Osona

Notícia

Carta a Carme Forcadell i Dolors Bassa

Anna Alabern i Trabal, presidenta d'ERC- Tona

Benvolgudes Carme i Dolors,
 
Des de la secció local ERC Tona us escrivim aquesta carta amb una única intenció, traspassar els murs de la presó per uns moments i apropar-nos a vosaltres perquè sentiu que no esteu ni estareu mai soles.
 
No sabem si coneixeu Tona, per això us diem que és un poble del Sud d’Osona més que bonic, ple d’història i tradicions. El llibre Tona. Mil cent anys d’història, del doctor Antoni Pladevall és una valuosa obra on s’explica la nostra història local.
 
El ric teixit d’entitats del poble s’ha encarregat de conservar les nostres tradicions i transmetre-les de generació en generació. Així, per exemple, a l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell que se celebra cada any durant la 2ª pasqua hi trobem àvies, avis, netes i nets ballant el ball de gitanes. El mateix passa al Pessebre Vivent, que durant totes les festes nadalenques es representa a la falda del turó del Castell de Tona. Per altra banda, al 2018, vam celebrar els 40 anys d’una de les fites històriques més recordades, la proclamació el 1978, com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
 
Les arrels de Tona també estan relacionades amb la pagesia (més d’una desena de masos ens n’expliquen la història) i amb la indústria (la tèxtil, la de la fusta i del moble, com les cadires, la d’embotits, la de components i sistemes hidràulics). Tona també està molt relacionat amb l’estiueig. A finals del segle XIX, gràcies al descobriment d’aigües sulfuroses considerades medicinals, Tona es convertí en un destí per a moltes persones que buscaven la millora als seus problemes de salut, fos quina fos la seva condició econòmica.
 
A Tona també hi podem trobar un jaciment arqueològic-museu anomenat el Camp de les Lloses, un dels primers assentaments romans a Catalunya.
 
Doncs bé, Tona és tot això i molt més. I tot això que som, una identitat personal i nacional, la vivim com una mena de reivindicació permanent a causa de la repressió que l’Estat Espanyol exerceix sobre el poble català en tots els sentits, sobretot el últims temps. Vosaltres formeu part d’aquesta nostra reivindicació permanent, el poble us recorda i us recolza, junt amb la resta de presos, amb cada gest.
 
Però la repressió no podrà res, ja que la voluntat d’ésser un poble lliure que persisteix de fa segles, és més viva que mai i ja és un factor irrenunciable, ja és més que un anhel.
 
Com canta Lluís Llach a “País Petit”:
 
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els pobles tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! És així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
 
Des de Tona, ben modestament i si ens ho permeteu, diem: un país petit però sense por, gran en dignitat i fermesa al llarg dels temps. I vosaltres, Dolors i Carme, en sou referents.
 
La nostra història és un llarg camí de resiliència. Resiliència esdevinguda per la voluntat de ser, pel sentiment de pertinença a la terra que estimem. Amb aquest factor els repressors no hi compten, i és la garantia de la nostra llibertat. 
 
Carme i Dolors, abans m’he deixat de dir que també tenim un cafè bar centenari. En aquest cafè Carme, hi vam sopar amb el teu marit, amb en Bernat. Això va ser el passat mes de novembre, quan va venir a explicar-nos, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, la realitat diària que vius tu i tota la família. Va ser un vespre ben emotiu. Doncs bé, al acomiadar-nos vam desitjar-nos poder retrobar-nos una dia a Tona, al mateix cafè, però amb la teva companyia, i amb la teva també Dolors. Sempre li estarem agraïdes a en Bernat.
 
Dolors i Carme, esperem que la nostra modesta intenció de traspassar els murs de la presó per un moment i explicar-vos amb confiança allò que som i també allò que sentim per vosaltres des de Tona, us hagi arribat.
 
Una forta abraçada de tota la Secció Local ERC Tona i, també, de moltes tonenques i tonencs que us tenen molt presents i també us volen lliures.
 
Companyes, esperem que aquesta situació de repressió que estem vivint en ple segle XXI canviï i us puguem veure ben aviat com a ciutadanes lliures d’un país lliure. Gràcies sempre, per tant i tant, a les dues.
 
Anna Alabern i Trabal
Presidenta Secció Local ERC Tona