Osona

Notícia

Colau i Iceta davant el mirall

Jordi Fàbrega, President d'ERC Osona

A casa nostra tenim uns partits federalistes, alguns amb tints confederals, que conviuen amb els espais sobiranistes i amb els espais unionistes. Uns a través del dret a decidir, els altres mostrant el federalisme com l’eina més factible per mantenir Catalunya unida a Espanya.

El món dels comuns (el món Colau, ICV, EUiA i part de Podemos) busquen clarament una equidistància entre unionistes i independentistes amb uns plantejaments polítics situats exclusivament en l’eix social i que donen sortida a l’atzucac nacional a través d'un referèndum pactat amb l’Estat, un plantejament que no porta enlloc més que a donar voltes i voltes sense acabar de moure’ns de lloc.

Mai acaben de donar el pas i posar-se al costat del món independentista, no assumint la impossibilitat d’arribar a acords amb l’Estat que suposin que Catalunya és una nació, és a dir que té la capacitat i el dret a decidir. I en el fons, com a opció política d'esquerres haurien de defensar sense embuts i de forma radical el dret democràtic a poder votar què vol ser el poble català i actuar conscientment en què el problema de Catalunya amb l'Estat Espanyol no és binari d'esquerra-dreta sinó entre democràcia i no democràcia, i per tant entre el dret a decidir dels pobles o no.

Amb l’evolució del full de ruta incorporant un referèndum, primer intentant que sigui acordat i si no, unilateral, és un pas per facilitar la incorporació d’aquest federalisme sobiranista a partir del valor democràtic del referèndum i les urnes.

El altres federalistes, els del PSC, aferrats a una tercera via que s’ha emportat per endavant bona part del seu electoral i de tot un partit històric com Unió, com a via per mantenir Catalunya dins Espanya. I aquesta és la finalitat dels d’Iceta, cap altra, un encaix de Catalunya a Espanya, però que que aquesta tampoc accepta.

Es troben que el seu partit de referència estatal, el PSOE, ja no és que ni es plantegi facilitar un referèndum acordat per Catalunya, sinó que acaba de fer saltar pels aires l’eix social al fer un tomb de 180 graus al permetre que Rajoy i el PP de les retallades, el rescat dels bancs i la corrupció estructural governi gràcies als vots, en aquest cas abstenció, del PSOE. Uns vots a canvi de res que no sigui la supervivència del règim del 78.

A dia d’avui els federalistes catalans estan davant el mirall, observant-se i havent de decidir per on tiren. Serà els comuns i companyia capaços d’entrar en una dinàmica d’unitat política per exercir sí o sí el dret democràtic de decidir a través de les urnes? Seran capaços de superar la dinàmica de dividir i confrontar com ha passat amb el Franco al Born? I el PSC, serà capaç de sortir del bucle on s’ha instal·lat el socialisme espanyol de no donar sortida a la carpeta catalana a través de les urnes i a ser un dels garants a qualsevol preu (ni que sigui el cap del seu secretari general i candidat) del règim del 78?

Poden continuar observant-se davant del mirall eternament sense canviar res, aplicant el principi del qui dia passa anys empeny, però el conflicte perdura perquè la resistència de bona part del poble català persisteix.