Manresa

Notícia

Aigües de Manresa, molt més que un relleu

Ramon Fontdevila i Subirana, president d'ERC Manresa

Des d’ERC, a l’hora d’entomar el relleu de Josep Alabern al capdavant de l’empresa municipal Aigües de Manresa, sabíem que no seria fàcil: estem parlant d’una gestió que arrenca l’any 69 i suposa mig segle de fidelitat a un projecte que també passa per la secretaria de la Junta de la Sèquia, el Museu de la Tècnica, la Fundació Aigües-Sèquia o  CONGIAC, tot imbricat en un caràcter irrepetible, omnipresent als més diversos àmbits de la ciutat. En Josep Alabern aquest mes de juliol farà 77 anys, i el seu itinerari il·lustra no només una manera de fer sinó, i sobretot, el concepte públic de l’aigua que ell ha defensat. Per això, en el moment del relleu, i més enllà del reconeixement, volem fer públiques algunes reflexions sobre l’horitzó que plana sobre l’empresa, per allò d’observar-ne les virtuts i esbandir-ne els riscos, per tal que no passin de temors.

Manresa fa set segles que té aigua abundant i de qualitat, fruit de la tossuderia dels nostres avantpassats. Només per això, ja hauríem d’imposar-nos sempre una gestió exemplar de l’aigua. I fins avui, i des d’aquell primer ajuntament democràtic que la va concebre el 1982 com a empresa municipal, Aigües de Manresa ha complert perfectament l’encàrrec. Ha fet créixer el projecte i ha incorporat la gestió completa del cicle de l’aigua, amb uns indicadors que la fan una empresa solvent, eficient i, quan cal, també solidària. I amb immillorables expectatives de creixement. De tot això Josep Alabern n’haurà estat artífex i defensor, una gran empresa que es vol al servei dels ciutadans. No té poc mèrit, oimés quan les ofertes de privatització sovint bategaven de ben a la vora. 

L’aigua és un recurs bàsic per a la vida i la seva gestió ha de respondre als interessos comuns de la població, i no pas a interessos econòmics. O almenys així ho entenem també nosaltres, encara que avui arreu del món hi ha prou grups que malden per fer-ne negoci, i no sempre d’una manera clara. Contra aquests moviments, també Manresa ha esdevingut referent, i avui és la seu nacional del Consorci per a la gestió d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) una entitat pública de caràcter local que agrupa diversos ajuntaments a través de les seves empreses municipals. Diguem ja a l’avançada que el lideratge de Manresa no s’ha de ressentir de cap canvi, atès l’impacte nacional que suposaria, precisament en un moment on molts ajuntaments es proposen recuperar la gestió de l’aigua.

Per tot plegat, des d’ERC Manresa estàvem disposats a consensuar dins l’Ajuntament i el propi Consell d’administració un nom, una persona que entomés la continuïtat del projecte i se sentís fidel a l’esperit de servei públic. Sense quotes de partit o lleialtats opaques. Descartada per motius jurídics la figura d’un càrrec de consens, vam assumir aleshores a contracor que la plaça, ja descrita com a gerent, s’hauria de cobrir amb un concurs públic. Els últims fets són coneguts: l’actual gerent adjunt i bon coneixedor de l’empresa va quedar descartat a la recta final i, a la fase d’entrevistes, s’ha imposat un candidat amb un currículum forjat a Agbar, del grup Suez. Cal recordar que Agbar, amb la seva xarxa (Sgab, Sorea...) ja ha aconseguit el subministrament del 80% de les llars de Catalunya? L’alarma, doncs, hi és: de cap manera voldríem anar a engruixir aquest percentatge. 

Per això avui, des d’ERC Manresa, volem refermar obertament el nostre compromís amb Aigües de Manresa com a empresa 100% pública, sota el control del conjunt de la ciutadania. Amb una voluntat de servei integral a Manresa. També per al conjunt del Bages o tots aquells altres  municipis que optin per aquest model. No és una qüestió personal ni tampoc local: hi ha entredit el model de gestió de l’aigua. I ni Manresa, ni el Bages, ni tampoc Catalunya poden dubtar sobre la millor fórmula. A tot allò que s’hi acosti ens hi trobaran lleials. De tot allò que se n’aparti en serem obertament bel·ligerants.