Lleida

Notícia

Pim, pam, POUM

Josep Maria Baiget, portaveu del grup municipal ERC-Avancem

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aparenta d’entrada molta llum, color i soroll... per acabar en un no res. La vella política sempre ha destacat per bones festes majors quan s’atansen les eleccions, com si la ciutadania tinguéssim memòria de peix. El Govern socialista amb crosses unionistes i dretanes, esgotat i mancat de projecte de ciutat, s’agafa al POUM com l’únic cartutx per salvar el seu més que indigne (recordem els fets del passat 1-O) i discutit mandat municipal.

A  pocs mesos de les properes eleccions municipals, i amb l’oposició de quatre grups municipals en la votació inicial del POUM, els socialistes tiren pel dret posant la seva supervivència per sobre dels interessos de ciutat i arrossegant la votació provisional del POUM en els propers mesos. Gairebé mig miler d’al·legacions presentades per desenes de veïns i veïnes, organitzacions empresarials, comercials, entitats de tot tipus i com no, pels quatre grups municipals que ja vàrem manifestar-nos en contra en el debat a ple. Posar a votació el POUM a finals de mandat és renunciar als interessos de ciutat i fer prevaldre els de partit. Trist, lleig i vergonyant. 

El POUM per Lleida hauria de ser la carta de rumb cap a una ciutat en què prevalgui la cohesió social, la sostenibilitat, el comerç de proximitat, un model industrial per als polígons i, com no, una Horta enfortida i dinàmica.

La cohesió social hauria d’estar basada en la millora de l’oferta de pisos de protecció social, potenciar la rehabilitació del Centre Històric i forçar la consolidació de la trama urbana, per optimitzar els serveis públics, enllumenat, neteja, manteniment i transport públic, entre d’altres. Què ens proposen? Permetre edificar en Sòl No Delimitat (SND) amb l’esquer de forçar actuacions al Centre Històric, en resum, més del mateix i créixer enfora. Res de cohesió social.

La sostenibilitat hauria d’estar basada en un potent pla de mobilitat que hores d’ara encara no han revisat l’actual i, per tant, obsolet i inexistent. Ciutat sense un model de mobilitat basat en els principis de jerarquia de la mobilitat, posant al davant els vianants, les bicis i el transport públic (bus i taxi).

El comerç de proximitat hauria d’estar basat en defugir del projecte de Torre Salses (model especulatiu del sòl i política de terra cremada). Un model que a moltes ciutats d’arreu ha enfonsat el comerç de barri i eixos comercials. Apostem per desenvolupar el Pla de l’Estació, que hauria de ser la zona 0 de la ciutat, mentre que el POUM el planteja a 15 anys vista, prioritzant abans les grans superfícies comercials de fora vila. Una trampa en tota regla. El Pla de l’Estació cohesionaria la ciutat, permetent una xarxa ferroviària de rodalies, una nova estació d’autobusos i un nucli nodal de comerç i mobilitat sostenible al cor de Lleida.

Model industrial a Lleida. Mai ha disposat la nostra ciutat d’un pla estratègic per implementar un model industrial. Cal disposar del potencial dels diversos polígons que mai s’han cohesionat i dissenyat com a eines desenvolupadores i clúster en un model industrial, cosa que en el POUM ni està ni se l’espera.

Pel que fa a la nostra Horta, se li ha rentat la cara amb micro actuacions, que sols han servit per aflorar la necessitat manifesta que ens cal un POUM que dissenyi una Horta per Viure a l’Horta i viure de l’Horta, no una Horta sols per passejar.
Aquesta és una pinzellada del model que defensa ERC-Avancem, el qual dista i molt de l’actual proposta. Per això hem presentat una vintena d’al·legacions, que sumades als centenars i centenars de queixes i propostes de la ciutadania i agents socials i econòmics de la ciutat, demostren que caldria un aplaçament de l’aprovació provisional del pla i deixar-ho en mans del proper mandat municipal per aconseguir un consens més ampli, sòlid i competitiu. Un consens desitjable per a la Lleida capital de la Terra Ferma que vol i hauria de ser palanca per aconseguir que el Turó de la Seu sigui patrimoni de la Humanitat. Sols recordo que la UNESCO té molt en consideració l’entorn i el model de cohesió social que l’envolta.