Osona

Notícia

Francesc Codina denúncia la política de la CCRTV

Aquell qui parla massa es farà avorrir,
aquell qui vol senyorejar serà odiat.
Eclesiastès (20:8)

Sr. Joan Majó i Cruzate, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió:
Sóc un ciutadà que creu en els valors de la llibertat i la justícia social. Per aquest motiu em vaig alegrar molt de la constitució del nou govern de la Generalitat, fruit dels acords dels tres partits d'esquerres de Catalunya. En el pacte del Tinell es propugnava una millora de la gestió dels mitjans de comunicació públics i un aprofundiment del seu caràcter democràtic. Com a usuari d'aquests mitjans, m'adreço avui a vostè per manifestar la meva preocupació per la pèrdua de pluralisme que es detecta darrerament en els programes informatius i d'opinió tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. M'he decidit a fer aquest pas perquè he constatat que aquesta no és sols una apreciació particular, sinó que és compartida per moltes persones del meu entorn, amb independència de les seves afinitats ideològiques.
Des de fa uns mesos la informació política de les nostres cadenes públiques s’ha anat empobrint, fins a degenerar en una mena de publireportatge del partit socialista, que és objecte d'un tracte desproporcionadament favorable, en comparació amb el que hi reben les altres opcions, les quals són sovint víctimes de contracròniques cruels i ocultacions inversemblants. Això ha estat molt evident la setmana del 19 al 25 de juliol, en què, als prolixos reportatges sobre la reunió de Maragall amb Zapatero i el congrés del PSC, s’hi ha sumat una atapeïda entrevista amb el President de la Generalitat, amb format i títol propis, que podria esdevenir un programa habitual de la nostra televisió.
Alguns amics meus m’han comentat que l’havien trobada d’un presidencialisme reverencial, molt superior al que solia envoltar l’expresident Pujol. A mi em va sobtar el fet que el polític més al•ludit per l’entrevistador i més desqualificat per l’entrevistat fos Carod-Rovira, el líder del partit que ha aportat els suports decisius perquè es formés el govern català i perquè Zapatero governi a Madrid. Aquesta manca diguem-ne d’elegància em va doldre, perquè era obvi que havia estat curosament planificada, com la resta de preguntes i respostes. Després he llegit a la premsa que el programa va “punxar”, amb un 12% de quota mitjana d’audiència, que a la segona part es va reduir a un 7%. Com ja advertia un proverbi de l’Eclesiastès, els excessos propagandístics sempre provoquen rebuig. A mi, cregui’m, tot plegat em sap molt de greu, perquè, ni a la Televisió de Catalunya ni al govern de la Generalitat ni al seu President, no els convenen aquesta mena de catàstrofes comunicatives.
Com vostè sap potser millor que ningú, en la societat actual no es pot exercir de debò la democràcia sense el concurs d'uns mitjans de comunicació públics imparcials. La igualtat d’oportunitats de les diverses opcions polítiques i la llibertat d'elecció dels ciutadans en depenen en bona mesura. Per aquesta raó convindrà amb mi que seria reprovable que aquests mitjans estiguessin al servei exclusiu del govern de torn. Una tal situació és la que vam haver de patir en alguns moments de l’etapa dels governs de CiU. I també, en un grau esfereïdor, durant els anys que va durar la majoria absoluta del PP.
Segur que vostè també convindrà amb mi que seria tant o més greu que la televisió i la ràdio de tothom es posessin al servei exclusiu d'un dels partits del govern. Costa de creure que hi hagi algú tan poc assenyat que pensi que és factible d’imposar en l’imaginari col•lectiu, per la via de la manipulació mediàtica, la ficció d’una majoria absoluta monocolor que no s’ha aconseguit a les urnes. Catalunya –per sort– és una societat complexa, que a les eleccions al Parlament va triar un govern i una oposició de colors variats. Malauradament, però, hi ha massa indicis que alguns poders fàctics pressionen amb insistència perquè els mitjans de comunicació corregeixin, tot descolorint-la, aquesta realitat tan virolada. Una realitat que obliga a fer pactes que deuen semblar incòmodes a certes mentalitats amb propensions totalitàries. Pel que es veu i se sent, és de témer que aquestes pressions hagin aconseguit algun efecte en els mitjans que depenen de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
És per això que –tot i lamentant molt haver-ho de fer– m'adreço a vostè per expressar la meva inquietud. I per demanar que faci tot el que estigui a la seva mà, que em consta que és molt, per rectificar aquesta deriva sectària que està fent trontollar la professionalitat, la credibilitat i fins i tot l’audiència dels mitjans públics del nostre país. Al capdavall, és el seu deure. Si el compleix, la ciutadania li n’estarà agraïda.
Salut i llibertat.