Recordar i reconèixer aquells que han contribuït a ser on som és de justícia. Per això des d'Esquerra Montgat el passat divendres, 25 de maig, en una sala Pau Casals plena, varem posar el nostre gra de sorra per no oblidar i posar en valor el seu esforç, la seva força, els seus valors republicans. Reconeixement individual en l'àmbit local a Adelina Rinck Reconeixement col·lectiu en l'àmbit ...
Aquest dimarts l’Assemblea Local d’Esquerra Republicana (ERC) a Montgat ha escollit a Rosa Funtané i Vila com a cap de llista a les eleccions municipals del 2019. Actualment, Rosa Funtané és alcaldessa de Montgat i diputada adjunta de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Regidora des del 2007 ha liderat ERC consolidant el projecte republicà a Montgat. Fins aquesta legislatura havia compaginat la seva carrera professional com a mestre amb la seva tasca com a regidora al capdavant de les regidories d’Ensenyament, Cultura, Consum i Participació Ciutadana. Funtané s’ha compromès a aportar la seva experiència, entrega, fidelitat i compromís amb el projecte republicà i amb el poble de Montgat, treballant amb i per a les persones i per construir un poble cohesionat i respectuós amb el medi ambient i amb la seva història i cultura....
Des d'Esquerra Republicana al Maresme lamentem i expressem el nostre condol per la mort del regidor de Salut del PSC de Mataró i vicepresident 3r del Consell Comarcal del Maresme, Juan Manuel Vinzo, que ens ha deixat massa aviat, als 48 anys. Vinzo també havia exercit anteriorment de metge del servei de Neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de Pediatra a la Clínica Quirón. Des d'ERC reiterem tot el nostre escalf i suport a la família i als companys de partit del Juan Manuel. Descansa en pau. ...
Molts dels qui llegireu aquest text coneixíeu l’Oriol Junqueras abans que entrés a la presó. Jo, no. Molts, quan vau saber que tancarien a Estremera l’Oriol Junqueras, enteníeu fins a quin punt era rellevant per al país i per a Esquerra Republicana. Jo, no. L’únic dia que havia pogut xerrar amb l’Oriol va ser la Nit de Santa Llúcia de l’any passat. Em va felicitar per haver sigut Premi Mercè Rodoreda. M’ha dit un ocellet –em va dir—que som veïns. La segona vegada que vaig poder xerrar amb l’Oriol va ser fa unes setmanes: érem a una presó de Madrid, hi havia un vidre entremig, no li vaig poder fer una abraçada i ell parlava a través d’un telèfon. El temps era limitat i a la peixera —des de la qual vèiem Joaquim Forn— érem quatre: els cunyats de l’Oriol, el Ruben Wagensberg i jo. Des de la campanya no havíem pogut, cap dels dos, parlar amb el cap de la llista de la qual tots dos n’érem candidats. La conversa va començar amb el Lluc i la Joana, ...
