El portaveu i diputat d’Esquerra Republicana al Congrés, Joan Tardà, va ser un dels participants a l’Esmorzar Groc organitzat per ERC de Molins de Rei durant el matí del dissabte de la Fira de la Candelera. L’objectiu d’aquest esdeveniment era donar suport als presos polítics i exiliats i recaptar fons per a l’Associació Catalana pels Drets Civils. El dissabte 3 de febrer, a la plaça Josep Tarradellas i en el marc de la Fira de la Candelera, Esquerra Republicana de Molins de Rei va organitzar un esmorzar popular en el qual hi van participar més d'un centenar de persones, entre les quals, el diputat al Congrés, Joan Tardà, el diputat al Parlament de Catalunya i President d’Esquerra Republicana del Baix Llobregat, Jordi Albert, i els regidors republicans a l’Ajuntament de Molins de Rei: Silvia Guillén, que va presentar els convidats, Marc Rebulà i Eduard Suàrez. L’Esmorzar Groc va servir més de 100 entrepans de botifarra enmig d’un ambient festiu però ple ...

Els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern expressen el següent posicionament respecte a la unió per la Diagonal de les dues xarxes de tramvia existent.​ 1- Els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona han patit en els darrers anys una manca d’inversió en matèria de transport públic col·lectiu d’alta capacitat. La conseqüència és que, encara avui, l’ús del vehicle privat resulta necessari per a moltes persones que han de desplaçar-se entre aquests municipis. Això implica que el nivell estructural la contaminació a l’AMB és molt elevada i té efectes directes sobre la salut de les persones.Les inversions en transport públic col·lectiu són determinants per afavorir el dret a la mobilitat, del dret a l’accessibilitat i del dret a la salut. Hi ha diverses ...

Tot va prou bé fins que es talla de cop el so. Han passat els 40 minuts. La conversa no pot seguir, l’intèrfon amb el qual ens comuniquem deixa de funcionar, no pots acabar ni la paraula que estaves pronunciant. L’Oriol mou els llavis, però ja no hi ha manera de sentir res rere aquell vidre. Sents impotència. Crida i no se sent. Algú dona un cop de ràbia a la petita lleixa de fusta que hi ha. Se’t remou l’estòmac. Tornes de cop a la realitat, ets en un locutori d’una presó parlant amb qui només uns mesos abans comparties espais, trucades, whatsapps, feina. I sobretot penses que tu tens encara un viatge d’unes hores fins a casa, però l’Oriol Junqueras s’aixecarà, donarà mitja volta i entrarà cap a l’edifici de la injustícia altre cop, i ja no podrà tenir cap visita més fins d’aquí una setmana. -Com estàs? -Bé, dins de tot el bé que pot ser aquí dins. Intento fer el que fan els altres reclusos. Si juguen a dominó, ho faig, si juguen a tennis o futbol, ...