Lleida

Notícia

Descontrol en la despesa

Carles Vega, president del grup municipal ERC-Avancem

La ciutadania veu com aquest gener han augmentat les seues despeses per cobrir les necessitats de la vida diària (gas ciutat, butà, electricitat, transport...). Increments en serveis bàsics que fan que les famílies vagin perdent poder adquisitiu any rere any i que, com els ingressos –quan n’hi ha– pugen poc o gens, es veuen obligades a estrènyer-se cada cop més el cinturó.

Aquest augment de despeses afecta també l’economia de la Paeria de Lleida. I seria lògic que, com que els ingressos també pugen poc, el govern municipal estrenyés el cinturó de les finances municipals. Doncs resulta que no, que el senyor Ros i el seu equip continuen tirant de veta.

I això que el Departament d’Economia de la Generalitat ens va imposar l’any passat un pla de sanejament de les finances municipals. No pas perquè tinguessin el dia capritxós. És que estàvem a límits perillosos d’endeutament. Prop del col·lapse. I l’actual alcalde i el seu equip econòmic van passar el pla de sanejament pel Ple, amb una actitud gairebé indolent, apàtica, com aquell mal malalt que es pren una píndola i espera que se li curi així una pneumònia, sense fer més. Sense donar-hi, aparentment, més importància: pur tràmit. Acusant-nos de catastrofistes perquè dèiem que el que proposaven no resoldria el problema del finançament de l'Ajuntament de Lleida.

I vet aquí que un any després, amb la Generalitat intervinguda per l’abusiva aplicació de l’article 155 –gràcies al pacte entre la gent de Rajoy i la gent de Ros, no ho oblidem–, el ministre Montoro, que ha usurpat les funcions al Departament d’Oriol Junqueras –que és a la presó, amb el silenci còmplice de la gent de Ros, no ho oblidem–, recorda a l’alcalde de Lleida que l’any 2012 el Ministerio de Hacienda també havia imposat a l’Ajuntament de Lleida un pla de viabilitat, en aquell cas per poder acollir-se als préstecs del Pla de Pagament dels Proveïdors. Pla aprovat també, com aquell qui no vol, per un ple que aleshores era molt menys divers que l’actual.

La responsable de les finances municipals, la senyora Montse Mínguez, deia en el ple de maig passat que "el deute està controlat" i no necessita "mesures dràstiques"... Malgrat que el deute era del 118% respecte els ingressos municipals! Tenint en compte que el límit permès és del 110%, déu n’hi do. Allò que deia abans: una píndola i adéu pneumònia.
Però mirant la premsa de 2012, quan es va rebre el préstec del Ministerio, comprovem que la llavors també regidora d’Hisenda Montse Mínguez assegurava que el deute de la Paeria era del 78,6% (quèèèè?) i que, amb aquell Pla d’Ajust, al 2015 s’hauria rebaixat fins al 63,4% (coooom?). Doncs resulta que al 2015 superava de molt el 100% i el 2017 arribava al ja conegut 118. Bon control del deute, senyora Mínguez, que en 5 anys el deute de la Paeria ha augmentat un 50%. I sense poder culpabilitzar-ne el procés!

Veient això, no és d’estranyar que els Montoro men hagin decidit recordar a l’actual alcalde de Lleida l’incompliment –un altre a llista– dels seus compromisos i amenaçar-lo amb la intervenció de l’Estat i, fins i tot, amb l’aplicació de mesures més dràstiques.

El descontrol en la despesa arriba a nivells tan alts que, mesos després que la Generalitat ens exigís un pla de sanejament, el govern de l’Estat ens amenaça –cosa que, per cert, sap fer molt bé– amb una intervenció de les finances i amb coses pitjors... Que, com que Ros és “afecto al régimen”, segur que no serà enviar-nos els piolins. Sigui com sigui, mentre molta gent de Lleida ha de fer mans i mànigues per poder arribar a final de mes, l’alcalde i el seu equip augmenten la despesa sense control, incomplint els successius plans de sanejament. Mentre la ciutadania de Lleida té la butxaca buida, el seu ajuntament la té foradada.