Olot

Totes les notícies

ERC presenta la seva pàgina web per a les eleccions municipals a Olot: http://www.araesquerra.cat/

Avui dimecres 19 de gener, Esquerra Republicana de Catalunya d’Olot, ha fet la presentació de la pàgina web que serà el portal de la campanya per a les eleccions municipals. El candidat a l’alcaldia, Pere Gómez, acompanyat de la regidora Clara Casanovas i altres membres de la secció local, ha explicat que aquest mitjà vol ser l’exemple del que pretén la seva candidatura: animar els olotins i les olotines a la participació en les decisions que afecten el futur de la ciutat. Gómez ha lamentat la poca participació en les eleccions, en general, i ha manifestat que la seva formació, com a republicans que són, es posa com a objectiu aconseguir que la ciutadania tingui la possibilitat d'implicar-se més en la gestió de les qüestions públiques. La web (www.araesquerra.cat) conté informació sobre el candidat i sobre els objectius bàsics d’Esquerra Republicana de Catalunya d'Olot, però sobretot està plantejada per donar a conèixer la proposta de programa elaborat amb la col·laboració d’experts en els temes que es proposen, i sobretot perquè tothom qui ho vulgui pugui fer aportacions a aquesta proposta. L’alcaldable per ERC a l’ajuntament d’Olot, ha explicat que no donarien el programa electoral per definitiu fins que no s’hagi tancat aquest procés participatiu, a finals del mes de març, i ha convidant tots els olotins i les olotines a fer-hi les aportacions que creguin convenients. ERC-Olot

La Federació d’Esquerra de Girona presenta la llista de la demarcació a les eleccions al Parlament de Catalunya

Esquerra ha presentat aquest migdia a la Plaça Independència de Girona la llista de la demarcació per les properes eleccions al Parlament de Catalunya, en la que la Garrotxa hi té tres candidats: - Eulàlia Masana (Alcaldessa de Riudaura) - Sònia Ricart (vocal de joventut i esports de l'executiva local d'Olot) - Arnau Riera (secretari d'imatge i comunicació comarcal) Segons ha explicat el president de la Federació Regional, Josep Carrapiço, aquesta és una llista amb “caràcter eminentment municipalista, i on per primera vegada, s’incorporen més dones que homes”. Precisament la cap de llista per Esquerra és l’actual consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que substitueix el diputat Pere Vigo, que va de número 2. Durant la presentació, Capdevila ha ressaltat que les properes eleccions estaran marcades per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya: “Des d’Esquerra creiem que s’ha esgotat la via autonomista, ara hem de començar la transició cap a la independència de Catalunya”. Una altra de les prioritats que ens hem marcat és la consolidació de l’estat del benestar: “Hem avançat molt en polítiques socials i hem de continuar fent-ho”. Capdevila, a més, ha assenyalat que és també prioritari donar respostes a la crisi. Llista per Girona: 1- Carme Capdevila 2- Pere Vigo 3-Pere Bosch 4-Cristina Alsina 5-Alfons Quera 6-Clàudia Fernández 7-Teresa Jordà 8-Eulàlia Masana 9-Roger Zamorano 10-Eduard Adrobau 11-Judit Sanmartí 12-Màrius Lledó 13-Aina Puig 14-Daniel Valentí 15-Carme Freixa 16-Roger Torrent 17-Maria Mercè Roca S1-Mercè Català i Ortiz S2-Conxita Boldú i Soler S3-Martí Fonalleras i Darnaculleta S4-Mati Noguera i Sau S5-Sònia Ricart i Rotllant S6-Oriol Clusells i Roca S7-Maria Soledat Sellés i Margall S8-Arnau Riera i Casanovas S9-Rosa Teixidor i Planells S10-Xavier Targa i Piñol

SOM UNA NACIÓ: Nosaltres decidim!!!

Context El TC ha estat quatre anys potinejant els recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de la Moncloa que va ser plebiscitat pel poble de Catalunya. L'única actitud admissible hauria estat la inadmissió d'aquells recursos. Però no ha estat així. Finalment, la sentència del TC ha arribat -admetent en bona mesura el recurs del PP- i s'ha traduït en una segona i severa retallada, passant per damunt de la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes. Xoc de legitimitats La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10 magistrats d’un alt tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d'interessos inconfessables de PSOE i PP. Aquesta és la qüestió essencial. Els magistrats del TC s'han erigit en inquisidors de voluntat popular. No és que l'Estatut del Parlament (aprovat el 30 de setembre de 2005 pel 90% dels diputats) no tingui cabuda a la Constitució Espanyola, és que tampoc hi té cabuda l'Estatut aprovat per les Corts espanyoles i la ciutadania catalana en referèndum. Atac a la dignitat Aquesta sentència també és un atac a la dignitat i llibertat de tots cadascun dels ciutadans de Catalunya que demana una resposta democràtica, el més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història. No és que el TC hagi sentenciat l'Estatut, és que, a la fi, ha sentenciat la via estatutària, atorgant-se un paper pel qual no havia estat concebut i establint així un funest preceden: mai abans el TC s'havia pronunciat sobre un text referendat per la voluntat sobirana de la ciutadania. Davant d’aquest xoc de legitimitats i el greuge del TC, totes les forces del catalanisme han ser capaces de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que poble de Catalunya demana.

Estatut sentenciat: ADÉU ESPANYA!!!

Ara, més que mai, es demostra la necessitat de ser Estat. Molts són els laments que ha provocat la sentència del Tribunal Constitucional, respecte de l’Estatut de Catalunya. Nosaltres creiem que, lluny de lamentar-nos, hem de congratular-nos que una vegada més España s’hagi mostrat tal com és: un Estat que no accepta la diferència i la pluralitat. Ara, més gent ho te clar! Ha passat molt temps i han passat moltes coses, és cert. Sorgí del Parlament de Catalunya -30/setembre/2005- un Estatut prou “potent”. No era el que volíem des d’ERC, que sempre hem optat per la independència, però representava una millora important. Aquell Estatut, en prou feines varem tenir temps de conèixer-lo. Els socialistes s’apressaren a anunciar-hi esmenes. Els de CiU (aquesta vegada deixant en Durant fora de la foto) varen pactar una primera gran retallada amb el pacte “Mas/Zapatero”. I passà per les Cambres espanyoles, i passà pel ribot d’en Guerra, i passa les mil i una, fins a quedar irreconeixible. Es va sotmetre a Referèndum a Catalunya i, malgrat que la participació no arribà al 50%, s’aprovà per una àmplia majoria. Des d’ERC havíem demanat el vot en contra. Malgrat això, com que som demòcrates, no només el varem acceptar sinó que l’hem defensat tant o més que ningú altre. Ara, però, ja no ens cal seguir defensant-lo. El Tribunal Constitucional ens ha alliberat d’aquesta tasca. Sí, aquest Tribunal Constitucional desprestigiat, polititzat, amb magistrats de mandat expirat, d’altres de recusats, etc., etc. Aquest tribunal ens ha canviat l’Estatut al qual el poble català havia dit que SÍ. I ja en tenim prou. Ja no ens en cal cap més d’Estatut. Espanya ens ha dit que no ens vol tal com nosaltres varem decidir que volíem ser. Així doncs, només hi ha dues alternatives: - primera, acceptar ser com ells decideixen que hem de ser, - segona, decidir per nosaltres mateixos i anar cap a l’estat català. Nosaltres ho tenim clar: INDEPENDÈNCIA!