Fa només uns mesos vam preparar un programa de govern per a una Lleida propera, connectada, saludable, justa i compromesa. Els resultats del 26 de maig ens van portar a un govern d’entesa en què afegíem la Lleida valenta i emprenedora per acabar de completar el nostre projecte de ciutat. No fa tant que ho somiàvem i poc imaginava que tindria la sort de ser regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria de Lleida.
L’Organització Mundial de la Salut defineix el concepte de salut no només com l’absència d’afeccions o malalties, sinó com un estat de complet benestar físic, psíquic i social. A aquesta descripció s’hi ha de sumar la capacitat per fer front als canvis i desafiaments del dia a dia. Però els serveis sanitaris assistencials només influeixen un 20% en l’estat saludable de la persona.
Ja s’ha complert un mes de la investidura de Miquel Pueyo com a alcalde de Lleida i, en aquest temps, el canvi honest que la candidatura d’Esquerra Republicana – Acord Municipal va anunciar en campanya comença a impregnar la ciutat. A poc a poc, en petits passos però ferms es va veient la nova manera de gestionar la ciutat, basada en els valors republicans de la justícia social i la igualtat d’oportunitats i, en definitiva, en el benestar de les persones.
Amb l’assoliment del Govern d’Entesa a la Paeria de Lleida, fruit dels resultats a les eleccions municipals del 26 de maig i d’un intens treball per articular un programa compartit entre els tres grups polítics que en formem part, comencem a caminar per fer efectiu el canvi honest, valent i emprenedor. Des de la responsabilitat de govern que assumeixo, que es materialitza en la regidoria de Ciutat i Cultura i que comprèn els àmbits de cultura, model de ciutat i smartcity o ciutat intel·ligent, m’agradaria començar a esbossar alguns aspectes generals que crec que han d’inspirar les polítiques que desplegarem.
Començo aquesta col·laboració amb un agraïment sincer a totes les persones que han contribuït a fer possible un somni que semblava impossible: un govern de canvi honest a la Paeria de Lleida. Un canvi en la mirada, en les polítiques, en la gestió del dia a dia a la ciutat i en el tracte amb la ciutadania. Un canvi liderat per un Paer en Cap, en Miquel Pueyo, que és un home de pau en majúscules i que fa honor al càrrec públic que li ha estat encomanat.
A poques setmanes d’acabar els quatre anys de mandat a la Paeria i d’unes noves eleccions –aquesta vegada, municipals- és hora de fer balanç de les fites aconseguides pel nostre grup municipal i la feina que encara queda per fer. En primer lloc, cal recordar que el resultat de les eleccions de 2015 va suposar el retorn d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Lleida amb tres regidors –a tocar del quart-, a més de l’entrada de nous partits polítics que van acabar amb la bassa d’oli que eren els plens amb només els grups del PSC, CiU i el PP.
En aquestes alçades de la pel·lícula entrar a debatre si la humanitat ha d’afrontar o no els dos reptes per a la seva supervivència que mai se li havien plantejat, com són el risc de la guerra nuclear i el canvi climàtic, senzillament és d’una ignorància infinita o d’un negacionisme mediambientalment reaccionari. Per si algú encara dorm a la palla, estem i sempre estarem parlant de la supervivència de l’espècie humana, mai del planeta Terra, per sort del mateix planeta blau; ell hi era abans que nosaltres el comencéssim a gaudir i destrossar i ens perviurà en milions d’anys.
La venda no sedentària, o com col·loquialment anomenem “parades dels mercats de carrer”, han estat i haurien de ser la nineta dels ulls per al Govern municipal de Lleida. El seu origen es perd en el temps i ha permès sempre aquesta relació entre el client i el comprador d’una frescor i alegria que ja voldrien molts botiguers poder oferir els seus productes amb aquest “desparpajo” que ens envolta quan passegem pel mercat dels dijous del Camp d’esports o el del dissabte al Barris Nord a Lleida.
Quan des del moviment feminista s’aborda i es teoritza sobre urbanisme es fa des de la mirada lila que aporten les dones. Es posa sobre la taula l'impacte de l'entorn construït -l'urbanisme- en les dones. Les promotores de l'urbanisme feminista avancen una perspectiva crítica amb les estructures patriarcals tant polítiques com socials que han tingut un impacte negatiu en les vides de les dones i han limitat la presència femenina en la planificació urbana.