País Valencià

Totes les notícies

EUPV i ERPV exigeixen al Govern que aprove mesures que permeten bonificacions per l’ús de l’AP7

El diputat d’EUPV en el Congrés dels Diputats, Ricardo Sixto, ha mantingut hui una reunió amb el regidor d’Acord Ciutadà en l’Ajuntament de Vinaròs, Josep Lluís Batalla, i el president d’ERPV, Josep Barberá, partit que també forma part de la coalició, amb l’objectiu de tractar algunes de les principals preocupacions de les veïnes i veïns d’aquest municipi del Baix Maestrat com la liberalització de l’AP7 i el projecte Castor, entre altres. Quant a l’AP7, tant des d’EUPV com ERPV s’ha insistit que es tracta d’una infraestructura pública que mai va haver de ser privatitzada. “Mentre la liberalització de l’AP7 no siga efectiva en 2019 és necessari dotar econòmicament una partida per a bonificar a les persones que utilitzen aquesta carretera de l’Estat per als seus desplaçaments diaris per motius laborals”, ha defensat Sixto. Per la seua banda, Josep Barberá ha indicat que, encara que és una reivindicació que ha rebut moltes promeses per part de diferents partits polítics, “l’única cosa certa a dia de hui és que hi ha un principi d’acord perquè el peatge entre Vinaròs/Ulldecona a Hospitalet de l’Infant a Tarragona siga gratuït per als camions i descomptes per als particulars”. Així mateix, s’ha recordat l’existència de multitud de punts negres en les carreteres del País Valencià, com el cas de la N-340. “Es tracta d’un greu problema que afecta per igual a tot el nord de les terres de Castelló i per açò és necessari prendre mesures urgents i no esperar al fet que expire la concessió en 2019”, ha afegit el diputat d’EUPV. Cas Castor D’altra banda, els dirigents de les formacions d’esquerres també s’han referit al deute que el Govern central està pagant pel fracàs tant polític com a mediambiental del projecte Castor. “No té cap sentit que l’Estat assumisca aquest deute i que les derrotes del Govern amb l’empresa privada les hagen de pagar la ciutadania amb els seus impostos”, ha assenyalat el president d’ERPV, mentre que el diputat d’EUPV i president de la Comissió d’Energia, Turisme i Agenda Digital ha recordat que el rebut del gas inclou una partida milionària per a retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que el PP aprovara per decret el pagament d’una indemnització d’1.

El Congrés aprova la proposició de llei d’Esquerra Republicana per recuperar la justícia universal, per a crims contra la humanitat

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei d’Esquerra Republicana per a la reforma de la Llei del Poder Judicial en relació a la millora de justícia universal, que ha de donar la potestat per perseguir crims contra la humanitat, crims de guerra o genocidis més enllà de les fronteres estatals. El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, que ha defensat la iniciativa, ha dit que l’objectiu dels republicans ‘es retornar a l’escenari anterior a l’any 2009’, quan la llei llavors vigent va patir la primera de les dues retallades -la segona va ser el 2014-, que acabarien portant a una situació en què, de facto, ‘ara mateix la justícia universal a l’Estat espanyol ha deixat d’existir’. A través de la doble retallada a les atribucions de la justícia universal de 2009 i 2014, ha afegit Tardà, ‘s’ignorava que la naturalesa i magnitud de certs crims exigeixen el compromís de la comunitat internacional d’actuar mitjançant una persecució universal’. La justícia universal, ha continuat el portaveu republicà, ‘és un instrument imprescindible per derrotar idees i accions que atempten contra la civilització humana i mundial i contra el progrés de les nostres societats’: genocidis, execucions extrajudicials, desplaçaments i desaparicions forçoses, crims contra la pau, crims de guerra, crims de lesa humanitat o crims contra la humanitat ‘que no poden prescriure ni poden quedar impunes’. ‘El progrés és que un genocida, siga on siga, tinga el convenciment que tard o d’hora haurà d’acabar per comparèixer davant d’un tribunal’, ha dit Tardà, ‘i la realitat és que, avui, l’Estat espanyol contribueix menys a aquest progrés’. De fet, ha advertit que ara mateix, a nivell mundial ‘la impunitat està en expansió’, i que tot això està passant ‘en el marc d’un avanç de les idees racistes, xenòfobes i militaristes fins i tot a Europa’.

Esquerra Republicana demana a la Comissió Europea que actue perquè la prioritat del Corredor Mediterrani no siga fer obres a Madrid

Els eurodiputats d'Esquerra Republicana Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé han enviat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea demanant-li si actuarà perquè la prioritat de la inversió en el Corredor Mediterrani no siga fer obres a Madrid. La pregunta arriba després que, la setmana passada, el secretari d'obres públiques i vertebració del territori del govern valencià, Josep Vicent Boira, denunciara que l'Estat utilitza fons reservats al Corredor Mediterrani per fer obres ferroviàries a Madrid. De fet, l'Estat va incloure, ja al 2011, dos ramals del Corredor Mediterrani: un que ressegueix la costa catalanovalenciana i un altre que va d'Algeciras a Madrid. La polèmica, però, s'ha aixecat perquè el ritme d'execució de les obres és molt ràpid a la branca madrilenya que a la de la costa. En aquest context, els eurodiputats han presentat un text que recorda que 'a la línia ferroviària entre Algeciras i Madrid hi ha hagut grans inversions que han provocat retards en les obres de construcció per a altres prioritats clau del Corredor Mediterrani. Una de les inversions és la connexió ferroviària d'alta velocitat entre Madrid i el seu aeroport que costa gairebé mil milions d'euros. Un tipus i nivell d'inversió que no s'ha replicat en la branca costanera, tot i que Barcelona és l'aeroport de major creixement a Europa'. 'La decisió presa pel govern espanyol d'invertir gran xifres en una sola branca del Corredor està danyant el progrés de la branca costanera, i el desenvolupament econòmic d'una regió que depèn en gran mesura d'aquesta infraestructura', lamenten els eurodiputats a la pregunta a l’executiu comunitari. En aquest sentit, Josep-Maria Terricabras ha declarat: 'El que passa des de fa anys amb el Corredor Mediterrani és un cas clamorós de l'esperit que guia les inversions a l'Estat espanyol des de fa segles. Per tal de primar Madrid, es menysté reiteradament la infraestructura més bàsica i necessària per desenvolupar econòmicament l'Estat'.

Barberà: És incomprensible que seguim sense poder veure tv3 al País Valencià

Avui fa 6 anys es van interrompre les emissions de TV3 al País Valencià, després d’una campanya d’assetjament per part del PP contra Acció Cultural del País Valencià. El President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà ha qualificat “d'inexplicable que, després de 6 anys, seguim sense poder veure una televisió pública en la nostra llengua malgrat el canvi de govern. Tenim el dubtós honor de seguir ser l’únic territori europeu amb llengua pròpia sense mitjans de comunicació públics” El dirigent republicà ha destacat que “fa any i mig del canvi de govern al Consell i ni s’han recuperat les emissions de TV3 ni s’han reprès les emissions de la ràdio i televisió públiques valencianes". Barberà ha afegit que “no té cap sentit que tenint un acord polític amb el govern de la Generalitat de Catalunya no hagen tornat les emissions de TV3 al País Valencià, tal i com va ocórrer a les Illes Balears pocs mesos després del canvi de govern allà”. El President d’Esquerra Republicana del País Valencià ha criticat “la manca de voluntat del Consell d’articular l’espai comunicatiu entre territoris amb què compartim llengua. La decisió de supeditar la tornada de les emissions de TV3 a la reobertura de RTVV és únicament política i fruit de la manca de valentia per establir un nou relat per al País Valencià que supere el marc ideològic del Partit Popular”.   Finalment Barberà ha exigit “la recuperació immediata de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio. No podem deixar perdre un minut més en bastir l’espai comunicatiu comú entre els territoris amb què compartim llengua. No fer-ho seria contrari al dret a la informació dels valencians".

Terricabras: 'El CETA soscava principis democràtics i pot afectar els estàndards europeus'

El ple del Parlament Europeu ha donat el seu consentiment a l'acord comercial entre la Unió Europea i Canadà (CETA). L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, que ha votat en contra de l'acord, considera que ‘el CETA, igual com amb el TTIP, s’ha negociat amb poca transparència. Si no hi ha res a amagar, no cal actuar amb tanta opacitat’. ‘El secretisme i la pressió dels lobbys ha estat la norma en el procés de negociació’, ha afegit. L’eurodiputat republicà ha argumentat que, malgrat no estar en contra del lliure comerç, ‘en tractats d’aquest abast la UE hauria de ser molt prudent’. Figures com el tribunal d’arbitratge privat, que permetrà als inversors privats demandar a països, ‘soscava principis democràtics i els sistemes judicials d'Europa i Canadà’. ‘Es tracta d'un sistema judicial paral·lel que prioritza la inversió privada sobre l'interès públic’. També recorda que encara és incerta la compatibilitat del CETA amb els Tractats Europeus i que la Cort de Justícia Europea haurà de valorar-ho a petició del govern belga. En consonància amb el posicionament del Grup Verds/ALE, Terricabras també manifesta les seues reserves envers el CETA per altres aspectes, com ara per exemple, perquè pot comportar una rebaixa en les normes mediambientals europees i dificultar la transició cap una energia cada vegada més verda. L’eurodiputat també creu que el tractat amb el Canadà pot soscavar els estàndards socials i de benestar europeus, afectar negativament l’agricultura sostenible europea, dificultar una visió de la política industrial europea, i obrir a les empreses instal·lades al Canadà i al govern canadenc la possibilitat d’influir sobre la futura legislació europea abans que aquesta no passe pel Parlament Europeu. ‘Al Canadà hi ha 41.000 empreses americanes registrades, que ara tindran el dret a demandar la UE per les seues mesures i lleis de protecció de la salut i el medi ambient’, diu Terricabras.

Superada la polèmica sobre la unitat de la llengua, solucionem el conflicte!

(Article d'opinió de la sectorial d'ensenyament Gonçal Anaya d'Esquerra Republicana del País Valencià) Abans de tractar la qüestió de la  política lingüística del Govern valencià, volem fer dos aclariments previs. En primer lloc, què és un “conflicte lingüístic”. Segons el Diccionari de sociolingüística- o qualsevol manual de 3r d'ESO- un “conflicte lingüístic” suposa una “pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d’ús [...]. Dues llengües mai no conviuen en una societat de manera harmònica. Sempre apareixen fenòmens d’imposició d’una llengua sobre l’altra com a conseqüència del poder de què disposen els grups socials que les mantenen o rebutgen i que usen el fet lingüístic com a símbol d’una ideologia o d’un projecte polític determinats”. Aquesta situació no és estable i deriva cap a la substitució lingüística de la llengua minoritzada o cap a la seua normalització lingüística. És a dir, el conflicte lingüístic planteja una disjuntiva ineludible en una societat amb coexistència de dues llengües sobre l'ús de la llengua pròpia. En segon lloc, i seguint el raonament previ, la polèmica onomàstica entre valencià i català – interessadament confosa amb “conflicte lingüístic”- és una polèmica estèril i superada segons conclouen aquests informes i documents:   Informe sobre la llengua del País Valencià. Universitat de València, 1978 Informe “Sobre la llengua del Valencians”, Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat d'Alacant, 1998. Les més de 40 sentències judicials al respecte. Dictamen de l'AVL I encara cal afegir-hi un fet definitiu. La darrera cuejada de la polèmica ha evidenciat la solitud del secessionisme al Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Ciutadans va decidir restar-ne al marge; no va voler jugar-se-la i es va desvincular d’una controvèrsia que no ha de ser política. Fins i tot, l’eurodiputat popular català Santiago Fisas va dir a la presidenta del PPCV que valencià i català són la mateixa llengua.

Les JERPV i Esquerra Republicana de València mostrem el nostre rebuig a la cessió de terrenys públics per a centres privats.

El govern de la ciutat de València, encapçalat per Joan Ribó, ha fet un pas més cap a la gentrificació del barri del Cabanyal. Fa pocs dies han vist la llum les negociacions entre l'Ajuntament de València i la Universitat Europea de València (UEV) per a la cessió d'uns terrenys de titularitat pública per a la construcció, per part d'una tercera empresa, d’uns aularis que serien llogats a aquesta empresa d'educació universitària privada. L'ajuntament, històricament, ha practicat polítiques de destrucció i marginació als veïns del Cabanyal; de fet, tot i que amb el canvi de color al consistori s'hha minvat la pressió, encara se seguixen practicant desnonaments. I, amb aquest projecte es demostra la falta de valentia del govern municipal, encapçalat per Joan Ribó (Compromís), per a combatre la desigualtat. L'aprovació del projecte suposaria un pas més cap a la gentrificació del Cabanyal, que es convertiria en un aparador sense vida, envaint-lo de joves de classe alta, que serien els que podrien pagar-se l’educació privada. Amb aquest projecte, probablement especulatiu, s'intensifiquen les possibilitats de marginació i es dificulta l'emancipació del jovent local, que lluita cada dia per la supervivència amb un 44% d'atur juvenil fins als 24 anys. Les JERPV i Esquerra Republicana de València sempre hem defensat i defensarem l'educació pública i de qualitat; objectiu que les institucions pretenen esborrar amb aquest tipus d’iniciatives. Amb el suport i el foment de l'educació privada es dificulta la integració dels joves en risc d'exclusió social i es fomenta una educació classista i elitista que, lluny d’aconseguir una societat amb igualtat d’oportunitats per a tothom, classificaria el jovent de la nostra ciutat – i en especial, del barri del Cabanyal – en ciutadans de primera i ciutadans de segona segons la seva possibilitat i capacitat econòmica. Per això, seguim donant suport als veïns del Cabanyal amb els seus més de 15 anys de lluita per mantenir la dignitat dels poblats marítims davant l'especulació.

Esquerra Republicana del País Valencià presenta a Algemesí el seu model de salut pública per al País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià va organitzar ahir al Casino Liberal d’Algemesí un acte per a presentar les seues propostes en matèria de salut per al País Valencià. A la xerrada, presentada per Júlia Andrés, regidora a l'Ajuntament d'Algemesí, hi van participar Eduard Hervàs, membre de la Plataforma per la Salut Pública de la Ribera; Joan Francesc Martínez, Secretari de Polítiques de Salut d’ERPV; Albert Serra, Secretari General de Salut de la Generalitat de Catalunya  i Josep Barberà, President d’Esquerra Republicana del País Valencià.   Eduard Hervàs, membre de la Plataforma per la Salut Pública de la Ribera va explicar les conseqüències de l’aplicació del model de gestió privada de l’Hospital de la Ribera a Alzira. “S’ha convertit en un model absolutament opac de cara a la ciutadania, amb un empitjorament dels serveis que ofereix i la manca de transparència sobre els recursos públics que s’hi dediquen. L’anunci de la fi de la concessió ha provocat una campanya molt agressiva que perjudica també als treballadors i els usuaris. Des de la Plataforma seguirem apostant per una sanitat pública, universal i gratuïta per a tota la ciutadania de la Ribera”.   Per la seua part, Joan Francesc Martínez, secretari de polítiques de la salut d’Esquerra Republicana del País Valencià va exposar les propostes en matèria de salut dels republicans valencianistes. Martínez va recordar que “el 20% de l’assistència sanitària al País Valencià està en mans d’hospitals gestionats per empreses privades. La nostra aposta és la gestió pública de tota l’assistència sanitària i augmentar la inversió fins a la mitjana europea en PIB". Per a Martínez “la sanitat valenciana requereix d’una nova Llei de Sanitat i Salut Pública que siga la culminació de l’elaboració d’un model sanitari que compte amb tots els agents implicats. En aquest sentit és essencial avançar en la perspectiva de gènere en el model de salut, així com crear canals de cooperació sanitària en matèria sociosanitària operativa.

La moció de l’Esquerra es manté i l’Ajuntament de Crevillent retirarà el monòlit feixista

El Grup Municipal de l’Esquerra ha valorat positivament la decisió no dur endavant la modificació que pretenia aprovar el Partit Popular en el plenari de gener. Esta decisió fa marxa enrere a les pretensions de canviar l’acord de retirada del monòlit i permet que la moció que es va presentar en 2015 pel grup de l’Esquerra,  i que va ser aprovada per tots els grups tret del PP. quede sense modificar. Per a l’Esquerra estes condicions eren necessàries per a qualsevol consens, que no es canviara la moció i que es faça efectiva la intenció de retirar el monòlit en poc temps. Per a Josep Candela, “hem evitat que es modifique la nostra moció, i per tant, seguix vigent l’acord de retirada. Des de l’Esquerra ens hem compromès a no denunciar-ho si l’expedient s’inicia prompte i amb la garantia de que es retire el monòlit. Sempre hem defensat que la decisió es prenguera per consens i ara tenim la declaració explícita de l’Alcalde de Crevillent de que va a retirar-se, una afirmació que fins al moment no s’havia donat i que celebrem. Ara només és qüestió de que es complisca amb la paraula donada, si en uns mesos no hi ha accions al respecte ja no hi haurà excuses que valguen ni per part de PP ni de C’s”. L’acord arribat en la Junta de Portaveus entre el PP, PSOE, C’S i l’Esquerra, confirma que seran els portaveus municipals qui iniciaran un expedient amb els vestigis que s’han de retirar per a complir amb la Llei de Memòria Històrica, tal i com detallava la moció de l’Esquerra,  una qüestió que és de potestat municipal. Els vots de PP i C’s hagueren pogut tombar la moció de l’Esquerra que havia estat aprovada però amb este acord s’esquiva acabar en una via morta. Una votació que Compromís sense atendre al canvi d’opinió del PP volia que es donara igualment, mostrant-se contraris a este pacte entre partits. Per al portaveu de l’Esquerra “no compartim la postura de qui vol anar per tacticisme partidista a una votació sabent que va a perdre’s, en eixe escenari no és intel·ligent forçar la confrontació de postures.