Lliçà d'Amunt

Regidors d'ERC al ple de Lliçà d'Amunt

Cròniques del ple. Preguntes al ple ordinari de 27/09/2018.

strong>1. Actualment hi ha un procés participatiu obert per definir el centre. En referència a l’ampliació del parc d’habitatges que això afecta demanem: Quants cops s’ha reunit des de la seva constitució la taula de l’habitatge constituïda durant el seu mandat anterior? CAP. El fet és que amb una resposta així les tres següents preguntes es van respondre soles. La qüestió de fons demostra que fa temps que es fan coses que no es creuen però que a la premsa i a internet queden molt bé. Quan es va reunir per última vegada la taula per l’habitatge?  MAI A part dels membres que la formen, amb qui s’ha reunit aquesta taula? NINGÚ Quins acords es van prendre en les reunions preses que afectin al desenvolupament urbanístic del municipi? CAP Quin parc actual de vivendes hi ha a Lliçà d’Amunt? La xifra que ens van indicar va ser que entre 5.500 i 6.000. La veritat és que ens sorprèn que un ajuntament no sigui capaç a concretar una mica més. Aquesta xifra la podem intuir fent un càlcul molt ràpid: 15.000 habitants aproximadament dividits entre la mitjana europea de 2,5 persones per família ens dona la xifra de...6.000 vivendes. Però bé continuarem treballant amb les dades que tenim. Quin creixement en número de vivendes preveu l’actual planejament? La resposta va ser que a la zona del centre hi ha previstes unes 1.000. Però que no estan segurs. Els vam indicar que no, que la pregunta era a tot el municipi. Aleshores ens van dir que ho mirarien. La qüestió és que han iniciat un procés participatiu per definir el nou centre però no són conscients de la quantitat de vivendes que hores d’ara ja es poden construir. Nosaltres revisant el planejament actual hem comptat que entre Can Godanya i la cruïlla ja es poden construir unes 1.600, de les quals unes 550 són a la vora del riu. Quantes vivendes actualment construïdes consten com a buides? Aquí ens van indicar que no era possible saber-ho que era molt complicat. És coneixedor aquest equip de govern quantes d’aquestes estan ocupades? Igual que la resposta anterior ens van indicar que no era possible saber-ho que era molt complicat.

mocions, moció, presos, presos polítics, ple, ajuntament, Lliçà d'Amunt

El ple de Lliçà d'Amunt aprova una moció contra els empresonaments polítics

Ahir dia 22 de març, el Grup Municipal d’ERC Lliçà d’Amunt va presentar una moció de suport als polítics i dirigents de la societat civil empresonats. La declaració va ser aprovada al ple pels vots a favor de catorze regidors: els tres grups del govern municipal PSC, ICV-EUiA i CDC, s’hi van adherir. El regidor del PP assistent hi va votar en contra.  Els acords de la moció diuen (al final podeu trobar el document íntegre): Primer. Expressem, un cop més, el rebuig a la decisió de mantenir en presó preventiva al membres del govern i els representants d’Òmnium i ANC que sempre han actuat de manera pacífica. Segon. Considerem que l’aplicació d’una mesura cautelar com la presó preventiva, adoptada pel Tribunal Suprem, dificulta la normalització de la situació política a Catalunya. Tercer. Expressem la nostra solidaritat a les famílies de les persones empresonades i ens comprometem a rebre-les i a posar-nos a la seva disposició per tal d’abastir-les del suport social i emocional que tan necessiten ara. Quart. Defensem el compliment de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i exigim la protecció dels fills i filles dels presos. Per aquest motiu demanem es tingui especialment en compte la situació dels infants i reclamem l’acostament dels presos mentre no es produeixi la seva excarceració. Cinquè. Considerem l’allunyament penitenciari com un càstig social que vulnera els drets reconeguts pel Dret Internacional i atempta contra els drets humans. Per aquest fet sol·licitem que les mesures cautelars imposades a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras les puguin acomplir en centres penitenciaris catalans. Sisè. Comunicar aquest acord als grups polítics al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes, a la famílies dels empresonats, a l’Associació Catalana pels Drets Civils, a Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.