En el passat Ple de la Paeria, es va rebutjar la Moció en defensa de totes les persones perseguides, agredides i reprimides per defensar la llibertat i la democràcia, que havíem presentat conjuntament amb els grups municipals del PdeCat, la CUP i el Comú. Es va rebutjar perquè PSC, C’s i PP van dir NO a condemnar la violència policial exercida l’1 d’octubre, a demanar la depuració de responsabilitats polítiques i penals dels seus responsables, a donar suport a les seues víctimes, a exigir el retorn a les casernes i aquarteraments d’origen dels efectius policials desplaçats i, finalment, que Àngel Ros dimitís per les seues inacceptables declaracions del dia 1.

Un grup d’experts de l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre setmana passada un informe sobre les mesures de l'Estat per impedir la consulta de l'1 d'octubre. Va ser uns dies després que els poders de l’Estat ordenessin les detencions de càrrecs polítics del Govern de la Generalitat, els escorcolls a impremtes i empreses de comunicació, el bloqueig de pàgines web, la violació de correu postal, l’impediment d’actes polítics, la retenció de persones que empegaven propaganda política, etcètera.

L’abril de 2014, per commemorar 35 anys d’ajuntaments democràtics, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques van firmar una declaració conjunta que deia que la societat catalana va celebrar les eleccions de 1979 “amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havíem de defensar després del llarg camí cap a la democràcia per fer una societat més justa”.

A mitjan mes de juliol, es va inaugurar el parador de turisme construït per l’Estat a l’edifici del Roser, un edifici que no podia perdre el seu sentit històric i simbòlic una vegada convertit en equipament hostaler. Per això, la condició que ERC, al govern municipal amb PSC i ICV, va posar per acceptar-ho fou que s’hi creés un Centre d’Interpretació del 1707, que hauria de servir per preservar la memòria de l’esdeveniment més cruel de la història de la nostra ciutat, amb més de set-cents lleidatanes i lleidatans assassinats per defensar amb la seva vida la ciutat de Lleida de la invasió de Felip V.

La primera reacció de molta gent davant l’horror dels atemptats a Barcelona I a Cambrils, va ser preguntar-se què havia fallat perquè uns joves que s’han criat a Catalunya s’acabin rebel·lant contra la societat on viuen. Una societat, la catalana, que vol viure la diversitat i la pluralitat, malgrat les dificultats que això comporta i els errors que totes i tots cometem. Es tracta una qüestió d’encaix social més que no pas cultural ni –encara menys– religiosa: de qui no se sent integrat en una societat, de qui es creu o es vol exclòs de la comunitat on viu.

Al maig de 2015, la gent de Lleida va dir que volia una Paeria molt més diversa i que no hi volia majoria absoluta. Semblava que havien arribat aires de canvi a l’Ajuntament. El 9 de juliol, l’aprovació del cartipàs municipal va marcar l’inici efectiu d’un mandat en què l’alcalde ha actuat contínuament com si tingués majoria absoluta, menystenint precisament la diversitat que democràticament havia decidit la ciutadania.

L’opinió pública de Lleida ja comença a estar acostumada a rebre globus sonda de les promotores dels projectes que, avui un i demà un altre, van sortint a la palestra de l’actualitat local. Fa uns dies, va ser el projecte de Carrefour. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques desestimades un cop i un altre per la comissió territorial d’urbanisme perquè contravenen la normativa més bàsica.

Aquesta vegada tocava al projecte d’àrea comercial de Carrefour. Feia dies que no se’n parlava. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques que, quan arriben a la comissió territorial d’urbanisme, són desestimades perquè contravenen la normativa més bàsica (i hi afegiria: la lògica més elemental).

L’altre dia, l’alcalde que els serveis socials de Lleida són els millors de Catalunya. I es va quedar tan ample... Certament, el personal dels serveis socials municipals fa una gran tasca, sota molta pressió i en condicions adverses. Però, i els equipaments i els serveis que falten? En aquest nou exercici d’autocomplaença, Àngel Ros fa com si tingués un gran coneixement dels serveis socials d’arreu del país.