Manresa

Totes les notícies

Mireia Estefanell en la presentació de la renovació del reglament de participació ciutadana.

Manresa renova el reglament de participació ciutadana

Aquest és el tercer any en què la ciutat de Manresa compta amb pressupostos participatiu, però l’ambició del govern local va més enllà i vol incloure altres àmbits dins la democràcia participativa. És per això que des de la regidoria de Dinamització Econòmica i Participació ofereix quatre sessions on la ciutadania està convidada a assistir per tal de redactar un nou reglament sobre la participació municipal. Aquestes sessions es duran a terme: Dimarts 7 de febrer, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural del Casino. Dijous 9 de febrer, a les 7 de la tarda, al Casal de les Escodines. Dimarts 14 de febrer, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic Selves i Carner. Dimecres 15 de febrer, a les 7 de la tarda, a la FUB. Per tal de poder-les coordinar correctament es demana que es confirmi l’assistència a l'adreça electrònica participació@ajmanresa.cat o bé trucant al 93 878 24 70.  

La regidoria de participació posa a disposició de la ciutadania 200.000 euros

Enguany, des de la regidoria de participació ciutadana, es torna a brindar a la ciutadania l’oportunitat de decidir sobre un element tant important per a qualsevol organització com és el pressupost. D’aquesta manera els manresans i les manresanes podran escollir mitjançant un procés obert a què es destinarà una part del pressupost municipal, concretament 200.000. Fins el 31 de gener es podrà presentar propostes i projectes que no superin els 50.000 euros i que tampoc estiguin contemplats en el pressupost aprovat en el ple. La finalitat d’aquest projecte democràtic és, com es pot veure al web de l’Ajuntament, “promoure que la ciutadania no sigui simple observadora dels esdeveniments i decisions i que pugui convertir-se en protagonista activa del què passa a la ciutat, aprofundint així en una democràcia participativa, buscant entre tots solucions que es corresponguin amb les necessitats i desitjos reals que tenim”. https://www6.ajmanresa.cat/web/pressupost-participatiu/  

Presentació

Santolària presenta l'exposició Podries ser tu

El dijous 15 de desembre la regidora republicana Àngels Santolària anunciava l'exposició Podries ser tu al Passeig Pere III, la qual té com a finalitat sensibilitzar la ciutadania davant el drama que han viscut i viuen els refugiats acollits a Manresa l'octubre passat. En la presentació es va aprofitar per a anunciar propers actes que se celebraran a la ciutat en suport als afectats de la guerra siriana, com són un torneig de futbol solidari, una encesa d'espelmes a les escales de Crist Rei el 21 de desembre en suport a la població bombardejada i l'inici d'una campanya de recollida de smartphones aptes per a la geolocalització. Santolària va destacar les dificultats que es van presentar davant el procés d'acollida alhora que lamentava que qui realment té la competència per fer-ho gira l'esquena i reclamava més suport a l'activitat promoguda des de l'àmbit municipal per fer front aquesta crisi humanitària. És vergonyós que un país com Espanya, que ha viscut la mateixa situació, avui se'n desentengui.

Pol Huguet

Pol Huguet: "Cal humanitzar més la política"

— Si en Jaume Torras, que anava en el setè lloc de la llista, ens manifestava la seva sorpresa per sortir elegit com a regidor, de tu, que anaves el novè, ja no en parlem, oi?   No gens. Quan s’estaven confeccionant les llistes municipals, després de reflexionar-hi molt, vaig dir que volia anar a un “lloc segur”, en el sentit que no tingués opció de sortir escollit, ja que preferia prioritzar la família i la feina de professor. M’atreia l’opció de ser regidor, però la possibilitat d’entrar a govern i la feinada i dedicació que m’haguessin comportat em feien tirar enrere. A tothom ens van sorprendre els grans resultats d’Esquerra a Manresa i ja la nit electoral vaig tenir uns moments de nervis. Finalment, salvat. O això em pensava... Un matí de juliol, tranquil·lament, em vaig llevar, i al cap d’unes hores vaig obrir el mòbil i vaig trobar tot de trucades. Vaig parlar amb el Marc, que em va explicar la situació i la proposta. Després de valorar-ho amb la família, vaig creure que ser regidor a l’oposició implicaria una dedicació assumible i vaig acceptar-ho, amb la condició que no entraria a governar, en cas que acabés havent-hi un acord amb Convergència.   — Ara que acabes de tenir un fill, què creus que caldria fer per millorar la conciliació familiar en l’àmbit de la política municipal?   És complicat. La feina dels regidors, en si, és poc compatible amb les criatures, com tantes altres. Però hi ha un tema cultural que pot canviar. M’explico. Actualment, per a molta gent, segurament seria vist com un ultratge que portés el meu fill a una reunió de govern o, sobretot, a un ple. I, de moment, no, perquè és molt petit i mama sovint. Però més endavant, ja ho veurem. Cal humanitzar més la política, i això, entre altres, implica acceptar les situacions personals de cadascú. Els regidors tampoc som ni hem de ser superhererois que aguanten 5 hores de reunió sense aixecar-se de la taula ni menjar. Als plens, m’hi sobren formalismes, m’hi sobren certes sobreactuacions dirigides a la claca respectiva que allarguen els plens fins a hores intempestives, i en canvi hi falta esperit constructiu i voluntat de diàleg i entesa.

La veritat del 12-O i del 6-D

Dels 14 dies festius que hi ha, 2 són motiu de discussió i partits com Esquerra i gent vinculada es neguen a celebrar-los. Però per què? Què hi ha darrere d’aquests dies?   Comencem pel primer que trobem al calendari, el 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, també conegut com a Dia de la Hispanitat o el Pilar. En aquesta data se celebra el descobriment d’Amèrica i el contacte entre els dos móns. A la pàgina de defensa del govern espanyol destinada a la proclama de la festivitat trobem que “és el dia en què tots els espanyols recordem la història mil·lenària del país” i que la data “recorda una efemèride històrica en la que Espanya, a punt de concloure un procés de construcció de l’Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels Regnes d’Espanya en una mateixa Monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”.   La segona data, el 6 de desembre, és el Dia de la Constitució i es commemora la celebració del referèndum mitjançant el qual la població d’Espanya va donar la seva conformitat al document (l’aprovació de la Constitució va ser el 27 de desembre).   Ara bé, per què són tant polèmiques aquestes dates? La resposta és tan àmplia i hi ha tants motius com ciutadans, però aquí intentarem fer un recull de dades que facilitin la seva comprensió.   El Dia de la Hispanitat és considerat com una celebració a la imposició de l’Estat espanyol vers les diferents nacionalitats que el conformen, a més de representar l’inici d’una etapa d’abusos, repressió i esclavitud de la població nadiua del continent americà.   Espanya com a tal no existeix fins a principis del segle XVIII amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta, moment en què s’imposa l’estructura política i jurídica del Regne de Castella als territoris del Regne d’Aragó naixent, així, Espanya com a entitat política i jurídica.   La constitució del 1978 ha quedat antiquada i cal una reforma, i els que defensen la seva integritat, els que al·leguen la impossibilitat de reformar-la, són els mateixos que, quan convé, la reformen.

Les polítiques culturals a la República Catalana

La República Que Farem és un procés participatiu per dissenyar, de manera col·lectiva, el nou país que volem.  Al llarg dels propers mesos, experts en diferents àmbits i referents socials recorreran el país exposant la proposta d'Esquerra Republicana. A Manresa us convidem a participar a la primera sessió que es celebra el proper dilluns, dia 12 de desembre a 2/4 de 8 del vespre, a l'Espai Òmnium, amb un monogràfic sobre polítiq ues culturals a la República Catalana, amb la presència de Joan-Maria Tresserras, Anna Crespo i Ramon Fontdevila. Tothom hi esteu convidats.     Explora al detall la nostra proposta constituent i digues la teva. Volem escoltar la teva opinió. Participa-hi! www.larepublicaquefarem.cat

Jaume, Torras, tinent d'alcalde, Manresa, transparència, recursos humans

Jaume Torras: "l'objectiu principal és treballar per que la crisi s'acabi per tothom"

Entrevista a Jaume Torras i Oliveras, setè tinent d’Alcalde i regidor de Recursos Humans I Transparència de l’Ajuntament de Manresa. Llicenciat en informàtica i postgrau en economia i direcció d'empreses. És analista de sistemes Informàtics, ha tingut diferents ocupacions sempre dins del sector financer. Col·labora amb Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Metges sense Fronteres i ANC.   Explica’ns una mica la teva trajectòria professional. Sempre he estat treballant com a informàtic en una entitat financera realitzant tota mena de feines, des de programador a cap de sistemes, i tot i que professionalment mai he canviat de d'empresa, sí que he viscut forces canvis dins de la mateixa, des de Caixa Manresa a BBVA, passant per Caixa d’Estalvis de Catalunya Tarragona i Manresa, Catalunya Caixa i Catalunya Banc, però sempre en l’entorn informàtic fins que vaig entrar en política.   Quan vas decidir fer el salt cap a la política i formar par de la llista d’Esquerra? Sempre he estat militant d’esquerra donant suport, en llistes, ajudant en diferents temes, amb èpoques més involucrat que d’altres. Ja cap als anys 90 anava al carrer Sobrerroca amb l’Ignasi Perramon, el Carles Esclusa i el Magí Mas, però fins ara no havia fet mai el pas d’anar a una posició tant alta, sempre havia estat en llistes de suport i en números sense possibilitat de sortir. A més no comptava entrar-hi. Hi ha unes fotos on es veuen sis persones molt contentes  –referint-se a la nit electoral– i una altra de preocupada. Era jo. Llavors tothom em felicitava, però no m’ho acabava de creure.   Com vas acabar ocupant la setena posició de la candidatura? Algun cop havia estat col·laborant amb temes de programa i un moment determinat em van demanar si podia anar una mica més amunt. Al partit hi ha una comissió de llistes que va decidir que ocupés la setena posició i no hi vaig fer cap objecció. De fet no pensava que obtinguéssim set regidors.

ERC, Manresa, Àngels, Santolària, riu, Cardener

Els regidors republicans s'arremanguen pel Cardener

Manresa és una ciutat que ha nascut i crescut acorruada en un meandre del riu Cardener, però donat l’orografia del municipi sempre ha viscut d’esquena a ell. La posició elevada de la ciutat i el cingle que hi ha just l’altra banda del riu ha dificultat el creixement per aquell costat i la seva incorporació en el tramat urbanístic. No obstant, hem de reconèixer la seva contribució en el desenvolupament històric de la vila. Primer, satisfent la set de la població i, després, col·laborant en el creixement industrial dels segles XIX i XX. Per tal de retornar la solidaritat que la ciutat ha rebut del Cardener, la Fundació Rosa Oriol va preveure realitzar tres intervencions per a netejar la llera del riu. El mes de setembre es va dur a terme la primera d’elles i aquest novembre la segona. Tant en  una com en l’altra han participat desenes de voluntaris, d’entre els quals podem destacar els regidors republicans Marc Aloy, Àngels Santolària i Pol Huguet, a més de membres de l’executiva com el Miquel Leon, mostra de la consciència d’ERC per a recuperar un element important del municipi i pels seus habitants, i retornar-los un espai natural, net i viu. Hem de tenir en compte que Manresa no només és la ciutat –carrers, edificis, enllumenat...–, sinó tot el terme municipal, que va més enllà de les entitats de població. Manresa és tot allò que ens envolta, és l'equilibri entre l'artificial i el natural,el què ens permet que, quan veiem des de la fredor de l’asfalt la verdor que abraça la ciutat, estiguem orgullosos de ser d’on som. Hem d’estar orgullosos del nostre patrimoni urbà i natural.

Prostitució. Delicte o mitjà de subsistència?

Tothom es mostra permissiu vers la prostitució fins que ubiquen un prostíbul al costat de casa. Llavors hom es transforma i titlla l’activitat d’immoral, estigmatitza tan treballadors com clients i, fins i tot, ho vol il·legalitzar. Tothom veu amb bons ulls tot allò que no l’afecta –o així ho percep– directament. Però què hi ha darrera la prostitució? Aquest negoci no només és un servei sexual, sinó que va més enllà: tràfic de persones. A continuació s’exposa un seguit de dades que podreu trobar més àmpliament a l’arxiu adjunt: A Espanya, el 80% de qui exerceix la prostitució ho fa contra la seva voluntat i el seu perfil és d’una dona estrangera en situació d’irregularitat i que normalment exerceix aquesta activitat per una situació de necessitat. Aquestes dones provenen de major a menor dels Països de l’Est, Llatinoamèrica i Àfrica Central i són majoritàriament tenen greus problemes econòmics. En nombrosos casos han estat víctimes d’abusos sexuals a la infància. L’INE xifra el negoci de la prostitució en un volum del 0,35% del PIB al 2010. És el segon negoci més lucratiu del món. Suposa uns beneficis anuals d’entre cinc i set bilions de dòlars. Aproximadament quatre milions de dones i nenes són comprades i venudes. Després de llegir aquestes dades la primera idea que se’ns passa pel cap és la de prohibir la prostitució. No obstant, la prostitució en sí és un problema? O ho és el fet que hi hagi qui obligui a prostituir-se? Personalment crec que la segona pregunta és la correcta. Com bé es pot llegir en l’arxiu adjunt, qui acaba dedicant-se a aquest negoci és “majoritàriament dones amb greus problemes econòmics”, dones que poden –o no– tenir altres fonts d’ingressos però que consideren insuficients per sustentar la família –o a ella mateixa. Llavors, cal privar d’uns ingressos –extra o únics–  que eviten que aquesta o aquestes persones sobrepassin del llindar de vulneració econòmica? La resposta, i coincidint amb la legislació estatal, és que si el benefici se’l queda qui ofereix el servei, no hauria d’estar prohibit.