La monarquia espanyola i el rei Felip VI van aprofitar la crisi sanitària i social que va viure el país i l’estat d’alarma arran l’emergència del coronavirus, per admetre sense vergonya les possibles irregularitats comeses pel rei emèrit.  Les investigacions periodístiques van fer pública l’existència d’un compte bancari suís del Rei Juan Carlos I en què hi hauria 100 milions de dòlars provinents de l’Aràbia Saudita i la posterior donació de 65 dels quals a Corinna Larsen. Una fortuna probablement feta a base de comissions sobre diverses activitats (construcció Tren Alta Velocitat a La Meca, venda d’armes, ...) i dipositada, segons les mateixes informacions, en bancs suïssos per evitar qualsevol tipus de control. Aquestes informacions ja han estat acreditades per la fiscalia suïssa i van obligar la fiscalia anticorrupció espanyola a demanar informació a les autoritats helvètiques al respecte i a obriri diligències per un delicte de suborn internacional.

Els positius per coronavirus a la ciutat de Lleida augmenten un 41 per cent la darrera setmana. La Paeria alerta que els contagis s’estan produint de manera generalitzada i crida la ciutadania a seguir el confinament. L’Ajuntament de Lleida ha informat avui que els positius de coronavirus a la ciutat han augmentat un 41 per cent la darrera setmana, amb 158 casos més, de 381 a 539. L’alcalde Miquel Pueyo i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sergi Talamonte han alertat en una roda de premsa que els positius per covid-19 estan creixent arreu de la ciutat i han fet una crida a la ciutadania perquè segueixi les indicacions del confinament decretat per la Generalitat. El paer en cap ha recordat que “el virus hi és i hi és a tot arreu així que és imprescindible cenyir-nos a les indicacions que fan les autoritats sanitàries i extremar al màxim les precaucions. Protegir-nos a nosaltres -amb EPIs i limitant la mobilitat i els contactes- per protegir la resta, sobretot els més vulnerables.

El passat dia 9 de juliol es feia pública la proposta de resolució provisional de concessió de les subvencions del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2020-2024. El termini de presentació de sol·licituds de subvenció de la convocatòria finalitzava el passat 15 de novembre de 2019. Cada ens local podia presentar un màxim de 5 sol·licituds i la seva dotació és d’un total de 160.000.000€. En la resolució es poden trobar les subvencions sol·licitades i atorgades a municipis de tot el territori. Alguns exemples de municipis propers de la comarca del Vallès Occidental són els següents: - EMD Bellaterra, obres plaça del Pi: 35.555€ - Sabadell, camí escolar i remodelació de places: 128.403€ - Badia del Vallès, instal·lació fotovoltaica: 6.558€ - Badia del Vallès, millora accessibilitat espai públic: 76.022€ - Barberà del Vallès, millora de l’enllumenat públic: 126.119€ - Ripollet, creació deixalleria: 125.825€ - Sant Cugat, complex aquàtic: 129.

Des de fa unes dècades les ciutats han anat reduint i modificant el procés d’expansió continua que portava a un greu desequilibri ambiental i social, millorant l’hàbitat urbà i, d’aquesta manera, la qualitat de vida i la interacció entre les persones que conformen la ciutat. Els  últims anys, i degut a les conseqüències provocades pel canvi climàtic, s’està avançant més i es veu la necessitat d’integrar el verd com a infraestructura urbana, que ajudi a regular els processos i fluxos generats per les ciutats per tal de fer-les més resilients. Les ciutats són responsables del 78% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest fet fa que les ciutats generin disfuncions com la contaminació atmosfèrica, illes de calor, pèrdua de biodiversitat i de manera molt intensa incideixin en el canvi climàtic. Aquestes disfuncions generen, entre d’altres, afeccions en la salut de la seva població. Les ciutats grises són ciutats poc saludables i també ciutats desiguals.

El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha exigit al govern espanyol un fons econòmic específic per refer les zones afectades primer, pel temporal Dana l’octubre de 2019 i, després, pel temporal Glòria el gener de 2020.  Jordi Martí ha recordat que la suma dels danys a les comarques de Girona supera els 25 milions d'euros només en inversió i en competències estrictament municipals.  “Aquí hauríem d'afegir totes aquelles actuacions que són competència d'altres administracions en el domini públic marítim terrestre o el domini públic hidràulic. Els efectes del Glòria en municipis com Cadaqués, Castell-Platja d'Aro o Calonge i Sant Antoni han estat molt visibles i no tots els treballs de reparació dels desperfectes s'han realitzat abans de començar la temporada turística”, ha destacat. El senador per Girona ha recordat, en aquest sentit, a la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, que els ajuntaments estan fent front “a multitud de problemàtiques”, atenent els serveis bàsics i resolent les demandes ciutadanes sense tenir tota l’ajuda que se’ls va prometre.

El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha exigit al govern espanyol un fons econòmic específic per refer les zones afectades primer, pel temporal Dana l’octubre de 2019 i, després, pel temporal Glòria el gener de 2020.  Jordi Martí ha recordat que la suma dels danys a les comarques de Girona supera els 25 milions d'euros només en inversió i en competències estrictament municipals.  “Aquí hauríem d'afegir totes aquelles actuacions que són competència d'altres administracions en el domini públic marítim terrestre o el domini públic hidràulic. Els efectes del Glòria en municipis com Cadaqués, Castell-Platja d'Aro o Calonge i Sant Antoni han estat molt visibles i no tots els treballs de reparació dels desperfectes s'han realitzat abans de començar la temporada turística”, ha destacat. El senador per Girona ha recordat, en aquest sentit, a la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, que els ajuntaments estan fent front “a multitud de problemàtiques”, atenent els serveis bàsics i resolent les demandes ciutadanes sense tenir tota l’ajuda que se’ls va prometre.

Si una cosa ha caracteritzat la monarquia espanyola de les darreres dècades han estat els escàndols. Especialment aquells que envolten la figura de Joan Carles I. Ara, i en plena crisi sanitària i social que viu el país arran de l’emergència del coronavirus, la monarquia espanyola i el rei Felip VI admeten sense vergonya les possibles irregularitats en els comptes del rei emèrit. Les investigacions periodístiques apunten a un compte bancari suís del Rei Joan Carles en què hi hauria 100 milions de dòlars provinents de la monarquia saudita per a la construcció del TGV a la Meca i que mitjançant una fundació restaven suposadament com a herència per al rei Felipe VI. Una fortuna feta a base de negocis, com la venta d’armes entre d’altres a països com l’Aràbia Saudita, que segons fonts no oficials (ja que la llei franquista 9/1968 de secrets oficials ho impedeix), supera els 2.000 milions d’euros. La fortuna reial ha estat dipositada, segons les mateixes informacions, en bancs suïssos per evitar el control de qualsevol tipus.

Amb unes circumstàncies especials per la situació generada per la Covid, es va presentar a l'exterior de l'Espai Cultural Guaix d'Amposta el llibre d'Oriol Junqueras "Parlant amb tu d'amor i llibertat". El seu pare, Artur Junqueras, va glossar la figura de l'autor explicant diverses vivències familiars a més de destacar el contingut literari i sentimental del llibre. El periodista Sergi Sol, la Vicesecretària General de les Dones d'Esquerra Republicana, Raquel Sans i l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs també van participar en l'acte de presentació.

ERC Premià de Mar - Junts x Premià presenta al Ple municipal una moció per aplicar el vot telemàtic a l'Ajuntament de Premià de Mar.  Un dels compromisos republicans és el de trencar barreres per garantir la igualtat d'oportunitats per totes les persones en l'accés als espais de presa de decisions, especialment feminitzar la política, i garantir un accés equitatiu de les dones als espais de presa de decisions i governança. La política municipal suposa una gran oportunitat per avançar en l'assoliment d'aquest objectiu, el de garantir que els representants locals representin la diversitat sociodemogràfica del nostre municipi. Tot i haver avançat molt en aquest aspecte, encara hi ha situacions que suposen una clara barrera i es converteixen en una clara desigualtat, especialment per les dones, en el moment de fer un pas endavant. I quan el fan, moltes decideixen no repetir mandat per la dificultat de combinar la vida política, laboral i familiar, que en el cas de les dones és encara més accentuat.

Esquerra Republicana s'ha reunit aquest dimarts de manera telemàtica amb diferents entitats del món de la cultura lligades a l'Hospitalet per compartir reflexions i propostes sobre la situació del sector i la necessitat d'impulsar noves accions de promoció cultural a la ciutat. Aquesta trobada, dins la campanya “Connectem-nos” que ha posat en marxa la formació republicana, té com a objectiu escoltar i apropar la realitat dels diferents actors socials i culturals de la ciutat, recollir les seves inquietuds i problemàtiques, i oferir Esquerra Republicana com a eina, des de les diferents institucions on hi som presents, per acompanyar i donar suport al teixit associatiu, creadors i indústries culturals. A la reunió hi han participat, per part d'Esquerra Republicana, la diputada al Parlament Europeu, Diana Riba, i el senador a Madrid, Bernat Picornell, així com Sílvia Casola, presidenta del partit a la ciutat, i el regidor i portaveu adjunt Coque Garcia. Tots ells han explicat les diferents propostes impulsades per Esquerra Republicana, des de les diferents institucions, orientades a la reactivació del sector cultural a la ciutat davant la crisi provocada per la Covid-19.

La senadora assegura que la sanitat pública catalana espera que es reverteixi l’infrafinançament endèmic que pateix   La senadora del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu, Sara Bailac, ha preguntat oralment al ministre de Sanitat Salvador Illa, en el decurs de sessió plenària de la cambra alta d’avui, sobre l’evolució de la pandèmia provocada pel Covid-19 a la comarca del Segrià.   Bailac ha destacat que durant els darrers meses la Generalitat de Catalunya ha treballat per assegurar la campanya agrària atenent a les mesures de protecció de la salut alhora que ha recordat que ‘s’han fixat protocols d’actuació, s’han reforçat el control de les residències i els cribratges a les empreses i s’ha fet tot en col·laboració amb els ajuntaments de les zones afectades’.   ‘Som molt crítics amb la judicialització de la gestió de la pandèmia’, ha continuat la senadora targarina i ha lamentat que ‘mentre alguns intenten fer una batalla jurídica amb la gestió, la Generalitat treballa per reduir la transmissió de virus’.

El govern de l’Estat preveu tenir electrificats tots els ports espanyols el 2030 per tal que els vaixells amarrats puguin funcionar sense emetre contaminants i d’aquesta manera es garanteixi la sostenibilitat ambiental de les instal·lacions. Així ho ha assegurat avui al Senat el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, com a resposta a una pregunta que li havia formulat la senadora tarragonina Laura Castel Fort, que ha advertit que així es resol un part del problema, però “la contaminació durant les maniobres d'entrada i sortida segueixen generant una emissió intolerable per a la salut de la població”.   Durant la seva intervenció, Laura Castel ha destacat que el Port de Tarragona va presentar el passat dijous un Pla de Sostenibilitat “molt interessant” on es compromet a reduir un 96% la petjada de carboni en les seves instal·lacions. Malgrat això, “és en el tema del transport marítim on cal intensificar els esforços, ja que emet 940 milions de tones de CO2, anualment, i el 2,5% dels gasos d'efecte hivernacle”.

S’ha instal·lat una carpa al costat dels pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida, perquè les persones usuàries hi puguin romandre durant el dia Tindran servei de dinar, que se sumarà a l’esmorzar i sopar amb què ja comptaven L’Ajuntament de Lleida amplia els servei de la campanya dels temporers per facilitar que els usuaris puguin complir el confinament ordenat per la Generalitat. La Paeria ha habilitat una carpa cedida per la Diputació de Lleida al recinte de Fira de Lleida, en una zona ombrejada a pocs metres dels pavellons 3 i 4, perquè les persones que hi pernocten puguin romandre durant el dia en un espai cobert i amb serveis. Es tancarà un perímetre de 61.700m2 -pavellons 3 i 4 inclosos- perquè comptin, a més, amb un espai exterior ampli. Així mateix, l’atenció a les persones temporeres s’ampliarà amb un nou àpat, el dinar, que s’oferirà a la nova carpa, que estarà equipada amb taules i cadires. Fins ara, la campanya incloïa esmorzar i sopar als pavellons que, durant el dia, romanen tancats.

La diputada ha registrat preguntes dirigides al govern sobre aquest transavasament La diputada republicana Norma Pujol ha fet saber que ha registrat diverses preguntes per escrit dirigides al govern espanyol respecte l’autorització del transvasament de 4,99 hm3 d’aigua del riu Ebre cap a Cantàbria. Pujol ha afirmat que “demanem transparència i claredat al govern espanyol abans d’autoritzar el transvasament d’aigua a Santander, i per això volem que expliqui per escrit quins són els arguments mediambientals amb què fonamentarà la seva decisió”. La diputada però ha reclamat “posar també el focus en l’actuació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, una institució ancorada en les velles polítiques de l’aigua, que aprova aquest transvasament, nega que el Delta pateixi subsidència i que no ha fet res per aportar més cabals d’aigua i transferir sediments cap a la desembocadura”. El grup republicà també pregunta al govern si aquest transvasament que es demana és permanent”  i “si compleix amb els objectius i principis que fixa la Directiva Marc de l’Aigua”.

Diumenge al matí membres d’Esquerra Republicana i del Jovent Republicà vam anar a la porta de la Sintermetal, on alguns treballadors estaven concentrats, per a conèixer la situació de primera mà. L’endemà, el comitè d’empresa es va reunir amb la direcció, la qual els hi va comunicar el tancament irrevocable. En aquell moment vam entendre que calia ser al costat dels treballadors i abocar-hi tots els recursos possibles. És per això que aquest dilluns ens hem reunit amb el comitè d’empresa de Sintermetal juntament amb el diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana, en Jordi Albert. El nostre objectiu és treballar conjuntament amb els treballadors de la fàbrica per a fer ús de les eines del Parlament de Catalunya, com són demanar la compareixença del Comitè d’Empresa a la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies, alhora que demanarem una reunió amb la direcció empresarial. A més, seguirem exigint al govern de l’Estat la derogació de la Reforma Laboral i l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, legislacions que permeten a les empreses vulnerar drets dels treballadors i deixen a aquests en una situació d'inferioritat i fins i tot indefensió a l'hora de negociar les condicions laborals.

Els republicans situen l’ecologisme, la reindustrialització i la innovació econòmica com a base per construir el projecte de futur que necessita la comarca i el Pla Territorial com a gran objectiu   Esquerra Republicana encara els propers quatre anys amb l’objectiu de ser el primer partit a la comarca. Per fer-ho ha renovat l’executiva comarcal i ha traçat les línies polítiques que guiaran als republicans durant aquest mandat. Ecologisme, reindustrialització i l’aposta per la innovació (des de l’àmbit de l’energia o en el vitivinícola) són els puntals per aconseguir-ho.   El nou equip estarà liderat pel tàndem Pol Pagès a la presidència, que renova, i per la diputada Rut Ribas a la secretaria general. La nova direcció, que és paritària, incorpora a 10 persones noves i 4 es mantenen de l’equip sortint.   Pagès va remarcar el creixement que Esquerra Republicana ha tingut durant els últims quatre anys, en resultats electorals, seccions locals, candidatures i militància, així com la feina feta en defensa de la comarca i de la gestió al capdavant dels ajuntaments.

El diputat i president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra,  Alfons Montserrat ha mostrat la seva preocupació per la possibilitat que els ajuntaments de les Terres de l’Ebre no puguin cobrar la totalitat de les ajudes pels aiguats de 2018.  Ho ha fet a la Comissió de Territori del Parlament on s’ha debatut una Proposta de resolució que reclamava el pagament pendent dels diners acordats als municipis afectats pels aiguats. Montserrat ha manifestat que “diferents municipis de les Terres de l’Ebre reivindiquen que es puguin modificar les condicions i criteris de l’atorgament  per poder acollir-se a les ajudes i aprofitar-les en la seva totalitat”. Al principi de la seva intervenció ha explicat que en una reunió a la Delegació del govern de la Generalitat de les Terres de l’Ebre es va fer saber als ajuntaments afectats pels aiguats que les quantitats econòmiques que rebrien en concepte d’ajuda serien diferents de les que la subdelegació del govern espanyol els havia anunciat, perquè s’aplicarien uns criteris diferents i més restrictius.

Generalment, en els nomenclàtor dels carrers, s’aconsella no utilitzar noms de persones que vives, ja que no és fins que no es pugui fer balanç de tota la seva trajectòria vital que no es pot assegurar si es mereix el nom d’un carrer o no. Això es fa evident en aquells pobles que, com Gavà, van anomenar un carrer en honor del rei emèrit Joan Carles I que, malgrat els possibles mèrits que tingués en el moment que se li va atorgar el nom d’un carrer, aquests es veuen cada cop més eclipsats per un reguitzell d’escàndols relacionats en l’origen opac de la fortuna que ha acumulat quan gaudia de la inviolabilitat legal i, també cal dir-ho, del fet que mai cap escàndol no havia transcendit a la opinió pública fins els casos del safari a Botswana i del judici del seu gendre, Iñaki Urdangarin, que va esclatar enmig de la gran crisi del 2008, quan gran part de la població es veia abocada a la misèria i aquests excessos, sempre reprovables, van passar a ser completament inadmissibles.