Dijous 13 d’octubre  Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya i Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, va oferir una classe magistral sobre economia nomenada Estructura econòmica de Catalunya: perspectiva històrica. Va encetar la lliçó convidant als assistents a reflexionar sobre el futur laboral: quan ens jubilarem?; amb quines condicions? Per a obtenir la resposta a aquestes i altres preguntes que aconsella realitzar una anàlisi retrospectiva. El present és el punt de partida del futur presentant nous reptes. Com, sinó, una oferta monetària desmesurada en termes relatius que tenim actualment pot ser absorbida sense generar cap conseqüència? Els canvis en els cicles econòmics cada cop succeeixen més de presa. Fins l’actualitat hi ha hagut una supremacia econòmica i tecnològica del món occidental. No obstant, estem vivint un desplaçament d’aquest centre cap al sud-est asiàtic, on també s’hi concentra una proporció molt important de la població mundial (l’Índia i la Xina), podent arribar a una situació similar a la que es vivia fins al segle XVIII. Aquests canvis no només afecten l’economia, sinó també la demografia: descens de la natalitat i envelliment de la població occidental i gran creixement d l’asiàtica. També va fer esment que hi ha països que estan emetent deute públic a 100 anys. Quines conseqüències comportarà per als nostre besnéts i rebesnéts preguntava. Baixant el camp de visió i centrant-se a Catalunya va remarcar que el dèficit públic de Catalunya al juliol del 2016 era del 0,08 per cent, indicador del gran ajustament pressupostari i de la capacitat –de Catalunya– per a fer front als reptes que sorgeixin. No tots els governs occidentals poden presumir d’unes xifres similars. La nostra economia té capacitat per créixer, fins i tot aquest creixement podria arribar a doblar la mitja de la zona euro, va sentenciar. Evidentment, aquest creixement té moltes mancances, però també moltes fortaleses: Han incrementat les exportacions mentre que la tendència mundial era descendent; Té una gran capacitat per atreure inversió estrangera; Presenta un elevat índex de turistes –fruit del punt 2.

-   Com ha anat l’inici al capdavant de les regidories? T’acostumes a ser a l’altra banda de la taula? Com està anant, hauria de dir... Tot i que és innegable que ja no és el xoc dels primers dies, xifro en un any sencer el temps necessari per ser conscient de l’abast del cicle cultural i haver passat almenys una vegada pels diferents actes. Més que acostumar-m’hi, reconeixo que em cal un canvi d’actitud amb més respecte cap a la meva persona i el meu entorn familiar, força alterat, i des de la tornada de vacances intento dur-lo a a terme. -    Manresa ha de ser un pol cultural de la Catalunya Central? Té el potencial? Manresa té a les portes una Capitalitat Cultural el 2018 que va decidir assumir, per tant, ja s’havien avaluat aquests indicadors que li ho permetien entomar. Tenim l’estructura, el talent, la vocació de capitalitat...Un bon lideratge ens ha de permetre ser-ho. -    Quines son les principals mancances a Manresa en l'àmbit cultural?  Moltes serien atribuïbles a l’economia, perquè amb diners arreglaríem espais llargament reivindicats, duríem a terme accions que la manca de pressupost impedeix, tindríem més personal per facilitar els usos, podríem ajudar més econòmicament a les entitats en la seva activitat... Humanament, potser ens faltaria visió de conjunt, de ciutat...Hi ha una activitat força disgregada uns dels altres, però sí que hi ha voluntat de cooperar. -    I les principals fortaleses? La part personal, l’ànima, està en forma: associacions, artistes, entitats... només cal plantejar les coses i s’arremanguen a l’instant: molta implicació. Un personal tècnic molt qualificat i eficient. L’existència de festivals com el Tocats de Lletra que, després de deu anys, ja tenen un nom que fa que sigui fàcil que primeres espases de les lletres vinguin a casa nostra. -    Què pot fer  la regidora de cultura, sobretot amb el pressupost que hi ha?  Doncs escoltar, i facilitar que les coses passin si es consideren d’interès.

Com es fa cada 15 d'octubre, aquest dissabte, a les 7 del matí, membres d'ERC llançaran des del parc del Castell les tradicionals salves que simbolitzen els trets que van acabar amb la vida del president Companys. Amb aquesta finalitat es pretén mantenir viva la memòria de l'únic president escollit democràticament afusellat pel feixisme.  ERC Manresa convida també la ciutadania a participar als actes d'homenatge al president Companys que es fan arreu del país el mateix dia, dia 15 d'octubre, amb motiu del 76è aniversari del seu assassinat per part del govern franquista de l'Estat espanyol.  A Manresa, l'acte principal és organitzat per la Fundació Independència i Progrés i es farà a 2/4 de 9 del vespre a la plaça Lluís Companys. Hi prendran part Josep Cruanyes, de la comissió per la Dignitat, Sílvia Sanfeliu, amb un recital de poemes patriòtics; i una audició musical a càrrec dela coral En clau de Bages. Tot seguit es farà l'ofrena floral al president Companys, a càrrec de les entitats i partits adherits a l'acte, entre els quals ERC i les JERC.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) al Bages va denunciar en l'assemblea d'aquest diumenge el cas d'una persona que viu en una barraca i a la qual serveis socials no va donar hora fins al cap de 10 dies. Arran d'aquesta situació, Àngels Santolària regidora d'Acció Social i Cooperació de l'Ajuntament de Manresa, ha emès el següent comunicat: Ahir al vespre, PAHC Bages va denunciar el cas d'una persona que habita en una barraca a Manresa. Des de Serveis Socials de l'Ajuntament, i jo mateixa com a regidora, creiem que és convenient que expliquem a la ciutadania, ara i sempre, quina és la situació real a la ciutat, tot i que, com ja hem dit altres vegades, no podem entrar en tots els detalls del cas en concret ja que ens devem al deure de la confidencialitat de la vida de les persones usuàries d'aquests Serveis Socials. Efectivament estem parlant de sense llar, entenent per a tals persones o famílies que no disposen d'allotjament propi de manera permanent i pernocten al carrer, al cotxe, en un caixer, temporalment en un equipament públic, alberg o fonda, o que viuen en uns habitatges estructuralment no convencionals i temporals com caravanes, mòbil homes, barraques,... D'això és del que estem parlant. Tot i que Manresa no és un municipi en el qual aquesta sigui la problemàtica en relació amb l'habitatge més habitual, no deixa de ser molt punyent, i requereix d'una atenció social prioritària i important. L'any 2015 es van detectar 38 casos de persones sense llar a Manresa. Aquesta és la dada més actual de què disposem, i així es reflecteix en l'esborrany de l'Avanç de Pla Local d´habitatge 2017-2022 que demà es lliurarà als membres de la Taula d'Habitatge de Manresa, i que ha de servir per entre tots fer la diagnosi de tota problemàtica d'habitatge a la ciutat. Com no pot ser d'altra manera, els serveis socials treballen amb aquest col·lectiu de sense llar perquè pugui trobar un habitatge o un recurs adequat a les seves necessitats i, especialment, en aquests casos es dóna molta coordinació amb les entitats socials de la ciutat.

Aquest dissabte, dia 1 d'octubre a les 8 del vespre, es va celebrar al local d'ERC de la Plaça Major l'Assemblea local de les JERC Manresa, on es van reconstituir com a secció, i van escollir el nou Comitè local. L'assemblea va escollir als representats següents: Denís Llussà - Portaveu Marc Muncunill - Organització i Comunicació Xavier Mas - Finances i imatge Queralt Torres - Activisme Alex Harillo - Xarxes L'acte va comptar amb la presencia del Portaveu Nacional de les JERC i Diputat al Parlament de Catalunya, Gerard Gómez del Moral, el Portaveu Regional de les JERC de la Catalunya Central, Josep Arisa, i diversos membres de la Direcció Nacional i d'altres seccions locals de les JERC. En representació d'ERC Manresa hi van assistir, la Regidora de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, i els Secretaris d'Organitzacio, Manel Tàpia, i de Polítiques Sectorials i Militància, Pep Sala. Des d'ERC Manresa els desitgem molta sort i encerts en aquesta nova etapa. #SomRepública #SensePermís #SempreHiSom #JERCManresa

La colla d’ERC Manresa farem via cap a la diada d’aquest Onze de Setembre compartint autobús amb l’ANC de Manresa. La informació per apuntar-se als busos està disponible en aquesta pàgina web: http://vancbages.org/ La mobilització d’aquest any, com sabeu, serà descentralitzada i tindrà lloc a  cinc ciutats catalanes: Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona.  Els manresans, així com la resta de manifestants de les comarques del Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Ripollès, l'Anoia, Osona i el Bages, omplirem el passeig de la Pau de Berga. Tal i com han explicat els organitzadors de la mobilització, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- Berga representa "la república de la cultura i les arrels d'una identitat viva, diversa, en construcció permanent". Les inscripcions per assistir a la diada  ja es poden fer des del web de l’ANC (https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions). El lema d’enguany és ‘A punt‘  

Ahir al vespre sindicats, representants empresarials, agents econòmics, entitats del Tercer Sector i grups municipals —a banda de les desenes d'entitars, col·lectius, col·legis professionals i associacions que vulguin adheriri-shi en endavant— vam signar la segona edició del Pacte de Ciutat per a la Promoció Econòmica i la Cohesió Social, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. El document té la voluntat d'unir els sectors sindical, social i empresarial per treballar conjuntament a través de 12 grans objectius per combatre els efectes de la crisi, des d’ara fins a la finalització del mandat, l’any 2019. Al pacte, que va néixer d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana a Manresa el mandat anterior, s'hi han sumat enguany representants del Tercer Sector, a proposta d'ERC, per accentuar i garantir el caràcter social. A més, aquesta segona edició consta de 109 actuacions inicials —el doble que en l'anterior—, a treballar en cinc àmbits:  - Promoció econòmica i ocupació  - Formació i qualificació professional  - Impuls del Centre Històric  - Cohesió, inclusió i desenvolupament social  - Espai públic i mobilitat 

Avui des d'ERC Manresa estem contents de debò: hem guanyat a la ciutat i arreu del Bages! Però no estem del tot satisfets, és clar: el nostre projecte encara ha d'avançar més etapes. Sigui com sigui, gràcies a tots els que ens hi heu ajudat, gràcies també als que hi esteu del tot compromesos. Fa anys que treballem en aquest camí: comencem a tastar-ne els resultats. Ara no defallirem, ben al contrari. El país s'ho mereix, i tots els que hi vivim (tots!) encara més. Endavant i fins la victòria final! Ramon Fontdevila President ERC Manresa

Nascuda a Igualada el 1982, és advocada i regidora a l’Ajuntament d’Igualada. També ha treballat al Consell Comarcal de l'Anoia com a tècnica del Servei d'Assessorament Tècnic als Ajuntaments i com a tècnica de l'Oficina Comarcal d'Atenció al Consumidor, i a l'Ajuntament de Santa Margarida de Montbui com a coordinadora - tècnica responsable del Projecte d'Intervenció Integral del Barri de Sant Maure. Per a les eleccions del 26 de juny és la candidata número 6 al Congrés dels Diputats.   De representant política local al Congrés dels Diputats. Com entomes aquest canvi? És un salt qualitatiu i quantitatiu. És quantitatiu perquè el públic destinatari pel qual es treballa és més petit si són eleccions municipals i més gran si són eleccions generals, tot i que, evidentment, tot programa polític ha de tenir una part dedicada a política general. Pel que fa a la diferència qualitativa, les polítiques o accions que es proposen en unes eleccions o en unes altres són diferents ja que cada territori té les seves particularitats, i el que es tracta és de treballar-los des de la proximitat. Però sigui quin sigui l'àmbit, des d'ERC treballem sempre en base als pilars sobre els quals es fonamenta el partit: d'esquerres, nacionalista i republicà.   Com entomes la campanya? Què et va semblar que et proposessin com a candidata? Quan em va trucar el president del partit, l’Oriol Junqueras, i em va confiar aquest repte vaig pensar que era una gran responsabilitat. Si aconseguíem aquest sisè lloc per Barcelona al Congrés, suposaria un canvi important per a la meva família i en la meva feina, però després de meditar-ho i parlar-ho a casa, vaig tenir clar que calia fer aquest esforç, que el moment històric i el país s'ho valien. Cal fer sacrificis i tots els esforços necessaris. La campanya està sent molt intensa, fem parades a peu de carrer, visitem i parlem amb agents de diferents sectors, des de l'econòmic fins a fundacions, col·lectiu jove, associacions de veïns, etc.