Manresa

Notícia

Manresa: ciutat verda, ciutat dinàmica, ciutat de trobada -discurs íntegre de Marc Aloy, candidat a l'alcaldia-

Aloy va assegurar que Manresa ha de ser un punt de trobada de persones i complicitats que facin possible un nou projecte engrescador
Aloy va assegurar que Manresa ha de ser un punt de trobada de persones i complicitats que facin possible un nou projecte engrescador
En una vesprada emocionant al Teatre Conservatori, l’actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de Manresa, Marc Aloy, va exposar, en la seva presentació com a candidat a l’alcaldia, el projecte que Esquerra Republicana ha dibuixat per Manresa: una ciutat verda, una ciutat dinàmica i una ciutat de trobada. Aquests són els tres objectius que Aloy i l’equip que l’acompanyarà s’han marcat en la seva cursa per arribar a l’alcaldia de Manresa. El candidat ho va dir ben clar: “vull ser alcalde de Manresa i ho vull ser per fer d’alcalde, per trepitjar carrer, per escoltar la gent, per resoldre els reptes que tenim com a ciutat, per construir projectes que ens permetin avançar cap al futur”.

L’acte va comptar amb la participació del Molt Honorable President del Parlament, Roger Torrent, i amb l’assistència del pare d’Oriol Junqueras. A la platea, més de 300 persones van seguir una presentació que va ser intensa i emotiva. I que va estar carregada de sorpreses. La regidora Cristina Cruz va llegir una carta enviada expressament per Oriol Junqueras, i Marta Rovira i Toni Comín van fer arribar un vídeo, també gravat per a l’ocasió. Tots tres van demanar a la ciutat que no defalleixi i van assegurar que la República es guanyarà també a les municipals. Durant l’acte, també es va passar un altre vídeo en el qual deu persones properes a Marc Aloy van explicar com és el nostre candidat: una persona fidel, treballadora i més que compromesa amb els seus amics, amb la seva ciutat i amb el seu país.


Discurs íntegre de Marc Aloy i Guàrdia, candidat a l’alcaldia de Manresa
Dimecres, 28 de novembre de 2018 - Teatre Conservatori de Manresa

Molt bona nit, i moltes gràcies per ser aquí aquest vespre. És un plaer veure aquesta platea tan plena. D’amics, de coneguts, de companys, de família. De gent que estimo i que avui ens ha volgut acompanyar en aquest acte. Envio una abraçada al meu pare, que per motius de salut avui no ha pogut ser aquí. 

Vull agrair especialment a aquelles amigues i amics que han destinat una part del seu temps a dedicar-me les paraules que acabem de sentir. En aquest temps frenètic en què vivim, en què tot va de pressa i és volàtil és un autèntic plaer que algú s’aturi a pensar i a dir allò que sent d’un altre. Us ho agraeixo de tot cor. 

També em fa molta il·lusió poder comptar avui amb la presència del company, amic i avui President del Parlament, Roger Torrent. Gràcies, Roger, per ser-hi. Però també vull recordar que, ara fa quatre anys, a la presentació de la candidatura d’Esquerra vam tenir el goig que ens acompanyés un home fort, amb un cor enorme. Una persona que ha lluitat, com ningú, per fer realitat el mandat democràtic de poder decidir el nostre futur i que des de fa 391 dies està segrestat per l’Estat a la presó de Lledoners. Ell és el president d’Esquerra i es diu Oriol Junqueras. I també vull recordar que l’acte de final de campanya de les municipals del 2015 el va cloure una dona de conviccions fermes que, pel mateix motiu, avui viu un exili forçós a Ginebra, la nostra secretària general Marta Rovira. 

Des de Manresa, ben a prop de Lledoners, avui tornem a exigir el seu alliberament immediat així com el de la resta de companys presos i exiliats: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez, Quim Forn, Jordi Cuixart, Carles Puigdemont, Toni Comin, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Anna Gabriel. Els volem a tots a casa! Els volem amb nosaltres!

Fa quinze dies celebràvem el 140è aniversari del Conservatori. Un teatre que em porta molts records i que també ha format part de la meva vida. Tenia 9 anys quan vaig pujar, per primer cop, en aquest escenari. Era en un concert de Nadal del Conservatori i llegia els textos de la Cançó del Mar, una meravellosa cantata del mestre, músic i enyorat Pep Padró. Qui m’havia de dir aleshores que 30 anys després tornaria a trobar-ne aquí, davant de vosaltres, per presentar la meva candidatura a l’alcaldia de Manresa. Us puc ben assegurar que m’impressiona. M’impressiona i em fa molt feliç.

Sóc aquí per explicar-vos el projecte d’Esquerra per aquesta ciutat, un projecte que hem elaborat, que estem elaborant entre un ampli equip. Però també sóc aquí, aquest vespre per dir-vos, sense embuts, que vull ser alcalde de Manresa. I ho vull ser per fer d’alcalde. Per trepitjar carrer. Per escoltar la gent. Per resoldre els reptes que tenim com a ciutat. Per construir projectes que ens permetin avançar cap al futur. 

Vull destinar els millors anys de la meva vida a aquesta ciutat que m’estimo. Que em va veure néixer i que m’ha vist créixer. I a qui tantes hores ja he dedicat. Vull una ciutat que totes i tots ens sentim orgullosos de viure-hi i formar-ne part. Un punt de trobada de persones i complicitats que facin possible un nou projecte engrescador. Un projecte per Manresa que es resumeix en tres idees, tres objectius: ciutat verda, ciutat dinàmica i ciutat de trobada.

Ciutat Verda
Una ciutat verda que estimi aquest envejable entorn natural que ens envolta. Una Anella Verda que ens convida a gaudir d’espais naturals de gran valor. Amb un secà on neixen vins de gran qualitat. Però també d’un regadiu enorme banyat per les aigües de la Sèquia que ens aporta productes d’horta de proximitat. És l’hora de posar en valor tot aquest potencial! Però també és l’hora de fer créixer aquest verd a l’interior de la ciutat. Per fer-la més amable, per fer-la més agradable, per fer-la més sostenible i saludable. 

Per fer de Manresa una ciutat verda és imprescindible millorar el sistema de parcs. Completar l’obertura de la ciutat cap al riu per transformar el Parc del Cardener en un eix que articuli veritablement la ciutat de nord a sud. Un corredor natural que ens ofereixi espais per al lleure, l’esport i tota mena d’activitats. També cal destinar esforços per fer créixer el Parc de l’Agulla. Un parc que des de la seva inauguració l’any 1986 és el gran espai de lleure no només de la Manresa, també de tot el Bages. 

No puc amagar la satisfacció de dir-vos que després de molts anys de treball i esforç hem aconseguit consensuar i aprovar, amb Sant Fruitós, el document que ha de permetre la seva ampliació i la definició de nous usos com les històriques piscines d’estiu que aquesta ciutat mereix. Un projecte de llarg recorregut però que, ara sí, tenim les bases a punt per fer-ho possible.

I quan parlem de parcs i ciutat verda no podem oblidar-nos dels parcs infantils. Uns parcs que volem de qualitat i que donin resposta a la demanda de tantes famílies amb petits que, massa vegades no troben espais idonis per jugar. Prova d’això són els pressupostos participatius d’enguany on les quatre propostes guanyadores van ser la millora de parcs com el del Casino o el de Puigterrà. 

Una ciutat verda és també aquella que és sostenible i neta. Tenim un repte immens en la reducció dels residus que generem. Fa massa anys que estem estancats en el 30% de la recollida selectiva i no hem estat capaços d’aplicar mesures prou contundents per a canviar aquesta situació. No és una quimera. Hi ha molts municipis que ho han aconseguit. També ciutats de la nostra dimensió. Només falta veure altres experiències, posar-s’hi i ser valents. Només així serà possible fer un autèntic canvi de model. 

Però, finalment,  per aconseguir una ciutat verda caldrà afrontar decididament un gran repte: la gestió de la mobilitat. Que Manresa és una ciutat complexa no és cap secret. Per la seva orografia, per la seva estructura teixida entre turons... La gestió de la mobilitat no és feina fàcil, ja ho sabem. Però no millorarem el problema si no l’entomem de cara. Aquest mandat hem assolit un repte històric fent realitat la nova plaça de la Bonavista. Un projecte pensat fa 80 anys que ja és una realitat. 

Però ens cal treballar a fons en un nou model de mobilitat. Un model que ofereixi bones zones d’aparcament per als cotxes i prioritzi l’espai públic per a les persones. Que redueixi lloc al vehicle privat i en doni al transport públic. Una ciutat amable per anar a peu i amb un bon servei de bus urbà. Que ens permeti eixamplar voreres i plantar-hi arbres per fer carrers més agradables per al passeig. 
No podem seguir convivint amb unes carreteres de Vic i de Cardona, l’eix que vertebra tota la ciutat, amb una imatge que no ha canviat en 50 anys. La majoria de pobles i ciutats han integrat i humanitzat les carreteres que els travessaven i Manresa segueix patint una imatge de temps passats. Si som capaços de transformar-les, redescobrirem un nou passeig d’un quilòmetre i mig de llargada allà on ara hi ha un vial ingrat i que esdevé una barrera que parteix la ciutat.

Som ciutat amiga de les persones grans. Però també ho volem ser dels infants. Perquè una ciutat viva, accessible i inclusiva és aquella on els nens poden jugar el carrer i les nostres persones grans poden fer activitats als parcs. Perquè si fem una ciutat per a les persones més vulnerables estem fent una ciutat per a tothom. 

Però ser una ciutat verda no ha de ser en perjudici de dinamisme econòmic sinó tot el contrari. 

Ciutat Dinàmica
Manresa reuneix totes les condicions per ser dinàmica. La seva centralitat, la seva qualitat de vida, la seva vocació per rebre noves idees. El Kursaal, el bàsquet, un comerç potent, un turisme que va creixent, equipaments sanitaris de primer nivell. Tenim un campus universitari que és un model de qualitat.  Estem decidits a unir esforços per facilitar la creació d'idees perquè es generin nous negocis però també perquè es consolidin els que ja existeixen. Volem que Manresa se senti proactiva i no mirant-se el partit des de la banqueta. No deixarem que passi cap més tren de llarg!

És per aquest motiu que hem de redoblar els esforços per desencallar el creixement del Parc Tecnològic després de més de 10 anys aturat, perquè volem que Manresa sigui un referent en el camp de la tecnologia, la recerca i la innovació. De la mateixa manera és imprescindible desenvolupar el polígon del Pont Nou. Un polígon que ens permetrà dotar la ciutat d’una nova entrada des de l’Eix Transversal i ordenar la zona esportiva del Congost, però, alhora, és absolutament necessari per tenir sòl industrial de qualitat i ben connectat a disposició d’empreses que s’hi vulguin implantar i que generin nous llocs de treball.

I si la indústria ens ofereix ocupació i riquesa, la cura del Centre Històric és fonamental per mantenir la personalitat i el batec d’una ciutat mil·lenària com la nostra. S’hi ha intervingut molt i durant molts anys, però calen nous projectes. Decisions fermes com el conveni, presentat fa pocs dies, que ens permetrà la creació d’un gran parc entorn de l’Anònima. Una oportunitat única per dotar aquesta zona tan densa de la ciutat d’un gran espai lliure que generi noves activitats i que, estic segur, serà un revulsiu pel barri i per a la ciutat. O, també, la inversió a l’antic Col·legi Sant Ignasi que ha de permetre transformar el museu comarcal en el Museu del Barroc de Catalunya. En un entorn, el de la Via Sant Ignasi, que estem renovant a fons amb una inversió de prop de 6 milions d’euros que ha de permetre despertar el gegant adormit de la Fàbrica Nova, una altra peça fonamental per a la ciutat, i millorar la relació entre els barris de les Escodines, Vic-Remei i Barri Antic.

Però, sobretot, per ser una ciutat dinàmica, cal actuar amb decisió sobre l’habitatge. Aquest és un dels grans reptes de la ciutat, en som plenament conscients. Perquè només garantint habitatge de qualitat aconseguirem recuperar la vida de la Manresa més antiga. I per fer-ho possible necessitarem idees noves. Com la masoveria urbana, amb nous ajuts per a la rehabilitació o com el projecte d’habitatge cooperatiu que hem posat en marxa a la plaça Hospital. Una proposta pionera al país que ha de demostrar que hi ha altres maneres d’obtenir habitatge assequible, sense intermediaris, sense beneficis a tercers. Perquè l’habitatge és un dret i no un negoci! 

I haurem de seguir explorant. Perquè l’administració no ho pot fer tot. Però sí que té l’obligació de trobar les fórmules necessàries per afrontar nous projectes. Aquest convenciment no és perquè sí. Sabem les potencialitats de la nostra ciutat. De la Mion a Valldaura. De la plaça Catalunya a Sant Pau. Sense oblidar Viladordis i el Xup!

Hem parlat de ciutat verda, de ciutat dinàmica, i ens queda la ciutat de trobada.  Aquest seria el tercer eix del qual us volia parlar: una ciutat de trobada.

Ciutat de Trobada
Manresa és al centre geogràfic del país. Diguem-ho clar: el millor lloc per viure! A mig camí de tot arreu. Del mar i del Pirineu. Nexe de rius i camins i punt de trobada de persones diverses. Una ciutat amb un potencial enorme pel seu patrimoni cultural i natural. Pel seu entorn, pels seus equipaments universitaris, tecnològics i sanitaris. Però sobretot, per la seva gent. Gent com vosaltres! 
Tenim una xarxa d’entitats amb una llarga tradició que ens dona personalitat i un teixit industrial que és el motor del pla de Bages. És hora de dir, sense complexos, que som la capital indiscutible de la Catalunya Central!

Però la capitalitat s’ha d’exercir. I des de la Manresa hem de liderar la lluita per unes bones infraestructures que connectin adequadament el nostre territori, la nostra comarca, amb la capital del país. Hem de treure el màxim profit d’una autopista que es va fer pensant més en la connexió de Barcelona amb la Cerdanya amb un peatge caríssim pel territori. I des d’aquí seguim reivindicant la seva gratuïtat com a via ràpida cap a Barcelona com a primer pas per resoldre la conflictivitat de la C-55. Però, també, cal ser ferms en la lluita per un tren digne.

Mireu, la setmana passada vam viure un fet desgraciat. El descarrilament d’un tren a Vacarisses, per una esllavissada, que va provocar la mort d’un jove de Castellbell. Des d’aquí volem tornar a mostrar el nostre condol a la seva família i als seus amics. Tenim clar que la responsabilitat d’aquests fets es deuen a la manca històrica d’inversions a les línies de Rodalies per la deixadesa de l’Estat espanyol. Ho patim cada dia! Patim retards i incidències constants. Patim per arribar a l’hora. Patim per la nostra seguretat. 

L’any 1859 es va inaugurar la línia Manresa-Barcelona i el viatge va durar 80 minuts. I 160 anys després el viatge dura prop d’una hora i mitja en el que suposa una pèrdua inacceptable de temps per als usuaris i que clarament ens fa perdre competitivitat com a territori. Han estat moltes les promeses del govern espanyol. De tots els colors. 4.000 milions d’euros previstos en el pla de rodalies de RENFE el 2009 pel govern Zapatero. I encara 4.000 milions d’euros en una nova promesa de Rajoy el 2017 poc abans de ser defenestrat. Unes inversions que mai s’han complert i que ens perjudiquen directament. 

I la setmana passada el ministre Ábalos, com a resposta a una pregunta de la companya Mirella Cortès al Senat, encara va tenir el desvergonyiment de condicionar aquestes inversions a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat.  Ja n’hi ha prou, senyor ministre! No som ciutadans de segona! Volem el que ens pertoca perquè també paguem impostos i tenim dret a arribar a Barcelona en menys d’una hora! És per aquest motiu que cal, de manera urgent, una taula de treball al més alt nivell per parlar de la deixadesa d’aquesta línia. Amb el Ministeri de Foment i tots els municipis afectats. Així ho vaig reclamar a la Delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera i al president de RENFE, Isaías Táboas. Cal exigir compromisos i inversions. I des de Manresa ho hem de liderar perquè en som els principals perjudicats.

Però aquesta aposta per la ciutat de trobada va molt més enllà. És la voluntat que ens identifica a la gent d’esquerres de fer una ciutat de barreja, amb igualtat d'oportunitats, de comunicació entre persones diferents. Una ciutat diversa i plural. Per l’origen, pel color. De persones nascudes aquí o vingudes d’arreu.

La ciutat de trobada és aquella on els serveis públics treballen amb aquest objectiu de facilitar la comunicació entre persones diferents: a l'escola, als centres sanitaris, als equipaments culturals, en l'urbanisme, en l'habitatge, als barris... tots han de buscar que les persones ens trobem. La ciutat verda de la qual parlàvem abans també té aquest objectiu: procurar que els nostres carrers, places, parcs facilitin l’entesa entre les persones, la trobada en la igualtat de drets i oportunitats perquè volem que tothom visqui millor. En definitiva, una ciutat més inclusiva i democràtica.

És per aquest motiu que l’eix fonamental del projecte d’Esquerra no pot ser cap altre que la ciutadania. Amb tota la seva diversitat. Amb tota la seva complexitat. Amb tota la seva riquesa. Diversitat de cultures, de creences i, també, diversitat afectiva. Una ciutat on totes les persones se sentin lliures d’expressar els seus sentiments, estimin a qui estimin. I les persones LGTBI sabem de què estem parlant. Perquè en algun moment hem sentit la falta d’igualtat la por o la discriminació. I no podem permetre que a la nostra ciutat ningú tingui por a expressar en públic com se sent o a qui estima. Aquesta és, també, la ciutat de trobada que jo vull.

Permeteu-me que us ho digui: Aquest no és un programa de 4 anys. És el projecte per afrontar el futur de la nostra ciutat. De transformar-la per fer-la més verda, més dinàmica, més inclusiva, més justa, més culta, amb menys desigualtats. Una ciutat que sigui punt de trobada i una referència indiscutible de la nova República. Manresa ha emprès un camí ferm en la seva transformació i Esquerra i hi ha participat decididament i vol seguir fent-ho. 

Ho hem fet multiplicant els recursos a serveis socials. Els econòmics però sobretot l’atenció a les persones quan més ho necessiten, en una tasca sempre difícil però exercida amb fermesa per l’Àngels Santolària. Gràcies, Àngels! La tossuderia i la constància de la Cristina Cruz ens ha permès incrementar en més d’un milió d’euros les polítiques d’ocupació, tan necessàries en els temps en què vivim així com recuperar la regidoria de la Dona. Gràcies per la feina, Cristina! Amb la Mireia Estefanell vam assolir la màxima resposta en els pressupostos participatius, una feina que després va entomar el Pol Huguet. Un regidor que tampoc ha dubtat a abocar tots els esforços a una Anella Verda que és un model de bones pràctiques arreu del país.  Gràcies pel treball, Mireia i Pol! Amb el Jaume Torras hem mantingut alts objectius de transparència i des de la gestió dels recursos humans hem procurat mantenir sempre la màquina greixada. Gràcies, Jaume! I l’Anna Crespo, sempre creativa, ha liderat, entre altres coses una gran capitalitat cultural 2018. Un any que es clourà el pròxim 15 de desembre amb un magnífic acte a la Seu on la llum -tan manresana- en serà la protagonista. Us convido a anar-hi! Gràcies per fer-ho possible, Anna!

Sent al govern també hem pogut incidir directament en la transformació física de la ciutat. Des de la sempre complexa regidoria d’Urbanisme que tinc el goig de gestionar,  hem aprovat un POUM amb un consens extraordinari i, després de molts anys, hem afrontat inversions importants per millorar els nostres carrers i places. Ens sentim, doncs,  orgullosos de la feina feta des del govern. 
Un govern que hem sabut compartir amb els companys de convergència: el Valentí, el Josep Maria, el Jordi, la Mercè, el Joan, l’Àuria, el Jaume i la Neus.  Un govern on cada dia treballem per millorar la ciutat. 

Però també sabem que només amb el lideratge i la complicitat de tota la ciutadania serà possible fer un autèntic salt endavant. És per aquest motiu que volem afrontar el futur de la ciutat des de l’alcaldia!

Així doncs, avui em presento davant tots vosaltres com candidat a l’alcaldia. En primer lloc perquè em fa il·lusió i perquè m’estimo la ciutat. I perquè estic disposat a abocar-hi tota l’energia que la ciutat mereix. I ara, després de tres anys al govern, em veig amb ganes de liderar un projecte renovat. No me n’amago. Em fa un gran respecte, però encara em fa més il·lusió. Crec que tinc el bagatge per assumir-ho i estem creant un equip, basat en l’experiència però també amb gent nova. Un equip preparat no només per governar sinó, també, per guanyar. Un lideratge que entenc com una peça més d’un gran equip. Un equip de persones honestes i preparades per afrontar els reptes que ens planteja la ciutat. Per donar solucions a la ciutadania. Un equip que, com diu l’Oriol, sigui el reflex de la ciutat que volem representar.

Per seguir treballant per una Manresa més justa, pròspera i cohesionada. Una ciutat que sigui capaç d’assumir desacomplexadament la seva capitalitat. Una ciutat que afronti les desigualtats de cara. Que aposti per ser un referent en la indústria i la tecnologia com ja ho és en la cultura, en la universitat o en la salut. Una ciutat que creï llocs de treball. Una ciutat amable per viure-hi i que posi en valor el seu entorn natural i el seu patrimoni. Una ciutat que és de tots i que hem de millorar entre tots i que ha de jugar un paper cabdal a la República que estem construint. 

No vull acabar sense dedicar unes paraules d’agraïment. En primer lloc als companys del grup municipal. Companys amb qui cada dia compartim reptes, angoixes, projectes i il·lusions. 
En segon lloc als homes i dones d’Esquerra que el passat 16 de maig van prendre la decisió que fos el candidat d’Esquerra a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Un encàrrec que entomo amb honor i responsabilitat. I, en tercer lloc també vull agrair la comprensió de la meva família que sempre ha entès la meva voluntat de servei i m’ha donat suport en totes les decisions que he pres.

A tots ells: moltes gràcies!


I acabo. Em considero una persona treballadora i honesta. He estudiat música i sóc arquitecte. Dues arts que m’han aportat, sobretot, humanisme. La música m’ha ensenyat a escoltar i l’arquitectura a repensar, globalment, la ciutat que estimo. Una persona a qui li agrada afrontar nous reptes i trobar solucions.  Aquestes capacitats les he aplicat tota la meva vida i ara, em comprometo a destinar-les a assolir aquest nou repte col·lectivament. 

No sé si l’alcaldia serà el millor regal dels 40 anys, com algú ha dit en el vídeo. Però estic segur que m’agradaria molt que m’hi acompanyéssiu. Que ens trobéssim per fer, col·lectivament, una ciutat millor. 

Així doncs, trobem-nos per Manresa! Visca Manresa! I visca Catalunya!