Continuen passant coses molt gruixudes en la política del nostre país. A les quals, malgrat fer mesos que duren, no ens hi hem d’acostumar. De les quals la política municipal no s’ha d’inhibir, perquè és política abans que municipal. I que el nostre grup té molt presents. Entre aquestes coses molt gruixudes, que el sistema judicial fa política. Impulsats pel Govern espanyol, amb l’aplaudiment unànime i entusiasta de PSOE i C’s, fiscals, policia judicial i jutges continuen en la seua pretensió d’alterar i subvertir allò que les urnes han dictat a Catalunya.

Al darrer ple municipal, el vot de qualitat de l’alcalde Àngel Ros va impedir que prosperés una moció per la llibertat dels presos polítics i una política penitenciària respectuosa amb els Drets Humans, cosa que incloïa l’acostament dels presoners a casa, presentada per ERC-Avancem, amb el suport de PdCat, Crida i Comú. Cal recordar que, a la Diputació, el PSC s’havia abstingut a la votació de la mateixa moció dos dies abans.

El proppassat divendres, es van complir 5 mesos de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La nit de diumenge a dilluns ha estat la número 136 que Oriol Junqueras i Joaquim Forn no dormen a casa. Cuixart i Sànchez són a la presó de Soto del Real des del 16 d’octubre, mentre que el vicepresident Junqueras i el conseller Forn (que ha contret tuberculosi) són a Estremera des del 2 de novembre.

Benvinguda sigui la vaga i qualsevol iniciativa liderada pels col·lectius feministes. L’objectiu és molt ambiciós però la situació requereix d’aquesta ambició i gosadia.  Què passaria si totes les dones paréssim de consumir, treballar a casa en les tasques de la llar, deixéssim de tenir cura dels nostres, de treballar en la nostra feina remunerada, d’estudiar.... demostraríem que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es reprodueix.

Fa ben pocs dies, Àngel Ros ens va sorprendre amb un acord pel qual incorporava al seu equip de govern una regidora trànsfuga. Tot i que, tant ell com la regidora, es negaven a utilitzar aquesta terminologia. S’hi negaven perquè tots eren –som—conscients que és una mala praxi política i perquè el PSOE va firmar fa uns anys un acord contra el transfuguisme en el món local. Però no és gens estrany que Ros incorri en una mala praxi, ja ho ha fet altres cops.

L’esperit de supervivència de la natura és tant fort que posa de manifest que les espècies que actualment viuen i conviuen amb nosaltres, si a data d’avui encara hi són, és senzillament per la seva tossuderia d’afecte i desig de viure. Dit això, si algú pensava que enretirant els 25 nius de cigonyes de la Catedral de Lleida per tal de protegir l’esmentat edifici ja estava el tema solucionat.

El govern del PP i els seus socis –cada cop més rivals– de Ciudadanos s’han passat mesos posant en tensió el model educatiu català tot afirmant que s'adoctrinen els estudiants, en un exercici de qui la diu més grossa. En el seu estira-i-arronsa per l’hegemonia en el nacionalisme hispànic, en el qual el PSOE per cert no vol perdre pistonada, el model educatiu hi juga un paper preponderantíssim.

La setmana passada, es va commemorar el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, en memòria dels fets esdevinguts el 5 de febrer de 1939, en què els màxims representants de les institucions republicanes catalanes, basques i espanyoles van haver d’anar frontera enllà, juntament amb centenars de civils i militars. Paradoxalment, es va fer la commemoració estant a l’exili una part del govern que l’havia instituït.

Ja fa dos anys que vam presentar una moció, conjuntament amb la Crida, instant la Paeria a eliminar els noms dels carrers i espais públics amb denominacions relacionades amb la dictadura franquista i el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Després d’un debat en algun moment agre, sobretot per la posició dels qui hi van votar en contra en bloc: PSC-PSOE, Ciudadanos i PP. El bloc del 155, abans del 155.