Olot

Divendres, 2 de juliol del 2010

SOM UNA NACIÓ: Nosaltres decidim!!!

Context

El TC ha estat quatre anys potinejant els recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de la Moncloa que va ser plebiscitat pel poble de Catalunya. L'única actitud admissible hauria estat la inadmissió d'aquells recursos. Però no ha estat així.

Finalment, la sentència del TC ha arribat -admetent en bona mesura el recurs del PP- i s'ha traduït en una segona i severa retallada, passant per damunt de la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes.

Xoc de legitimitats

La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10 magistrats d’un alt tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d'interessos inconfessables de PSOE i PP.

Aquesta és la qüestió essencial. Els magistrats del TC s'han erigit en inquisidors de voluntat popular. No és que l'Estatut del Parlament (aprovat el 30 de setembre de 2005 pel 90% dels diputats) no tingui cabuda a la Constitució Espanyola, és que tampoc hi té cabuda l'Estatut aprovat per les Corts espanyoles i la ciutadania catalana en referèndum.

Atac a la dignitat

Aquesta sentència també és un atac a la dignitat i llibertat de tots cadascun dels ciutadans de Catalunya que demana una resposta democràtica, el més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

No és que el TC hagi sentenciat l'Estatut, és que, a la fi, ha sentenciat la via estatutària, atorgant-se un paper pel qual no havia estat concebut i establint així un funest preceden: mai abans el TC s'havia pronunciat sobre un text referendat per la voluntat sobirana de la ciutadania.

Davant d’aquest xoc de legitimitats i el greuge del TC, totes les forces del catalanisme han ser capaces de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que poble de Catalunya demana.

Per tant, és necessària tant la mobilització civil com una resposta de les institucions catalanes a l'alçada de les circumstàncies. Però també reafirmar-nos en l'alçada de les circumstàncies. Però també reafirmar-nos en un full de ruta davant l'actua conjuntura i el final de cicle que expressa la sentència del màxim òrgan jurisdiccional espanyol.

L'horitzó de futur: superar el sostre autonòmic.

Les actuals circumstàncies reclamen alhora una iniciativa política que superi el sostre autonòmic a partir d'una consulta ciutadana que permeti als catalans pronunciar-nos democràticament sobre la conveniència de seguir vinculats a Espanya o participar amb veu pròpia a la Unió Europea.

Perquè quan es constata que la voluntat d'entesa de la part catalana no troba receptivitat a l'espanyola sinó rebuig, l'únic camí raonable és l'exercici del dret a decidir.

El TC, les seves batusses i sentència ja formen part del passat. El futur immediat passa per donar la paraula a ciutadania. I aquest no és un dret en abstracte sinó que s'ha d'exercitar com un acte de plena i sobirana normalitat democràtica.