Osona

Totes les opinions

Sara Martínez de Arenzana. Metgessa de família. Vic.

La independència i la sanitat

Ens trobem en un moment delicat. Per una banda hi ha un sentiment d’il·lusió, de creure que potser és possible, per fi, assolir un estat propi on tots els ciutadans d’aquest país puguem viure en llibertat i de forma digna. Però per altra banda ens trobem amb una Espanya més agressiva que mai, suposo que davant la por de perdre, diguin el que diguin, la seva principal font d’ingressos. Perquè no ens enganyem, la por que tenen és aquesta.

Joan Carles Rodríguez. Alcalde de Sant Julià de Vilatorta

Esquerra, l’aposta solvent per l’Estat Català

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya tenen una transcendència evident. La paraula independència, a desgrat d’alguns, està en el pensament de la majoria de votants. I, com sempre des de fa anys, no es senten arguments sòlids ni molt menys engrescadors que ens convencin que convé mantenir-nos dins l’Estat Espanyol. Vull parlar d’un argument típic, que se sent sovint en converses informals: per què crear un nou estat, si la Unió Europea el que pretén és reduir fronteres, no crear-ne de noves? Un argument amb tanta trampa que no hi caurem de quatre potes: a Europa si no ets un estat no ets ningú.

Albert Palou.Vic. Primatòleg

Cap a on volem portar el paisatge d'Osona?

Per a massa coses, tenim tendència a donar ales a una memòria històrica selectiva que ens acaba creant una visió subjectiva del nostre passat recent gairebé feta a mida del que ara acceptem com a vàlid. Una vegada llançada una afirmació així de rotunda (i tòpica), cal acceptar amb humilitat que aquesta podria anar a la capçalera d'articles d'opinió de temàtiques molt diverses; però també em sembla prou obvi que, tot i que no és la frase més original del món, explica molt bé el que ha passat al llarg de les últimes dècades respecte a la evolució del paisatge de la nostra comarca.

Adrià Gallifa, estudiant de 3r curs d’Enginyeria Industrial i membre d’Universitats per la Independència, sectorial de l’ANC.

Sobre la independència i la universitat...

Necessitem poder-nos desenvolupar  amb total llibertat, veure fins on arriba el nostre potencial com a país deixant enrere els topalls que hem anat trobant fins ara i que sovint han estat col·locats a propòsit per l’estat central i més concretament per la oligarquia espanyola sense una raó lògica aparent.  A part del greuge econòmic que patim i que és una dada contrastable, hi ha el greuge en la negació de poder fer allò que més ens convindria com a país i com a societat i el valor d’aquesta pèrdua, a diferència del dèficit fiscal, és incalculable.

Jordi Casals i Prat. Vicepresident d’ERC-Osona. Cap de Campanya

Una campanya a l'alçada del moment històric

El 25N són unes eleccions formen part d'un moment històric del nostre país. Després del manifestació més gran mai vista a Barcelona, centenars de milers de catalans van unir-se pacíficament i cívicament sota el clam per la independència de Catalunya. De tots és sabut què ha anat passant des de la magnífica manifestació de l'11 de Setembre. Ara, encarem unes eleccions, precipitades en el temps perquè amb prou feines s'havia arribat a la meitat de la legislatura, però, necessàries per obrir, si la ciutadania així ho vol, un procés d'emancipació nacional.

Pere Prat i Boix. President d'ERC Osona

Comunicant-nos serem més lliures

ERC-Osona empren de nou el butlletí electrònic LaVeu.cat, que el teniu ara mateix a la vostra pantalla.  Es tracta d’una forma de comunicació ràpida, lleugera i actual tan per a la militància com per a la ciutadania en general. Estem convençuts que la tasca d’Esquerra Republicana de Catalunya a la comarca d’Osona és molt important pel desenvolupament dels nostres municipis i el benestar dels vilatans d’aquestes poblacions i ciutats.

Eloi Planas Vila. Mestre de primària. Vic.

Volem la independència perquè…

L’educació viu un moment complicat i impossible d’arreglar dins l’estat espanyol. Les retallades i mesures patides els últims temps (tant des del govern espanyol com del català) dificulten cada cop més la tasca dels mestres. Hi ha una falta eminent de recursos destinats a les escoles, i s’està tendint a la massificació de les aules, amb més alumnes dels que una persona sola pot cobrir, oferint així poca atenció a la diversitat de cada alumne i als alumnes amb necessitats educatives especials.

Des d’aquí puc dir: a Madrid se’ns hi ha perdut massa coses!

Massa sovint recordo que a Madrid se’ns hi ha perdut massa coses. I jo ja començo a tenir pressa per aconseguir el què ens pertany. I anant al gra, a la nostra nació el què li pertany és un estat propi; altrament dit, la independència. Vull un estat que permeti desenvolupar-nos plena i col•lectivament amb llibertat; gestionar els nostres recursos econòmics; desenvolupar una política fiscal i financera pròpia; ajudar l’emprenedoria, el teixit empresarial, els autònoms, la petita i mitjana empresa, la pagesia (amb una política agrària potent molt necessària i pensada per a les nostres comarques), la indústria, el comerç, el turisme; defensar la nostra llengua i cultura; fer una política real per a la universitat pública i participativa; crear un marc català de relacions laborals; incidir en política d’habitatge, en la gestió dels fluxos migratoris, respectar el territori i el mediambient.

Esquerra es mostra contrària a la moratòria a la Llei de vegueries perquè 'és una maniobra per enterrar-la'

Esquerra s'ha mostrat aquesta tarda contrària a la moratòria a la Llei de vegueries durant la reunió de la Comissió de Govern Local de Catalunya, perquè 'no volem ser còmplices en la maniobra d'enterrar la Llei de vegueries utilitzant subterfugis falsos a la superposició d'administracions en temps de crisi', com ha apuntat el representant d'Esquerra a la Comissió i alcalde de Manlleu, Pere Prat, que ha assegurat que 'si la modificació que avui es planteja en aquesta Comissió ens dugués a aprovació dels avantprojectes de reforma de les lleis orgàniques estatals preceptives per desenvolupar la Llei de vegueries, votaríem a favor de la moratòria', perquè s’estaria fent en paral·lel l’esforç de desenvolupar la Llei de vegueries sense excuses ni subterfugis per deixar-la morta.