Mollerussa

Totes les opinions

Engelbert Montalà i Pla

SOS Pla d'Urgell

Els  que ens dediquem temporalment a la política municipal i comarcal per tal de fer les coses bé i amb sentit comú, quedem astorats i entristits quan veiem certs panorames. És molt trist veure com al llarg dels anys, i majoria rere majoria, una manera de fer basada en l’amiguisme i el caciquisme, totalment allunyada del que seria la governança republicana, honesta i transparent s’ha anat incrustant a la nostra comarca.

Jossef Koumia Martin

La implicació i participació del jovent en política municipal, una necessitat

Actualment vivim en un context politicosocial on la implicació i participació del jovent en política, segons el meu parer, és imprescindible i molt necessària. Aquesta opinió desperta moltes veus contràries que opten per confiar en un sistema polític tradicional on és pràcticament necessari tenir un "Cursus Honorum" impecable o tenir una certa maduresa biològica.  La desconfiança per una part de la ciutadania en el jovent i en la seva implicació en la política, a vegades, pot ser comprensible a causa del desinterès que mostren les generacions més joves per la política o per canviar l'entorn on viuen, però no tots i totes tenim el mateix desinterès, ni volem seguir amb les situacions que sovint patim.

Engelbert Montalà i Pla

Mengem el que votem

Els nostres infants mengen a les escoles el que els polítics contracten en organismes com el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, governat per CiU, ara Pdecat, des de sempre. Els vots als municipis de la nostra comarca conformen les majories al Consell i ara mateix la dreta catalana el governa amb majoria absoluta. Una de les competències del Consell és la contractació de les empreses que subministren el menjar a les llars d'infants i escoles del Pla.

Engelbert Montalà

Escacs als despatxos

Les millors jugades dels grans mestres dels escacs, poden ser brillants i quedar escrites als llibres però queda clar que tan sols uns quants podran gaudir de la subtilitat i destresa dels moviments. Els comuns dels mortals ens quedarem atònits mirant la pantalla gran on hi ha disposades les peces en el tauler i ens quedarem amb el resultat final sense gaudir de la delicadesa dels moments previs, sempre hi haurà algun fletxa que mourà el cap amunt i avall sense entendre res per fer-se l'interessant.

Engelbert Montalà

Fotografies antigues

M'encanten les fotos antigues, m'hi passaria hores observant-les, sobretot les relacionades amb els llocs on visc. Cada persona, és una història que ja no hi és, i això em desperta unes sensacions estranyes, en canvi ,quan veiem cases o construccions que han perdurat, ens situen en un context encara més extraordinari perquè veiem en un passat llunyà elements que conformen el nostre entorn natural actual.

Engelbert Montalà

Festa Major, aparador encotillat

Al segle XVIII es va posar de moda una peça de roba que no deixava moure ni respirar amb facilitat les joves de l'època, la cotilla. Moltes vegades s'estrenyia de tal manera que els cordills els tensaven fins i tot entre dues persones; tots recordarem escenes mítiques on aquesta peça era la protagonista a la filmografia nord-americana. Les bones Festes Majors arrosseguen, i es converteixen en aparadors en l'imaginari de sectors transversals de la societat.

Engelbert Montalà

Sentit Comú

Sovint en acabar les sessions plenàries de l'Ajuntament de Mollerussa, surto amb una sensació estranya, d'impotència i al mateix temps d'indignació, i durant un parell de nits, no aconsegueixo agafar el son amb comoditat per culpa del neguit i la intranquil·litat que em generen algunes de les propostes del grup municipal de Convergència i Unió. En el darrer ple, vàrem debatre i aprovar les noves ordenances fiscals de l'Ajuntament de Mollerussa per l'any vinent 2017, és a dir, els impostos, les taxes i preus públics que els ciutadans de Mollerussa haurem de pagar l'any que ve per rebre un servei municipal o utilitzar una instal·lació.

Engelbert Montalà

Un bosc de vels. El Mohammed i l'Ibrahim

Un bosc de vels. El Mohammed i l'Ibrahim

El Mohammed i l'Ibrahim són dos germans de 7 i 4 anys que juguen al gran part de les tardes amb un somriure i una complicitat commovedora al carrer on visc de Mollerussa, juguen com nosaltres hi jugàvem abans, aquelles tardes després de la sortida del col·legi. El Mohammed i l'Ibrahim parlen entre ells en català, la nostra llengua, no la dels seus pares ni la de la seva àvia que els mira des del balcó, amb un accent tan marcat que corprèn quan el compares amb d'altra gent que fa molt temps que són aquí.

Engelbert Montalà

CDC. Reis dels tempos

CDC. Reis dels tempos

Em permeten que els hi faci una pregunta? En un context de crisi sense precedents, on tothom s'agafa a un clau roent per aguantar el dia a dia, on tots suem fins a l'última gota per tirar endavant les nostres famílies i les nostres llars, on busquem sota les pedres oportunitats que sorgeixen, on un dels sectors que més ho han notat són els despatxos d'arquitectura en tant que vivíem en una bombolla imaginària de construcció desmesurada i sense sentit.