Enguany reprenem la campanya AMB ORGULL per un esport inclusiu, coincidint amb el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’Esport, que es commemora aquest dimecres, 19 de febrer. Aquesta és la data de naixement de Justin Fashanu, el primer futbolista professional que va admetre públicament ser homosexual. Va ser el 1990 quan el tabloide britànic The Sun va publicar en primera plana la confessió: “I am gay.
Des de l’arribada a la Regidoria de Ciutat i Cultura, ja fa una mica més de mig any, he tingut l’oportunitat de trobar-me amb molta gent, a títol individual o bé representant entitats. Hem comptat les reunions fetes en aquest període i n’hem sumat 436 fins avui. Aquestes trobades m’han permès perfeccionar el meu mapa cultural de la ciutat, un mapa que mai serà complet perquè és dinàmic i també perquè, com m’agrada dir, hi ha moltes lleides i no totes són visibles pels meus ulls.
Les polítiques de joventut desenvolupen projectes i mesures que pretenen incrementar la capacitat dels joves de comportar-nos com a actors socials. Això vol dir ser capaços de modificar el nostre entorn social per dur a terme els nostres propis projectes personals. Facilitar l’empoderament dels joves i la nostra participació en la societat ha de ser l’objectiu principal d’aquestes polítiques.
L’any 1986, amb el recordat Ernest Lluch com a ministre de Salut, es va promulgar la Llei General de Sanitat. Es va marcar una fita històrica: d’un sistema sanitari finançat pels treballadors i empresaris amb les seves quotes, vam passar a un sistema que integrava totes les altres opcions existents i que progressivament es finançava amb els Pressupostos Generals. Es va establir la gratuïtat i la universalitat de l’assistència sanitària.
Al ple municipal del desembre es va aprovar una moció presentada pels grups municipals d’ERC-AM, PSC, Junts per Catalunya Lleida i Comú de Lleida en què s’acordava declarar Lleida com a municipi feminista. La moció responia a la reivindicació feta des del moviment de dones i moviments feministes de la ciutat per desenvolupar polítiques locals que incorporin un enfocament de gènere amb perspectiva feminista.
Encara avui, la línia que separa aquestes persones del conjunt de la ciutadania és una frontera imaginària feta de prejudicis i fonamentada en la idea que quedar-se al carrer és impossible per a una “persona normal”, i qui ho fa és perquè té problemes amb l’alcohol, les drogues o ha portat una mala vida. Sovint, quan passo pel carrer, parlo amb aquestes persones i us ben asseguro que els camins que han seguit moltes d’elles han estat molt diversos i que viure al carrer és alhora una conseqüència i una causa de l’exclusió social.
Aquells dies mandrosos després de Nadal i Sant Esteve i abans de la nit de Reis són dies per reflexionar. Són els dies en què la gent fa el resum a les seves xarxes socials de l’any que estem a punt de deixar, però també són els dies en què aixequem la mirada cap a l’any que estem a punt d’estrenar. El 2019 ha estat un any que recordarem sempre, l’any del canvi honest, valent i emprenedor.
Ser jove avui a Catalunya no és fàcil. Tenim una taxa d’atur del 10,87%, que en la franja d’edat dels 16 als 24 anys puja al 23,70%. I molts dels que tenen la sort de poder treballar ho han de fer en condicions de precarietat: sous baixos, jornades llargues i poques possibilitats de promoció que els obliguen a viure en una situació d’inestabilitat i inseguretat tant econòmica com personal.
Els processos de globalització, lligats de manera indissociable a l’expansió del neoliberalisme, tenen una expressió cultural que és conseqüència però també instrument necessari per a la seva implantació. Així, el model neoliberal requereix la construcció d’una cosmovisió que transformi la mirada de la societat en totes les seves escales dins d’un marc ideològic i comunicatiu per donar suport a la seva extensió global.