A mitjan mes de juliol, es va inaugurar el parador de turisme construït per l’Estat a l’edifici del Roser, un edifici que no podia perdre el seu sentit històric i simbòlic una vegada convertit en equipament hostaler. Per això, la condició que ERC, al govern municipal amb PSC i ICV, va posar per acceptar-ho fou que s’hi creés un Centre d’Interpretació del 1707, que hauria de servir per preservar la memòria de l’esdeveniment més cruel de la història de la nostra ciutat, amb més de set-cents lleidatanes i lleidatans assassinats per defensar amb la seva vida la ciutat de Lleida de la invasió de Felip V.

La primera reacció de molta gent davant l’horror dels atemptats a Barcelona I a Cambrils, va ser preguntar-se què havia fallat perquè uns joves que s’han criat a Catalunya s’acabin rebel·lant contra la societat on viuen. Una societat, la catalana, que vol viure la diversitat i la pluralitat, malgrat les dificultats que això comporta i els errors que totes i tots cometem. Es tracta una qüestió d’encaix social més que no pas cultural ni –encara menys– religiosa: de qui no se sent integrat en una societat, de qui es creu o es vol exclòs de la comunitat on viu.

Al maig de 2015, la gent de Lleida va dir que volia una Paeria molt més diversa i que no hi volia majoria absoluta. Semblava que havien arribat aires de canvi a l’Ajuntament. El 9 de juliol, l’aprovació del cartipàs municipal va marcar l’inici efectiu d’un mandat en què l’alcalde ha actuat contínuament com si tingués majoria absoluta, menystenint precisament la diversitat que democràticament havia decidit la ciutadania.

L’opinió pública de Lleida ja comença a estar acostumada a rebre globus sonda de les promotores dels projectes que, avui un i demà un altre, van sortint a la palestra de l’actualitat local. Fa uns dies, va ser el projecte de Carrefour. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques desestimades un cop i un altre per la comissió territorial d’urbanisme perquè contravenen la normativa més bàsica.

Aquesta vegada tocava al projecte d’àrea comercial de Carrefour. Feia dies que no se’n parlava. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques que, quan arriben a la comissió territorial d’urbanisme, són desestimades perquè contravenen la normativa més bàsica (i hi afegiria: la lògica més elemental).

L’altre dia, l’alcalde que els serveis socials de Lleida són els millors de Catalunya. I es va quedar tan ample... Certament, el personal dels serveis socials municipals fa una gran tasca, sota molta pressió i en condicions adverses. Però, i els equipaments i els serveis que falten? En aquest nou exercici d’autocomplaença, Àngel Ros fa com si tingués un gran coneixement dels serveis socials d’arreu del país.

Amb data i pregunta del referèndum ja conegudes, és el moment d’escalfar motors. I que els contraris  a la independència comencin a exposar els seus arguments, de forma rigorosa i racional. Els arguments contraris a la independència, perquè el que hem estat sentint fins ara són arguments contraris  al dret a decidir. A la democràcia. I arguments gens rigorosos ni racionals, que l’únic que pretenien era espantar la gent i desacreditar el procés: que no és legal, que és antidemocràtic, que busca tapar les vergonyes de la corrupció a Catalunya, que fomenta la confrontació, que du a un camí sense sortida.

La Generalitat obliga l’equip de govern de la Paeria a fer un Pla de sanejament. Això passa quan el deute supera el que s’ingressa cada any. La Paeria ingressa uns 160 milions l’any i en deu entre 180 i 200, segons com es computi el deute del Parc Tecnològic. No és una qüestió tècnica, sinó un problema que afecta la capacitat d’inversió de l’Ajuntament. I feia temps que Ros estava avisat que això podia passar.

El col·lectiu LGTBIQ, de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals i Queers, assenyala el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, ja que tal dia com aquest a l’any 1990 l’Assemblea General de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. No és una data, però, institucionalitzada, per això el col·lectiu vindica que l’ONU l’assenyali com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.