Fany Poza com a presidenta i Gerard Teixidó com a vicepresident, prenen el relleu de Joan Plana. L'assemblea local d'ERC a Roses va escollir dilluns al vespre per unanimitat a Fany Poza com a presidenta de la secció local. La nova executiva, ve a substituir el fins ara president Joan Plana, actual primer tinent alcalde del consistori rosinc. Plana en el seu discurs de comiat al capdavant de l'executiva local, ha fet un repàs a la feina feta durant aquests anys destacant "l'any 2013 quan un grup de gent vàrem assumir el repte d'intentar recuperar el projecte i tornar a donar-li la força i la vitalitat que havia tingut, i, a poder ser, molta més. Segur que nosaltres, i tota la gent que s'hi ha anat incorporant al llarg del temps, hem comès errors, i jo el primer. Però en global, crec que en podem un fer un balanç certament positiu". A Poza l'acompanyarà al capdavant de la direcció dels republicans rosincs, l'exregidor Gerard Teixidó que ocuparà la vicepresidència.

L’increment de la pressió fiscal a la nostra ciutat dels darrers 10 anys ha estat molt elevat i, en el cas del principal impost directe, l’IBI, ha estat especialment intens. De fet, si comparem el rebut de l’IBI de Mataró amb la resta de grans ciutats catalanes (exceptuant les capitals de província) observem que el de Mataró és el més alt.  A Mataró paguem 267 €/habitant, enfront dels 189€ de Santa Coloma, 224€ de Badalona, 232€ de Sabadell, 240€ de Terrassa o 272€/habitant d’Hospitalet. Si comparem el rebut mitjà, el de Mataró (dades de 2018) torna ser l’import més elevat amb 444 €/rebut. Per davant de Sabadell (360 €), Badalona (384 €), Hospitalet (404 €) o Terrassa (428 €) i una mica per darrera de Santa Coloma (474 €). A més, cal recordar que Mataró té el percentatge d’atur més alt (13,86%) del grup de ciutats comparades i la Renda Familiar Disponible per càpita més baixa (juntament amb Santa Coloma) entre les principals ciutats catalanes.

Amb les darreres eleccions al congrés i el senat del 10 de novembre s’ha pogut comprovar que l’independentisme roman fort i representa a una bona de la ciutadania de Catalunya. Ni la repressió ni els intents destralers de criminalitzar aquests sector de població (amb peticions incloses per part de certs sectors d’il·legalitzar-ne els partits representatius), faran desaparèixer un conflicte polític que ja fa uns 10 anys que dura.   Ja el 25 de novembre de 2009 tots els diaris catalans van fer una editorial conjunta en que advertien que una sentència del TC que impliqués una retallada significativa de l’estatut de Catalunya, que ja havia estat ratificat a les urnes, encetaria un conflicte amb una part molt important dels catalans. Aquesta previsió es va fer efectiva quan el juliol de 2010 el TC va retallar l’estatut, consumant un cop a l’estat de dret (en paraules de l’aleshores president José Montilla), provocant una onada de desafecció cap a les estructures de l'estat espanyol, la resposta del qual, fins ara, ha estat el menyspreu i la repressió.

La Federació Comarcal d'ERC Alt Empordà va reunir dilluns a Palau-saverdera una representació de militants i càrrecs electes de la comarca per llegir el manifest en commemoració del 25 de Novembre, Dia internacional contra la violència envers les dones. El manifest, llegit per l'alcaldessa de Palau-saverdera Isabel Cortada, l’alcaldessa d’Ordis Anna Torrentà, la portaveu republicana al Consell Comarcal, Etna Estrems i la secretària comarcal de la dona, Verónica Medina vol denunciar la violència que pateixen les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen. Així doncs segons les republicanes "La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials".

Avui ,#25N, és el Dia Internacional per l'eliminació de les violències envers les dones i exclamem més fort que mai que nosaltres volem ser lliures, no valentes. Davant les violències masclistes, propostes feministes!  Avui fem nostres els carrers. Participa de les manifestacions del teu territori. Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per eradicar aquesta vulneració de Drets Humans. Volem denunciar fermament la violència que pateixen les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen.   La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials.

El 25 de novembre és el dia internacional per l’eliminació de la violència masclista envers les dones. Aquest, és un dels problemes més greus que pateix la humanitat i afecta a totes les classes socials i a totes les edats. I és feina de totes i de tots, eradicar-la totalment, perquè, una sola víctima, ja és excessiva i inassumible. Hem d’acabar amb el patriarcat que socialitza les dones, sobretot les més joves, en la por, la coacció, l’opressió, la culpabilització de les supervivents i la mort. Hem de seguir trencant els silencis que acaben matant. Cal deconstruir la nostra societat per poder superar les desigualtats i crear noves formes de relació basades en la llibertat i la igualtat. Durant molts anys, la violència masclista, s’ha normalitzat i tolerat. Però, darrerament, dones de tot el món ens hem unit per dir prou. Prou violacions, prou maltractaments, prou abusos, prou mutilacions, prou assassinats pel simple fet de ser dones. Aquest any, a Catalunya, en els tres primers trimestres, segons dades de feminicidi.

Avui 25 de novembre, un any més, des de la secció local d'ERC Mataró, commemorem el Dia Internacional contra la violència masclista. Remarquem la nostra fermesa en la denúncia permanent de qualsevol classe de violència masclista, entenent no només aquella que és física sinó també la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. Aquest any s'han produït ja 32 feminicidis als Països Catalans, i és només la punta de l'iceberg d'una problemàtica estructural de la nostra societat. No volem més veus silenciades, ni continuar en aquesta estructura patriarcal. Transformem-ho en empoderament, en igualtat i sororitat; des de la ciutadania fins a les institucions públiques, per garantir els drets de les dones i la denúncia de les violències masclistes. I és per això que volem un estat amb una base feminista, una República Catalana que prioritzi acabar amb les violències envers les dones, no només els casos més visibles, com els assassinats i les violacions, sinó també les violències quotidianes que passen més desapercebudes i que són més difícils d'atacar però que legitimen i reforcen un sistema discriminatori.

Avui, dilluns 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Aquesta data ens segueix recordant la contínua vulneració de drets fonamentals i evidencia la necessitat de seguir sumant esforços, dia rere dia, per erradicar qualsevol classe d’expressió de violència que, malauradament, persisteix en la nostra societat. Des d’ERC Calella reiterem el nostre compromís ferm en la lluita per acabar amb aquesta xacra social i manifestem la nostra total implicació perquè a Calella, i també arreu, es teixeixin unes relacions socials, personals, econòmiques, efectives on predomini la igualtat de gènere. Construïm nous marcs culturals i eliminem tot allò que ens allunya de la igualtat efectiva. Per consegüent, estem convençudes que aquesta és una prioritat en l’agenda política. Perquè tenim el convenciment que només a través de la responsabilitat compartida podrem eliminar definitivament qualsevol acte de discriminació i desigualtat, que no tenen lloc en la societat que anhelem.

Manifest de Dones d'Esquerra Republicana Avui   i   cada   dia,   volem   manifestar   el   nostre   rebuig   cap   aqualsevol   tipus   de   violència   masclista   i   fer   un   pas   més   en   elcompromís per eradicar aquesta vulneració de Drets Humans. Volem denunciar fermament la violència que pateixen les donesi que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i uninstrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de lesrelacions de dominació que existeixen. La violència masclista inclou la violència sexual, la violènciaeconòmica,   la   violència   simbòlica   i   totes   aquelles   situacions   dediscriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que nodiferencia   entre   edats,   classes   socials,   procedències   o   altresestructures socials. El degoteig constant d’assassinats no és més quela punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostrasocietat. Aquest any s’han produït 32 feminicidis als Països Catalans.

La nostra regidora Elena Vilarroig signa aquesta columna del Viure Vallirana sobre la violència de gènere. 

Avui 25 de novembre i com fem cada any, des de la secció local d’ERC Sitges commemorem el Dia Internacional contra la violència masclista, manifestant el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista. En el que portem d'any, s’han produït més de 50 feminicidis en l’estat espanyol a mans d'homes. Tanmateix, aquesta és la punta de l’iceberg de la violència masclista; per això, diem alt i clar: PROU! Prou a qualsevol tipus de violència masclista, com la física, la psicològica, l’econòmica o la sexual. Els Països Catalans volem una república amb una base feminista que posi com a priorització acabar amb les violències envers les dones, no solament les formes més visibles, com els assassinats o violacions, sinó també les violències quotidianes més desapercebudes.  Avui i sempre manifestarem la nostra condemna absoluta davant la violència de gènere, doncs l’única forma d’aconseguir una societat feminista és implicant-nos, transformant-nos, ja que és responsabilitat de tots, institucions, particulars, partits polítics, associacions, etc.

Hi ha silencis que parlen per sí sols. La violència contra les dones, sigui quina sigui la seva forma i la seva intensitat, malauradament, es disfressa amb silencis. De vegades l’agressor és la parella, un familiar directe, un amic, un professor..., generalment algú de l’entorn proper. Les víctimes no sempre són conscients que ho són i quan en prenen consciència, tot sovint se n’avergonyeixen, ho viuen amb por, se senten soles i incompreses davant una societat que les jutja i les revictimitza en molts casos. De vegades ha passat massa temps i, incomprensiblement, els fets, difícilment esborrables a la memòria, han prescrit per a la justícia.   Aquest any, estem vivint amb esgarrifança i preocupació un increment en el nombre de víctimes mortals. A falta d’unes setmanes per què acabi l’any, a Catalunya ja hem igualat la xifra de víctimes mortals de 2018 -8-, i a l’estat espanyol, amb 51 víctimes, ja s’ha superat la xifra de tot l'any passat. Hi ha més denúncies i això, malgrat resulti paradoxal, és una bona notícia: moltes víctimes tenen la força i el valor per fer aquest pas.

El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per l'erradicació de la violència envers les dones. A Perpinyà com a moltes altres ciutats els actes s'han avançat a aquest passat dissabte amb una marxa per rebutjar aquesta violència quotidiana: cal recordar i repetir que Catalunya Nord està batent un trist record a l’estat francès amb cinc feminicidis en sis mesos. En aquesta lluita tampoc hi ha fronteres: aquest any s’han produït trenta-dos feminicidis als Països Catalans. A Catalunya Nord i arreu del territori, la República que volem, els governs que volem, han de prioritzar acabar amb les violències envers les dones, i no només els casos més visibles, com els assassinats i les violacions, sinó també les violències quotidianes que passen més desapercebudes i que són més difícils d’atacar però que legitimen i reforcen un sistema discriminatori. Llegeix aquí  el manifest 2019 Dones d'Esquerra

Ainoa Olza Garcia | Regidora d’ERC Torrelles.   La violència masclista és aquella que els homes exerceixen contra les dones com a manifestació de la discriminació i la desigualtat entre ambdós i és una gravíssima vulneració dels drets de les dones com a ciutadanes autònomes i lliures, que pot afectar a qualsevol dona, doncs no té classe social, ni té edats, ni té religions, ni té procedència La violència masclista inclou la violència física, psicològica i sexual i, evidentment, els feminicidis, però també les mutilacions genitals o els matrimonis forçats. A Catalunya, durant els 3 primers trimestres d’aquest any 2019 han estat assassinades per violència masclista 10 dones, amb una mitjana d’edat de 35 anys, tot i que més de la meitat de les dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles durant el tercer trimestre tenien entre 41-50 anys. El nombre de denúncies per violència masclista (dins l’àmbit de la parella) durant la primera meitat de l’any ha estat similar a l’any anterior.

La dada és terrible: l’any 2019 es convertirà en un dels més durs, pel que fa a la xacra de la violència masclista. Gairebé 50 dones han estat assassinades per homes del seu entorn, sovint parelles o ex parelles que han deixat un escenari de dolor i d’infants orfes, perquè el feminicidi no afecta només la dona que és assassinada. De  la mateixa manera, l’increment de les agressions sexuals ha crescut de manera notable. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, s’han registrat 1097 denúncies en el que va d’any només en els diferents partits judicials del Baix Llobregat[1]. També ens trobem amb un augment esgarrifós dels casos d’agressions sexuals en grup, que ja representen el 7% del total de casos de violència sexual contra les dones a Catalunya. El cas mes famós va ser el de l’anomenada “La manada”, durant les festes de Pamplona de 2016, i, des de llavors, han anat incrementant aquests comportaments d’agressions en grup a la sortida de discoteques, dels locals d’oci o a les platges, i això ha passat arreu: Manresa, Barceloneta, Canet de Mar, Sabadell, Berga, Tarragona, Cambrils.

La violència és l’eina que la societat sempre ha exercit per tal de dominar-nos, aturar-nos, mantenir-nos callades, submises i amb por. Una violència normalitzada i feta present en tots els àmbits de les nostres vides. Sentim la violència a les nostres pròpies cases, pels carrers del poble, als centres educatius, als treballs, a les institucions... Envoltades dels nostres més estimats amics i familiars, dels companys de feina i amb la nostra parella. Seguim sent considerades les encarregades de les feines de la casa i de les filles i els fills. Agredides amb comentaris i mirades insistents quan caminem pels carrers. Anar sola pel carrer a les nits ens fa susceptibles de ser víctimes d’assetjament sexual, tocaments o intimidacions. Però ho som també a plena llum del dia i a qualsevol lloc en què ens trobem. Els mitjans de comunicació i la publicitat utilitzant constantment els nostres cossos com a objectes sexuals, humiliant així, a les treballadores del sector, la seva professionalitat, dignitat i valor com a persones.

Des del Casal de Poblenou-Besòs hem aprofitat aquest diumenge per a sumar-nos a la campanya #FuturEnTintaLila que va sorgir a la tardor de 2018, quan la Carme Forcadell, des de Mas d'Enric, va explicar que sempre ha escrit les cartes a l'exterior amb un bolígraf de tinta lila. Un dia, quan se li va acabar, el va llençar. I una estona després, va veure com una companya reclusa que l'havia recuperat de la paperera intentava escriure-hi, sense gaire èxit. Quan la Carme li va preguntar què feia, ella li va respondre que volia, com ella, escriure "en tinta feminista". Així que aquell Nadal va demanar una caixa de bolígrafs liles per a repartir-los entre totes les companyes de reclusió. Des d'ERC Poblenou-Besòs volem fer un tribut a la Carme i a la Dolors, les nostres preses, i a la resta d'exiliades i represaliades. Volem reivindicar-les a través d'aquesta campanya, posant per escrit el nostre desig d’una societat que visqui en igualtat i regalant bolígrafs de tinta lila, perquè totes les persones, especialment les dones, escrivim sobre el nostre futur, sobre el feminisme, sobre la República i sobre nosaltres, en tinta lila.

La darrera Junta de Portaveus, reunida el passat dijous, va aprovar amb el vot favorable de tots els grups polítics la moció presentada per Ara Parets Esquerra Republicana que proposava que es posés el nom de Neus Català, Conxita Grangé o de la resta de republicanes deportades i perseguides pel nazisme i feixisme en un carrer o espai municipal de Parets del Vallès. El text recordava que entre 1939 i 1945 més de 9300 persones republicanes catalanes i espanyoles van passar pels camps de concentració nazis. D'aquestes, prop de 5.200 van perdre la vida i unes 3.800 van aconseguir sobreviure. 334 figuren com a desaparegudes. Els camps de concentració, alguns dels quals eren d’extermini, eren l’eina més deshumanitzadora del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa. El camp de concentració de Ravensbrück, va ser l’únic pensat i dissenyat per a dones i infants, i hi van morir 92.000 persones. És el camp on van fer cap la majoria de les dones republicanes catalanes, dones, que han estat silenciades per la història i que se’ls hauria de donar més visibilitat socialment i donar a conèixer millor les seves biografies i, en alguns casos, fins i tot rescatar els seus noms.