Nou Barris

Acte a Via Júlia amb Gabriel Rufian

El Divendres 12 de maig ERC i amb el títol "Construïm la República. FEM-HO" va fer un gran Acte Públic a la Marquesina de Via Júlia amb els diputats al Congrés GABRIEL RUFIÁN i ANA SURRA (veïna de Nou Barris), el president del Grup Municipal ALFRED BOSCH i la regidora MONTSE BENEDÍ. Entre el nombrós públic que va participar a l'acte hi havia també membres de diverses associacions del Districte, com el Pare Manel, finalista a Català de l'any de El Periodico, o Rafael Delgado, pregones de les Festa Major d'enguany. L'acte fou presentat pel company CARLES JULBE, Vicepresident del Casal.  El diputat del Congrés Gabriel Rufián ha començat la seva intervenció assegurant que Esquerra Republicana 'no estamos en esto para cambiar una bandera por otra o un partido por otro, sino para tenir un país decente, una República, la que nos robaron'. Rufián ha destacat la importància de construir 'un país del que nuestros hijos y nuestros nietos se sientan orgullosos; una República' i ha recordat que 'el referéndum no pide independentistas, solo demócratas y antifascistas'. El president del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha explicat que 'no volem una Barcelona que paralitza les coses i atura els canvis. No volem dir que volem canviar, sinó que ho volem canviar de veritat'. El líder republicà ha assegurat que 'la capital que necessita un estat a favor és la capital que necessitem totes i tots amb escoles i hospitals millors'. 'Ajudeu-nos a fer de Barcelona aquesta capital que compleix el que promet, que avança, amb habitatge i un treball digne' ha reblat Bosch. Al seu torn, la diputada Ana Surra, ha expressat la importància de tractar la immigració a Nou Barris 'para convivir entre todas y todos de manera civilizada con papeles, trabajo y dignidad'. Ha recordat la ferma voluntat d'Esquerra Republicana de 'trabajar para una ciudad mejor dentro de la nueva República catalana que construiremos entre todos'. La regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Montse Benedí ha destacat que 'tenim molts reptes per assolir i cal incorporar les veïnes i veïns en aquesta lluita'.

Memòria històrica

Cap a una República catalana amb unes veritables polítiques públiques de Memòria Històrica

El Centre Cultural Can Fabra ha acollit aquest dissabte 28 de gener un acte sobre polítiques públiques de Memòria Històrica, organitzat pels casals d'Esquerra Republicana de Sant Andreu i Nou Barris. Emmarcat dins de la campanya 'La República que farem', l'acte ha comptat amb la participació de Toni Bou (@Toniboucastella), coordinador del Grup de Treball de Memòria Històrica d'ERC; Pep Cruanyes (@pep_cruanyes), portaveu de la Comissió de la Dignitat; Roger Heredia (@Bogatell10), president del Banc d'ADN; i Ester Capella (@estercapella), diputada d'Esquerra Republicana al Congrés. El primer en prendre la paraula ha estat Toni Bou, que s'ha felicitat per la recent constitució de la comissió sectorial de Memòria i Reparació d'Esquerra Republicana. El coordinador d'aquest nou grup de treball ha afirmat que 'aquesta sectorial és molt transversal, perquè té relació amb els àmbits de la cultura, justícia i sanitat, entre d'altres'. Com a principals objectius de la nova sectorial, Bou ha enumerat: 'contactar amb la gent a tot el territori, internacionalitzar el problema existent a l'estat espanyol en matèria de Memòria Històrica, involucrar les noves generacions en aquesta lluita, etc.'. Per la seva banda, Pep Cruanyes ha reivindicat les polítiques de memòria com a 'necessitat d'una societat, ja que cohesionen la ciutadania i enforteixen els fonaments democràtics'. En aquest sentit, ha lamentat la situació que es dóna a l'estat espanyol, on 'PP, PSOE i C's defensen polítiques d'amnèsia'. Cruanyes ha insistit en la necessitat que la República catalana tingui polítiques de memòria i assumeixi el precepte de l'ONU segons el qual els crims de lesa humanitat no prescriuen. En relació a aquest darrer punt, ha recordat que el Parlament de Catalunya està treballant en una llei que ha de comportar l'anul·lació de les sentències dels consells de guerra celebrats durant el franquisme. A continuació, Roger Heredia ha explicat el projecte d'identificació genètica de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura.