Optimitzar el diner públic és, per principi, l’obligació de tot governant i l’art de la política: fer tot el possible amb els recursos disponibles. En el cas de la Paeria, aquesta disposa de centenars de milers d’euros per fer polítiques que tinguin com a objectiu el bon funcionament de la ciutat, concretament, aconseguir una bona qualitat de vida social i mediambiental.  Aquests diners es poden usar per reforçar els recursos humans propis, és a dir, funcionaris i laborals i, alhora de forma complementària, es poden invertir en la contractació de serveis externs.

En la recta final de l’actual mandat municipal, la Sindicatura de Comptes ens dóna a conèixer el seu informe sobre despeses i contractació administrativa de l’Ajuntament de Lleida de 2015. En 116 pàgines, l'òrgan públic que fiscalitza els comptes, la gestió econòmica i el control financer –tant de la Generalitat com dels ens locals de Catalunya– dictamina que l’equip de govern de la Paeria gestiona de forma irregular el pressupost municipal de despeses i que vulnera la normativa en la contractació de serveis, de subministraments i d’obres.

El mes de gener d’ara fa 111 anys va néixer Simone de Beauvoir. Sempre lúcida i en alerta, ens va advertir “No oblidem mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa per a què els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits. Hem de romandre amatents tota la vida”.  Els darrers esdeveniments a Catalunya i la reacció de l’estat i els partits estatals avalen Simone de Beauvoir.

No podem més que reconèixer i agrair la tasca que porta fent l’associació de defensa del Dret a Morir Dignament-Catalunya (DMD-CAT). Agrair-los el compromís, la sensibilització i la difusió que han fet i continuen fent sobre una qüestió dura d’abordar; és cert, dura i difícil perquè s’hi barregen sentiments i raó, perquè és una de les qüestions que ens afecten en el nucli més íntim de la nostra persona, però que apel·la directament a la llibertat de les persones a decidir com volen viure i com volen morir.

Encetem el 2019, amb els quatre darrers mesos hàbils d’aquest mandat municipal. Amb un alcalde diferent al que havia començat... Però amb el mateix pacte de govern. Perquè, per molt que Fèlix Larrosa ho vulgui obviar, l’acord del PSC amb Ciudadanos –els mateixos que pacten amb VOX a Andalusia- continua vigent i ben vigent, com ha quedat acreditat en els moments des que hi ha nou alcalde, com són l’aprovació de les ordenances fiscals i dels pressupostos.

L’espai on ens movem pels nostres carrers i places és finit, és a dir, està limitat per les nostres cases i edificis.  Aquest espai l’anomenem espai públic, és a dir, de i per a tothom. Davant d’aquesta realitat física, hem de decidir com ens repartim i usem aquest espai. L’aparició dels carruatges i, ara els cotxes, va implementar la famosa frase “dret de pes, envers el dret de pas”.

Exigir retirar els noms de carrers que honoren prohoms franquistes no és només una qüestió de dignitat i de rigor democràtic, que també, és condemnar el franquisme, ergo, condemnar el feixisme. És voler una ciutat neta de tos els vestigis del règim feixista que ens va tiranitzar durant gairebé 40 anys.  “Característiques del feixisme foren el tremp nacionalista i combatiu, el desig d’un govern autoritari exercit per un sol conductor carismàtic, l’existència d’un únic partit, controlat per l’estat, l’autarquia econòmica i l’esclafament de les associacions obreres, substituïdes, en determinats països, per un sistema corporatiu”, “a l’estat espanyol, la religió, entesa com un dels pilars del feixisme, va ser un factor realment rellevant en el missatge de Falange.

La setmana passada, van ser aprovats els pressupostos de la Paeria per al 2019. Els últims pressupostos del mandat. Els primers pressupostos de Larrosa com a alcalde (i esperem que els últims, ja que esperem que en el proper mandat governi ERC). Una ocasió d’or perquè el flamant Paer en cap demostrés que, efectivament, volia fer foc nou i canviar maneres de fer respecte a Ros... Però res d’això: va fer patent que continua ben vigent el pacte amb Ciudadanos i va confirmar que s’entén a la perfecció amb aquest grup i amb el del PP.

El 25 de novembre, fa 58 anys, a la República Dominicana van ser torturades i assassinades tres dones, les germanes Mirabal, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo. El seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Aquestes dones van ser víctimes del terrorisme d’estat i de la violència masclista.. És bo i necessari recordar el perquè de les dates assenyalades, en aquest cas més encara, perquè ens recorda la brutalitat i acarnissament de què és capaç el masclisme en l’exercici del seu poder ancestral.