Martorell

Notícia

Nosaltres no som d’eixe món

Quan una gran majoria de catalans parlem de sobirania nacional i independència no és pas per violentar ningú ni fruit d’un nacionalisme caduc que no encaixaria mai amb els paràmetres de l’Europa del Segle XXI, tal com alguns ens volen fer creure tot volent ignorar la nostra història i les nostres arrels. Fins l’11 de Setembre de 1714 Catalunya va ser sobirana i, com va dir Pau Casals a les Nacions Unides, vam constituir el primer Parlament democràtic d’Europa i sempre hem valorat la llibertat i la democràcia davant qualsevol imposició política.
Ferms en les nostres conviccions, però, els catalans sempre hem estat gent de diàleg i en menys de cent anys hem elaborat i pactat amb l’actual l’Estat Espanyol tres Estatuts d’Autonomia: L’Estatut de Núria (1931), L’Estatut de Sau (1979) i el darrer Estatut de 2006, referendat pel poble de Catalunya el 18 de juny d’aquell mateix any. Un Estatut que, a instàncies del PP i altres partits i entitats de la caverna mediàtica a Espanya, va quedar retallat i aniquilat de soca-rel pel Tribunal Constitucional espanyol.
Tot això ens porta a la conclusió que no hi ha res a fer amb Espanya i el crit majoritari d’INDEPENDÈNCIA s’estén a tot el país i se’n fan ressò arreu d’Europa i del món. Manifestacions multitudinàries amb estelades a Barcelona i arreu de Catalunya amb una participació, any darrera any, de més de dos milions de persones cada Onze de setembre i sempre amb un gran civisme i sentit de responsabilitat modèlic.
Des de la nostra sensibilitat plenament democràtica el dia 9 de novembre de 2014 els catalans van ser cridats a una consulta popular on poder expressar lliurement si volíem o no ser independents. Això ens portà a una vergonyant judicialització de la política, que ha acabat amb la inhabilitació dels organitzadors del 9N.
On és la Democràcia a l’Estat espanyol si dia sí, dia també, porten a judici els nostres representants polítics elegits democràticament i ens neguen de facto la celebració d’un referèndum on cadascú pugui decidir sobre el futur del nostre país?
És legítim que no ens vulguin deixar comprar urnes per exercir un dret democràtic i que persegueixin, una a una, totes les accions que porten a terme aquells que actualment són al capdavant del nostre poder executiu i legislatiu?
El que no és legítim és que sota el paraigua de la Constitución Española ens amenacin contínuament en detriment de la nostra llibertat. Les lleis sempre han de ser un marc de convivència entre persones i/o entitats i quan no són vàlides ni operatives, el que cal és canviar-les.
Tampoc és just que a Catalunya, en nom d’una falsa solidaritat, no ens retornin gran part dels impostos que genera la nostra economia productiva, ni tan sols en inversions, mentre arreu de l’Estat espanyol construeixin aeroports o línies d’AVE totalment deficitàries i carreteres desèrtiques. Tots sabem l’estat en que es troben aquí les infraestructures de RENFE i ADIF, l’autovia B-40, la Nacional-240 o l’Enllaç de l’A2 amb l’AP7 a Castellbisbal per desplaçar-se direcció Girona... i això si només parlem del que hi ha més a prop nostre.
Quanta vergonya aliena hem de suportar només pensant en els casos de corrupció que acaparen l’actualitat espanyola i on estan implicats de ple els dos partits majoritaris que han governat l’Estat espanyol. Si hom veu el documental “Las cloacas de Interior” queda realment estorat, perquè “nosaltres no som d’eixe món”.
Davant de tot això, solament ens queda construir una nova República fonamentada en una Constitució catalana modèlica, dinàmica, emergent i on les pràctiques anòmales que han conduït el Regne d’Espanya a l’actual situació no hi tinguin cap mena de cabuda.
Perquè som veritables demòcrates i perseverants i ho hem demostrat al llarg de la història, ens posin els impediments que vulguin, el proper 1 d’Octubre de 2017 votarem en referèndum. Una oportunitat per convertir-nos en lliures, independents i sobirans.

Joan Puiggròs