El de la neutralitat és un argument que sovint s’empra per segrestar el debat i silenciar l’adversari. Fa temps que sentim a parlar de neutralitat de les vies i els edificis públics a aquells que se senten incòmodes amb la lliure expressió d’idees que col·lideixen amb les seves. En el fons, aquestes reclamacions de neutralitat emmascaren unes relacions de poder i domini que malden per perpetuar-se imposant determinat discurs i mantenint l’statu quo.
Són molts els reptes, moltes les coses a canviar, a millorar i a fer-les més accessibles. La política – i encara més la política municipal – és una eina clau per a poder incidir directament en la vida de les persones, per a poder canviar-la a millor i que aquests canvis tinguin un efecte directe en la vida quotidiana de les persones. Des que es va aprovar el cartipàs, el passat 1 de juliol, tinc l’honor i l’enorme responsabilitat de ser la interlocutora de la Paeria amb les dues Entitats Municipals Descentralitzades (EMD): Sucs i Raimat.
Per deixar les coses tal i com estaven, no ens calia venir. Ho vaig dir al Ple extraordinari del passat dilluns i ho torno a repetir avui, en aquestes pàgines. Vam entrar a la Paeria amb la convicció que les coses es podien fer d’una altra manera, i ens ho hem aplicat – també – en el marc econòmic. Aquest passat dilluns, 21 d’octubre, vàrem presentar les noves Ordenances Fiscals per a l’any 2020, unes ordenances basades en l’acord d’aquest govern d’entesa per caminar cap els objectius que ens vam marcar entre tots a l’inici de la legislatura: fer de Lleida una ciutat propera, connectada, justa, compromesa, saludable, valenta i emprenedora.
El passat 20 de setembre donàvem per acabat el pla de xoc iniciat per la campanya dels temporers 2019 a Lleida. Sota la responsabilitat que ens havia dipositat la ciutadania, el nou govern a la Paeria endegava l’avaluació de la campanya i començava la planificació del disseny la campanya 2020 dins de l’àmbit estratègic de la “Lleida Justa”, la ciutat de les oportunitats i les garanties.
Fa uns dies us vaig explicar les dues primeres propostes que ens han de permetre assolir l’objectiu de la Lleida valenta, que és el de repensar l’administració de la Paeria. La primera proposta -De la translucidesa a la transparència real- i la segona -De l’audiència a la participació- les podeu recuperar en l’anterior article (publicat el 16 de setembre). Continuem! Tercera.- De l’administració burocràtica a l’administració oberta: En aquesta proposta radica la clau de la transformació de les altres tres, atès que es tracta de modificar l’essència de l’administració actual, tot passant del model burocràtic al model d’administració oberta i per fer-ho cal treballar en la consciència col·lectiva dels veritables motors de l’administració: els seus empleats.
La legislació vigent estableix per als ajuntaments un límit d’endeutament que equival al 110% dels seus ingressos corrents. Per sobre d’aquest límit restringeix completament les noves operacions d’endeutament i obliga a elaborar un pla de sanejament que inclogui pujada d’impostos i reducció de despeses. El deute actual de la Paeria ascendeix a 175 milions d’euros –el 106,76% dels ingressos corrents–; és a dir, molt a prop d’una intervenció completa dels comptes municipals.
El principal objectiu de l’aliança per al govern obert (https://www.opengovpartnership.org) és reforçar els vincles que uneixen la ciutadania amb els seus governants establint una major transparència, participació, diàleg, col·laboració i retiment de comptes entre ells perquè els ciutadans puguin ser no només receptors del desenvolupament de les polítiques públiques, sinó també partícips en l’elecció, el disseny, la implementació i l’avaluació d’aquestes.
L'Onze de Setembre -declarada pel Parlament festa nacional de Catalunya l'any 1980- commemora la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714, set anys més tard de la capitulació de la ciutat de Lleida. Les bretxes a la muralla, entre Magdalena i Carme, els fets del convent del Roser, l’explosió de la mina de Sant Andreu... formen part del paisatge de la batalla, però és a la Seu Vella on va tenir lloc el darrer acte de la caiguda de Lleida; és dins dels murs de l'entorn fortificat que resistiren els darrers homes de la guarnició aliada i que patí fam i set una bona part de la ciutadania, i és on el príncep Enric de Darmstadt va capitular el dia 11 de novembre de 1707.
Comença el mes de setembre i amb ell posem la vista a la tornada als instituts i universitats dels i les joves i a les Festes de la Tardor de la nostra ciutat, que se celebren el cap de setmana després de l'Obert del Centre Històric. Aquest article és també per a mi un inici de curs, una nova aventura – en forma de legislatura de 4 anys – que començo amb moltes ganes, idees, propostes i il·lusions.