Locals d'Esquerra

Totes les notícies

ERC Piera

JOAN PUIGCERCÒS I JORDI MADRID ES REUNEIXEN AMB ELS COMERCIANTS DE PIERA

El dijous dia 7 de maig de 2010 es va celebrar un dinar a Piera on van assistir una mostra dels comerciant de Piera amb en Joan Puigcercòs, president d’Esquerra Republicana, la Diputada al Parlament Marina Llansana, l’Alcalde de Piera en Jordi Madrid, així com dirigents d’Esquerra de la comarca i locals. El dinar es va portar a terme al restaurant Racó d’en Canela, a Piera. Una vegada finalitzat, l’Alcalde Jordi Madrid va presentar a en Joan Puigcercòs, el qual es va dirigir als comerciant explicant-los la situació econòmica actual. Una vegada acaba finalitzada la seva exposició, els comerciant de Piera van poder fer preguntes a en Puigcercòs sobre els problemes diaris amb que es troben al desenvolupar l’activitat. Una vegada finalitzat l’acte, la comitiva d’Esquerra va fer una visita a l’empresa Tefisa ubicada al Bedorc. El recorregut va anar guiat del gerent de l’empresa, en Prudenci Molas, el qual va explicar el funcionament del grup, l’estratègia que porta a terme l’empresa i el sistema de producció de la fàbrica de Piera.

Joan Puigcercós a l'Anoia
Anoia

Joan Puigcercós, de visita a l'Anoia

El passat dijous, Joan Puigcercós va ser present a la comarca de l’Anoia, visitant i reunint-se amb representants municipals d’Argençola, Igualada, Piera, Vallbona i Masquefa. En roda de premsa, el president d’Esquerra va destacar les apostes que s’han fet darrerament a l'Anoia per part de la Generalitat, com haver doblat la inversió per capita a la comarca, la introducció de diversos municipis anoiencs dins la Llei de Barris, la construcció d’habitatge social, el futur aeroport corporatiu, l'esforç per la internacionalització d'empreses de la zona, els ajuts al comerç local i l'increment pressupostari en polítiques socials i d'habitatge públic. Puigcercós també va defensar la vegueria Penedès, tot assenyalant "que ha estat ERC qui ha impulsat la Llei de Vegueries i no pas CIU", tot lamentant que Convergència vulgui fer ‘oportunisme’ ara proposant aquesta esmena, ‘quan al seu programa electoral no es parlava ni de vegueries ni de Penedès’. El president d’Esquerra va reiterar una altra vegada el seu suport a aquest territori, però va recordar que ‘és CIU que s’ha de decidir’, perquè ‘fins fa poc deien que no volien vegueries i que no era el moment, i ara hi proposen esmenes.

Maestrat-Ports

La Comissió Europea denuncia l’Estat espanyol per no depurar l’aigua de Benicarló

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, havia presentat diverses preguntes a la Comissió alertant de l’incompliment de l’Estat espanyol pel que fa al tractament d’aigües residuals. La Comissió Europea ha denunciat l’Estat espanyol per no depurar correctament les aigües de 38 poblacions de l’Estat espanyol, entre les quals, la de Benicarló, al País Valencià. L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, havia advertit en nombroses ocasions la Comissió Europea de l’incompliment de l’Estat espanyol pel que fa al tractament de les aigües residuals en zones urbanes. "El Govern espanyol s’està guanyant molt mala fama a Europa: feia deu anys que s’havia acabat el termini per implantar sistemes de depuració de l’aigua de les zones urbanes i, al final, la Comissió Europea no ha pogut aguantar més, i ha portat l’Estat espanyol als tribunals", ha afirmat Junqueras. "El més greu és que la Comissió Europea segurament ha portat el Govern espanyol als tribunals, perquè ja no tenia cap esperança que Madrid complís la normativa", ha reblat l’eurodiputat republicà.

Sant Feliu de Llobregat

Inauguració del local i Fira

L'adreça del nou local és al carrer Vidal i Ribas, número 8. Hi serem també durant el tres dies de la Fira, us convidem a passar i a gaudir del nou espai amb els amics i companys. Volem que, d'ençà la innaguració, el nou local sigui un lloc acollidor, agradable, un lloc de trobada, un espai receptor i emisor d'idees, propostes i opinions; en definitiva, un lloc en el qual poguem treballar per un Sant Feliu millor. Esperem retrobar-nos ben aviat.

Agramunt

QUAN LES AIGÜES TORNEN AL SEU LLOC

Finalment, pressupostos aprovats Si començàvem l’any amb una carta del mateix alcalde d’Agramunt amenaçant la resta de partits de l’Ajuntament amb “fer les maletes”, sembla ser que aquest discurs ha quedat oblidat o, almenys, desat, en el moment en que s’aprovaven els pressupostos generals de l’Ajuntament per al 2010 gràcies als vots favorables del PSC i l’abstenció d’Esquerra. És cert que uns pressupostos venen a ser una declaració d’intencions i que les inversions que hi figuren poden ser modificades. Ara bé, el que realment compta és el moment en que es passen els comptes, és a dir, a finals d’any. I com que l’experiència ens diu que en aquests darrers anys hem hagut de fer aportacions extraordinàries a darrera hora per tal de salvar els comptes, no podem votar-hi favorablement si no podem participar directament en la gestió d’aquestes inversions. L’alcalde tira pel dret i contracta un crèdit pel seu compte Si fem memòria, recordarem que la caixa dels trons va esclatar a finals del 2009 quan el PSC i Esquerra van oposar-se a sol•licitar un crèdit de 522.

Agramunt

AGRAMUNT DIU "SÍ"

El passat diumenge 28 de febrer (28F) Agramunt celebrava la Consulta sobre la independència formulant la següent pregunta: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” . D’aquesta manera finalitzava un procés iniciat uns mesos abans amb la constitució de la Plataforma Agramunt Decideix, que es definia com una associació transversal i formada per persones amb ideologies i sensibilitats diverses amb l’objectiu de difondre els valors democràtics i la promoció de l’exercici del Dret a Decidir. Les consultes celebrades a Arenys de Munt, el 13 de setembre, i a 166 municipis catalans, dos mesos més tard, precedien un 28F amb una difusió mediàtica gairebé nul·la per part dels mitjans de comunicació considerats i autodefinits com a nacionals i amb la majoria de líders dels partits polítics del nostre Parlament girant-s’hi d’esquena. L’eurodiputat Oriol Junqueras va visitar Agramunt per donar suport a la Consulta del 28F Si precisament un dels fenòmens cada vegada més presents arreu és la creixent desafecció i el desencant de la gent davant la classe política del moment, evidenciada en les altes taxes d’abstenció en els darrers comicis, aquesta mena de consultes totalment democràtiques i sorgides de la mateixa població haurien de ser recolzades per tots els partits, independentment de la seva ideologia política.

Agramunt

QUAN CAL, AGRAMUNT RESPON

Si en el passat Sió exposàvem la manca de diàleg del nostre alcalde amb els vuit regidors de l’oposició a l’hora de prendre decisions importants, el recent aprovat Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local (Pla Zapatero 2) ha evidenciat encara més aquest fet. Una setmana abans del Ple, l’Equip de Govern presentava als grups de l’oposició les seves propostes de projectes i inversions sense gairebé possibilitat material de valorar-les i proposar-ne de millors. Agramunt, amb els 602.915€ que li corresponen, durà a terme 3 projectes i petites millores a Cal Mas Vell; la resta - paraules textuals de l’alcalde - a la caixa de l’Ajuntament. Altres poblacions (p.ex. Solsona, amb 19 projectes) han optat per diversificar més la inversió de manera que fos possible adjudicar els projectes a un gran nombre d’operaris de casa. El primer Pla Zapatero es va caracteritzar perquè la majoria d’empreses d’Agramunt no en van veure ni un sol euro; sembla ser que aquest segon Pla, tal com l’Equip de Govern l’ha plantejat, vagi pel mateix camí.

Vilafranca del Penedès

La remuntada a Vilafranca

En un moment de “desafecció” política les consultes independentistes celebrades a la comarca són un clar exemple de la voluntat popular de participar i de decidir en els afers públics, en els afers que ens afecten a tots. En el moment de major difusió d'informació de la història de la humanitat, el contacte directe, el porta a porta, el fet que sigui el teu veí qui t'informa, pren una gran força i dóna més crèdit a aquesta iniciativa. Encara hi ha, però, qui s'hi posa d'esquena. Potser és la por a que el poble parli, a que el poble actuï, a que el poble decideixi? La il·lusió i la convicció són unes eines molt poderoses que serveixen per avançar amb molta més força i que ens poden fer guanyar un partit encara que no ho tinguem fàcil. Pacíficament i festivament, participem i decidim. Defensem allò en el què creiem, sense estridències i amb la tranquil·litat que dóna treballar convençuts per un futur millor. Els darrers anys han passat a Vilafranca amb moltes oportunitats perdudes.

Sant Pere de Ribes

LA CONSULTA DEL 25 D’ABRIL

oldríem des de Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Pere de Ribes, fer la nostra valoració del que ha significat l’organització al nostre municipi de la consulta d’aquest diumenge 25 d’abril i els seus resultats. En primer lloc cal destacar el mèrit de que persones de diversos col·lectius, polítics, d’entitats i personalment, hagin estat capaços de poder organitzar la convocatòria d’un referèndum per tal que tota la població tingués l’oportunitat d’exercir lliurement el dret a decidir, sobre el futur del nostre País. Com centenars de municipis de Catalunya, el nostre ha aportat el seu desig majoritari entre els que han anat a votar, de voler un estat propi. Hem demostrat que l’anomenada societat civil, es capaç davant de la passivitat institucional d’organitzar-se, per tal d’exercir els seus drets, en aquest cas un dret fonamental com a poble, el dret a l’autodeterminació, el dret a la independència com a nació lliure, sense el jou de cap estat.

Caldes de Malavella

Ple municipal, Maig 2010 (BIM)

Esquerra vol felicitar als caldencs que diumenge 25 d’abril varen participar en la consulta popular sobre la Independència de Catalunya. També aplaudim la bona tasca, en la organització d’aquesta consulta, duta a terme pels membres de la coordinadora Caldes Decideix. Una plataforma formada per voluntaris, amb pocs mitjans i sense suport institucional. Més de 1100 persones a Caldes van opinar, democràticament, sobre el futur de Catalunya. El primer pas cap el dret a decidir està assolit. Les lleis estan per servir a les persones i no les persones per servir les lleis. Esquerra pren nota: més de mil persones vam votar SÍ a la Independència de Catalunya a Caldes. Compartim, doncs, un mateix objectiu i la idea que amb un Estat propi viurem molt millor. Pels qui encara no ho teniu clar entreu en aquesta web unpaisdesomni.cat i calculeu la nòmina que tindríeu en una Catalunya independent, si els diners que es queda l'Estat Espanyol i no retornen, anessin a parar al vostre sou.

L'Auditori Josep Viader en el moment dels resultats finals
Girona

Girona, la primera capital independentista

Faltaven pocs minuts per les onze de la nit del diumenge 25 d'abril de 2010 quan la Junta Electoral de Girona Decideix, conformada per Carles Mascort, Benet Salellas, Manel Mir, Marian Ribas i Carles Monguilod, llegien els resultats definitius de la Consulta sobre la independència de Catalunya que s'havia celebrat a Girona durant tota la jornada. Pràcticament, 17.000 gironins havien exercit el seu dret a vot, el 21,4% del cens de la Consulta, i d'aquests el 95,81% ho havia fet a favor de la llibertat del seu poble. L'Auditori Josep Viader ple de gom a gom de periodistes, voluntaris i curiosos explotava d'alegria. Era el punt i final a un procés iniciat fa més de mig any per tres entitats de la nostra ciutat compromeses amb l'alliberament nacional del seu país –l'ADAC, l'Òmnium i el Casal Independentista el Forn– i recolzat en tot moment per tres organitzacions polítiques –CDC, Esquerra i la CUP– que han treballat amb elles colze a colze durant tots aquests mesos. El camí fins el 25A no ha sigut senzill.

Arenys de Munt

ERC VOTA EN CONTRA DEL NOMENAMENT D’ALFONS MOLONS COM A NOU PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE GUSAM

Durant l’exercici 2008, GUSAM va obtenir un resultat després d’impostos de només 321,96 €. En aquells moments, des d’ERC varem manifestar la necessitat d’aprovar un pla de viabilitat i varem recolzar la iniciativa, presentada per l’empresa municipal, per a obtenir habitatge social i la recuperació de l’IVA de les actuacions municipals. Cap d’aquestes dues propostes s’han portat terme per manca de direcció política en l’empresa municipal i, amb els nomenaments realitzats avui, l’equip de govern opta per una línia continuista quan el que requereix GUSAM és un revulsiu. El passat 31 de març, el representat d’Esquerra d’Arenys de Munt en el Consell d’Administració de l’empresa GUSAM S.A. ja va presentar la seva renúncia irrevocable del càrrec de conseller. ERC no pot ser còmplice d’aquest trist “anar fent” de l’empresa de municipal. La manca de direcció política clara i d’una gestió d’acord amb la conjuntura econòmica, no només hipoteca la viabilitat econòmica de GUSAM SA, sinó que també suposa un nou exemple de mala gestió dels recursos públics municipals per part de l’Equip de Govern.

La sentència del TC
Teià

Opinió - La sentència del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol és un òrgan dedicat a la vigilància de la constitucionalitat de les lleis aprovades pels òrgans legislatius (Parlaments) i les sentències emeses pels òrgans judicials espanyols. Certament, el fet de que un tribunal especialitzat exerceixi el control de la constitucionalitat de les lleis i de la seva aplicació és una pràctica habitual en les democràcies occidentals més avançades, ja que de les línies establertes per les Constitucions en depèn tota l’estructura d’un estat democràtic. Aquest fet, però, no ha de condemnar les democràcies a l’estancament i l’immobilisme jurídic. Tal i com passa als EUA, si una llei és declarada inconstitucional es pot plantejar la necessitat de reformar aquesta Constitució per millorar-la i actualitzar-la. Però a Espanya les coses no funcionen com a la resta del món i actualment ens regim per un text que porta més de 30 anys sense modificacions significatives, i que ni tan sols pot garantir l’accés en igualtat de condicions de les dones a certs càrrecs de responsabilitat (em refereixo, òbviament, a la monarquia).

Olesa de Montserrat

Mireia Monfort escollida alcaldable per Esquerra a Olesa

El passat dia 26 de maig es va celebrar l’assemblea general d’Esquerra a Olesa de Montserrat on va ser escollida per unanimitat Mireia Monfort com a alcaldable a les properes eleccions municipals. Tanmateix, es va fer una valoració molt positiva de la feina realitzada tant a l’Ajuntament d’Olesa com en el Govern de la Generalitat per part d’Esquerra . Mireia Monfort, actual regidora de la vila d’Olesa de Montserrat va ser escollida per unanimitat de tots els assistents a l’assemblea general d’Esquerra d’Olesa de Montserrat com alcaldable per les properes eleccions municipals del proper any. La il•lusió i les ganes de seguir en l’engrescador projecte de poble i de país que Esquerra lidera van ser un dels motius pel qual Mireia Monfort va presentar-se per ser la propera alcaldessa d’Olesa. Durant la seva presentació va fer un esment molt emocionant a les persones que estan al capdavant de la secció d’Olesa i que, segons ella, seria impossible poder liderar un projecte tan ambiciós sense la seva col•laboració.

Acte de presentació del POUM a Piera
Anoia

L'Ajuntament de Piera presenta el seu nou POUM

Coincidint amb el període d’al•legacions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, va tenir lloc la sessió de retorn i d’informació en la qual es va explicar com s’han aplicat les propostes presentades a partir de la participació popular i les línies generals del document. L’exposició va anar a càrrec de l’alcalde Jordi Madrid i la 1a Tinenta d’alcaldia Josefina Altarriba amb un suport informàtic molt gràfic que recreava les principals actuacions. En finalitzar, el regidor d’Urbanisme i l’arquitecte municipal, Javier Perellón i Esther Ball respectivament, van donar resposta a les qüestions presentades per part de les persones que omplien la Sala de Plens municipal. Va ser una ocasió per resoldre dubtes i donar respostes d’àmbit general davant d’un full de ruta que pretén, entre altres coses, cohesionar els barris entre si, impulsar els elements del nucli urbà com a eix vertebrador, fomentar els serveis i el sector terciari per obrir noves àrees de negoci i crear la infraestructura necessària per tenir els equipaments que puguin satisfer les necessitats futures de la població.

Arenys de Munt

ERC S'OPOSA A LA GRAN SUPERFÍCIE COMERCIAL

Només l’Equip de Govern ha impulsat la implantació d’una gran superfície a la UA-15 i el canvi d’emplaçament del Mercat Municipal. L’alcalde diu que “ha estat una decisió del Ple”. La realitat és que, en el Ple, l’oposició sempre ha votat en contra. I el portaveu de CiU, no diu res. Acta 11/2009 Ple del 10/12/2009. Punt 5: PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DEL CONVENI URBANÍSTIC PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU MERCAT MUNICIPAL I PLACES D’APARCAMENT A LA UA-15, AMB ACCÉS A TRAVÈS DE LA UA-14. ERC diu: “...per un costat parlem de mesa anticrisis, d’economia de proximitat, de participació ciutadana, etc. i presenten un projecte com aquest sense comptar amb ningú. Què li semblaria Sr. Alcalde si vostè tingues una botiga o fos un paradista del mercat municipal i no sabés quin futur li espera?” “...Senyors de l’equip de Govern, algun dia pensen vostès com estan deixant el poble? On es l’estudi de la viabilitat de l’operació? En sortim guanyant? Hi haurà beneficis? En quin temps?.

Una de les opcions de la Diagonal
Sant Andreu

Debat sobre la Diagonal, presa de contacte

El debat sobre la reforma de la Diagonal ens va ocupar el passat dilluns en que vam discutir sobre els molts aspectes que cal considerar en relació a aquesta iniciativa; a partir d’un torn obert d’intervencions es van aportar perspectives i anàlisis molt variades i hi van participar en Ferran Garcia i l’Alfred Puig Rodó que van aportar la seva experiència i coneixement al debat. La situació actual és incòmoda per als vianants i insostenible pel que fa al trànsit privat i el transport públic, extremadament lent i poc útil, i l'estretor de les voreres és un factor negatiu per als comerços i per a l'entorn de l'avinguda. És oportú plantejar la reforma. Dit això però, no qualsevol reforma. Durant el debat es va parlar de mobilitat -semaforització, triples cruïlles, integració del transport públic i coherència de la xarxa ortogonal d'autobusos, tramvia, etc.-, d'entorn urbà -de l'arbrat especialment- i preservació cultural -mobiliari urbà i fanals d'època, àmbit modernista-.