Dels 14 dies festius que hi ha, 2 són motiu de discussió i partits com Esquerra i gent vinculada es neguen a celebrar-los. Però per què? Què hi ha darrere d’aquests dies?   Comencem pel primer que trobem al calendari, el 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, també conegut com a Dia de la Hispanitat o el Pilar. En aquesta data se celebra el descobriment d’Amèrica i el contacte entre els dos móns. A la pàgina de defensa del govern espanyol destinada a la proclama de la festivitat trobem que “és el dia en què tots els espanyols recordem la història mil·lenària del país” i que la data “recorda una efemèride històrica en la que Espanya, a punt de concloure un procés de construcció de l’Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels Regnes d’Espanya en una mateixa Monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”.   La segona data, el 6 de desembre, és el Dia de la Constitució i es commemora la celebració del referèndum mitjançant el qual la població d’Espanya va donar la seva conformitat al document (l’aprovació de la Constitució va ser el 27 de desembre).   Ara bé, per què són tant polèmiques aquestes dates? La resposta és tan àmplia i hi ha tants motius com ciutadans, però aquí intentarem fer un recull de dades que facilitin la seva comprensió.   El Dia de la Hispanitat és considerat com una celebració a la imposició de l’Estat espanyol vers les diferents nacionalitats que el conformen, a més de representar l’inici d’una etapa d’abusos, repressió i esclavitud de la població nadiua del continent americà.   Espanya com a tal no existeix fins a principis del segle XVIII amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta, moment en què s’imposa l’estructura política i jurídica del Regne de Castella als territoris del Regne d’Aragó naixent, així, Espanya com a entitat política i jurídica.   La constitució del 1978 ha quedat antiquada i cal una reforma, i els que defensen la seva integritat, els que al·leguen la impossibilitat de reformar-la, són els mateixos que, quan convé, la reformen.

La República Que Farem és un procés participatiu per dissenyar, de manera col·lectiva, el nou país que volem.  Al llarg dels propers mesos, experts en diferents àmbits i referents socials recorreran el país exposant la proposta d'Esquerra Republicana. A Manresa us convidem a participar a la primera sessió que es celebra el proper dilluns, dia 12 de desembre a 2/4 de 8 del vespre, a l'Espai Òmnium, amb un monogràfic sobre polítiq ues culturals a la República Catalana, amb la presència de Joan-Maria Tresserras, Anna Crespo i Ramon Fontdevila. Tothom hi esteu convidats.     Explora al detall la nostra proposta constituent i digues la teva. Volem escoltar la teva opinió. Participa-hi! www.larepublicaquefarem.cat

Entrevista a Jaume Torras i Oliveras, setè tinent d’Alcalde i regidor de Recursos Humans I Transparència de l’Ajuntament de Manresa. Llicenciat en informàtica i postgrau en economia i direcció d'empreses. És analista de sistemes Informàtics, ha tingut diferents ocupacions sempre dins del sector financer. Col·labora amb Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Metges sense Fronteres i ANC.   Explica’ns una mica la teva trajectòria professional. Sempre he estat treballant com a informàtic en una entitat financera realitzant tota mena de feines, des de programador a cap de sistemes, i tot i que professionalment mai he canviat de d'empresa, sí que he viscut forces canvis dins de la mateixa, des de Caixa Manresa a BBVA, passant per Caixa d’Estalvis de Catalunya Tarragona i Manresa, Catalunya Caixa i Catalunya Banc, però sempre en l’entorn informàtic fins que vaig entrar en política.   Quan vas decidir fer el salt cap a la política i formar par de la llista d’Esquerra? Sempre he estat militant d’esquerra donant suport, en llistes, ajudant en diferents temes, amb èpoques més involucrat que d’altres. Ja cap als anys 90 anava al carrer Sobrerroca amb l’Ignasi Perramon, el Carles Esclusa i el Magí Mas, però fins ara no havia fet mai el pas d’anar a una posició tant alta, sempre havia estat en llistes de suport i en números sense possibilitat de sortir. A més no comptava entrar-hi. Hi ha unes fotos on es veuen sis persones molt contentes  –referint-se a la nit electoral– i una altra de preocupada. Era jo. Llavors tothom em felicitava, però no m’ho acabava de creure.   Com vas acabar ocupant la setena posició de la candidatura? Algun cop havia estat col·laborant amb temes de programa i un moment determinat em van demanar si podia anar una mica més amunt. Al partit hi ha una comissió de llistes que va decidir que ocupés la setena posició i no hi vaig fer cap objecció. De fet no pensava que obtinguéssim set regidors.

Manresa és una ciutat que ha nascut i crescut acorruada en un meandre del riu Cardener, però donat l’orografia del municipi sempre ha viscut d’esquena a ell. La posició elevada de la ciutat i el cingle que hi ha just l’altra banda del riu ha dificultat el creixement per aquell costat i la seva incorporació en el tramat urbanístic. No obstant, hem de reconèixer la seva contribució en el desenvolupament històric de la vila. Primer, satisfent la set de la població i, després, col·laborant en el creixement industrial dels segles XIX i XX. Per tal de retornar la solidaritat que la ciutat ha rebut del Cardener, la Fundació Rosa Oriol va preveure realitzar tres intervencions per a netejar la llera del riu. El mes de setembre es va dur a terme la primera d’elles i aquest novembre la segona. Tant en  una com en l’altra han participat desenes de voluntaris, d’entre els quals podem destacar els regidors republicans Marc Aloy, Àngels Santolària i Pol Huguet, a més de membres de l’executiva com el Miquel Leon, mostra de la consciència d’ERC per a recuperar un element important del municipi i pels seus habitants, i retornar-los un espai natural, net i viu. Hem de tenir en compte que Manresa no només és la ciutat –carrers, edificis, enllumenat...–, sinó tot el terme municipal, que va més enllà de les entitats de població. Manresa és tot allò que ens envolta, és l'equilibri entre l'artificial i el natural,el què ens permet que, quan veiem des de la fredor de l’asfalt la verdor que abraça la ciutat, estiguem orgullosos de ser d’on som. Hem d’estar orgullosos del nostre patrimoni urbà i natural.

Tothom es mostra permissiu vers la prostitució fins que ubiquen un prostíbul al costat de casa. Llavors hom es transforma i titlla l’activitat d’immoral, estigmatitza tan treballadors com clients i, fins i tot, ho vol il·legalitzar. Tothom veu amb bons ulls tot allò que no l’afecta –o així ho percep– directament. Però què hi ha darrera la prostitució? Aquest negoci no només és un servei sexual, sinó que va més enllà: tràfic de persones. A continuació s’exposa un seguit de dades que podreu trobar més àmpliament a l’arxiu adjunt: A Espanya, el 80% de qui exerceix la prostitució ho fa contra la seva voluntat i el seu perfil és d’una dona estrangera en situació d’irregularitat i que normalment exerceix aquesta activitat per una situació de necessitat. Aquestes dones provenen de major a menor dels Països de l’Est, Llatinoamèrica i Àfrica Central i són majoritàriament tenen greus problemes econòmics. En nombrosos casos han estat víctimes d’abusos sexuals a la infància. L’INE xifra el negoci de la prostitució en un volum del 0,35% del PIB al 2010. És el segon negoci més lucratiu del món. Suposa uns beneficis anuals d’entre cinc i set bilions de dòlars. Aproximadament quatre milions de dones i nenes són comprades i venudes. Després de llegir aquestes dades la primera idea que se’ns passa pel cap és la de prohibir la prostitució. No obstant, la prostitució en sí és un problema? O ho és el fet que hi hagi qui obligui a prostituir-se? Personalment crec que la segona pregunta és la correcta. Com bé es pot llegir en l’arxiu adjunt, qui acaba dedicant-se a aquest negoci és “majoritàriament dones amb greus problemes econòmics”, dones que poden –o no– tenir altres fonts d’ingressos però que consideren insuficients per sustentar la família –o a ella mateixa. Llavors, cal privar d’uns ingressos –extra o únics–  que eviten que aquesta o aquestes persones sobrepassin del llindar de vulneració econòmica? La resposta, i coincidint amb la legislació estatal, és que si el benefici se’l queda qui ofereix el servei, no hauria d’estar prohibit.

La sisena Nit del Bages, convocada per l’ANC, l’AMI, el CCN i Òmnium Bages, i que es farà el divendres 4 de novembre a Sant Benet de Bages, a dos quarts de nou del vespre, comptarà amb la intervenció de Vicent Sanchis, periodista i analista polític; Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium Cultural, i el conseller de Salut Antoni Comín, en represen tació del Govern de la Generalitat.   La nit es desenvoluparà en el  marc d’un sopar cívic d’afirmació nacional obert a tothom, que serà presentat pel periodista Carles Claret i serà amenitzat pel quintet bagenc Ja Veus!, un conjunt de cambra integrat per quatre veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix-baríton) i piano.    L’aforament és limitat i cal fer reserva anticipada fins al dia 1 de novembre, mitjançant un ingrés al compte d'Òmnium a La Caixa: ES89 2100 0747 2102 0042 0408. El preu del tiquet és de 25 euros.

El dissabte 15 d'octubre es va commemorar el 76è aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys. A Manresa, com a altres llocs del territori català, es va fer un homenatge a la plaça que porta el seu nom, situada entre els carrers Guimerà i Bruc. L'acte va comptar amb una nombrosa representació de càrrecs electes i executius d'esquerra, entre d'altres els regidors Mireia Estefanell, Marc Aloy, Àngels Santolaria, Jaume Torras, el president d'ERC Bages, Albert Mulero, el president d'ERC Manresa, Ramón Fontdevila, i membres de les JERC Manresa. Per començar, en Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat va fer un parlament, on va destacar la iniciativa del Parlament de Catalunya per restituir la memòria històrica i per anular els judicis sumaríssims de la dictadura franquista. A continuació es van fer una lectura de poemes a càrrec de Sílvia Sanfeliu, i una actuació musical, per part de la coral En clau de Bages. Finalment es va efectuar la tradicional ofrena per part de partits polítics, entitats i particulars als peus del monument que hi a la plaça. Recordar que el president Lluís Companys va ser detingut per les forces del Govern alemany a Baule-les-Pins (Bretanya) a l’agost de 1940, li fou aplicada l’extradició i el dugueren a Espanya. Després d’un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d’octubre de 1940, al castell de Montjuïc. El President Companys és l'únic president de govern elegit democràticament d'Europa que ha mort executat.

Dijous 13 d’octubre  Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya i Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, va oferir una classe magistral sobre economia nomenada Estructura econòmica de Catalunya: perspectiva històrica. Va encetar la lliçó convidant als assistents a reflexionar sobre el futur laboral: quan ens jubilarem?; amb quines condicions? Per a obtenir la resposta a aquestes i altres preguntes que aconsella realitzar una anàlisi retrospectiva. El present és el punt de partida del futur presentant nous reptes. Com, sinó, una oferta monetària desmesurada en termes relatius que tenim actualment pot ser absorbida sense generar cap conseqüència? Els canvis en els cicles econòmics cada cop succeeixen més de presa. Fins l’actualitat hi ha hagut una supremacia econòmica i tecnològica del món occidental. No obstant, estem vivint un desplaçament d’aquest centre cap al sud-est asiàtic, on també s’hi concentra una proporció molt important de la població mundial (l’Índia i la Xina), podent arribar a una situació similar a la que es vivia fins al segle XVIII. Aquests canvis no només afecten l’economia, sinó també la demografia: descens de la natalitat i envelliment de la població occidental i gran creixement d l’asiàtica. També va fer esment que hi ha països que estan emetent deute públic a 100 anys. Quines conseqüències comportarà per als nostre besnéts i rebesnéts preguntava. Baixant el camp de visió i centrant-se a Catalunya va remarcar que el dèficit públic de Catalunya al juliol del 2016 era del 0,08 per cent, indicador del gran ajustament pressupostari i de la capacitat –de Catalunya– per a fer front als reptes que sorgeixin. No tots els governs occidentals poden presumir d’unes xifres similars. La nostra economia té capacitat per créixer, fins i tot aquest creixement podria arribar a doblar la mitja de la zona euro, va sentenciar. Evidentment, aquest creixement té moltes mancances, però també moltes fortaleses: Han incrementat les exportacions mentre que la tendència mundial era descendent; Té una gran capacitat per atreure inversió estrangera; Presenta un elevat índex de turistes –fruit del punt 2.

-   Com ha anat l’inici al capdavant de les regidories? T’acostumes a ser a l’altra banda de la taula? Com està anant, hauria de dir... Tot i que és innegable que ja no és el xoc dels primers dies, xifro en un any sencer el temps necessari per ser conscient de l’abast del cicle cultural i haver passat almenys una vegada pels diferents actes. Més que acostumar-m’hi, reconeixo que em cal un canvi d’actitud amb més respecte cap a la meva persona i el meu entorn familiar, força alterat, i des de la tornada de vacances intento dur-lo a a terme. -    Manresa ha de ser un pol cultural de la Catalunya Central? Té el potencial? Manresa té a les portes una Capitalitat Cultural el 2018 que va decidir assumir, per tant, ja s’havien avaluat aquests indicadors que li ho permetien entomar. Tenim l’estructura, el talent, la vocació de capitalitat...Un bon lideratge ens ha de permetre ser-ho. -    Quines son les principals mancances a Manresa en l'àmbit cultural?  Moltes serien atribuïbles a l’economia, perquè amb diners arreglaríem espais llargament reivindicats, duríem a terme accions que la manca de pressupost impedeix, tindríem més personal per facilitar els usos, podríem ajudar més econòmicament a les entitats en la seva activitat... Humanament, potser ens faltaria visió de conjunt, de ciutat...Hi ha una activitat força disgregada uns dels altres, però sí que hi ha voluntat de cooperar. -    I les principals fortaleses? La part personal, l’ànima, està en forma: associacions, artistes, entitats... només cal plantejar les coses i s’arremanguen a l’instant: molta implicació. Un personal tècnic molt qualificat i eficient. L’existència de festivals com el Tocats de Lletra que, després de deu anys, ja tenen un nom que fa que sigui fàcil que primeres espases de les lletres vinguin a casa nostra. -    Què pot fer  la regidora de cultura, sobretot amb el pressupost que hi ha?  Doncs escoltar, i facilitar que les coses passin si es consideren d’interès.