Lliçà d'Amunt

teulades, llicadamunt, antena, telefonia, cingles

Un govern sense projecte comú - Informa't desembre 2018

Van passant els dies i va quedant molt clar que el govern que tenim és una amalgama de partits que no aconsegueixen fer projecte comú. És més evident ara que s’apropen les eleccions municipals del 2019. Tal i com passen els mesos demostren que cadascú va per la seva banda, hi ha tres grups a govern i cadascú va per la seva banda i per mantenir el poder, no hi ha un projecte conjunt, motiu que de nou justifica la nostra sortida de govern. De fet si mirem moltes de les coses que s’estan fent son temes que nosaltres vam deixar preparats, i els que van quedar a punt ara son incapaços de tancar. Per exemple, l’antena de telefonia mòbil a la zona de Palaudàries. Vam trobar l’espai i vam parlar amb els propietaris. Poc després de sortir de govern ens venien la idea de que ja estava tot enllestit i ens portaren per aprovar al ple un conveni amb una empresa que havia de fer-ho. Què ha passat en realitat? Doncs res de res. Bé, en tot cas, res de nou.  

plànol, Lliçà d'Amunt

Maquillar les actuacions del POUM - Informa't novembre 2018

El futur de Lliçà d’Amunt continua amagat en el planejament urbanístic promogut pel govern de PSC i PP, amb la complicitat de Convergència, ara fa quatre anys. El rentat de cara que ha significat el procés participatiu del Centre ha deixat fora del debat la majoria d’accions previstes al  POUM 2014. El creixement que es preveu en un radi d’un quilòmetre del centre urbà representa incrementar-lo en 1600 habitatges, més del doble d’habitatges dels actualment existents. Només 600 d’aquests estan a debat. Aquest Centre que ara es parla, socialitzador, comercial, representatiu, pot acabar en no-res perquè els àmbits del voltant poden absorbir tota la demanda d’habitatge. Aquest centre que debatem haurà de competir amb uns àmbits sense les servituds del centre, que són molt més rendibles, amb pocs propietaris i sobre terrenys fins ara majoritàriament agrícoles que tenen molt a guanyar.  Hem presentat al Ple una proposta per a repensar tot el creixement del Centre en conjunt. Aquest és el moment de fer-ho, abans que comenci el termini en què els promotors privats tinguin via lliure per edificar aquests espais. Proposem una moratòria de dos anys per permetre debatre obertament i estudiar què representa aquest creixement. De moment hem quedat sols en aquesta proposta.   Nota: Els 542 habitatges que es volen fer al pla, entre el carrer Tenes i el carrer Mallorca, igualen en nombre d’habitatges l’espai que debatem al Centre, però el govern no vol parlar-ne. Es tracta d’un espai majoritàriament agrícola, que PSC i PP van requalificar l’any 2014/15 per col·locar 542 habitatges on abans hi havia dos petits àmbits amb uns 80 habitatges en total. La urbanització de Can Bosc, Ca l’Artigues del Pla i la Sagrera representen 250 habitatges més, sobre uns terrenys que abans en preveien molts menys. Finalment, les Peces de Can Godanya, Baronia de Montbui, Anselm Clavé i Can Godanya nou són actuacions que representen 261 habitatges que recullen antics conflictes urbans.

Regidors d'ERC al ple de Lliçà d'Amunt

Cròniques del ple. Preguntes al ple ordinari de 27/09/2018.

1. Actualment hi ha un procés participatiu obert per definir el centre. En referència a l’ampliació del parc d’habitatges que això afecta demanem: Quants cops s’ha reunit des de la seva constitució la taula de l’habitatge constituïda durant el seu mandat anterior? CAP. El fet és que amb una resposta així les tres següents preguntes es van respondre soles. La qüestió de fons demostra que fa temps que es fan coses que no es creuen però que a la premsa i a internet queden molt bé. Quan es va reunir per última vegada la taula per l’habitatge?  MAI A part dels membres que la formen, amb qui s’ha reunit aquesta taula? NINGÚ Quins acords es van prendre en les reunions preses que afectin al desenvolupament urbanístic del municipi? CAP Quin parc actual de vivendes hi ha a Lliçà d’Amunt? La xifra que ens van indicar va ser que entre 5.500 i 6.000. La veritat és que ens sorprèn que un ajuntament no sigui capaç a concretar una mica més. Aquesta xifra la podem intuir fent un càlcul molt ràpid: 15.000 habitants aproximadament dividits entre la mitjana europea de 2,5 persones per família ens dona la xifra de...6.000 vivendes. Però bé continuarem treballant amb les dades que tenim. Quin creixement en número de vivendes preveu l’actual planejament? La resposta va ser que a la zona del centre hi ha previstes unes 1.000. Però que no estan segurs. Els vam indicar que no, que la pregunta era a tot el municipi. Aleshores ens van dir que ho mirarien. La qüestió és que han iniciat un procés participatiu per definir el nou centre però no són conscients de la quantitat de vivendes que hores d’ara ja es poden construir. Nosaltres revisant el planejament actual hem comptat que entre Can Godanya i la cruïlla ja es poden construir unes 1.600, de les quals unes 550 són a la vora del riu. Quantes vivendes actualment construïdes consten com a buides? Aquí ens van indicar que no era possible saber-ho que era molt complicat. És coneixedor aquest equip de govern quantes d’aquestes estan ocupades? Igual que la resposta anterior ens van indicar que no era possible saber-ho que era molt complicat.

1O, 1 d'octubre

Dies intensos - Informa't octubre 2018

Mirant enrere podem valorar els últims anys com a intensos. Especialment l’any passat on s’agreujava un problema polític i social. El Govern de la Generalitat preparava un referèndum. Arribats a l’octubre ens trobàvem amb milions de ciutadans que decidien fer valer la seva veu a través d’una papereta i eren, alhora, apallissats i humiliats per la policia d’un estat corrupte i venjatiu que mai oblidarem. Arribem a 2018 on la llibertat d’expressió és perseguida pels del bloc del 155 mentre els equidistants s’ho miren des de la barrera posant-se de part del repressor. La llibertat d’expressió no és punible, no es pot perseguir a qui pensa diferent, ja sigui penjant llaços, expressant-ho sobre un escenari, fent un dibuix a una paret o tatuant-se una natja del cul. Castiguen els pensaments. N’hi ha que es pensen que la seva veritat és absoluta i que a força de repetir mentides esdevindran veritats. Els demòcrates de debò, discuteixen políticament i no reclamen el control policial per uns cartells que expressen una opció que dista de la seva. La democràcia ho serà mentre en la llibertat ideològica existeixi el respecte al lliure pensament i a tercers. I per als que volen un control absolut, castiguen i titllen de despropòsit les actuacions pacífiques, els recordem que la llibertat física es pot llevar, ja sigui tancant-nos o obligant-nos a marxar del nostre país, però mai no podran controlar què pensem i ho seguirem defensant pacíficament. Això és la democràcia. És la dignitat de les persones.

Holly Dolly, Festa Major, Lliçà d'Amunt

Festa Major - Informa't setembre 2018

Acaba l'agost i amb ell, per a molts de nosaltres, els dies de descans. Això vol dir que tenim a tocar la Festa Major amb les 24h de ciclomotor, l'11 de setembre Diada Nacional de Catalunya, que la canalla començarà un nou curs escolar i que s'han d'aprovar els pressupostos i les ordenances municipals. La Festa Major donarà pas al comiat de l'estiu amb gresca, principalment, gràcies a la Juguesca i les colles. Tindrem un nou i reivindicatiu 11 de setembre on no faltarà un record pels presos i exiliats polítics d'aquest país i al moviment social que va permetre votar l'1 d'octubre passat. El curs escolar començarà un any més sense que hi hagi un pla d’entorn que defineixi i relacioni tots els elements educatius i que permeti potenciar el nostre sistema educatiu i cultural. I per acabar de guarnir l'inici del quadrimestre s’hauran d'aprovar uns pressupostos que intuïm que seran continuistes, conservadors i que no respondran a les necessitats reals de la gent. Tenint en compte que l'any vinent hi ha de nou eleccions municipals, estem convençuts que seran un pressupostos que no permetran executar i gastar el necessari en allò que és important però sí en allò que permeti maquillar els últims 11 anys de govern. En continuarem parlant. Ara, gaudiu de la festa.

Mobilitat

Estudis i comicis - Informa't 2018 juny 2018

L’ajuntament ha presentat l’inici de l’Estudi de Mobilitat. Aquest estudi, encarregat durant el període que ERC va ser a govern, s’inicia dos anys després. L’estudi havia d’analitzar trànsit intern i extern, densitat, aparcament i modes de transport. Més enllà de les intuïcions que tothom pot tenir sobre la ineficiència dels nostres carrers i la utilitat real d’alguns projectes, havia de servir per tenir un marc rigorós per descartar algunes actuacions i prioritzar-ne d’altres. Pel que sembla, l’estudi s’ha dirigit a justificar les prioritats del govern, decisions ja preses, com el Centre, la urbanització del pla del Tenes, Ca la Miquela i Can Malé. També justificarà el fre a algunes inversions en mobilitat, arribarà tard i no tindrà altres conseqüències, com en el seu dia va passar amb el pla d’habitatge, el pla d’accessibilitat urbana, el pla de dinamització del comerç local o el conveni per la creació de llocs de treball a Mango. Això sí, el cronograma que ha imposat el govern deixa la presentació d’aquest Estudi per la primera setmana de març 2019, darrera data per poder fer un oportú acte de presentació abans de l’inici del període electoral.

ERC Lliçà d'Amunt aprova el seu nou candidat

Aquest dijous dia 5 d'abril l’assemblea de militants de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lliçà d'Amunt ha aprovat, per unanimitat, el candidat que encapçalarà la llista que el partit presentarà a les properes eleccions municipals previstes pel 26 de maig de 2019.   Durant l’assemblea, l’actual número 2 del Grup Municipal Iban Martínez ha presentat la seva candidatura per presentar-se a les properes eleccions municipals i així encapçalar el nou projecte republicà per a Lliçà d’Amunt.   Martínez ha explicat que vol iniciar un projecte de renovació sense deixar de banda el projecte central republicà com a cap de llista d’ERC Lliçà d’Amunt a les eleccions municipals de 2019. Per aprofitar l’experiència recollida aquests últims anys l’acompanyaran alguns dels regidors actuals. De fet, tant Míriam Remolà com Felip Tura que formaran part de la candidatura, tal com ho ha expressat el mateix Martínez.   “Hem d’aprofitar el treball d’aquests últims anys i l’experiència del grup municipal per millorar el nostre resultat i assolir la victòria en el 2019. Volem animar els lliçanencs i lliçanenques, amb un projecte de poble que té les idees molt clares. Treballarem amb determinació per liderar el govern municipal dels pròxims anys”, ha dit el precandidat.   La candidatura que liderarà Martínez apostarà per noves incorporacions d’independents, tal com es va fer el 2015: “Farem una llista transversal que serà el fidel reflex de la gent de Lliçà d’Amunt, gent de diversa procedència però amb un objectiu comú, un Lliçà millor”.   L’assemblea s’ha conclòs fent un reconèixement a la tasca i tenacitat que ha estat desenvolupant el fins ara cap de llista Joaquim Ferriol i que de ben segur seguirà aportant al nou projecte republicà.  

Can malé

Canvis sense projecte - Informa't abril 2018

El govern municipal pretén destinar en aquest any, segons el pressupost municipal, 350.000€ per canviar de lloc equipaments que ja existeixen. Ho fa només amb l’argument d’aprofitar les naus de can Malé, ampliar despatxos i estalviar lloguers. Canviar de lloc l’ajuntament i la policia, a curt termini representarà una despesa en equipaments que funcionen raonablement bé i tenen una molt bona accessibilitat. Per contra, aquesta política oblida que hi ha barris al nostre poble que la gent s’ha de desplaçar quilòmetres per tenir accés a un pavelló cobert, un institut o habitatge assequible. Segur que destinar una part d’aquests 350.000€ a fer una pista coberta respondria millor a les necessitats de Palaudàries, en benefici de Can Rovira, Palaudalba, Can Roure, Can Salgot, Pinedes, can Lledó i Mas bo. Només prioritzant els equipaments bàsics, es pot dotar de qualitat de servei aquests barris. Les escoles, escoles bressol, CAP, habitatge protegit a Palaudàries i la Serra van ser exemples d’èxit, com també ho ha estat el mercat a ca l’Artigues. Són operacions de reequipament dels barris fetes a favor de la gent que hi viu, no contra ningú.

mocions, moció, presos, presos polítics, ple, ajuntament, Lliçà d'Amunt

El ple de Lliçà d'Amunt aprova una moció contra els empresonaments polítics

Ahir dia 22 de març, el Grup Municipal d’ERC Lliçà d’Amunt va presentar una moció de suport als polítics i dirigents de la societat civil empresonats. La declaració va ser aprovada al ple pels vots a favor de catorze regidors: els tres grups del govern municipal PSC, ICV-EUiA i CDC, s’hi van adherir. El regidor del PP assistent hi va votar en contra.  Els acords de la moció diuen (al final podeu trobar el document íntegre): Primer. Expressem, un cop més, el rebuig a la decisió de mantenir en presó preventiva al membres del govern i els representants d’Òmnium i ANC que sempre han actuat de manera pacífica. Segon. Considerem que l’aplicació d’una mesura cautelar com la presó preventiva, adoptada pel Tribunal Suprem, dificulta la normalització de la situació política a Catalunya. Tercer. Expressem la nostra solidaritat a les famílies de les persones empresonades i ens comprometem a rebre-les i a posar-nos a la seva disposició per tal d’abastir-les del suport social i emocional que tan necessiten ara. Quart. Defensem el compliment de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i exigim la protecció dels fills i filles dels presos. Per aquest motiu demanem es tingui especialment en compte la situació dels infants i reclamem l’acostament dels presos mentre no es produeixi la seva excarceració. Cinquè. Considerem l’allunyament penitenciari com un càstig social que vulnera els drets reconeguts pel Dret Internacional i atempta contra els drets humans. Per aquest fet sol·licitem que les mesures cautelars imposades a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras les puguin acomplir en centres penitenciaris catalans. Sisè. Comunicar aquest acord als grups polítics al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes, a la famílies dels empresonats, a l’Associació Catalana pels Drets Civils, a Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.