El risc de rebrot per Covid-19 a Catalunya continua pujant i la Paeria de Lleida assumirà amb lleialtat les responsabilitats que li pertoquin. La prioritat que tenim és la protecció de la vida i de la salut, però també ens preocupa profundament l’erosió del teixit econòmic de la nostra ciutat i especialment del sector terciari. Des de dimarts al vespre, quan es van saber les noves mesures, m’han arribat multitud de preguntes, de sol·licituds de suport i de reaccions irades, per part dels sectors econòmics.

Deia Joan Oliver i Araujo, catedràtic de dret constitucional de la UIB, que accedir al càrrec de cap d’estat tenint com a únic mèrit haver nascut dins una determinada família i en una determinada posició cronològica és una greu ruptura del principi democràtic. Afegia que la monarquia ens priva, doncs, d’un dret essencial, el de poder desenvolupar en algun moment la tasca de cap de la comunitat política a la qual pertanyem.

Devien ser les 6h del matí. Encara era fosc quan vaig anar a Diputació. La meva mare s'havia quedat a dormir per estar-se amb els nens. El seu pare era a Colòmbia. Recordo alguns moments molt emocionants: l'arribada de les urnes; el moment en què sortien els voluntaris per ser a les meses; el passadís que es feia perquè els més grans entressin a votar; la força i la felicitat que desprenien les persones grans amb problemes de mobilitat, que s'aixecaven de la cadira de rodes o no utilitzaven el bastó per entrar a votar; la vinguda molt d'hora dels qui havien estat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Avinguda del Segre després que la policia nacional anés a atonyinar-los per fer-se amb les urnes; el moment de votar; l'orgull que tot un poble s'alcés per fer realitat l'1-O.

A finals de setembre, coincidint amb l’arribada de la tardor, les lleidatanes i lleidatans tenim marcada al calendari una cita ineludible amb la Fira de Sant Miquel i les Festes de la Tardor, dos esdeveniments fortament vinculats a la identitat de la ciutat i punt de trobada de veïns i visitants. Enguany la fira agrària només tindrà format digital, però les Festes conserven l’activitat al carrer amb una oferta fresca, diversa, de qualitat i proximitat.

Aquest cap de setmana celebrem l’Obert del Centre Històric en un format Covid molt diferent del que era habitual. La situació actual no ens ha permès posar en marxa l’Obert lúdic, festiu i comercial a què estàvem acostumats i que tant gaudíem. Les recomanacions sanitàries ens indiquen que s’ha de limitar al màxim la vida social i mantenir-la tant com sigui possible en els cercles familiars, no pot haver-hi concentracions de persones passejant, ni compartint de manera propera espais públics.

Admetent d’entrada les possibles mancances que puguin presentar els serveis socials de l’ajuntament de Lleida i acceptant també que sempre hi haurà aspectes que es poden millorar, avui m’agradaria centrar-me en els elements que a parer meu podem considerar com els seus punts forts. El primer i més important de tots és l’aposta decidida d’aquest govern pels temes i necessitats socials de la ciutat.

L’impacte de la crisi sanitària ha estat demolidor. Dijous passat, l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) va anunciar una caiguda del PIB, durant el segon semestre de l’any, del 21,3%, a causa de la disminució de la demanda interna, on només se salven les administracions públiques, amb un increment de la despesa del 5,3%. En l’àmbit dels ajuntaments (són xifres del de Lleida), la crisi provocarà enguany una reducció d’uns 7 milions d’euros d’ingressos i un increment notable de les despeses socials, sanitàries, etcètera.

Amb l'aixecament del primer confinament, des de la Paeria i amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, vàrem posar en marxa el disseny d'una programació d'arts en viu per l'estiu que tenia dos objectius ben clars. El primer era oferir contractes a les companyies o artistes professionals i a les empreses de serveis culturals del nostre entorn, després d'un període de molts mesos sense que aquestes haguessin pogut treballar a causa de les restriccions derivades de la pandèmia.

La llei d’estabilitat pressupostària del 2012, coneguda com a ‘llei Montoro’, limita la capacitat dels ajuntaments d’acudir a l’endeutament i la possibilitat de gastar el romanent de tresoreria. A més, incorpora una nova figura fins aleshores desconeguda, el superàvit de les administracions públiques, amb la finalitat de restringir la capacitat de despesa i cercar l’estabilitat financera, i imposa la regla de la despesa.