Manresa

Notícia

La violència masclista, una responsabilitat compartida

Cristina Cruz Mas, Regidora de Feminsimes i LGTBI i Portaveu del Grup Municipal
25 N
25 N

Fa pocs dies del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència masclista contra les dones. Han passat molt anys de la primera trobada feminista llatinoamericana, l’any 1981 a Bogotà, on es va marcar aquesta data en record a les 3 germanes Mirabal, 3 dones valentes, activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960. Durant tot aquest temps no s’han aturat els esforços i la lluita de moviments socials i feministes per eradicar les violències masclistes. Potser ja és hora de reivindicar que parlem de violències, en plural, per fer més visibles tots els tipus de violències masclistes que podem patir les dones, i els diferents àmbits en els que es poden produir. 

Perquè durant segles les violències masclistes han sigut silenciades, invisibilitzades i no compartides. I quan en vam començar a parlar, les violències cap a les dones es van anomenar de gènere, per no parlar de violència masclista, per vincular la violència a una relació afectiva, es a dir, només en l’àmbit de la parella. I les violències masclistes van molt més enllà. Què passa quan la violència l’exerceix un desconegut, o un company de feina, o els poders judicials, o les institucions o els poders socioeconòmics? Si no tenim en compte tots aquest tipus de violència no es pot entendre el sistema que les provoca, que és estructural i que va més enllà de l’àmbit privat. El sistema patriarcal. I això es molt important a l’hora de pensar en el seu abordatge, per què hem d’aconseguir que realment ens fem càrrec que la lluita contra les violències masclistes és una responsabilitat col·lectiva i compartida i que sí, que “si ens toquen a una, ens toquen a totes”. 
Les violències masclistes no tenen classe social, ni ideologia, no tenen perfil, ni ofici, ni nacionalitat, ni llengua. Ara bé, la forma amb la que s’hi enfronten les dones si que depèn, a banda dels recursos personals que cadascuna té, del seu entorn i també dels recursos econòmics per poder-hi fer front. La seva reparació tindrà molt a veure amb això. I aquest fet, arrel de la pandèmia, s’ha posat més en relleu. 
La COVID ha tingut un impacte brutal per a tothom, però plou sobre mullat en el cas de les dones que conviuen amb la violència masclista i encara més si tenen canalla i no tenen independència econòmica. Ens hem adonat que la casa particular no és un espai segur per moltes dones i que aquesta nova crisi evidencia i agreuja les desigualtats existents. Aquesta crisi econòmica i social, com totes les crisis, té un biaix de gènere, doncs ha empitjorat les condicions laborals i econòmiques amb un impacte més gran per a les dones. I encara més si la seva feina era a l’economia informal, i més si són racialitzades. 
Amb tot, hem de posar en valor tot el treball en xarxa i la cooperació que hi ha hagut per ajudar en aquests moments tant complicats, sobretot durant l’estat d’alarma, per part de persones a títol individual, a entitats i moviments socials així com de totes les professionals que formen part del circuit per l’abordatge de les violències masclistes de Manresa i comarca. Perquè cal fer front comú, i perquè mica en mica la comunitat es va adonant que les violències masclistes i l’itinerari per sortir d’elles són una qüestió social i d’interès comunitari.
I per tot això ens comprometem, el 25 de novembre, i tots els dies de l’any, a donar veu als silencis de moltes dones i, per tant, posar damunt de la taula les violències masclistes. A seguir combatent el masclisme en totes les seves formes i àmbits, a denunciar i senyalar les discriminacions que patim les dones i a seguir a treballant fermament per una igualtat, no formal, que aquesta les lleis ja diuen que la tenim, sinó efectiva de les dones.