Tots plegats estem aprenent a viure amb la incertesa. Per començar, hem descobert que no disposem de prou informació per eliminar-la, som vulnerables i ni tan sols els estats contemporanis són autosuficients. En una entrevista publicada diumenge, el filòsof Daniel Innerarity afirmava que estem redescobrint la nostra fragilitat i la nostra vulnerabilitat. Tanmateix, no som una societat sense capacitat de resposta i la mesura més important que podem prendre és un confinament el més estricte possible de tota la població per trencar la cadena de contagis (i morts) pel Covid-19.

Com sia que he d’escriure aquest article amb poques hores d’antelació, constitueix un repte compartir unes reflexions que puguin ésser d’alguna utilitat, a pesar de la velocitat amb què es produeixen nous fets i canvien les circumstàncies de la lluita contra aquesta variant de coronavirus que utilitza els nostres cossos per reproduir-se i escampar-se. Com va dir fa poc Tedros Adhanom, director general de l’Organització Mundial de la Salut, “aquesta no és només una crisi de salut pública, és una crisi de tots els sectors socials, també de l’economia mundial”.

Més d'un segle després d'haver-se iniciat la lluita de les sufragistes per la superació de la desigualtat política femenina, encara avui continuem observant diferències en les oportunitats d'accés de la dona en la política, un món tradicionalment masculinitzat. Els homes hi han tingut un gran protagonisme, mentre que les dones no hi hem pogut accedir amb facilitat i hem jugat un paper secundari.

Balàfia és un barri on viuen més de catorze mil lleidatans i lleidatanes. És un barri dinàmic i educador, que té en compte a tothom, des dels més menuts fins als més grans; un barri que té un emplaçament excepcional: és l’eix vertebrador que connecta l’Horta amb el cor de Lleida. Vull fer esment del barri del qual soc regidora, perquè em sento profundament honorada de poder recollir la veu del barri a la ciutat.

El 25 de setembre de 2015, l’assemblea de lesNacions Unides va adoptar, sota el nom d’Agenda 2030, un conjunt d’objectius globals per assolir abans de l’any 2030. Quinze anys per a erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de totes les persones. El 25 de setembre del 2019 el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per assegurar-ne l’aplicació a Catalunya, i un sistema integrat de fites i indicadors relatius als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides en matèria de sostenibilitat.

Enguany reprenem la campanya AMB ORGULL per un esport inclusiu, coincidint amb el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’Esport, que es commemora aquest dimecres, 19 de febrer. Aquesta és la data de naixement de Justin Fashanu, el primer futbolista professional que va admetre públicament ser homosexual. Va ser el 1990 quan el tabloide britànic The Sun va publicar en primera plana la confessió: “I am gay.

Des de l’arribada a la Regidoria de Ciutat i Cultura, ja fa una mica més de mig any, he tingut l’oportunitat de trobar-me amb molta gent, a títol individual o bé representant entitats. Hem comptat les reunions fetes en aquest període i n’hem sumat 436 fins avui. Aquestes trobades m’han permès perfeccionar el meu mapa cultural de la ciutat, un mapa que mai serà complet perquè és dinàmic i també perquè, com m’agrada dir, hi ha moltes lleides i no totes són visibles pels meus ulls.

Les polítiques de joventut desenvolupen projectes i mesures que pretenen incrementar la capacitat dels joves de comportar-nos com a actors socials. Això vol dir ser capaços de modificar el nostre entorn social per dur a terme els nostres propis projectes personals. Facilitar l’empoderament dels joves i la nostra participació en la societat ha de ser l’objectiu principal d’aquestes polítiques.

L’any 1986, amb el recordat Ernest Lluch com a ministre de Salut, es va promulgar la Llei General de Sanitat. Es va marcar una fita històrica: d’un sistema sanitari finançat pels treballadors i empresaris amb les seves quotes, vam passar a un sistema que integrava totes les altres opcions existents i que progressivament es finançava amb els Pressupostos Generals. Es va establir la gratuïtat i la universalitat de l’assistència sanitària.