Martorell

Qui som

Antecedents històrics del republicanisme i esquerra a Martorell.
 
El segle XIX, gira com un mitjó tot el pais; la transformació socioeconòmica per el canvi d’una societat agricola a una d’industrial afecta profundament tambè la nostra vila.

Martorell viu amb efervescència l’aparició de progressistes i federalistes, amb vagues obreristes a Can Bros o la fundació de la coral La Fraternitat al 1863, a l’escalf del poderós moviment cultural de la renaixença. A la primera guerra carlina despunten com a elements d’alt voltatge polític el noi i el xic de la barraqueta, aquest primer assassinat al 1866 a la font d’en clusa (prop de l’actual centre cultural).

El republicanisme de la Nostra vila queda palés quan el 13/09/1871 Amadeu de Saboia es queda sol, sense cap autoritat local que el rebi a l’estació de la via gran.

I la seva força es manté amb les majories locals republicanes, Pere Puig, Vicenç Tobella, Josep Arús i Josep Salvi des de el govern municipal i el comité republicà denuncien la ruptura de la Unión republicana per la seva vinculació a Solidaritat Catalana i els postulats conservadors de la Lliga Regionalista d’en Cambó, l’estiu del 1906.

La cooperativa Martorellenca, el Centre regionalista doctor Robert, el cor Clavé la Fraternitat, els Esperantistes de Martorella Estello al 1915, la Unió agricola Martorellenca al 1902, Mutualidad Escolar Martorellense de 1913, la sociedad coral unida 1881, el porvenir Martorellenc 1882, son entitats nascudes a l’escalf d’aquest republicanisme local.

Al 1908 els rabasaires es constitueixen a Martorell com a sindicat de pagesos, Federació de Rabassers, i  seu nacional de l’Unió de Rabassaires. El seu fundador fou el dirigent pagès Francesc Riera i Claramunt , amb els polítics republicans Lluís CompanysAmadeu Aragay i Davi, P. Estartús i Ernest Ventós i Casadevall. El seu òrgan de premsa era La Terra. Al 1932 arribà als 21.542 afiliats i esdevingué la central sindical majoritària al camp català. Estretament vinculada a l'Esquerra Republicana de Catalunya.

La confluència i evolució d'aquesta realitat politicosocial a Martorell i a Catalunya, porta, durant el primer terç del segle XX, a la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a punt de trobada de diverses organitzacions d'esquerres.
Els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 la Conferència d'Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià,el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L'Opinió de Joan Lluhí, l’Unió de Rabassaires, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ésser Francesc Macià escollit per unanimitat.

Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s'estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de vuit hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

Francesc Riera, escollit alcalde de Martorell a les eleccions municipals de 1930  i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, fou un dels impulsors de la Llei de Contractes de Conreu, i fou empresonat arran els fets del sis d'octubre de 1934.
Durant la guerra civil espanyola va col·laborar en la indústria bèl·lica republicana. En acabar la guerra el 1934 es va exiliar a França i el 1942 a Mèxic. Fou un dels diputats presents en la reunió del Parlament de Catalunya de 1954 en la que fou escollit president de la Generalitat Josep Tarradellas.

A les eleccions a Corts Constituents de 1977 ERC hi va en coalició, en no estar encara legalitzada per la seva condició de partit republicà. En la discussió del text de la nova Constitució espanyola, ERC és l'únic partit català que defensa els principis republicans i el dret a l'autodeterminació dels pobles, idees a les quals la majoria d'espanyols evidentment no donen suport, per la qual cosa ERC defensa el no en el referèndum constitucional celebrat el 6 de desembre de 1978. Durant aquests mesos d'incertesa política, ERC utilitza la nomenclatura «Estudis i Recerques Contemporanis, E.R.C.» en la seu del partit al Carrer Ausiàs Marc, per tal d'evitar problemes amb la policia espanyola.

L'octubre de 1977 torna el president Tarradellas i es restaura la Generalitat. Es redacta un nou text de l'Estatut, al qual ERC s'oposa perquè no garanteix un autogovern mínim. En el referèndum per a la seva aprovació, el 1979, ERC demana el sí, car l'única alternativa a la minsa autonomia oferta a l'Estatut era el no-res.

En els inquiets anys de la transició, quan els partits polítics començaven a sortir de la clandestinitat i gràcies a la tenacitat d'aquells lluitadors, es funda a Martorell un petit grupuscle del partit, amb molt poca gent però amb una gran il·lusió.

De seguida passa a formar part de la taula de partits polítics de Martorell.

Les primeres eleccions municipals l'any 1979, Josep Riera i Creus encapçala la nostra llista i mentrestant el partit es va consolidant a Martorell i augmentant en nombre de militants i activitat.

A les eleccions municipals de 1983, Fermí Fonollosa i Altimis exerceix com a tinent d’alcalde, vindrien desprès Andreu Huget i Casals, Joan Jorba i Montia, Carles Ruiz i Feltrer, Jordi Parera i Bayó, Mercè Dolz i Albertí i Adolf Bargués i Asturias.
 
Imatge