Osona

Notícia

CAL SER FEMINISTA ?

Judit Sardà. Secretaria comarcal d'Entorn i membre de l'Assemblea de Dones d'ERC Osona

Ahir vàrem commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. El primer aclariment és justament el nom del Dia: sí, Dones, a seques, i en plural, perquè som moltes i diverses.
Com cada any des d’Esquerra commemorem  aquest dia per donar  veu als moviments en favor dels drets de les Dones i reivindicar la feina que encara tenim com a societat en aquest sentit. Aquesta és una feina de TOTES, però també de TOTS, una feina de cada dia. El primer pas que hem de fer és creure’ns realment les mancances que tenim com a societat, i que són fruit de la desigualtat. Imagino que molts de vosaltres us pregunteu si cal, ser feminista.

Aquesta paraula encara fa com una mena de mandra. Moltes persones (homes i dones) creuen que no és necessari que les Dones tinguem un Dia, que la igualtat que tenim és suficient, almenys en la nostra societat. Però, tot i que la societat avança i hem millorat molt, la veritat és que ens falta molt, molt camí per recórrer. I sinó, pregunteu-vos: quantes pintores, filòsofes, científiques,... heu estudiat? Heu vist mai una directora d’orquestra per televisió? Qui cuida els vostres avis? Quants de vosaltres teniu una cap femenina?  El més probable és que la majoria siguin homes. Us dic 4 dades i vosaltres decidiu si cal o no ser feminista:  segons un estudi de l’Observatori de la Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç, les dones tenim el 60% dels títols universitaris, i en canvi només representem l’11% de càrrecs directius estratègics, el 8,2% en Consells d’Administració, o el 4,5% en Direccions Generals (dades del 2016 a Catalunya). Aquesta és la realitat, tanmateix, cal tenir en compte que hi ha diversos estudis que posen de manifest que les empreses que tenen dones a l’equip directiu són més productives, segurament perquè aporten noves visions.

Què creieu doncs? Cal impulsar mesures per implantar la igualtat? En general, els Governs europeus creuen que sí, i per això existeixen lleis que mesuren el % obligatori de dones que han de constituir els Consells d’Administració de les grans empreses. Per exemple, a FRANÇA, la quota obligatòria és del 40% a les empreses de més de 500 treballadors o de més de 50 milions d’euros; a ITÀLIA, és del 33% a totes les empreses cotitzades o amb participació pública majoritària; a Bèlgica, aquest percentatge és del 30% en les empreses de més de 250 treballadors; a ALEMANYA, la quota ha de ser del 30% a les empreses de més de 2000 treballadors. 

Seria ideal que no calguessin lleis que marquessin % obligatoris, però després de tants anys de lluita no s’ha trobat una altra solució. Els canvis sempre costen, i amb el feminisme, el que fem és trencar l’ordre establert. Ens cal un canvi de conducta, i un puntal ha de ser l’educació: des dels contes de princeses ( que a part de ser fidels a les monarquies... ens  ensenyen que les princeses necessiten prínceps per resoldre els seus problemes), fins al sexisme de les joguines, del llenguatge...
Per cert, en aquest punt, menció especial a la CUP per posar en valor el parlar en femení. Al principi ens va costar, oi? (si penses que parlen de “persones” és més fàcil ! ) Però ara ens hi anem acostumant, el món funciona així : quan t’acostumes a sentir una cosa, acaba essent la normalitat.

Precisament per això és tan important fer un esforç per ressaltar la feina de dones exemplars, de que hi hagi dones als llocs directius d’empreses, al Govern... perquè acabi sent “normal”.  En aquest sentit Esquerra va fer els deures, amb el Pla d’Igualtat aprovat per unanimitat a finals del 2016. Durant el 2017 ja s’han vist canvis per contribuir a la visibilització de les dones. Per exemple, més paritat que mai entre els conferenciants dels actes organitzats, la incorporació de la visió femenina en els argumentaris, i finalment, les llistes cremallera del 21D (dona-home), encapçalades per 2 dones i 2 homes a les 4 circumscripcions, que han permès que ara mateix tinguem exactament 16 homes i 16 dones al nostre grup parlamentari.

El que no teníem previst era que una dona hauria de ser al capdavant perquè el nostre President està injustament en una presó espanyola. És tot un orgull constatar que, malgrat els contes de princeses que devia escoltar de petita, està fent una feina exemplar, juntament amb tot l’equip, per tirar la República endavant. Però tingueu en compte que per continuar implantant el Pla d’Igualtat (i el mateix us dic per la República...), no ho podran fer sols, ens necessiten a tots. Recordeu que les últimes Lleis aprovades pel Parlament en aquest tema varen ser tombades pel Tribunal Constitucional Espanyol (els Plans d’Igualtat a la feina, les mesures contra l’assetjament sexual, l’equitat en organitzacions sindicals,...). Fem que la República Catalana sigui una oportunitat per treballar en pro dels Drets de les Dones, amb polítiques d’Igualtat reals, i fem-ho junts, dones i homes!
 
Judit Sardà
Assemblea de Dones ERC- Osona