Osona

Totes les notícies

El President del Consell Comarcal Jaume Mas assisteix a la concentració antifeixista de Tona

Jaume Mas es va adherir a la concentració antifeixista de Tona en motiu de l'agressió feixista a uns joves independentistes de Tona amb barres de ferro i punys americans. Tres dels independentistes van ser traslladats a l´Hospìtal General de Vic per les contusions rebudes. A la concentració s'hi va adherir l'ajuntament de Tona, amb l'alcaldessa i el regidor 'urbanisme al capdavant.

Carod demanarà a Zapatero que l’Estat espanyol assumeixi el català com a llengua oficial

El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, demanarà a José Luis Rodríguez Zapatero que el català sigui assumit com una llengua oficial de l'Estat i que "la llengua catalana pugui utilitzar-se regularment i sense complexos al Senat i al Congrés". En declaracions a l’agència EFE, Carod assegurava que "es tracta que Espanya aprovi l’assignatura d’assumir la diversitat cultural i lingüística com un valor” i afegia que ”si plantegem que el català sigui una llengua oficial de l'Estat, i no únicament dels ciutadans de Catalunya, estem parlant de canviar l'estructura mental centralista d'uns sectors dirigents que des de fa 600 anys entenen que el castellà ha de ser l'únic idioma oficial”. Carod ha recordat que el resultat del compromís de Zapatero per aconseguir que el català sigui reconegut a la UE "és insatisfactori" i que per això Esquerra demanarà als ciutadans que votin no a la Constitució Europea. Això malgrat reconeix que “no es pot pretendre arribar per primera vegada amb grup propi al Congrés i aconseguir a la sessió d'investidura allò que ni CiU ni el PSC han aconseguit des de 1977". El president d’Esquerra recordava que el fet que el català no pugui parlar-se a les institucions europees ocorre des del moment en què l'Estat espanyol va ingressar a la UE, quan governava el PSOE amb el suport de CiU i es pregintava “per què Convergència no ho va plantejar aleshores?". Carod considera que la trobada amb el president espanyol, que es produirà a la tardor, "serà un bon moment per mantenir una reunió sense presses i intercanviar impressions sobre com veiem el futur immediat, inclòs el futur finançament de la Generalitat". En aquest sentit, el president d’Esquerra apunta que a la reunió exposarà els seus criteris sobre el finançament remarcat que prefereix que el Govern català "tingui els recursos adequats amb unes competències limitades més que no un Estatut amb moltes competències teòriques però que estigui ofegat per falta de finançament".

Francesc Codina denúncia la política de la CCRTV

Aquell qui parla massa es farà avorrir, aquell qui vol senyorejar serà odiat. Eclesiastès (20:8) Sr. Joan Majó i Cruzate, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: Sóc un ciutadà que creu en els valors de la llibertat i la justícia social. Per aquest motiu em vaig alegrar molt de la constitució del nou govern de la Generalitat, fruit dels acords dels tres partits d'esquerres de Catalunya. En el pacte del Tinell es propugnava una millora de la gestió dels mitjans de comunicació públics i un aprofundiment del seu caràcter democràtic. Com a usuari d'aquests mitjans, m'adreço avui a vostè per manifestar la meva preocupació per la pèrdua de pluralisme que es detecta darrerament en els programes informatius i d'opinió tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. M'he decidit a fer aquest pas perquè he constatat que aquesta no és sols una apreciació particular, sinó que és compartida per moltes persones del meu entorn, amb independència de les seves afinitats ideològiques. Des de fa uns mesos la informació política de les nostres cadenes públiques s’ha anat empobrint, fins a degenerar en una mena de publireportatge del partit socialista, que és objecte d'un tracte desproporcionadament favorable, en comparació amb el que hi reben les altres opcions, les quals són sovint víctimes de contracròniques cruels i ocultacions inversemblants. Això ha estat molt evident la setmana del 19 al 25 de juliol, en què, als prolixos reportatges sobre la reunió de Maragall amb Zapatero i el congrés del PSC, s’hi ha sumat una atapeïda entrevista amb el President de la Generalitat, amb format i títol propis, que podria esdevenir un programa habitual de la nostra televisió. Alguns amics meus m’han comentat que l’havien trobada d’un presidencialisme reverencial, molt superior al que solia envoltar l’expresident Pujol. A mi em va sobtar el fet que el polític més al•ludit per l’entrevistador i més desqualificat per l’entrevistat fos Carod-Rovira, el líder del partit que ha aportat els suports decisius perquè es formés el govern català i perquè Zapatero governi a Madrid.

Manlleu es declara vila antitaurina

En el ple de juliol de Manlleu, es va aprovar la moció presentada per ERC. Hi varen votar a favor els regidors d'ERC, alguns regidors del PSC i CiU, la resta de regiors d'aquests grups, el del PP i la regidora d'ICV es van abstenir. El regidor de Plataforma per Catalunya va votar-hi en contra, tot declarant-se ecologista i vegetarià (sic). A la pregunta del regidor xenòfob, del per què una moció contra les corridas i no contra altres pràctiques com la de matar animals per alimentar, Pere Prat va argumentar que a les corrides, de l'assassinat i la tortura se'n fa un espectacle. Manlleu es suma, així, a les poblacions osonenques de Calldetenes, Tavertet i Torelló,la primera vila osonenca a declarar-se antitaurina.

ERC demanarà el No a la Constitució europea si l'Estat espanyol no fa gestos pel reconeixement polític, cultural i lingüístic de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira ha anunciat avui que ERC demanarà el no en el referèndum de la Constitució europea i ha condicionat un possible canvi de vot a que l'Estat espanyol faci gestos pel reconeixement polític, cultural i lingüístic de Catalunya. En aquest sentit, el president ha explicat que traslladarà aquesta petició al president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, en la reunió que mantindran després de l'estiu. La decisió de demanar el vot contrari a la Constitució l'ha pres la nova Executiva nacional del partit, que s'ha presentat aquest migdia al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. En la reunió s'ha escollit per unanimitat Marina Llansana com a portaveu. "Reafirmem la nostra voluntat europeista, i en això ningú no ens pot donar lliçons, però una constitució que diu no a la Catalunya nacional, a la Catalunya democràtica, a la Catalunya social, a la Catalunya respectuosa amb el medi ambient, a la Catalunya que vol la pau, ens està dient als ciutadans que també li hem de dir que no", ha indicat el president. Carod ha explicat que hi ha molts aspectes que la Constitució europea no té en compte perquè previament no les ha tingut en compte l'Estat espanyol, i ha posat com a exemple el reconeixement de l'oficialitat del català, que el Govern espanyol no s'ha esforçat perquè figurés al Tractat Constitucional. A part de responsabilitzar l'actual Govern espanyol, també ho ha fet als partits (en referència tant a CiU com al PSC) que podrien haver-ho reclamat en els seus pactes a Madrid. El president ha apel·lat a la tradició europeista tant de Catalunya com d'ERC per justificar el vot contrari, ja que "volem una Europa millor" i "ens veiem obligats a dir no a una Europa que ens diu no a nosaltres", ha assenyalat. Carod ha anunciat que a primers de setembre es farà una reunió a Barcelona amb les altres formacions de la coalició Europa dels Pobles per debatre sobre la postura final entorn al referèndum europeu i per iniciar una mobilització social.

El Consell Nacional aprova la composició de la nova Executiva del partit

El Consell Nacional, que serà presidit a partir d'ara per Carmel Mòdol, ha aprovat avui a Arbúcies la nova composició de l'Executiva nacional del partit, amb 12 secretaries. El fins ara portaveu, Joan Ridao, serà el nou Secretari de Justícia i Seguretat. Les tasques de portaveu les assumirà a partir de dilluns Marina Llansana, nova secretària de Politica Cultural. Uriel Bertran ha estat escollit Secretari d'Imatge i Comunicació; Teresa Aragonès, secretària de Formació; Carme Porta, de la Dona; Pilar Dellunde, Secretària de Política Internacional; Josep Maria Jové, de Promoció Política i Acció electoral; Miquel Àngel Estradé, de Política Territorial; Empar Pont, de Política Social; i Sergi de Los Ríos, secretari de Política econòmica. Antoni Soy, per la seva part, serà el president del Consell assessor municipal. Repeteixen en els seus càrrecs Xavier Vendrell com a secretari d'Organització i Finances i Jaume Oliveras, com a secretari de Política municipal. Segons ha explicat el president, Josep-Lluís Carod-Rovira, la nova Executiva "reflecteix totes les sensibilitats polítiques que hi ha dins del partit", ja que hi ha representació de tot el territori i equilibri entre el nombre d'homes i dones. De la seva banda, el secretari general, Joan Puigcercós, ha explicat que en la pròxima reunió de la Permanent Nacional es vol donar més pes a l'Executiva Nacional, ja que a partir d'ara es reunirà cada quinze dies enlloc de mensualment.

Es crea la secció local de Roda de Ter i el Cabrerès

El passat divendres dia 2 de juliol es constituïa la nova nova Secció Local de Roda de Ter i el Cabrerès. L’acte es celebrà al municipi de Tavèrnoles amb l’assistència d’una vintena de militants i simpatitzants de tots els municipis que conformen l’àmbit territorial del Cabrerès (Roda de Ter, Masies de Roda, Tavèrnoles, Sta Maria de Corcó-L’Esquirol, Contonigrós, Rupit-Pruit i Tavertet). A l’Assamblea hi assitiren també el president Comarcal d’ERC Jordi Serra i el diputat del Parlament de Catalunya, Josep Mª Freixanet. La nova Secció Local és fruit de l’ampliació de la ja existent Secció Local de Roda de Ter i de l’interès dels militants i simpatitzants de la resta dels municipis que conformen aquest àmbit territorial per constituir un organ de partit que serveixi d’instrument per consolidar la presència d’ERC en el territori i, alhora, disenyar i potenciar estratègies de futur comunes de la zona del Cabrerès, així com per cada municipi en particular. En aquest sentit l’escollit nou President Jordi Arumí, manifestà en la seva intervenció que “la nova Secció Local respon a una realitat ja existent on aquests municipis ja comparteixen i gestionen interessos comuns en l’àmbit de l’ensenyament, dels serveis socials, i d’altres, i que en el futur aquesta inter-relació s’ha d’anar aprofundint. D’aquí la importància d’establir contactes periòdics per anar disenyant i confeccionant estratègies que vàgin encaminades a millorar el nivell vida en aquests municipis.” L’acte va finalitzar amb un sopar de tots els assistents a l’Assemblea

La fossa cumuna d'Osona de la Guerra Civil

El Govern ha exhumat a Osona la primera fossa comuna de la Guerra Civil, en un projecte en el qual hi col·labora l’Institut Medicina Legal de Catalunya (IMLC) del Departament de Justícia de la Generalitat. El Govern de la Generalitat ha exhumat la primera fossa comuna de la Guerra Civil. En la fossa, de 16 metres quadrats i situada a la comarca d’Osona, han aparegut els cossos de 6 soldats republicans i un civil. El procés d’exhumació va fer-se a finals del mes de juny i va dirigir-lo el director de l’Institut de Medicina Legal, Josep Arimany. L’exhumació de la fossa és una prova pilot duta a terme a nivell institucional per la Comissió Interdepartamental sobre la Localització de Fosses de Persones Desaparegudes durant el Franquisme, després que el Parlament de Catalunya aprovés, el març de 2003, una moció sobre la recuperació de la memòria històrica. L’Institut de Medicina Legal està duent a terme els estudis antropològics necessaris per obtenir la màxima informació dels cadàvers exhumats. En base a aquesta investigació, s’elaborarà un protocol per a l’obertura de fosses a Catalunya que ha de quedar enllestit abans de finals d’any. D’aquesta manera es pretén regular les actuacions. És a dir, els estudis anteriors, l’extracció de restes, les proves antropològiques i les identificacions, per tal de donar un marc d’actuació a aquells grups, associacions o famílies que vulguin dur a terme una obertura. De la mateixa manera, el protocol servirà per gestionar les restes aparegudes. Actualment existeix un cens de desapareguts amb 700 persones inscrites. En aquest sentit, la Generalitat manté obert un servei d’informació a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i el telèfon 012. El Govern té localitzades més de 150 fosses comunes que contenen entre dues i vuit-centes restes cadascuna. D’aquestes, 125 són fosses confirmades, per documentació o testimoni visual, i la resta són fosses probables. Les comarques on hi ha informació de l’existència de fosses comunes són: Alt Camp 3, Alt Empordà 3, Alt Penedès 3, Alt Urgell 2, Anoia 10, Bages 2, Baix Camp 10, Baix Ebre 4, Baix Empordà 1, Baix Llobregat 8, Baix Penedès 3, Barcelonès 2, Conca de Barberà 5, Garraf 2, Garrigues 8, Garrotxa 1, Gironès 1, Maresme 1, Montsià 4, Noguera 8, Osona 3, Pallars Jussà 2, Pallars Sobirà 7, Priorat 9, Ribera d’Ebre 2, Ripollès 1, Segarra 5, Segrià 23, Selva 3, Solsonès 1, Tarragonès 4, Terra Alta -diversos-, Urgell 6, Vall d’Aran 1, Vallès Occidental 9, Vallès Oriental 4.

Pere Vilarrasa i Cesc Poch, elegits Consellers Nacionals en el 24è Congrés d'ERC

El passat cap de setmana del 3 i 4 de juliol es celebrà el 24è Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida. En aquest marc es van escollir els consellers nacionals del partit elegits per via congressual. Entre els elegits hi destaquen dos osonencs. Un és l’ex-regidor de Vic i ex-president de la Federació Regional d’Osona-Ripollès (1997-2004) Pere Vilarrasa i Tanyà, militant d’ERC des de 1987. El segon osonenc elegit fou el Secretari General d’UGT des del 2000 Cesc Poch i Ros, militant d’ERC des de 1991. També es va elegir Josep Carrapiço i Sanglas, actual president de la Secció Local d’ERC d’Arbúcies, però anteriorment militant destacat d’ERC i JERC a Osona, ocupant diferents càrrecs executius a Taradell i a la comarca. El Consell Nacional és el màxim òrgan del partit entre congressos, per això es valora tant positivament l’elecció d’aquests osonencs per part de la Federació Comarcal d’Osona d’ERC. Una cinquantena de militants osonencs van participar en el 24è Congrés de Lleida.