Ho admeto abans que cap altra cosa: ningú com aquesta trepa de Convergencia per escenificar totes les contradiccions del nostre país. Hi tenen la mà trencada! Recordeu el MHP Mas a Londres? D’això fa tot just deu dies! Hi va coincidir el mateix matí que s’autoritzava el referèndum escocès. Mas, però, hi va anar a denunciar el drenatge fiscal a què estem sotmesos els catalans, a desmentir que el déficit espanyol fos culpa de les autonomies i a defensar davant dels mitjans de comunicació o el propi Nick Clegg –en una trobada ultra-fast de cinc minuts!- el pacte fiscal de Catalunya. Això és: que Catalunya té un PIB equiparable al de Finlàndia o Portugal però amb risc d’asfíxia si no es limiten les transferències a d’altres territoris del feliç regne d’Espanya “tant en el temps com en la quantitat”. I mentre la notícia saltava des de Londres, a Barcelona el conseller Mas-Colell encara carregava contra el ministre Luís de Guindos i la seva idea d’intervenció als pressupostos autonòmicos, i blasmava amb vehemència la pujada de l’IRPF…

I ve-t’ho aquí que només passen dos dies i ja anem per esmorteir els timbals. Per sorpresa d’incauts, doncs, Mas avala el pla d’ajust espanyol que des de Madrid redueix la despesa pública en 8900 milions i apuja impostos com l’IRPF. I ho fa sense enrojolar-se sinó “a l’espera d’un gest”. Contradictori? Nooo! Els guionistes convergents ja tenen escrit el següent capítol, i és que “això ha estat una inversió”. Els Rajoy, Camacho i companyia, que també la saben llarga, van aceptar amb tants i tants elogis la maniobra convergent que, abans d’arribar al vespre, fins el mateix Jordi Pujol va haver de tensar un punt el corretjam: “i és que si la situació d’ofec econòmic continua… al final només ens quedaran arguments per la independencia”. Al final, eh!

Mentrestant, ahir al Parlament CiU va tornar a pactar el tràmit d’aprovació dels Pressupostos de 2012 amb el PP que li certifica totes les retallades, i ningú sembla tenir voluntat de repensar res. El pacte fiscal es deixa per a finals d’any, ja que com diu en Mas-Colell, “seria una imprudència voler anar depressa cap a la confrontació”. I com deia el Met de Ribes, ‘nar fent…

Puc dir que ERC ha estès reiteradament la mà al Govern de la Generalitat per aprovar aquests pressupostos de 2012? Ni mesells ni destralers: amb una actitud pragmàtica i constructiva, conscients que cal realitzar grans ajustos, és clar. I amb la voluntat clara d'evitar que CiU quedi a mercè de la pinça del PP a Espanya i Catalunya… Dic això i dic que només ERC ha presentat un pressupost alternatiu, dels de debò. Socialment molt més just, políticament més valent. CiU, però, fa l’orni.

El temps passa i l’esperança que ens predica el President Mas no hauria de reduir-se a l’obtenció d’alguns crèdits ICO, als pagaments diferits s’allò que és legalment nostre i que Espanya ens reté. Sap greu, però amb aquest nou pacte CiU-PP ens tornem a allunyar del camí cap al Concert econòmic i, el que és més greu, donem aires de sainet a aquella transició nacional a què ara fa un any es van comprometre…