Osona

Notícia

Carta a Marta Rovira des de Sant Pere de Torelló

Griselda Castells. Presidenta d'ERC-Sant Pere de Torelló i regidora per Entesa per Sant Pere

Estimada Marta,
 
És moment d’escriure’t aquesta carta. No ser perquè avui i no demà o fa un mes, però segur que alguna cosa hi té a veure el recent 8 de març. T’he de confessar que personalment no m’he considerat mai una feminista extrema ja que soc de les que m’agrada creure que gairebé de totes les coses es pot parlar (excloc completament i lògica qualsevol tipus de violència, menyspreu, agressió o abús cap a ningú) i que el blanc o negre no són més que un apropament de color al radicalisme extrem. No obstant això, i des del meu grau de feminisme personal, i crec que tolerant, sempre he tingut present la defensa de la dona a la nostra societat igual que ser que la hi tens tu.

Segurament t’estàs preguntant, i amb raó, perquè i per quin motiu et parlo de tot això. Doncs bé, has de saber que més enllà de la sensibilitat que aquests dies ens aporta a totes el 8 de març hi ha també un motiu que justifica aquesta prèvia altament feminista.

M’explico:
Marta la teva activitat política et va convertir, ja fa uns anys, en una persona pública com tantes d’altres i és així com et vaig començar a conèixer. Però la nostra coneixença es converteix en més propera quan un dijous del mes d’abril (aviat farà 3 anys) ens acompanyes i ens recolzes en la creació, per primera vegada, de la Secció Local d’Esquerra Republicana a Sant Pere. Una secció local petita però amb persones il·lusionades i convençudes, igual que tu, de la seva lluita cap a una Catalunya Republicana. Que fossis tu la persona que “abanderés” la nostra presentació en societat, era un fet més que previsible perquè sabem que ets vigatana de soc a rel però també sabem que tens una petita part de santperenca, i que, fins que no et vas veure obligada, per culpa de la manca de democràcia i justícia del govern espanyol, a marxar de manera injusta cap a l’exili, encara venies any rere any, coincidint amb la nostra Festa Major, per gaudir de la pólvora i la festa que tan representa els santperencs. I és que Marta, les tradicions no es poden perdre ja que són també gran valor que ens identifica i ens reafirma en la nostra lluita com a poble.

I és així com et vaig conèixer una mica més. Compartint taula davant d’un grup de persones que volien escoltar-te a tu més que no pas a mi. Perquè tu ets qui, malgrat la nostra lluita contra un estat opressor es complicava cada dia més, seguies lluitant incansablement des del Parlament, des de la teva posició de Secretària General i des de qualsevol lloc on el dia a dia et portés per fer de Catalunya un país millor. Després d’aquest dia vam seguir compartint espais de trobades d’ERC on en una d’elles intercanviant paraules vas brindar-me un comentari que ara, després de 5 anys en el no fàcil món de la política, recolzo, reafirmo i comparteixo més que mai. I és aquest comentari el que té a veure amb el 8 de març i és per això, que segurament avui m’he decidit a escriure. Em parlaves de la dona, del seu paper en la nostra societat i de la imperant necessitat de no deixar de treballar i lluitar per fer-la present a tot arreu igual que ho és l’home. Em parlaves de com de difícil és, encara avui, que se’ns vegi igual i se’ns tracti igual. Ho deies convençuda i molt coneixedora, i jo, malgrat et creia, deixava espai per aquesta idea meva que gairebé tota opció té una justificació de ser.

Ara, però, des de la meva minsa experiència com a electe, entenc encara més les teves paraules i les prenc com a meves. Marta, segueixo pensant que el blanc o negre no són la millor opció i que els grisos també s’han de tenir en compte. Però ja no tolero certes opcions. Ja no crec que totes tinguin motiu de ser. I la prova és clara: com es pot tolerar que les preses i exiliades polítiques hagin de “reivindicar” (i és trist haver de fer ús d’aquesta paraula per fer entenedor el que vull dir) que no se les oblidi? que també són víctimes d’un estat opressor que no entén de democràcia i justícia? Tu mateixa ho vas expressar en una de les teves intervencions virtuals de l’Assemblea de dones d’ERC, la Carme i la Dolors ho han expressat en cartes, escrits i entrevistes i, així i tot, encara avui seguiu essent sempre recordades després dels homes (com si la injustícia fos diferent pel simple fet de ser una dona). Si una situació com la vostra costa tan de normalitzar... com podem esperar que es normalitzi tota la resta? Com em vas dir tu, lluitant, lluitant i lluitant i no defallint mai.

I així ho faig i així ho fem la gent d’Esquerra, cada dia, sense por i afrontant tots els embats que ens arriben i que no són pocs. Perquè si hi ha un motiu que ens obliga a continuar no és només l’assoliment d’una República Catalana socialment justa, igualitària, solidària i forta sinó també que totes i cada una de les persones exiliades i preses tornin a casa i siguin lliures en un país lliure.
 
Moltes gràcies Marta per recordar-me que cal lluitar  sense complexes des del feminisme i molts records des de Sant Pere de Torelló esperant que ben aviat puguis tornar a gaudir de la nostra pólvora i la nostra festa.
 
“Aquí estem, disposades a exigir tot l’aire per respirar” M. Aurèlia Capmany
 
Griselda Castells
Presidenta Secció Local SPT
Sant Pere de Torelló, 12 de març de 2020