Locals d'Esquerra

Totes les notícies

Vilafranca del Penedès

La remuntada a Vilafranca

En un moment de “desafecció” política les consultes independentistes celebrades a la comarca són un clar exemple de la voluntat popular de participar i de decidir en els afers públics, en els afers que ens afecten a tots. En el moment de major difusió d'informació de la història de la humanitat, el contacte directe, el porta a porta, el fet que sigui el teu veí qui t'informa, pren una gran força i dóna més crèdit a aquesta iniciativa. Encara hi ha, però, qui s'hi posa d'esquena. Potser és la por a que el poble parli, a que el poble actuï, a que el poble decideixi? La il·lusió i la convicció són unes eines molt poderoses que serveixen per avançar amb molta més força i que ens poden fer guanyar un partit encara que no ho tinguem fàcil. Pacíficament i festivament, participem i decidim. Defensem allò en el què creiem, sense estridències i amb la tranquil·litat que dóna treballar convençuts per un futur millor. Els darrers anys han passat a Vilafranca amb moltes oportunitats perdudes.

Sant Pere de Ribes

LA CONSULTA DEL 25 D’ABRIL

oldríem des de Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Pere de Ribes, fer la nostra valoració del que ha significat l’organització al nostre municipi de la consulta d’aquest diumenge 25 d’abril i els seus resultats. En primer lloc cal destacar el mèrit de que persones de diversos col·lectius, polítics, d’entitats i personalment, hagin estat capaços de poder organitzar la convocatòria d’un referèndum per tal que tota la població tingués l’oportunitat d’exercir lliurement el dret a decidir, sobre el futur del nostre País. Com centenars de municipis de Catalunya, el nostre ha aportat el seu desig majoritari entre els que han anat a votar, de voler un estat propi. Hem demostrat que l’anomenada societat civil, es capaç davant de la passivitat institucional d’organitzar-se, per tal d’exercir els seus drets, en aquest cas un dret fonamental com a poble, el dret a l’autodeterminació, el dret a la independència com a nació lliure, sense el jou de cap estat.

Caldes de Malavella

Ple municipal, Maig 2010 (BIM)

Esquerra vol felicitar als caldencs que diumenge 25 d’abril varen participar en la consulta popular sobre la Independència de Catalunya. També aplaudim la bona tasca, en la organització d’aquesta consulta, duta a terme pels membres de la coordinadora Caldes Decideix. Una plataforma formada per voluntaris, amb pocs mitjans i sense suport institucional. Més de 1100 persones a Caldes van opinar, democràticament, sobre el futur de Catalunya. El primer pas cap el dret a decidir està assolit. Les lleis estan per servir a les persones i no les persones per servir les lleis. Esquerra pren nota: més de mil persones vam votar SÍ a la Independència de Catalunya a Caldes. Compartim, doncs, un mateix objectiu i la idea que amb un Estat propi viurem molt millor. Pels qui encara no ho teniu clar entreu en aquesta web unpaisdesomni.cat i calculeu la nòmina que tindríeu en una Catalunya independent, si els diners que es queda l'Estat Espanyol i no retornen, anessin a parar al vostre sou.

L'Auditori Josep Viader en el moment dels resultats finals
Girona

Girona, la primera capital independentista

Faltaven pocs minuts per les onze de la nit del diumenge 25 d'abril de 2010 quan la Junta Electoral de Girona Decideix, conformada per Carles Mascort, Benet Salellas, Manel Mir, Marian Ribas i Carles Monguilod, llegien els resultats definitius de la Consulta sobre la independència de Catalunya que s'havia celebrat a Girona durant tota la jornada. Pràcticament, 17.000 gironins havien exercit el seu dret a vot, el 21,4% del cens de la Consulta, i d'aquests el 95,81% ho havia fet a favor de la llibertat del seu poble. L'Auditori Josep Viader ple de gom a gom de periodistes, voluntaris i curiosos explotava d'alegria. Era el punt i final a un procés iniciat fa més de mig any per tres entitats de la nostra ciutat compromeses amb l'alliberament nacional del seu país –l'ADAC, l'Òmnium i el Casal Independentista el Forn– i recolzat en tot moment per tres organitzacions polítiques –CDC, Esquerra i la CUP– que han treballat amb elles colze a colze durant tots aquests mesos. El camí fins el 25A no ha sigut senzill.

Arenys de Munt

ERC VOTA EN CONTRA DEL NOMENAMENT D’ALFONS MOLONS COM A NOU PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE GUSAM

Durant l’exercici 2008, GUSAM va obtenir un resultat després d’impostos de només 321,96 €. En aquells moments, des d’ERC varem manifestar la necessitat d’aprovar un pla de viabilitat i varem recolzar la iniciativa, presentada per l’empresa municipal, per a obtenir habitatge social i la recuperació de l’IVA de les actuacions municipals. Cap d’aquestes dues propostes s’han portat terme per manca de direcció política en l’empresa municipal i, amb els nomenaments realitzats avui, l’equip de govern opta per una línia continuista quan el que requereix GUSAM és un revulsiu. El passat 31 de març, el representat d’Esquerra d’Arenys de Munt en el Consell d’Administració de l’empresa GUSAM S.A. ja va presentar la seva renúncia irrevocable del càrrec de conseller. ERC no pot ser còmplice d’aquest trist “anar fent” de l’empresa de municipal. La manca de direcció política clara i d’una gestió d’acord amb la conjuntura econòmica, no només hipoteca la viabilitat econòmica de GUSAM SA, sinó que també suposa un nou exemple de mala gestió dels recursos públics municipals per part de l’Equip de Govern.

La sentència del TC
Teià

Opinió - La sentència del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol és un òrgan dedicat a la vigilància de la constitucionalitat de les lleis aprovades pels òrgans legislatius (Parlaments) i les sentències emeses pels òrgans judicials espanyols. Certament, el fet de que un tribunal especialitzat exerceixi el control de la constitucionalitat de les lleis i de la seva aplicació és una pràctica habitual en les democràcies occidentals més avançades, ja que de les línies establertes per les Constitucions en depèn tota l’estructura d’un estat democràtic. Aquest fet, però, no ha de condemnar les democràcies a l’estancament i l’immobilisme jurídic. Tal i com passa als EUA, si una llei és declarada inconstitucional es pot plantejar la necessitat de reformar aquesta Constitució per millorar-la i actualitzar-la. Però a Espanya les coses no funcionen com a la resta del món i actualment ens regim per un text que porta més de 30 anys sense modificacions significatives, i que ni tan sols pot garantir l’accés en igualtat de condicions de les dones a certs càrrecs de responsabilitat (em refereixo, òbviament, a la monarquia).

Olesa de Montserrat

Mireia Monfort escollida alcaldable per Esquerra a Olesa

El passat dia 26 de maig es va celebrar l’assemblea general d’Esquerra a Olesa de Montserrat on va ser escollida per unanimitat Mireia Monfort com a alcaldable a les properes eleccions municipals. Tanmateix, es va fer una valoració molt positiva de la feina realitzada tant a l’Ajuntament d’Olesa com en el Govern de la Generalitat per part d’Esquerra . Mireia Monfort, actual regidora de la vila d’Olesa de Montserrat va ser escollida per unanimitat de tots els assistents a l’assemblea general d’Esquerra d’Olesa de Montserrat com alcaldable per les properes eleccions municipals del proper any. La il•lusió i les ganes de seguir en l’engrescador projecte de poble i de país que Esquerra lidera van ser un dels motius pel qual Mireia Monfort va presentar-se per ser la propera alcaldessa d’Olesa. Durant la seva presentació va fer un esment molt emocionant a les persones que estan al capdavant de la secció d’Olesa i que, segons ella, seria impossible poder liderar un projecte tan ambiciós sense la seva col•laboració.

Acte de presentació del POUM a Piera
Anoia

L'Ajuntament de Piera presenta el seu nou POUM

Coincidint amb el període d’al•legacions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, va tenir lloc la sessió de retorn i d’informació en la qual es va explicar com s’han aplicat les propostes presentades a partir de la participació popular i les línies generals del document. L’exposició va anar a càrrec de l’alcalde Jordi Madrid i la 1a Tinenta d’alcaldia Josefina Altarriba amb un suport informàtic molt gràfic que recreava les principals actuacions. En finalitzar, el regidor d’Urbanisme i l’arquitecte municipal, Javier Perellón i Esther Ball respectivament, van donar resposta a les qüestions presentades per part de les persones que omplien la Sala de Plens municipal. Va ser una ocasió per resoldre dubtes i donar respostes d’àmbit general davant d’un full de ruta que pretén, entre altres coses, cohesionar els barris entre si, impulsar els elements del nucli urbà com a eix vertebrador, fomentar els serveis i el sector terciari per obrir noves àrees de negoci i crear la infraestructura necessària per tenir els equipaments que puguin satisfer les necessitats futures de la població.

Arenys de Munt

ERC S'OPOSA A LA GRAN SUPERFÍCIE COMERCIAL

Només l’Equip de Govern ha impulsat la implantació d’una gran superfície a la UA-15 i el canvi d’emplaçament del Mercat Municipal. L’alcalde diu que “ha estat una decisió del Ple”. La realitat és que, en el Ple, l’oposició sempre ha votat en contra. I el portaveu de CiU, no diu res. Acta 11/2009 Ple del 10/12/2009. Punt 5: PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DEL CONVENI URBANÍSTIC PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU MERCAT MUNICIPAL I PLACES D’APARCAMENT A LA UA-15, AMB ACCÉS A TRAVÈS DE LA UA-14. ERC diu: “...per un costat parlem de mesa anticrisis, d’economia de proximitat, de participació ciutadana, etc. i presenten un projecte com aquest sense comptar amb ningú. Què li semblaria Sr. Alcalde si vostè tingues una botiga o fos un paradista del mercat municipal i no sabés quin futur li espera?” “...Senyors de l’equip de Govern, algun dia pensen vostès com estan deixant el poble? On es l’estudi de la viabilitat de l’operació? En sortim guanyant? Hi haurà beneficis? En quin temps?.

Una de les opcions de la Diagonal
Sant Andreu

Debat sobre la Diagonal, presa de contacte

El debat sobre la reforma de la Diagonal ens va ocupar el passat dilluns en que vam discutir sobre els molts aspectes que cal considerar en relació a aquesta iniciativa; a partir d’un torn obert d’intervencions es van aportar perspectives i anàlisis molt variades i hi van participar en Ferran Garcia i l’Alfred Puig Rodó que van aportar la seva experiència i coneixement al debat. La situació actual és incòmoda per als vianants i insostenible pel que fa al trànsit privat i el transport públic, extremadament lent i poc útil, i l'estretor de les voreres és un factor negatiu per als comerços i per a l'entorn de l'avinguda. És oportú plantejar la reforma. Dit això però, no qualsevol reforma. Durant el debat es va parlar de mobilitat -semaforització, triples cruïlles, integració del transport públic i coherència de la xarxa ortogonal d'autobusos, tramvia, etc.-, d'entorn urbà -de l'arbrat especialment- i preservació cultural -mobiliari urbà i fanals d'època, àmbit modernista-.

Llavaneres

Esquerra-Llavaneres rebutja la moció del PP contra la immigració, aprovada amb el suport de CiU

Esquerra Republicana de Catalunya a Llavaneres hem fet avui divendres dia 30 d’abril una roda de premsa per mostrar la nostra ferma oposició a la moció aprovada al nostre municipi, a instàncies del PP amb els vots favorables de CiU, per denunciar els immigrants sense papers empadronats a Llavaneres. És una moció més policial que no pas social, i s’ha aprovat a un poble on no hi ha problemes derivats de la immigració. El nostre partit porta a terme polítiques d’integració social, amb clases de català i castellà per a nouvinguts. El portaveu del grup municipal d’Esquerra a Llavaneres, Nani Mora, ha assegurat amb convicció que no hi ha cap tipus de conflicte a causa de l’arribada de nouvinguts, sinó ben bé al contrari. “Som un poble d’acollida, no volem ser un poble de rebuig per tots els nous veïns”. Nani Mora ha acusat CiU de donar suport a la moció del Partit Popular només perquè “volen mantenir amb tranquilitat la cadira a Llavaneres el que queda de legislatura”.

Ofrena floral al Sant Crist de Piera
ERC Piera

JORDI MADRID VIU LA SEVA PRIMERA OFRENA FLORAL AL SANT CRIST COM A ALCALDE DE PIERA

El dimecres 28, diada del Sant Crist, hi va haver ofrena floral al Sant Crist i ofici solemne a l’església de Sta. Maria, amb la presència del cor parroquial que va interpretar la Missa del Sant Crist, del mestre J. Mata, i que va ser retransmesa en directe per ràdio Piera. Aquesta ofrena va ser la primera en que Jordi Madrid hi va assistir com a alcalde de Piera. Al migdia, hi va haver sardanes a la plaça del Peix amb l’Orquestra Rosaleda, i al vespre la mateixa orquestra va oferir un animat ball de vetlla al Teatre Foment de Piera. 

Ripollès

Esquerra de Sant Joan demana a l’equip de govern que respongui les més de 100 al•legacions del POUM demanant que l’escoles no marxin del centre del municipi

Fa més d’un any que es va aprovar inicialment el futur planejament urbanístic, més de 100 al•legacions qüestionàvem treure les escoles del centre de la vila pel perjudici al comerç i al model de poble. El 20 de març del 2009, fa més d’un any, es va aprovar inicialment el Planejament Urbanístic Municipal (POUM), de Sant Joan de les Abadesses. En la fase d’exposició pública, que va durar 45 dies, és varen presentar més de 120 al•legacions per part dels veïns i veïnes de Sant Joan de les Abadesses, una part d’elles, era un escrit on es demanava que no es traslladés l’escola a una punta del nucli i al zona esportiva a l’altre. A més, d’aquestes cent al•legacions, moltes d’elles eren signades per més d’una persona, per tant, es calcula que unes 160 persones van manifestar per escrit la incoherència que suposa la dispersió dels equipaments, on es qüestionava l’espai del futur centre educatiu i la nova zona esportiva. La previsió de l’equip de govern del PSC és que el futur centre educatiu vagi a la Coromina del Bac a l’alçada del Covilar i que la futura zona esportiva (camp de futbol, pavelló, piscina, etc.

Ripollès

NAIXEMENT I MORT D’UN POETA, JOAN MARAGALL

A finals del segle XIX, tal i com passa actualment, la migració turística de la capital catalana vers les nostres terres ja era tot un fet. Eren molts, principalment famílies benestants, els i les que decidien passar les seves vacances estivals, o de cap de setmana, a la comarca del Ripollès. L’estiu de l'any 1895, un jove poeta va decidir sortir de la seva casa d’estiueig ubicada al carrer Major de Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de fer un tomb pels paratges del nostre municipi. I, tot caminant, va anar a parar als prats de la casa del Covilar quedant perplex en veure una vaca que pasturava, “brandant llànguidament la llarga cua”, completament cega. Allà mateix, un vailet va explicar-li que l’animal s’allunyava del lloc de pastura i, que per tal de cridar-li l’atenció, va llençar-li un roc que “llançat amb massa traça” va buidar-li un ull, deixant-lo inservible. A l’altre, se l’hi havia posat un tel. Aquesta imatge fou la inspiració que el poeta Joan Maragall va utilitzar per escriure el poema de la Vaca Cega.

Navàs

Esquerra s'adhereix al manifest a favor del patrimoni de Navàs

La secció local d'Esquerra de Navàs, reunida en assemblea dimarts passat va decidir donar suport al manifest a favor del patrimoni de Navàs. El manifest destaca el valor històric que té el cinema espanyol per a un poble com Navàs que veu mica a mica com desapareixen els edificis que millor expressen la memòria històrica del nostre poble.

Cabrils

Esquerra del Maresme s’oposa a la moció del PP contra la immigració

Esquerra Republicana del Maresme demanarà als seus regidors que rebutgin la moció contra la immigració que el PP presentarà als consistoris de la comarca, on es demana que els ajuntaments delatin als immigrants sense papers per tal que siguin expulsats cap al seu país d’origen. Pels republicans, el partit espanyolista s’equivoca d’enfocament i de proposta, “ja que el fenomen de la immigració no es pot tractar de manera demagògica i amb solucions que porten més problemes”. El diputat maresmenc d’Esquerra al Parlament, Pere Aragonès, ha recordat que “el padró municipal és una eina bàsica per conèixer la població resident en un municipi per tal de planificar els serveis públics més essencials” i ha advertit que si la proposta del PP tira endavant “els immigrants sense papers es donaran de baixa del padró per por a ser expulsats, generant bosses de població que viurà en la clandestinitat, esdevenint un atemptat a la convivència”. Pel diputat independentista, “és evident que una immigració tant important com la dels darrers anys provoca un augment de la demanda de serveis públics que no sempre es pot cobrir”.