Llucmajor

Totes les opinions

De l’Autonomia a la Sobirania. El 30 de desembre, tothom al Born

Cartell de la convocatòria

La Festa de l’Estendard és la festa no religiosa més antiga d’Europa, com han documentat els historiadors i experts que ho han investigat. Commemora l’entrada de les tropes del rei Jaume I a la Ciutat de Mallorca i, per tant, l’inici dels set segles que fa que els illencs compartim llengua i cultura amb els nostres conciutadans del Principat. Els actes que es duien a terme cada 31 de desembre es troben perfectament descrits i documentats des del segle XIII : el governador (màxim representant del rei), acompanyat dels jurats de la ciutat i una representació de la noblesa i dels gremis, desfilava en processó civil darrere l’Estendard, des de la Casa dels Jurats (l’actual Ajuntament) fins a la Seu.

El règim més simple del món

Islas Afortunadas?

Tenc la impressió que a qualsevol membre de la població de les Illes Balears ens agradaria pagar més pocs imposts sense perdre, per aquest motiu, prestacions de tota mena. Per exemple, un impost de societats amb reduccions, sobre la base imposable, de fins al 90% dels beneficis seria un excel·lent regal pels empresaris mentre que un IVA al 7%, encara que no li diguessin IVA, seria molt ben rebut pel públic en general.

Guanyar maratons sense entrenar?

Imaginem una persona de cinquanta anys amb excés de pes, hipertensió, colesterol elevat i molt sedentària, a qui se li proposa córrer una marató. El repte és complicat, veritat? Ara, aquest individu, que antigament havia fet força esport, es proposa començar la seva preparació; coneix un grup que surt dos dies per setmana a caminar i el conviden a anar amb ells, però pensa que caminar és poca cosa, així que refusa i el primer dia surt al carrer i fa cinc quilòmetres corrent.

Posidònia seca a la platja

Dijous sant. Aprofitant les vacances, he fet una passejada fins a la platja. Comencen a veure’s famílies que gaudeixen del sol de principis d’abril. M’assec al costat de les roques i un home arriba en bicicleta. Em diu: ‘Trob que ja es torben a retirar l’alga seca de la vorera’. Jo li contest: ‘Idò jo trob que no l’haurien de tocar en tot l’any. Aquestes algues protegeixen la platja i mantenen l’arena al seu lloc’.

A L'AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR NO SE'N SALVA NI EL GOVERN NI LA OPOSICIÓ.

Manifestació 1er. d'abril de 2012

Davant la situació a que ha arribat el govern de l'ajuntament de Llucmajor, el més incompetent, sense cap dubte, de tota la història de la democràcia, son moltes les preguntes ens venen al cap:   1) Surt el senyor batle a IB3 TV dient que la oposició no te vergonya d'organitzar una manifestació per uns fets (el tancament de la residència) que no son encara definitius. Ostres! Que no se'n recorda del que va manifestar divendres passat davant les mateixes càmeres de TV? Està gravat, es pot veure tantes vegades com es vulgui.

No som invisibles

Els dies 26 i 27 de febrer s’organitzen a Palma unes jornades sobre la situació de les persones majors de 45 anys en atur, amb el lema ‘no som invisibles’. En aquestes jornades, que es celebraran després que s’hagi escrit aquest article, es debatran les conseqüències de l’atur de llarga durada en la salut de les persones i la situació social que es pateix en aquestes circumstàncies.

#Defensamlonostro

Tres notícies d’avui mateix, tres exemples de com el PP defensa ‘lo nostro’. Els diputats del PP al Congrés voten en contra de la petició de paralització de les prospeccions petrolieres. Miquel Ramis es justifica davant els micròfons dient que s’hi oposen per què encara no tenen els informes de Medi Ambient. Amb quin morro aquest senyor es pot mirar cada matí al mirall? O t’hi oposes o no t’hi oposes.

20 preguntes (o potser menys) sobre la FAES

La FAES publica el seu pamflet ’20 preguntas con respuesta sobre la secesión de Cataluña’. Si la FAES fos una persona, sens dubte seria un home; un home d’aquests que tenen per costum maltractar les seves parelles, ja sigui per mitjans físics com psicològics. Si la FAES fos un home, sens dubte aquest home seria José María Aznar. Potser si no haguéssim estudiat tant la lògica aristotèlica diríem que aquest sil·logisme només pot concloure que José María Aznar és un maltractador, però això seria una ofensa (en especial pel savi d’Estagira) i, al cap i a la fi, només la Sra.