Al maig de 2015, la gent de Lleida va dir que volia una Paeria molt més diversa i que no hi volia majoria absoluta. Semblava que havien arribat aires de canvi a l’Ajuntament. El 9 de juliol, l’aprovació del cartipàs municipal va marcar l’inici efectiu d’un mandat en què l’alcalde ha actuat contínuament com si tingués majoria absoluta, menystenint precisament la diversitat que democràticament havia decidit la ciutadania.
L’opinió pública de Lleida ja comença a estar acostumada a rebre globus sonda de les promotores dels projectes que, avui un i demà un altre, van sortint a la palestra de l’actualitat local. Fa uns dies, va ser el projecte de Carrefour. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques desestimades un cop i un altre per la comissió territorial d’urbanisme perquè contravenen la normativa més bàsica.
Aquesta vegada tocava al projecte d’àrea comercial de Carrefour. Feia dies que no se’n parlava. Torre Salses surt gairebé bimensualment als plens municipals, per la fixació de l’equip de govern de la Paeria i els seus socis de C’s i PP a proposar modificacions urbanístiques que, quan arriben a la comissió territorial d’urbanisme, són desestimades perquè contravenen la normativa més bàsica (i hi afegiria: la lògica més elemental).
L’altre dia, l’alcalde que els serveis socials de Lleida són els millors de Catalunya. I es va quedar tan ample... Certament, el personal dels serveis socials municipals fa una gran tasca, sota molta pressió i en condicions adverses. Però, i els equipaments i els serveis que falten? En aquest nou exercici d’autocomplaença, Àngel Ros fa com si tingués un gran coneixement dels serveis socials d’arreu del país.
Amb data i pregunta del referèndum ja conegudes, és el moment d’escalfar motors. I que els contraris a la independència comencin a exposar els seus arguments, de forma rigorosa i racional. Els arguments contraris a la independència, perquè el que hem estat sentint fins ara són arguments contraris al dret a decidir. A la democràcia. I arguments gens rigorosos ni racionals, que l’únic que pretenien era espantar la gent i desacreditar el procés: que no és legal, que és antidemocràtic, que busca tapar les vergonyes de la corrupció a Catalunya, que fomenta la confrontació, que du a un camí sense sortida.
La Generalitat obliga l’equip de govern de la Paeria a fer un Pla de sanejament. Això passa quan el deute supera el que s’ingressa cada any. La Paeria ingressa uns 160 milions l’any i en deu entre 180 i 200, segons com es computi el deute del Parc Tecnològic. No és una qüestió tècnica, sinó un problema que afecta la capacitat d’inversió de l’Ajuntament. I feia temps que Ros estava avisat que això podia passar.
El col·lectiu LGTBIQ, de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals i Queers, assenyala el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, ja que tal dia com aquest a l’any 1990 l’Assemblea General de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. No és una data, però, institucionalitzada, per això el col·lectiu vindica que l’ONU l’assenyali com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.
Fa uns dies es va saber que l’alcalde de Lleida té tancat un principi d’acord per a l’adquisició de l’antiga residència d’estudiants Pare Coll, per per fer-hi un centre residencial per a atenció de persones sense llar. Un decisió que ha pres Àngel Ros malgrat el posicionament contrari de veïns i comerciants de la zona.I és que la ubicació de l’alberg i centre de dia en aquest lloc no és vista com a gens idònia per part d’aquest col·lectiu ciutadà, que argumenta que el Centre Històric ja té prou equipaments destinats a les persones en risc d’exclusió.
Ara fa uns dies, vaig publicar un article en aquest diari en el qual explicava la fugida enrere de l’equip de govern de la Paeria, que en el darrer Ple es desdeien de l’acord de remunicipialitzar la zona blava, firmat el novembre de 2015. En aquest article, explicava clarament que si la Paeria gestionés directament la zona blava, el dipòsit de vehicles i el servei de grua, suposaria un ingrés net per l’ajuntament de quasi 1.