Manresa

Notícia

Pressupostos 2017: esperances de millora

Jaume Torras Oliveras, regidor

Esquerra a Manresa ens vàrem presentar a les eleccions amb un programa que començava dient  "Manresa fam zero". Per a nosaltres les partides socials són molt rellevants.
 
Ho són en el doble sentit, tant en la part assistencial, amb el compromís reiterat de tots els partits de mantenir i complementar aquells partides més sensibles, com també d'apostar en l'apartat de promoció econòmica, entesa a tots els nivells, des de formació, procurant facilitar la feina a empresaris i emprenedors, fins a buscar i ajustar conjuntament amb la Generalitat quins són els programes més adients per als nostres col·lectius més vulnerables.
 
La lluita contra la cronificació de la pobresa és l’única via per a augmentar realment la justícia social i evitar futurs brots de xenofòbia. Als càrrecs públics ens correspon justificar el conjunt de la despesa social, assegurant tant que els més necessitats són els que realment reben les ajudes, com buscant sortides a la vulnerabilitat.
 
Més implicació
 
El d’aquest 2017 no és el primer pressupost que aprovem dins d'aquest mandat. Just fa un any, dins del pacte de governabilitat previ a l'actual pacte de govern, ja vàrem fer confiança al pressupost presentat pel govern de CDC en minoria. Aquest cop, ja dins del govern, hem participat en les diferents fases d'elaboració i aprovació del pressupost. La implicació ha estat més rellevant. Sempre des de la nostra posició minoritària dins del govern.
 
El primer comentari que vàrem fer al Ple és la impossibilitat de convertir un debat de pressupostos en un repàs detallat de tots i cadascun dels punts que conformen l'acció de govern. continguts en els diferents documents que guien l'acció de govern, ja siguin Pacte de Ciutat o Pla de Govern. No és el moment ni la millor manera de tractar una gran quantitat de temes que requereixen debats específics.
 
Si volem que la ciutadania no s'allunyi del debat polític, tenim marge de millora en relació a com han anat els Plens de pressupostos els darrers anys. Malauradament, no haver entrat en un exhaustiu debat d’hores i hores, segueix sent una de les crítiques habituals. Just el contrari del que nosaltres proposem. Tenim molta feina a fer per a donar més transparència als debats econòmics.
 
 
Intervingut
 
Anant al contingut, com vàrem dir en el Ple, el tret més rellevant del pressupost és continuista, en això coincidim tots els grups. Ens trobem encara dins del Pla d'Ajust de les finances municipals. En paraules més planeres, l'Ajuntament de Manresa està intervingut. És un fet rellevant i, en bona mesura, explica el perquè de que els pressupostos siguin continuistes. Molt simplificadament, mentre no aconseguim rebaixar el nivell d'endeutament per sota del 75% tenim poc marge d'actuació.
 
La idea de continuïtat també fa referència a l'ús habitual dels darrers anys dels canvis de partides durant l'exercici. Tenim un pressupost tant ajustat que, que la pràctica d'anar fent moviments entre partides és una eina imprescindible de gestió, més enllà del que seria la gestió d'imprevistos..
 
Una altra característica a comentar és l'increment del totalolum, passant de 76 a 8276 a 82 milions d'euros. Cal aclarir que és principalment per  finançament aliè (Generalitat i Diputació), amb projectes i amb objectius molt concretsfinalistes. En el moment d'aprovar les ordenances No pas per incrno hi va haver gairebé increments, coherentmentde taxes, tributs i impostos.  tampoc hi ha No hi ha increment rellevant d'ordinariallò que es manté en el temps.
 
La feina de recerca de finançament per a diferents projectes, tant d'infraestructures com socials, es veu reflectida en aquest augment. Cal agrair aquest esforç del personal de l'Ajuntament que, al capdavall, és el que explica l'increment del volum total del pressupost.
 
 
Esperances de millora
 
Parlant dels ingressos, no ens volem estar de recordar l'absurditat d'haver perdut gairebé un milió d'euros per any, pel fet d'haver perdut els 75.000 habitants en un moment determinat. No és seriós que, més enllà que diferim d'uns centenars d'habitants, una cosa tant important com és el finançament d'una ciutat, pugui arribar a dependre d'una persona de més o de menys en el padró. Com en tantes altres coses, les fórmules progressives, serien molt més justes. Una arbitrarietat més del govern de Madrid.
 
I malgrat tot, afrontem l'any 2017 amb esperances de millora. Els pressupostos són una previsió, una expectativa de com pensem que poden anar les coses. En aquest sentit, l'any 2017 té millors previsions que el 2016 que acabem de tancar: el sector privat té millors expectatives i també s'espera que les finances públiques del municipi puguin sortir del 75% d'endeutament durant el segon semestre. Però tot són expectatives que cal anar confirmant. Esperem que l'amenaça d'alces de tipus d'interès, en un context internacional molt imprevisible, no espatlli l'optimisme amb què encarem l'any.
 
Pel que fa a les despeses, a grans trets, la part més important són els compromisos obligatoris de despeses de personal i despeses corrents. I, malauradament, també ho són el retorn de deute, interessos i els pagaments de diferents sentències judicials. Amb tot queda una part on es pot prioritzar amb criteri polític. Al govern ens ha semblat que dedicar 1 milió d'euros a l'Auditoria de l'Espai Urbà (arranjar carrers, voreres, etc.) i seguir deixant obertes les partides socials més rellevants, és un bon equilibri per a començar a treballar.
 
 
Partides socials obertes


Es podria apostar per reforçar les partides socials en detriment dels diners destinats a l'Auditoria, però des d'Esquerra pensem que deixar les partides socials obertes (compromís d'afegir el que calgui), d'entrada és suficient. Tant de bo també tinguéssim, com a mínim, els 3,5 milions d'euros que l'auditoria ens indica que cal dedicar als temes més urgents de via pública.
 
Sobre el retorn del deute, com ja va passar l'any passat en el debat de pressupostos, des de la CUP es va expressar la seva oposició a fer cap retorn de deute sense abans haver determinat quina part és deute il·legítim. A Esquerra pensem que el concepte de deute il·legítim cal deixar-lo com a una eina només per a aquells països que, sortint de dictadures o règims absolutament corruptes, necessiten començar de nou.
 
A casa nostra, qualsevol sospita d'irregularitat que algú pugui detectar, cal que la porti al jutjat. Malgrat els dubtes que puguem tenir del conjunt del sistema judicial, pensem que en aquests àmbits, els jutges cada dia actuen més correctament.
 
Per acabar, no em puc estar, des de la meva condició de regidor de transparència, de constatar el gran camí que encara ens cal fer per apropar els temes més feixucs de la política a la ciutadania. El tema dels pressupostos és el més paradigmàtic. Per molt que ens atorguin premis del compliment del 100% en indicadors de transparència, és evident que la informació econòmica no arriba.