Els ajuntaments tenen reservat un paper essencial a la nostra societat, per tal com és la primera i més propera administració i, fent cas al principi de subsidiarietat, el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema. Tant és així, que els toca complir una funció política i una d’administrativa al mateix temps, ja que governen el municipi i representen la ciutadania i, alhora, administren i gestionen els béns i els serveis locals.

Em passejo pel carrer alcalde Areny i inevitablement em ve a la memòria la seva biografia. Segur que bona part de la ciutadania de Lleida que hi viu o hi passeja no la coneix. Per què? Passa sovint que els personatges a qui honorem amb un carrer ens són desconeguts, malgrat hauria de formar part del nostre entorn memorístic. Igual que coneixem més Víctor Fleming o Albert Einstein que no pas els lleidatans Victorina Vila o Albert Coma Estadella.

Un altre estiu i, amb ell, la ciutat de Lleida, com a centre operatiu per a moltes coses, ho serà també de recepció de molts treballadors que vénen a buscar una feina temporal a la recol·lecció de fruita. I de ben segur que una bona part d’ells hauran de dormir a la intempèrie dels nostres carrers i places. Una situació d’anys, la Paeria no ha trobat la solució. I ni sabem si l’equip de govern l’ha buscat.

Surrealista? No. Estratègic? Sí! Les nostres cigonyes, a data d’avui, ja gaudeixen de protecció legal en tant que són espècies protegides a l’empara de la normativa catalana i comunitària, per tant, l’espècie animal anomenada cigonya blanca (Ciconia, ciconia), la cigonya que conviu amb nosaltres a la plana de Lleida, aquest grau de protecció el té cobert i garantit per llei i pels professionals que la gestionen i vigilen, els Agents Rurals.

Els rius sempre han jugat un paper molt important en el desenvolupament humà. Les primeres grans civilitzacions urbanes, com ara Mesopotàmia o Egipte, van créixer a la vora de grans rius, que els proporcionaven aigua, terra fèrtil, via de comunicació i de comerç i oportunitats de diversificació en el treball. La història mateixa de Lleida es troba vinculada des dels seus inicis al riu Segre, font de vida i de riquesa.

Com que avui, tot i ser en teoria una assemblea ordinària, és una assemblea electiva i, per tant, té una part d’extraordinària, hem, cregut oportú que calia fer no un balanç d’un anys de gestió, el que va des de la darrera assemblea ordinària fins a avui, sinó un informe de mandat. Quan ens vam presentar a les eleccions de 2015, el repte era retornar a la Paeria amb força. I vam aconseguir treure 3 regidors.

El mes de maig és el més fester de tots els mesos i dels culturalment més intensos de l’any per a la ciutat de Lleida. Fira de Titelles, Festes de maig, Festa de Moros i Cristians, Aplec del caragol... Cada cap de setmana de maig. I, enguany, amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya com a predecessora. Individualment, cadascú pot viure la festa com li plagui. I convidem que les lleidatanes i els lleidatans –i tothom que s’hi vulgui sumar–  visqui i gaudeixi la festa, entesa com a temps de lleure i de repòs del temps laboral i de les cabòries de la quotidianitat.

La setmana passada, el govern de Ros i els seus socis de la dreta unionista –trànsfuga inclosa– van confirmar que funcionen com un bloc en els temes importants de ciutat. Tant al ple extraordinari del POUM com al ple ordinari, en què no va prosperar cap moció de les que vam presentar els grups de l’oposició real, pel vot contrari del que és, sens dubte, el bloc del 155. Dimecres, aprovaven el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Lleida (POUM) gairebé per la mínima, amb només 15 dels 27 vots del Ple.

Continuen passant coses molt gruixudes en la política del nostre país. A les quals, malgrat fer mesos que duren, no ens hi hem d’acostumar. De les quals la política municipal no s’ha d’inhibir, perquè és política abans que municipal. I que el nostre grup té molt presents. Entre aquestes coses molt gruixudes, que el sistema judicial fa política. Impulsats pel Govern espanyol, amb l’aplaudiment unànime i entusiasta de PSOE i C’s, fiscals, policia judicial i jutges continuen en la seua pretensió d’alterar i subvertir allò que les urnes han dictat a Catalunya.