Queden menys de deu anys per arribar al 2030. Sí, aquella data que acompanya allà on vagin els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l'agenda que dona nom a la meva regidoria. Aquella data tan assenyalada que ens hem marcat tots i totes als nostres calendaris com a termini per tenir un món sense fam ni desigualtats mitjançant l'accés a una educació de qualitat que permeti desenvolupar treballs dignes, però sense oblidar-nos mai de la resta d'éssers amb els quals convivim en aquest planeta.

Aquest estiu, tan diferent dels últims que hem viscut, em venen al cap imatges una i altra vegada dels estius de la meva infantesa: estius llargs, calorosos i monòtons, quan ens passàvem moltes hores a casa, els carrers eren buits per la calor i les hores s’assaborien lentament. Estius d’adolescència, melangiosos, un punt avorrits, quan una de les principals i més gratificants activitats era la lectura.

Aquesta setmana es pretenia donar una segona oportunitat al Sant Jordi que no va poder ser. Aquell Sant Jordi en el qual, a Lleida, lo Marraco va fer una volta per la ciutat, per foragitar el virus i trencar la monotonia del confinament. Una incursió que va requerir una anàlisi acurada per part de les autoritats competents, atès que al Procicat no es citaven explícitament determinats animals.

2020 no serà l’any que esperàvem. Acabem de superar-ne la primera meitat i no para de reservar-nos sorpreses. És a dir, la incertesa va en augment. Pel que fa a la pandèmia, el missatge oficial que “la tardor seria problemàtica” ha quedat superat per les circumstàncies greus que estem vivint i que han portat, entre d’altres, a l’enduriment de les mesures aplicades a Lleida i el Segrià, la Noguera, l’Hospitalet i l’àrea metropolitana de Barcelona, de moment.

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana complex. Dissabte al matí la Generalitat de Catalunya va anunciar el confinament perimetral del Segrià i d'aquí se'n van derivar una sèrie de decisions que vam haver de prendre pensant, sobretot, en el bé comú. Del comitè de crisi -integrat, també, pels tinents d'alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet i Sergi Talamonte- en van sortir mesures que afecten i alteren el dia a dia i els plans de milers de lleidatans i lleidatanes per a un estiu que de ben segur no serà com havíem imaginat.

Aquest dimarts es posa en marxa l’Àgora de Lleida. Un fòrum d’anàlisi i debat sobre la Lleida del present i del futur. Un espai que ens ha de permetre analitzar quins han estat els efectes de la crisi sanitària que hem viscut, i les seves greus conseqüències econòmiques i socials, però molt especialment ens ha de permetre trobar propostes, respostes i solucions de la ciutat i per a la ciutat.

El ple extraordinari de divendres tindrà un lloc destacat en el meu àlbum mental de records durant força temps. En una sala de plens gairebé buida, acompanyada per l’alcalde i amb l’escalf telemàtic dels meus companys i companyes de grup, de govern i també de consistori, vaig prendre possessió com a regidora de la Paeria. He de dir que assumeixo aquest càrrec i responsabilitat amb tota la il·lusió, les ganes i el compromís de donar-ho tot per tirar endavant la tasca que m’ha estat encomanada.

Sembla que la boira es comença a escampar i s’obren escletxes de llum per on transitar amb algunes certeses, però també amb precaució. Quan a mitjans d’abril pensàvem en els possibles escenaris davant la crisi de la Covid-19 respecte a les activitats culturals, havíem previst diferents opcions. Les més pessimistes ens duien a pensar en un retorn a l’activitat, si fa no fa normalitzada, cap a inicis de 2021.

Un dels principals reptes que afronta la societat actual és la crisi climàtica. Tots som conscients de l’escalfament global, l’efecte hivernacle o la crisi de la biodiversitat mundial, però no acabem de decidir-nos a posar en marxa els mecanismes necessaris per fer-hi front perquè això implica canviar els nostres models de vida, els patrons culturals i l’actual model polític i econòmic.