El 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat el president Lluís Companys, després de ser sentenciat en un consell de guerra sumaríssim sense cap mena de garanties processals. L’única sentència d’aquest tipus a un president d'una nació democràticament escollit a la història d’Europa. Un crim d’Estat. I, malgrat que ERC ha exigit repetidament la seua anul·lació i la reparació de l’honor del president Companys, l’Estat Espanyol s’hi negat altres tantes vegades.

Menystenir, minimitzar o ignorar l’impacte que en la ciutadania de Lleida va tenir el referèndum per la independència portat a terme a Catalunya l’1 octubre del 2017 és viure d’esquenes de la societat que ens envolta.  Aquell primer d’octubre de fa un any Lleida va sortir al carrer convençuda que vivia en democràcia. Hi havia gent de totes les edats i de tota mena: joves inconformistes i els més conservadors, pares i mares amb criatures, padrins i padrines, pagesos, metges, mestres, electricistes i manyans.

Convivim amb dues realitats. Per una banda, els animals ben atesos pel veïnat responsable i complidor amb la llei, que cobreix les seves necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i escalf emocional, els identifica amb xip i els censa a l’ajuntament. Fins aquí res a dir: és la demostració que formem part d’una societat madura i sensible envers els animals de companyia. Ara bé, com que el món no és de color rosa i la realitat ens posa al seu lloc dia a dia, tenim davant nostre la cara fosca que pateixen molts d’aquests éssers vius, concretament els gats i els gossos, els quals  de forma ancestral han conviscut amb l’ésser humà.

La Diada de Catalunya ha estat sempre vindicativa de les llibertats i del model constitucional arrabassats el 1714. I un any més, la ciutadania ha tornat a omplir els carrers de la capital defensant pacíficament i lícitament el seu dret a ser lliures tant individualment com col·lectivament, al clam d’ ”Independència!”. Només si som un poble lliure aconseguirem alliberar els nostres legítims representants i líders socials de la injusta presó i l’exili.

La fugida d’un alcalde que no ha sigut capaç d’acabar el mandat i abandona el càrrec per la porta del darrere ha provocat que, després d’un agost atípic, s’hagi hagut de votar un nou Paer en cap. Hi havíem de triar entre Fèlix Larrosa, candidat elegit per la militància del PSC-PSOE, el cap de llista de cadascun dels grups o cap d’aquestes opcions. ERC-Avancem va creure més adient votar Carme Forcadell, Dolors Bassa i Meritxell Serret, les presoneres polítiques i l’exiliada ponentina.

A principi d’aquest mandat, Àngel Ros feia mans i mànigues per aconseguir l’alcaldia. Un any abans d’acabar el mandat, ha fet i desfet per deixar-la. I ha hagut de ser Pepe Borrell, el ministre més rematadament unionista i ple d’autoodi, qui li ha regalat una jubilació que, en comptes de ser daurada, sembla més aviat de llautó... Amb tots els respectes per l’únic Estat que té el català com a llengua oficial.

Aquest estiu hem tornat a veure temporers dormint als carrers de Lleida. Una situació que ens preocupa i neguiteja, no pel fet en sí de veure gent dormint a l’espai públic, el que ens regira els budells és veure quina ciutat som i quin model d’acolliment i respecte pels drets de les persones tenim. Realment és decebedor i esgotador que ens trobem cada estiu davant la campanya agrària reclamant solucions, recursos, estratègies per donar resposta als treballadors de la fruita que venen temporalment a guanyar-se la vida.

Una mica més de dos anys després d’haver acordat amb les patronals del sector del comerç i de l’hostaleria que la Paeria encarregaria un estudi sobre l’impacte econòmic i social de la implantació a Lleida de nous equipaments comercials, es va fer la presentació d’aquest estudi. Ja s’ha vist que l’equip de govern, molta pressa, no en tenia. Això que quan van prendre aquest acord amb les patronals era prou conegut que s’estava ultimant la redacció del nou POUM, que havia de contemplar sòl per a nova implantació comercial.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aparenta d’entrada molta llum, color i soroll... per acabar en un no res. La vella política sempre ha destacat per bones festes majors quan s’atansen les eleccions, com si la ciutadania tinguéssim memòria de peix. El Govern socialista amb crosses unionistes i dretanes, esgotat i mancat de projecte de ciutat, s’agafa al POUM com l’únic cartutx per salvar el seu més que indigne (recordem els fets del passat 1-O) i discutit mandat municipal.