Manresa

Totes les notícies

La nova Via Sant Ignasi

La nova Via Sant Ignasi ja és una realitat

L'Ajuntament de Manresa ha acabat la transformació de la Via Sant Ignasi de Manresa, després d'un any i mig d'obres i una inversió de prop de 3,3 milions d'euros. Els treballs han permès transformar una de les entrades de la ciutat, millorant l'espai públic i la mobilitat, amb voreres amples -de fins a 3,8 metres a la Via Sant Ignasi- i arbrades des del passeig del Riu fins a la carretera del Pont de Vilomara. També s'ha canviat substancialment la plaça del Remei, amb 2.500 metres quadrats d'espai per a vianants. Alhora s'ha renovat les xarxes de clavegueram, d'aigua potable, de telecomunicacions i de reg; s'ha creat una nova xarxa de semaforització; i s'ha renovat completament l'enllumenat. L'actuació s'han completat amb la instal·lació de mobiliari nou i la definició de les cruïlles entre la Via Sant Ignasi i el carrer Joan XXIII, mitjançant un rotonda que ha substituït la que es va construir provisionalment l'any 2017. L'actuació ha comportat la urbanització d'una superfície total de 13.172 metres quadrats de sòl públic que han permès la millora de l'estructura viària del sector, l'Increment dels espais per a vianants i la dignificació de l'espai públic. Pel que fa al finançament, el gruix més important de l'obra ha anat a càrrec de Criteria Caixa, ja que correspon a les càrregues urbanístiques del Pla especial Fàbrica Nova. L'entitat financera ha assumit el cost íntegre de la calçada i la vorera més propera a la nau de la fàbrica tant de la via Sant Ignasi com de l'avinguda Bertrand i Serra, i un 80% del cost de la plaça del Remei. L'aportació de Criteria Caixa és de 2.783.614,15 euros, un 83,6% del cost total. Les obres complementàries (voreres de la banda dels habitatges i 20% de la plaça del Remei) han estat assumides a través de l'aportació municipal i de contribucions especials. Així doncs, l'Ajuntament de Manresa i els veïns han assumit, a parts iguals, un total de 545.701,86 euros, un 16,40% del cost total.  

Joan Badia

Joan Badia, puntal d'Esquerra a Manresa i al Bages

El passat 17 d'abril del 2021 ens va deixar en Joan Badia, exalcalde de Callús i històric militant d'Esquerra al Bages. Tothom qui ha conegut en Joan Badia us dirà que fou una persona cordial, intel·ligent i molt treballadora. Com a mestre, a la feina o entre amics. També ho fou sempre entre nosaltres, a Esquerra. De quan a Esquerra érem pocs: des de 1991. Fou president comarcal del Bages (1993-1996) i de la secció local de Manresa (2000-2004), i al seu costat vam créixer a tot arreu. Exigència i compromís. La seva capacitat de treball ens astorava i, sovint, també la seva vehemència. Al cap dels anys fou escollit alcalde de Callús, el 2015, i va repetir el 2019. Només la malaltia l’en va apartar. Des del Consell Comarcal o en els diversos càrrecs que va exercir al Departament d’Educació, sempre va estar disponible. Des d’ERC Manresa en conservarem sempre un record inesborrable, i un exemple de tenacitat i generositat —i el testimoni de totes les reunions realitzades que ell recollia pacient en format d’acta per tal de fixar la memòria d’aquells temps passats. Per a ell el nostre agraïment més afectuós. Gràcies, Joan: reposa en pau.

Pol Huguet, regidor de Ciutat Verda

El Parc del Cardener, la joia verda de Manresa

Els últims dies s'ha parlat molt de l'enderrocament de la Carpa del Riu, una de les discoteques més emblemàtiques de Manresa. Una actuació important que permetrà millorar la connectivitat en aquest entorn i impulsar la millora del Parc del Cardener, un dels grans objectius recollits en el pacte de govern i al Pla d’Actuació Municipal (PAM), aprovat recentment. El Parc de Cardener, entre el pont Nou i el pont Vell, forma part de l'anomenada Anella Verda de Manresa, que engloba un conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat amb grans valors socials, ambientals, productius agraris i paisatgístics. Aprofitar els marges del riu Cardener per a l'ús lúdic i de passeig compatibilitzant-ho amb la recuperació de la vegetació de ribera és un dels reptes de l’Ajuntament per als propers anys. El regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa Pol Huguet i Estrada ens explica les millores que des de l'Ajuntament s'estan realitzant al Parc del Cardener i a l'entorn natural de Manresa.

Pemis Maria Casajuana

El Premi Maria Casajuana del 2020, ajornat per la pandèmia, s’entregarà la primera quinzena de juny

El Premi Maria Casajuana del 2020, que s’entrega el 8 de març amb motiu del Dia Internacional de la Dona i que es va ajornar degut a la pandèmia del coronavirus, s’entregarà la primera quinzena de juny. Degut a la situació crítica de la pandèmia i donant exemple polític del què creiem ha de ser el comportament exemplar per a pal·liar els seus efectes, la secció local d’ERC Manresa va decidir ajornar, fins a dos cops, el lliurament dels Premis Maria Casajuana del 2020, adreçats a l’associació d’ajuda mútua i lluita contra el càncer de mama l’Olivera i a la Sra. Fina Dordal coordinadora de Jubilats i pensionistes de Manresa.  Com que l’entrega de premis i l’edició 2020 va quedar pendent i, per tant, no s’ha pogut convocar el jurat ni es volia treure protagonisme a les homenatjades del 2020, s’ha decidit no fer una nova edició 2021 i fer tan sols un reconeixement a totes les dones “Maria Casajuana” que han estat al peu del canó durant la pandèmia. Dones que han estat discretament vetllant perquè res s’aturi. Perquè les feines essencials es mantinguessin durant aquests temps difícils. Volem fer una menció molt especial a totes les dones que des del seu lloc de treball, des del voluntariat i l’activisme o des de l’espai familiar i de cures han contribuit a mantenir la vida. Perquè lo privat és polític i lo invisible és imprescindible. Instaurat el 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. El Premi Maria Casajuana és un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs. El 2019 s’incorpora al premi un segon guardó per distingir una entitat.   El jurat de l’edició del 2020 està format per per Cristina Cruz Mas, regidora de la Dona de Manresa; Anna Crespo Obiols, regidora de Cultura de Manresa; Àdria Mazcuñan Claret, secretària de Polítiques d’Igualtat d’ERC Bages; Mariona Descarrega, secretària de la Dona d’ERC Manresa; Alba Baltiérrez Alier, coordinadora del Premi Maria Casajuana; Alba Ponsa, secretària de la Dona del Jovent Republicà; Noemí Badrenas Puga, periodista (Regió7); Marta Ripollès Valls, periodista; Conxita Parcerisas Estruch, de Memòria Històrica; Rosa Porquet, del CAE; Montse Roldán Rodríguez, Premi Maria Casajuana 2019; Conxita Almarcha Villena i Maleni Montero, de l’Associació Lilium, Premi Maria Casajuana 2019.

cultura

La cultura en temps de pandèmia

La regidora per ERC de Cultura i Festes a l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, valora la feina feta en aquest any de pandèmia. I no ha estat poca. El Vibra Festival va ser un dels primers festivals de música que es van dur a terme a Catalunya malgrat la pandèmia i va comptar amb la participació d'artistes de gran nivell nacional i una assistència digna malgrat les circumstàncies. "Va ser un esclat i ens va animar pel que haviade venir després", reconeix la regidora. També es va repensar i es va evitar la cancel·lació de la Festa Major amb propostes dins els paràmetres marcats pel Govern i per últim, s'ha celebrat una reeixida Festa de la Llum, amb espectacles a l'aire lliure com els Jardis de Llum o el vol de drons. "Hem de repensar el què fem i mirar al futur. Per veure quines coses hem de canviar per millorar i quines és qüestió de temps que les poguem tornar a gaudir", conclou Anna Crespo.  

Plànol de l'estudi de l'obra

FGC projecta fer una estació soterrada al centre de Manresa per millorar la trama urbana

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret a licitació l'estudi informatiu per a l'ampliació i integració urbana de la línia Llobregat-Anoia a Manresa. La proposta passa per allargar la línia actual, que acaba a l'estació de Manresa-Baixador, fins a l'entorn de la Plaça Espanya o de al Font de les Oques. Així, la línia arribarà més a prop del centre de la ciutat i de punts estratègics com el CAP Bages o la pròpia plaça d'Espanya com a intercanviador intermodal amb les línies de bus. «Estem davant d´un projecte transformador per a la ciutat» que «no és una quimera, sinó que FGC enfoca com una obra executable els propers cinc anys», i que és «un dels més importants en dècades», assegura l´alcalde republicà de Manresa, Marc Aloy, sobre l´operació de Ferrocarrils per integrar el tren a la trama urbana. Per al regidor d´Urbanisme i Mobilitat d’Esquerra, David Aaron López, es tracta d´un projecte que «dona capitalitat a la ciutat i que la fa gran».  Amb un termini d'execució de les obres de 36 mesos, es fixen els terminis següents: el 2021 es farà l'estudi informatiu i també el projecte constructiu per anar avançant; el 2022, la licitació de les obres, i entre el 2023 i el 2025 la seva execució, amb una durada de 36 mesos. L'operació forma part del pla d'inversions de FGC fins al 2025. L´Ajuntament aposta clarament per dur la línia fins a la plaça Espanya i que sigui on hi hagi l´estació. Aloy creu que «té menys impacte tant en un espai públic que ja és molt nou i transformat com és el carrer de Carrasco i Formiguera i la plaça de la Font de les Oques, com també sobre el CAP Bages, on si durant 36 mesos s´han de fer obres, potser no és el més desitjable». En canvi l´opció de la plaça Espanya «no xafa cap espai públic transformat els darrers anys, llevat d´una afectació a la plaça de Simeó Selga. Passa pel pati de terra de l´institut i per una plaça Espanya que també seria bo que fóssim capaços de transformar».

David Aaron

El regidor d'Esquerra David Aaron evita allunyar la parada del bus de Manresa del centre de Barcelona

L’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages han obtingut el compromís de la Generalitat de mantenir la parada del Bus Exprés Manresa – Barcelona al centre de la capital catalana. Per tant, la parada no es traslladarà a la perifèria, tal com s'havia filtrat a la premsa i proposava l’Ajuntament de Barcelona. L’acord s’ha pres en una reunió telemàtica entre totes tres entitats, a la qual hi van participar el regidor per ERC d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa i conseller comarcal de Territori i Mobilitat del Consell Comarcal del Bages, David Aaron López, el Director de Transports de la Generalitat, David Saldoni, i el vicepresident del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez. Un dels principals artífexs d'aquest acord és David Aaron López, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Manresa, que explica que "l’autocar és la connexió més ràpida entre les dues ciutats i la línia suma 700.000 usuaris l’any. A partir d’aquest moment, es treballarà per trobar una ubicació prop d’on és ara, a la Ronda Universitat, i que no faci perdre competitivitat a l'únic transport públic que enllaça el Bages amb la capital catalana en menys d'una hora”. En aquest sentit, totes les parts s’han felicitat que les posicions d’Ajuntament, Consell i Generalitat s’hagin alineat en trobar una solució que no faci perdre competitivitat al transport públic que enllaça el Bages amb Barcelona, i que podria anunciar-se de cara al mes de gener.  

Muntsa

La regidora de Manresa Montserrat Clotet acompanyarà el Ferran Estruch al capdavant de la representació del Bages d'Esquerra al Parlament de Catalunya.

El Ferran Estruch i la Montserrat Clotet encapçalaran la representació del Bages d'Esquerra al Parlament de Catalunya. Així ho van escollir el Congrés Comarcal d'ERC Bages que es va celebrar divendres 27 de novembre de forma telemàtica per la situació excepcional de la pandèmia. La resta de la candidatura d'ERC Bages que acompanyarà el Ferran Estruch i la Muntsa estarà formada per Isaac Jurado i Garcia, president de la Secció Local de Sant Vicenç de Castellet i membre de Jovent Republicà; Cristina Fabregat i Sintes, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Castellgalí; i Georgina Mercadal i Viñals, alcaldessa de Sant Salvador de Guardiola.

Comissió organitzadora congrés local

L’assemblea local d’ERC es renova

L’assemblea del divendres 16 d’octubre d’ERC-Manresa, que es va celebrar en format telemàtic des d’una comissió de 3 membres d'organització i tres membres de les juntes sortint i entrant al local de la plaça Major, tenia per objectiu posar l’executiva al dia i procedir a la renovació de la presidència, un càrrec que ha ocupat durant més de cinc anys consecutius Ramon Fontdevila. A l’informe polític, ell mateix va considerar com a imprescindibles els relleus en projectes polítics que es vulguin participatius, i va valorar la feina de l’equip «que no ha parat de renovar-se, i que malgrat el clima de repressió que patim amb companys empresonats o bé a l’exili, ha aconseguit, després de sis conteses electorals i dues consultes, cada vegada uns millors resultats, i això fins arribar a presidir l’ajuntament de la ciutat». Al seu torn, Miquel Leon, va presentar la proposta de nova executiva «amb l’objectiu de continuar creixent a la ciutat, reforçar les xarxes i aprofundir complicitats, i donar suport al grup municipal». La candidatura de Leon està formada per Mireia Vila (secretaria d’organització), Manel Tàpia (secretaria de finances), Denís Llussà (imatge i comunicació), Mariona Descarrega (polítiques d’igualtat), Montserrat Clotet (política municipal), Glòria Almazan (ciutadania), Jofre Oliveres (Transició ecològica), Sílvia Sanfeliu (cultura), Xavier Bosch (estratègia) i els representants del Jovent Republicà (Queralt Torres) i del grup municipal (Mariona Homs). La candidatura va ser aprovada per unanimitat i, a la cloenda, Marc Aloy, president del grup municipal i alcalde de la ciutat, va tenir paraules d’agraïment per Ramon Fontdevila i va valorar el nou equip de Miquel Leon com «una proposta molt ferma i carregada d’entusiasme, amb qui segur que podrem fer avançar el discurs republicà, que té un abast nacional, però que comença a cadascun dels municipis del país».