Lliçà d'Amunt

Accés a l'institut via Pau Claris

Postals des de govern #DESDEGOVERN #6

Continuem treballant per endreçar també el nucli. Fem segur l'accés dels vianants a l'institut urbanitzant la vorera del carrer Pau Claris i posant semàfors intel·ligents a l'enllaç d'aquest carrer amb Anselm Calvé.

església, ovelles, camp, Lliçà d'Amunt

El poble en què vivim - Informa't maig 2017

El poble en què vivim ens defineix, fa que tinguem identitat i ens fa sentir part d’un col·lectiu. Per a que així sigui cal respectar l’entorn, fer-lo agradable perquè la gent s’hi vulgui quedar i conservar aquells emblemes que han estat sempre part de la nostra història. Fer que el poble sigui agradable és cosa de tots, però nosaltres creiem que hem de fer que Lliçà d’Amunt faci emergir tot el seu potencial des dels equipaments què disposem fins a les nostres escoles passant també per les entitats que el conformen. Quan una part del poble desapareix res torna a ser el mateix, una part de nosaltres ha marxat per sempre, el poble que coneixes perd una mica d’identitat, perquè hem perdut un emblema. No permetem que això passi.

Can malé

Què hauríem de fer a Can Malé? - Informa't abril 2017

Can Malé quedarà a disposició municipal en principi a inicis del 2018, fruit del Pla Parcial urbanístic de Can Montcau – Can Malé, que ha concentrat totes les seves cessions per a equipaments en l’antiga seu de l’empresa Biokit. Can Malé pot suposar per al nostre municipi una bona oportunitat d’espais per ubicar projectes molt engrescadors. Ajustar aquest espai de 17.000 m2 a aquestes noves necessitats suposarà un esforç econòmic molt gran que hem de tenir present. Cal que estudiem la viabilitat de cada ús i el cost de l’adaptació i el manteniment dels edificis i els espais que els envolten. Cal determinar quins nous serveis i equipaments són realment útils i necessaris per a la ciutadania. De la mateixa manera, com a Ajuntament, no ens podem permetre desplaçar-hi sense criteri equipaments que ja tenim, pel simple fet de voler omplir espais. Això deixaria buits edificis que actualment tenen una funció urbana, desertitzant el seu entorn. Cal que prenguem prudència i que les nostres decisions com a poble no limitin encara més la capacitat municipal de fer inversions. Davant d’aquesta oportunitat hem de poder quantificar per fer balanç entre què ens costa el que tenim, què ens costarà traslladar-ho i què ens costarà tenir els equipaments allà.

nenes, nens, llapis, model, educatiu

El model educatiu lliçanenc - Informa't març 2017

Ha passat un altre any i el municipi no ha debatut el model escolar. Aquest model és el que tant administració, centres i societat han de concretar plegats. La prioritat d’ERC és evitar el tancament de més línies i escoles. Això vam defensar conjuntament en la moció pel no tancament de línies de P3 a les nostres escoles. Ha estat insuficient, ja que el proper curs pot tornar a passar. L’emplaçament de les escoles respon a l’estructura de barris de Lliçà d’Amunt. Defineixen les 3 centralitats on els ciutadans gaudeixin de serveis pròxims. També gaudim d’una oferta educativa que permet a les famílies poder escollir en funció del seu projecte i les seves peculiaritats. Les escoles de barri permeten crear vincle i promoure l’arrelament als barris dels infants i les famílies. Cal apostar per un pla d’entorn que defineixi i relacioni tots els elements educatius per potenciar el sistema educatiu en global. L’alternativa pot passar per un model d’escola 3-16, que reforci la idea d’escola de barri amb projecte lineal i un model pedagògic de continuïtat. Aquest s’adapta millor a les onades de natalitat. Però caldrà debatre-ho entre tots. L’Ajuntament ha d’implicar-se més en l’educació. Hem de donar valor a l’educació pública.  

Mango, Can Montcau

Mango es ven Can Montcau - Informa't febrer 2017

Mango ha venut tot el seu patrimoni immobiliari a Lliçà d’Amunt. Ara es quedarà en la nau logística 30 anys en règim de lloguer. Com a membres de l’ajuntament no podem estar contents. Aquesta operació ha mostrat que les intencions de les empreses no poden condicionar del planejament. Ja havia passat abans: Pryca va forçar la requali cació de Can Montcau els anys 80. Mango ho ha fet els 2000. Pryca va perdre interès i va abandonar Can Moncau als bancs. Mango va rescatar l’interès per aquest emplaçament. Pryca va fer canviar el planejament per poder fer un centre comercial. Mango va fer augmentar fora mida el sostre edi cable per poder-hi situar els seus magatzems mundials. Aconseguida la requali cació, Mango ha pressionat per poder-se alliberar dels seus compromisos d’ocupar tots els metres disponibles i ara anuncia que no pensa ocupar la resta dels 7 solars buits. Al capdevall, ha fet de manera d’obtenir un bon preu per la venda del polígon a les esquenes dels benpensats regidors que, any rere any, han anat votant a favor de totes les modi cacions que Mango ha exigit. Ens serveix de molt poc recordar que ERC ja ho havíem advertit a cada votació.  

pressupost, pressupost municipal

Pressupost 2017 - Des de govern - Informa't gener 2017

El passat novembre es va aprovar el pressupost del 2017. Som conscients que no és el pressupost que nosaltres haguéssim fet. Tot i això considerem que és el millor pressupost possible tenint en compte la realitat política del moment. Els grups a govern hem aconseguit un equilibri entre garantir la qualitat en la prestació dels serveis públics i les inversions a realitzar. Particularment les regidories gestionades per ERC, han augmentat les partides de Transport i Mobilitat, focalitzant esforços en millorar el servei actual i pensant en una nova línia de bus. La regidoria de Joventut augmenta els serveis d’atenció als joves, col·laborant en un programa d’ocupació, fomentant la formació i obrint-se a la participació de manera que els joves decidiran què volen i necessiten. La Regidoria de Comerç, Consum, Turisme i Empresa augmenta també la partida per donar suport al creixement econòmic fomentant la col·laboració amb els sectors productius. A la vegada, la Regidoria de Companyies de Serveis tornarà a invertir prop de 250.000 € en la millora de la xarxa de subministrament de l’aigua. Continuarem treballant perquè tot això sigui possible.  

nadal, solidaritat, Càritas, La Marató

Solidaritat - Informa't desembre 2016

Aquesta és la última edició d’aquest butlletí informatiu. Això significa que s’acaba l’any i que arriba Nadal. El Nadal és una época alegre i maca per a alguns, divertida per uns altres, trista per uns quants i odiosa a per uns altres. Sigui quinsigui el cas en que ens trobem, és ben cert que el Nadal és una época on el nivell de solidaritat de la gent s’intensifica. Per poder aprofitar aquesta empenta que molts dels nostres veïns tenen, us animem que a Lliçà d’Amunt col·laboreu amb tot allò que us sigui possible. Alguns exemples són; els bitllets de bus d’aquestes dates nadalenques són a preu d’1 euro i l’import recaptat va destinat íntegrament a la Marató de TV. La comissió de festes també prepara diversos actes com el Tió Més Divertit del Món o el sorteig d’unes paneres on els ingressos també van destinats a la Marató de TV3. Tenim altres exemples com les activitats portades a terme per Càritas de Lliçà d’Amunt com l’Apadrina una Cistella o la fira de l’Escudella. Per tant, us animem a participar d’aquests i altres actes que aquests dies tindran lloc al nostre municipi. BON NADAL i FELIÇ ANY A TOTHOM.

SOREA, servei municipal d’aigua, aigua

SOREA i el servei municipal d’aigua - Informa't novembre 2016

El darrer dia de juliol de 1997, l’ajuntament de Lliçà d’Amunt va fer un Ple municipal. L’aprovació de la concessió a Sorea de la gestió de l’aigua pels següents 46 anys era el catorzè punt de l’ordre del dia. Vàrem votar en contra: ERC i ICV-EUiA. La majoria, que històricament ha governat al nostre poble des de sempre, va aprovar una concessió perpètua a Sorea. I, tot i que això és història, avui, passats ja 19 anys d’aquell acord, sembla que res no ha canviat. En un resum molt breu, diríem que la concessió que es va fer l’any 1997 és una exclusiva per l’accés lliure a la butxaca de tots els abonats a la xarxa d’aigua potable. Sense obligació d’inversió pròpia i sense risc, garanteix uns beneficis anuals per l’empresa. Sense mecanismes reals de control, sense compromís de millora, sense penalitzacions. El problema? Que pràcticament 20 anys més tard, no hi ha diners suficients per poder recuperar aquesta gestió i fer-la pròpia o tornar-la a treure a concurs amb més garanties que les actuals. L’únic que queda controlar què fa la companyia concessionària i invertir els diners que provenen dels rebuts en millorar una xarxa que amb el pas dels anys ha quedat antiquada i que dóna molts problemes.

Informa't

Urbanisme i cohesió social - Informa't setembre 2016

L’urbanisme és una de les millors eines per a la cohesió social. Per aquesta raó pren gran rellevància el procés de definició del que serà el Centre del nostre municipi, el que ha de ser l'eix vertebrador, punt de referència i de trobada de tots els lliçanencs i lliçanenques. Els centres urbans normalment són definits pels anys i la pròpia història de cada municipi, són el cor dels pobles. Lliçà té un gran entorn, hem crescut en onades des del primer barri fins l'últim polígon, en impulsos irregulars. Hem de seguir pensant Lliçà en el seu conjunt. Hem d’aconseguir que, el que avui és només una galàxia de barris, es relligui i s’estructuri en un sol poble que sigui útil als seus habitants. No cal que fem una ciutat, només volem que el nostre poble tingui forma. Construir un traçat fluid i dinàmic, cohesionador i reivindicatiu del Lliçà que som i del que volem ser. Per aconseguir aquests objectius hem de treballar per situar cada peça al seu lloc. Connectar equipaments i aprofitar que el territori ens ensenya com treure’n el millor resultat, el que socialment millor respon a aquest desig de crear entre tots el nostre Centre. És evident que en aquest camí ens podem equivocar. Entre tots hem d’assumir que hi haurà errors, però ens hem de conjurar per poder rectificar a temps i corregir aquells passos que s’hagin fet malament fins ara o en el futur. Hem de mantenir sempre clars els objectius i no perdre’ls prenent dreceres que desdibuixin el nostre poble. Tenim l’oportunitat de construir el nucli que volem. El procés està engegat, cal que siguem conscients de l’oportunitat que ens brinda la història; definir el nucli del nostre municipi serà una tasca de (relativament) pocs anys però que perdurarà, cal que sigui ben pensada.