Locals d'Esquerra

Totes les notícies

Patrícia Gomà
Sant Andreu

Visita de la diputada Patrícia Gomà

Avui dilluns rebem al Casal Lluís Companys la diputada al Parlament per Barcelona, Patrícia Gomà. Fa pocs dies, en una trobada informal, la Patrícia Gomà explicava la feina ingent que s'està duent a terme aquesta legislatura i com Esquerra treballarà fins a l’últim minut per aprovar lleis emblemàtiques del catalanisme polític. En aquest moments estem marcant l’agenda política del país, treballant per les lleis més rellevants, promovent canvis estructurals i deixant l'empremta transformadora, de radicalitat democràtica, que caracteritza Esquerra Republicana. La llista causa impressió: projecte de llei de Vegueries, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Consell de governs locals; projecte de llei de mesures en matèria d’ocupació pública; projecte de llei del Cinema; projecte de llei de l’aranès, de la llengua de signes catalana; del codi de consum de Catalunya, d'ús dels mitjans electrònics al sector públic, de l'autoritat de protecció de dades; projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya; projecte de llei de consultes populars per via de referèndum.

Vallbona d'Anoia
Anoia

Xerrada sobre el turisme rural a Vallbona

L'Ajuntament de Vallbona ha organitzat una xerrada informativa sobre Turisme rural i Turisme sostenible. Qüestions tant importants com, què volem dir quan parlem de turisme rural i sostenible?, On anar?, On dormir i menjar?, Quines activitats podem fer?, On i què podem comprar?, Què podem exigir als establiments acollits a aquest tipus de turisme?, seran tractades durant aquest interessant col·loqui. L'acte se celebrarà el divendres 14 de maig a les 19.30h a la Sala Polivalent Jaume Calveras de Vallbona d'Anoia Si t'agrada aquesta modalitat de turisme i vols saber-ne més, o vols descobrir-la...no ho dubtis, vine! A més, t'ajudem a planificar les teves vacances!

Apostem per la cultura
Teià

Esquerra Teià aposta per la cultura

Des que vam entrar a govern l’any 2003 hem apostat amb fermesa per l’àrea de cultura. Al final d’aquesta legislatura, hauran estat vuit anys d’ERC al capdavant d’aquesta regidoria, amb l’excepcionalitat, com a conseqüència del pacte de govern, dels dos anys a mans de CiU (del 2007 al 2009). Ara reprenem amb més força l’aposta inicial de reorganització que s’ha de completar aquesta legislatura i que hem hagut de modificar en bona part degut a la conjuntura econòmica. La professionalització i l’organització de l’àrea de cultura, i la transparència i responsabilitat en la gestió dels diners públics, han estat dos dels nostres objectius prioritaris. La primera acció: contractar una tècnica de cultura per tal de professionalitzar l’àrea i adequar-la a la realitat d’un municipi que creix. Amb una base ben definida i sòlida es va apostar per completar l’oferta cultural més enllà del cicle festiu del calendari: amb una programació estable d’espectacles familiars, un cicle de concerts a la fresca que completava el clàssic concert d’estiu als jardins de Can Godó; l’establiment de nous criteris per a la programació dels actes festius; la posada en marxa i dinamització del Fons Batllori; i el treball conjunt amb la Comissió de Festes.

El conseller Ausas al Fira Verd de Carme
Anoia

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, inaugura la Fira Verd 2010 a Carme

També ha visitat les obres d’adequació dels accessos i del soterrani del Casal Centre Popular, per adaptar els serveis a la normativa vigent de mobilitat i accessibilitat, i a més ha inaugurat l'enllumenat exterior de l’avinguda de Collbàs, de l’avinguda de Joaquim Claramunt i del carrer de les Escodines del municipi. L’actuació ha permès col·locar 37 faroles de 7 metres d’alçada per millorar la il·luminació de la zona. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat per l’alcalde de Carme, Jordi Sellaré, ha inaugurat la Fira Verd 2010 de Carme, aquest diumenge, 9 de maig. A l’acte també hi han assistit el coordinador dels serveis territorials de Governació a la Catalunya Central, Antoni Casassas, i el responsable de coordinació administrativa a la Catalunya Central, Toni Claramunt. Després del tall de cinta inaugural, el conseller Jordi Ausàs ha fet un recorregut per la fira on ha saludat els diferents expositors. Aquesta és la tretzena edició d’aquesta fira dedicada a la floristeria i jardineria, a les herbes aromàtiques i medicinals i a l’artesania.

Sant Feliu de Llobregat

Inauguració de la nova seu

El passat dia 7 de maig, coincidint amb l'inici de l'Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial de Sant Feliu, Esquerra de Sant Feliu de Llobregat va inaugurar la seva nova seu, situada al carrer Vidal i Ribas número 8. Va ser un bon moment de retrobament entre els vells i nous militants i espera convertir-se en punt de referència de la política de Sant Feliu. A la nova seu esquerra espera desenvolupar nous projectes de participació per militants i simpatitzants. La primera activitat serà el proper dimecres 12 de maig a les 7 de la tarda on és durà a terme una xerrada didàctica, per a no iniciats, sobre la Xarxa 2.0 (Facebook, Twiter, etc.)

ERC Piera

JOAN PUIGCERCÒS I JORDI MADRID ES REUNEIXEN AMB ELS COMERCIANTS DE PIERA

El dijous dia 7 de maig de 2010 es va celebrar un dinar a Piera on van assistir una mostra dels comerciant de Piera amb en Joan Puigcercòs, president d’Esquerra Republicana, la Diputada al Parlament Marina Llansana, l’Alcalde de Piera en Jordi Madrid, així com dirigents d’Esquerra de la comarca i locals. El dinar es va portar a terme al restaurant Racó d’en Canela, a Piera. Una vegada finalitzat, l’Alcalde Jordi Madrid va presentar a en Joan Puigcercòs, el qual es va dirigir als comerciant explicant-los la situació econòmica actual. Una vegada acaba finalitzada la seva exposició, els comerciant de Piera van poder fer preguntes a en Puigcercòs sobre els problemes diaris amb que es troben al desenvolupar l’activitat. Una vegada finalitzat l’acte, la comitiva d’Esquerra va fer una visita a l’empresa Tefisa ubicada al Bedorc. El recorregut va anar guiat del gerent de l’empresa, en Prudenci Molas, el qual va explicar el funcionament del grup, l’estratègia que porta a terme l’empresa i el sistema de producció de la fàbrica de Piera.

Joan Puigcercós a l'Anoia
Anoia

Joan Puigcercós, de visita a l'Anoia

El passat dijous, Joan Puigcercós va ser present a la comarca de l’Anoia, visitant i reunint-se amb representants municipals d’Argençola, Igualada, Piera, Vallbona i Masquefa. En roda de premsa, el president d’Esquerra va destacar les apostes que s’han fet darrerament a l'Anoia per part de la Generalitat, com haver doblat la inversió per capita a la comarca, la introducció de diversos municipis anoiencs dins la Llei de Barris, la construcció d’habitatge social, el futur aeroport corporatiu, l'esforç per la internacionalització d'empreses de la zona, els ajuts al comerç local i l'increment pressupostari en polítiques socials i d'habitatge públic. Puigcercós també va defensar la vegueria Penedès, tot assenyalant "que ha estat ERC qui ha impulsat la Llei de Vegueries i no pas CIU", tot lamentant que Convergència vulgui fer ‘oportunisme’ ara proposant aquesta esmena, ‘quan al seu programa electoral no es parlava ni de vegueries ni de Penedès’. El president d’Esquerra va reiterar una altra vegada el seu suport a aquest territori, però va recordar que ‘és CIU que s’ha de decidir’, perquè ‘fins fa poc deien que no volien vegueries i que no era el moment, i ara hi proposen esmenes.

Maestrat-Ports

La Comissió Europea denuncia l’Estat espanyol per no depurar l’aigua de Benicarló

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, havia presentat diverses preguntes a la Comissió alertant de l’incompliment de l’Estat espanyol pel que fa al tractament d’aigües residuals. La Comissió Europea ha denunciat l’Estat espanyol per no depurar correctament les aigües de 38 poblacions de l’Estat espanyol, entre les quals, la de Benicarló, al País Valencià. L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, havia advertit en nombroses ocasions la Comissió Europea de l’incompliment de l’Estat espanyol pel que fa al tractament de les aigües residuals en zones urbanes. "El Govern espanyol s’està guanyant molt mala fama a Europa: feia deu anys que s’havia acabat el termini per implantar sistemes de depuració de l’aigua de les zones urbanes i, al final, la Comissió Europea no ha pogut aguantar més, i ha portat l’Estat espanyol als tribunals", ha afirmat Junqueras. "El més greu és que la Comissió Europea segurament ha portat el Govern espanyol als tribunals, perquè ja no tenia cap esperança que Madrid complís la normativa", ha reblat l’eurodiputat republicà.

Sant Feliu de Llobregat

Inauguració del local i Fira

L'adreça del nou local és al carrer Vidal i Ribas, número 8. Hi serem també durant el tres dies de la Fira, us convidem a passar i a gaudir del nou espai amb els amics i companys. Volem que, d'ençà la innaguració, el nou local sigui un lloc acollidor, agradable, un lloc de trobada, un espai receptor i emisor d'idees, propostes i opinions; en definitiva, un lloc en el qual poguem treballar per un Sant Feliu millor. Esperem retrobar-nos ben aviat.

Agramunt

QUAN LES AIGÜES TORNEN AL SEU LLOC

Finalment, pressupostos aprovats Si començàvem l’any amb una carta del mateix alcalde d’Agramunt amenaçant la resta de partits de l’Ajuntament amb “fer les maletes”, sembla ser que aquest discurs ha quedat oblidat o, almenys, desat, en el moment en que s’aprovaven els pressupostos generals de l’Ajuntament per al 2010 gràcies als vots favorables del PSC i l’abstenció d’Esquerra. És cert que uns pressupostos venen a ser una declaració d’intencions i que les inversions que hi figuren poden ser modificades. Ara bé, el que realment compta és el moment en que es passen els comptes, és a dir, a finals d’any. I com que l’experiència ens diu que en aquests darrers anys hem hagut de fer aportacions extraordinàries a darrera hora per tal de salvar els comptes, no podem votar-hi favorablement si no podem participar directament en la gestió d’aquestes inversions. L’alcalde tira pel dret i contracta un crèdit pel seu compte Si fem memòria, recordarem que la caixa dels trons va esclatar a finals del 2009 quan el PSC i Esquerra van oposar-se a sol•licitar un crèdit de 522.

Agramunt

AGRAMUNT DIU "SÍ"

El passat diumenge 28 de febrer (28F) Agramunt celebrava la Consulta sobre la independència formulant la següent pregunta: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” . D’aquesta manera finalitzava un procés iniciat uns mesos abans amb la constitució de la Plataforma Agramunt Decideix, que es definia com una associació transversal i formada per persones amb ideologies i sensibilitats diverses amb l’objectiu de difondre els valors democràtics i la promoció de l’exercici del Dret a Decidir. Les consultes celebrades a Arenys de Munt, el 13 de setembre, i a 166 municipis catalans, dos mesos més tard, precedien un 28F amb una difusió mediàtica gairebé nul·la per part dels mitjans de comunicació considerats i autodefinits com a nacionals i amb la majoria de líders dels partits polítics del nostre Parlament girant-s’hi d’esquena. L’eurodiputat Oriol Junqueras va visitar Agramunt per donar suport a la Consulta del 28F Si precisament un dels fenòmens cada vegada més presents arreu és la creixent desafecció i el desencant de la gent davant la classe política del moment, evidenciada en les altes taxes d’abstenció en els darrers comicis, aquesta mena de consultes totalment democràtiques i sorgides de la mateixa població haurien de ser recolzades per tots els partits, independentment de la seva ideologia política.

Agramunt

QUAN CAL, AGRAMUNT RESPON

Si en el passat Sió exposàvem la manca de diàleg del nostre alcalde amb els vuit regidors de l’oposició a l’hora de prendre decisions importants, el recent aprovat Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local (Pla Zapatero 2) ha evidenciat encara més aquest fet. Una setmana abans del Ple, l’Equip de Govern presentava als grups de l’oposició les seves propostes de projectes i inversions sense gairebé possibilitat material de valorar-les i proposar-ne de millors. Agramunt, amb els 602.915€ que li corresponen, durà a terme 3 projectes i petites millores a Cal Mas Vell; la resta - paraules textuals de l’alcalde - a la caixa de l’Ajuntament. Altres poblacions (p.ex. Solsona, amb 19 projectes) han optat per diversificar més la inversió de manera que fos possible adjudicar els projectes a un gran nombre d’operaris de casa. El primer Pla Zapatero es va caracteritzar perquè la majoria d’empreses d’Agramunt no en van veure ni un sol euro; sembla ser que aquest segon Pla, tal com l’Equip de Govern l’ha plantejat, vagi pel mateix camí.

Vilafranca del Penedès

La remuntada a Vilafranca

En un moment de “desafecció” política les consultes independentistes celebrades a la comarca són un clar exemple de la voluntat popular de participar i de decidir en els afers públics, en els afers que ens afecten a tots. En el moment de major difusió d'informació de la història de la humanitat, el contacte directe, el porta a porta, el fet que sigui el teu veí qui t'informa, pren una gran força i dóna més crèdit a aquesta iniciativa. Encara hi ha, però, qui s'hi posa d'esquena. Potser és la por a que el poble parli, a que el poble actuï, a que el poble decideixi? La il·lusió i la convicció són unes eines molt poderoses que serveixen per avançar amb molta més força i que ens poden fer guanyar un partit encara que no ho tinguem fàcil. Pacíficament i festivament, participem i decidim. Defensem allò en el què creiem, sense estridències i amb la tranquil·litat que dóna treballar convençuts per un futur millor. Els darrers anys han passat a Vilafranca amb moltes oportunitats perdudes.

Sant Pere de Ribes

LA CONSULTA DEL 25 D’ABRIL

oldríem des de Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Pere de Ribes, fer la nostra valoració del que ha significat l’organització al nostre municipi de la consulta d’aquest diumenge 25 d’abril i els seus resultats. En primer lloc cal destacar el mèrit de que persones de diversos col·lectius, polítics, d’entitats i personalment, hagin estat capaços de poder organitzar la convocatòria d’un referèndum per tal que tota la població tingués l’oportunitat d’exercir lliurement el dret a decidir, sobre el futur del nostre País. Com centenars de municipis de Catalunya, el nostre ha aportat el seu desig majoritari entre els que han anat a votar, de voler un estat propi. Hem demostrat que l’anomenada societat civil, es capaç davant de la passivitat institucional d’organitzar-se, per tal d’exercir els seus drets, en aquest cas un dret fonamental com a poble, el dret a l’autodeterminació, el dret a la independència com a nació lliure, sense el jou de cap estat.

Caldes de Malavella

Ple municipal, Maig 2010 (BIM)

Esquerra vol felicitar als caldencs que diumenge 25 d’abril varen participar en la consulta popular sobre la Independència de Catalunya. També aplaudim la bona tasca, en la organització d’aquesta consulta, duta a terme pels membres de la coordinadora Caldes Decideix. Una plataforma formada per voluntaris, amb pocs mitjans i sense suport institucional. Més de 1100 persones a Caldes van opinar, democràticament, sobre el futur de Catalunya. El primer pas cap el dret a decidir està assolit. Les lleis estan per servir a les persones i no les persones per servir les lleis. Esquerra pren nota: més de mil persones vam votar SÍ a la Independència de Catalunya a Caldes. Compartim, doncs, un mateix objectiu i la idea que amb un Estat propi viurem molt millor. Pels qui encara no ho teniu clar entreu en aquesta web unpaisdesomni.cat i calculeu la nòmina que tindríeu en una Catalunya independent, si els diners que es queda l'Estat Espanyol i no retornen, anessin a parar al vostre sou.

L'Auditori Josep Viader en el moment dels resultats finals
Girona

Girona, la primera capital independentista

Faltaven pocs minuts per les onze de la nit del diumenge 25 d'abril de 2010 quan la Junta Electoral de Girona Decideix, conformada per Carles Mascort, Benet Salellas, Manel Mir, Marian Ribas i Carles Monguilod, llegien els resultats definitius de la Consulta sobre la independència de Catalunya que s'havia celebrat a Girona durant tota la jornada. Pràcticament, 17.000 gironins havien exercit el seu dret a vot, el 21,4% del cens de la Consulta, i d'aquests el 95,81% ho havia fet a favor de la llibertat del seu poble. L'Auditori Josep Viader ple de gom a gom de periodistes, voluntaris i curiosos explotava d'alegria. Era el punt i final a un procés iniciat fa més de mig any per tres entitats de la nostra ciutat compromeses amb l'alliberament nacional del seu país –l'ADAC, l'Òmnium i el Casal Independentista el Forn– i recolzat en tot moment per tres organitzacions polítiques –CDC, Esquerra i la CUP– que han treballat amb elles colze a colze durant tots aquests mesos. El camí fins el 25A no ha sigut senzill.