base a un pla de govern; en canvi, acaben destinant més recursos al funcionament de l’equip de govern i el seu gabinet que a polítiques de foment de l’ocupació o de joventut, posem per cas. O a fer noves polítiques amb inversions més petites amb un major impacte sobre la ciutadania i que afavorissin l’activitat de petites empreses i autònoms i del teixit econòmic autòcton, com el comercial.
D’altra banda, ens temem que tenen molt de ficticis. Així ens ho ensenya l’experiència d’anys anteriors, amb grans incompliments en l’execució. I, vist que segueixen la tònica general d’anys anteriors, tenim molts números que Ros incompleixi novament el que, a través d’aquests pressupostos, promet que farà. Com al 2016, en què l’execució dels programes d’habitatge i urbanisme, medi ambient, infraestructures, serveis socials, foment de l’ocupació, comerç i pimes, etc., van acabar patint grans reduccions. No ho podem admetre, perquè el fet que les administracions no compleixin el seu pressupost i que destinin la major part dels recursos al seu funcionament i no al foment de l’activitat econòmica i l’ocupació afecta greument l’economia. I la majoria de desviacions en l’aplicació del pressupost s’expliquen perquè Ros va modificant les prioritats sobre la marxa, perjudicant sempre àmbits sensibles com l’habitatge social, medi ambient, serveis socials, polítiques de foment de l’ocupació i els comerç i les PIME.
Per contra, la indubtablement beneficiosa per a la ciutat municipalització de la zona blava no es va fer... Ni es farà! I per cert que, per al 2018, Àngel Ros ha perdut una nova gran oportunitat per recuperar aquest servei públic privatitzat i de millorar la gestió econòmica de l’Ajuntament.
Va pesar també en la nostra negativa el fet que l’actitud de l’equip de govern no ha sigut gens receptiva amb l’oposició real. El bloc dels partits que van pactar l’aplicació de l’article 155 ha tancat files, així que el PSC-PSOE, amb el suport incondicional de Ciudadanos i PP, continuarà amb les seues polítiques de cara a la galeria.
Com a darrer argument, creiem que els comptes són poc clars. Un exemple: per tal de fer quadrar els números del Parc Tecnològic, a darrera hora s’incorporen uns ingressos per transferències de l’Estat i la Generalitat que no se sap d’on surten, fins al punt que el propi Interventor de l’Ajuntament fa un informe en què dubta que aquests diners acabin arribant.
Comptat i debatut, sembla prou clar que el rigor i la fiabilitat no són virtuts que tinguin aquests pressupostos. Ni que siguin armats pensant en el bé comú. Ni que la voluntat d’acord que pregona Àngel Ros sigui real. Per tot plegat, vam haver de votar en contra dels pressupostos.
Pel que veiem, però, li és ben bé igual. I, la veritat, després de veure en el darrer ple de novembre els posicionaments dels seus socis, no sé on ha quedat l’ànima socialista i la pàtina catalanista que tenia el PSC. Qui va tenir la paciència de seguir el ple de divendres passat va poder comprovar com de virulenta és la postura de Ciudadanos contra l’escola catalana, com també contra l’alliberament dels membres del Govern i de les entitats cíviques empresonats per l’Audiència Nacional, a petició del finat Maza. Qui va tenir l’estómac d’aguantar els improperis contra el col·lectiu docent català i contra la normalització lingüística fets per PP i C’s va comprovar quins són els aliats que s’han buscat Àngel Ros, Miquel Iceta i la regidora-candidata Montse Mínguez per mantenir el seu setial.