Nou Barris

Notícia

No havia de ser així

Miquel Román
Miquel Román
Miquel Román

La independència de Catalunya és inevitable. D’ençà que fa tres segles el nostre País va perdre les seves institucions i la seva sobirania, sempre ha treballat i lluitat per recuperar la seva llibertat. Aquesta constant només ha pogut ser aturada al llarg de la història per la repressió. Ara mateix l’únic que atura la independència de Catalunya són les porres de la policia, les afilades togues dels jutges o els fusells dels soldats. Creuen que per la unitat d’Espanya val tot, però no és veritat. Les eines de repressió del segle XX no tenen el mateix efecte ara. Potser perquè l’opinió pública europea no es doblega a les "raons d'Estat" com ho fan els seus governs. O potser perquè ja no tenim por.

Però no havia de ser així. Ho dic des del cor. Sóc català, un català d’arrels familiars andaluses -els meus pares-. Arrels de les qual no he renegat mai i de les que em sento orgullós. Tinc una filla petita de quatre anys, i la vull portar a conèixer el poble dels seus avis, dels meus pares.

Confiava en els espanyols demòcrates, que sé que n'hi ha molts, i que voldrien de tot cor que Catalunya i Espanya continuéssim formant part d’un mateix Estat. Però no en contra de la nostra voluntat. Confiava en els espanyols que entenen el seu país com un projecte d’il·lusió i futur, i no pas com una presó. Confiava que ens podríem entendre per continuar junts o per ser Estats veïns, bons veïns. 

Però és evident que hem perdut. Hem perdut els que volíem aquesta Espanya. No els culpo. Veient i escoltant aquest dies els mitjans de comunicació espanyols, no puc deixar de reconèixer el valor dels que han defensat la democràcia, i d'entendre la por dels que han preferit el silenci. Però hem perdut.

Es podria haver fet una consulta, un referèndum pactat entre Catalunya i Espanya, però no ha estat així. A Espanya han guanyat els hereus del franquisme. No havia de ser així. Però és així. Ho sento, ho lamento, però no ens podem enganyar. 

Al final, com al començament, la independència de Catalunya és inevitable, perquè la farem inevitable. L’únic que aturarà la independència de Catalunya seran les porres de la policia, les afilades togues dels jutges i els fusells dels soldats. Les eines de repressió del segle XX no tenen el mateix efecte ara.

No tenim por, i ara només depèn de nosaltres.