El futur de Lliçà d’Amunt continua amagat en el planejament urbanístic promogut pel govern de PSC i PP, amb la complicitat de Convergència, ara fa quatre anys. El rentat de cara que ha significat el procés participatiu del Centre ha deixat fora del debat la majoria d’accions previstes al  POUM 2014. El creixement que es preveu en un radi d’un quilòmetre del centre urbà representa incrementar-lo en 1600 habitatges, més del doble d’habitatges dels actualment existents. Només 600 d’aquests estan a debat. Aquest Centre que ara es parla, socialitzador, comercial, representatiu, pot acabar en no-res perquè els àmbits del voltant poden absorbir tota la demanda d’habitatge. Aquest centre que debatem haurà de competir amb uns àmbits sense les servituds del centre, que són molt més rendibles, amb pocs propietaris i sobre terrenys fins ara majoritàriament agrícoles que tenen molt a guanyar.  Hem presentat al Ple una proposta per a repensar tot el creixement del Centre ...

1. Actualment hi ha un procés participatiu obert per definir el centre. En referència a l’ampliació del parc d’habitatges que això afecta demanem: Quants cops s’ha reunit des de la seva constitució la taula de l’habitatge constituïda durant el seu mandat anterior? CAP. El fet és que amb una resposta així les tres següents preguntes es van respondre soles. La qüestió de fons demostra que fa temps que es fan coses que no es creuen però que a la premsa i a internet queden molt bé. Quan es va reunir per última vegada la taula per l’habitatge?  MAI A part dels membres que la formen, amb qui s’ha reunit aquesta taula? NINGÚ Quins acords es van prendre en les reunions preses que afectin al desenvolupament urbanístic del municipi? CAP Quin parc actual de vivendes hi ha a Lliçà d’Amunt? La xifra que ens van indicar va ser que entre 5.500 i 6.000. La veritat és que ens sorprèn que un ajuntament no sigui capaç a concretar una mica més. Aquesta xifra la podem intuir ...

Mirant enrere podem valorar els últims anys com a intensos. Especialment l’any passat on s’agreujava un problema polític i social. El Govern de la Generalitat preparava un referèndum. Arribats a l’octubre ens trobàvem amb milions de ciutadans que decidien fer valer la seva veu a través d’una papereta i eren, alhora, apallissats i humiliats per la policia d’un estat corrupte i venjatiu que mai oblidarem. Arribem a 2018 on la llibertat d’expressió és perseguida pels del bloc del 155 mentre els equidistants s’ho miren des de la barrera posant-se de part del repressor. La llibertat d’expressió no és punible, no es pot perseguir a qui pensa diferent, ja sigui penjant llaços, expressant-ho sobre un escenari, fent un dibuix a una paret o tatuant-se una natja del cul. Castiguen els pensaments. N’hi ha que es pensen que la seva veritat és absoluta i que a força de repetir mentides esdevindran veritats. Els demòcrates de debò, discuteixen políticament i no reclamen ...