País Valencià

Totes les notícies

Terricabras sobre l'inici del Brexit: 'És un dia trist pel projecte europeu. Negociarem sense esperit de venjança però sense ingenuïtat'

L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha afirmat, després de l’activació de l’article 50 dels Tractats de la Unió Europea que suposa el l'inici del Brexit, que comença un procés que serà dur i complicat per arribar a un acord de sortida, però que és absolutament inevitable. 'Pel projecte europeu avui és un dia trist però hem d’acceptar que el Brexit és una decisió democràtica que hem de respectar, ens agradi o no', ha dit Terricabras, que és un dels membres del grup restringit d’eurodiputats que seguirà el procés. 'Hem de negociar sense cap ànim de venjança però també sense ingenuïtat', ha afegit. Per a Terricabras, una de les principals preocupacions és com quedaran el 1.200.000 ciutadans britànics que viuen en estats de la UE i els 3.200.000 ciutadans comunitaris que resideixen a la Gran Bretanya: 'Molts d’aquests ciutadans tenen drets adquirits i això s’haurà de respectar. Hi ha britànics que són regidors de pobles nostres, d’altres tenen negocis. Per a nosaltres, aquest punt és capital'. En la seva opinió i després de veure la carta de la Primera Ministra britànica, Theresa May, i la resposta de la UE, quan el procés del Brexit acabi definitivament, Gran Bretanya tindrà el tracte d’un país tercer. 'A mi em dol enormement que un país important com Gran Bretanya, que ha jugat un paper important durant tots aquests anys, que va costar tant que entrés i que ja se li van fer excepcions en aquell moment, ara hi haguem de tenir una relació com si no ens coneguérem. És dur', ha destacat l'eurodiputat. Terricabras creu que les negociacions seran difícils a causa de la negativa de la PM britànica de no acceptar les decisions del tribunals europeus, i en particular, del pressupost que li tocarà pagar GB encara que deixi la UE. 'Hauria de ser el Tribunal de Comptes Europeu, que és un organisme tècnic i imparcial, el que dictamine la quantitat. A més, fins que no marxe, Gran Bretanya continua sent un dels membres de la UE i ha d’acatar les decisions.

Èxit mesurat (sobre el decret de plurilingüisme)

Article d'opinió de la Sectorial d’Educació, Cultura i Política Lingüística d'Esquerra Republicana del País Valencià El passat mes de gener el Govern valencià aprovava el nou Decret de Plurilingüisme que entrarà en funcionament el proper curs 17-18 i sobre l’aplicació del qual ja s’han generat les primeres dades. Atesa l’especial situació d’anihilament cultural i lingüístic que el País Valencià ha patit amb el govern del PP durant més de 20 anys, les xifres resultants de la posada en marxa d’aquest decret són satisfactòries i conviden a l’optimisme. Així, segons l’Administració, el 54% dels centres han optat pels nivells avançats, que són els que impliquen una major presència del valencià i de l’anglés; el 30% de les escoles ha escollit nivells intermedis i sols el 16% s’ha inclinat pels bàsics. Aquest fet suposa que un 84% de les escoles sostingudes amb fons públics incrementen l’aparició de la llengua pròpia del territori i, també de la llengua estrangera, segons les dades de la Conselleria d’Educació. Ara bé, si l’exposició d’aquestes dades suposa una primera valoració positiva, no podem qualificar d’èxit la implantació del nou sistema ideat pel departament que dirigeix Vicent Marzà. I és que la bipartició lingüística del País Valencià ha tingut un pes decisiu en la tria del nivell d’aprenentatge de llengües que han fet els centres educatius. D’aquesta forma, allunyats de mitjanes esperançadores, l’elecció de les escoles oscil·la entre la demanda total de nivell bàsic de plurilingüisme amb escassa presència del valencià en algunes comarques castellanoparlants com ara Requena-Utiel o l’Alt Palància, i l’elecció de comarques com els Ports o el Baix Maestrat, on el 100% dels alumnes s’escolaritzaran en nivells avançats del Decret de plurilingüisme. Així les coses, el nou programa plurilingüe, que s’aplicarà el curs vinent en l’etapa d’Educació Infantil i que no serà fins l’any 2024 quan s’acabarà d’implementar,  sembla que pot suposar la consolidació d’un sistema dual, millor que l’anterior, però dual.

El Senat aprova per unanimitat una iniciativa d'Esquerra Republicana per suprimir les clàusules antiembaràs

El Senat ha aprovat per unanimitat una moció d’Esquerra Republicana en què s’insta al govern espanyol a continuar vetllant, en l’àmbit de les seues competències, per prohibir de forma expressa la introducció de les clàusules antiembaràs a les esportistes professionals i amateur, per tal que no puguen ser acomiadades en cas d’embaràs, d’acord amb els convenis i declaracions internacionals. La iniciativa, aprovada per unanimitat a la comissió d'Educació i Esports, reclama també que s’inste, a través del Consejo Superior de Deportes, a les federacions esportives a vigilar i actuar per desterrar qualsevol conducta que siga contrària a la igualtat efectiva entre homes i dones. El tercer punt reclama també impulsar, en coordinació amb les comunitats autònomes amb competències en matèria d'inspecció laboral, les oportunes inspeccions per detectar i si escau sancionar, les clàusules antiembaràs. ‘És un fet il·legal, immoral i inacceptable, las clàusules antiembaràs són nul·les de ple dret’, ha denunciat la senadora Elisenda Pérez. La republicana ha explicat que sovint aquestes clàusules ‘s’imposen a esportistes joves amb una carrera per davant, el que provoca que firmen per por a perdre aquesta oportunitat’. ‘La maternitat no pot ser cap excusa per acomiadar una dona, el contrari, s’hauria de donar suport abans i després, perquè puguen tornar a la competició', ha reclamat.

Sabrià: ‘Què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’

Sabrià: ‘Què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’ El portaveu nacional d’Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, davant la sentència del TSJC pel 9N amb penes d’inhabilitació i sanció econòmica ha preguntat  ‘què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’. Sabrià ha expressat tot el suport a l’expresident Mas i les ex conselleres Irene Rigau i Joana Ortega per aquesta ‘sentència indigna i antidemocràtica’ i ha reiterat ‘que l’Estat no podrà aturar la democràcia als jutjats’.   El portaveu republicà ha explicat que per molt que inhabilitin polítics per posar les urnes, facin el TC a mida per aturar la democràcia o intentin fabricar proves des de les clavegueres de l'Estat, ‘avui més que mai els hi tornem a repetir que aquest procés no el podran aturar, arribarem fins al final i posarem les urnes’. Sabrià assegura que l’Estat ha de saber que si no hi som els que ara estem davant, darrere nostre hi ha centenars de milers de persones disposades a fer un pas endavant per defensar la sobirania d’aquest país.   Sergi Sabrià ha assegurat que aquesta sentència no altera els plans, ‘ens vam posar una data límit al setembre i estem fent tots els preparatius. Els embats de l’Estat segueixen però ja no ens sorprenen i treballem per tenir-ho preparat. Que ningú tingui cap dubte que el referèndum es convocarà i els catalans podran votar’, ha reblat Sabrià.   La Comissió de Venècia adverteix l’estat espanyol   La Comissió de Venècia, integrada al Consell Europeu, ha advertit l’estat espanyol que no pot utilitzar el TC per posar multes coercitives i per suspendre càrrecs públics, perquè el que està fent és deslegitimar el Tribunal. Respecte d’aquesta informació, coneguda al detall aquest cap de setmana, Sabrià ha explicat que ‘l’Estat ha perdut la batalla de la legitimitat i fa temps que va perdre la de la democràcia. Instem l’Estat a rectificar i a atendre totes les denúncies que li ha fet la Comissió de Venècia.

Simat de la Valldigna inaugura la Plaça Guillem Agulló

El passat dissabte va tenir lloc a Simat de la Valldigna, la inauguració de la Plaça Guillem Agulló. Aquest espai ubicat al costat del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, s'ha dedicat a la memòria del jove assassinat per feixistes al 1993, després de l'aprovació per part del ple de l'Ajuntament de Simat, d'una moció promoguda per Imma Cunyat, regidora de Per Simat-Esquerra, el passat mes de maig. D'aquesta manera es fa realitat  la ubicació d'un espai simbòlic dedicat a la memòria de Guillem Agulló, un espai també de "reconeixement de la lluita incansable duta a terme per la família de Guillem Agulló durant aquests 23 anys per mantenir viva la memòria del seu fill i defensar les seues idees a favor de la llibertat i contra el feixisme", tal i com expressava la moció. Aquest reconeixement, se suma al que les Corts Valencianes fan fer el 12 d'abril de 2016 amb l'aprovació d'una declaració institucional i als espais públics dedicats a la memòria de Guillem Agulló arreu dels Països Catalans.  Des d'Esquerra Republicana del País Valencià  seguirem impulsant l'aprovació de mocions en aquest sentit, en tots aquells ajuntaments on tenim representació.

8 de març. Dones amb tots els drets

Article d'opinió de Pilar Navarro, Secretària de les Dones d'Esquerra Republicana del País Valencià     La democràcia va de drets i llibertats de les persones, com a individualitats i de forma col·lectiva, independentment del nombre de gent a què afecten.   Així, el 8 de març commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació de la més que imperfecta igualtat de gènere. No és sectorial, no “son coses de dones”, són fets que afecten al mal funcionament de tota la societat.   És un fet que les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, patim una major precarietat laboral i s’ha fet evident la feminització de la pobresa. Les llars encapçalades per dones pateixen una major afectació de la pobresa energètica. Un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones.   És un fet que les dones som el 60% de les llicenciades i en canvi el nostre talent es va perdent perquè hi ha una tendència a ocupar càrrecs de menys influència i sense gaires possibilitats d’ascendir com a conseqüència dels sostres de vidre encara existent en moltes organitzacions empresarials i institucions. Només el 29% de les empreses, tenen alguna dona en el seu consell d’administració, 13% en el cas de les empreses amb més de 250 treballadors.   És un fet que la diferència de guany salarial entre homes i dones al País Valencià és d'un 24,24%. No hi ha cap estudi ni dada que confirme que aquesta esquerda salarial disminueix amb el temps.   Cal replantejar els permisos de maternitat i paternitat. Fer que siguen més igualitaris i fomenten la corresponsabilitat a l’hora de tenir cura dels fills o filles. Que siguen més llargs i flexibles, donant sempre l'oportunitat als progenitors d’escollir quan agafar-se les setmanes que els pertoquen. Aplicar mesures similars a les de països com Suècia o Finlàndia ajudaria a reduir la discriminació salarial que pateixen les dones en edat de ser mares, i que es manté al llarg de la seua vida laboral.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic presenta en roda de premsa la vaga educativa del dijous 9 de març

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca vaga educativa i manifestació en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 9 de març contra les retallades, les revàlides i la LOMQE.   Hui en roda de premsa, Amb els lemes #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NOal3més2,  les entitats que configuren la Plataforma unides de nou a la convocatòria estatal, han fet una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic. A la roda de premsa han acudit representants dels diferents partits polítics, com ara la diputada al Congrés dels Diputats pel PSPV-PSOE, Ana Botella, per part de Compromís  els diputats al Congrés dels Diputats, Enric Bataller i Joan Baldoví i representants del partit Esquerra Republicana, qui han mostrat el seu suport a la convocatòria.  El grup Podemos i EU han excusat la seua assistència però han fet arribar igualment el seu suport. La Plataforma ha manifestat el seu rebuig a les continues retallades: increment de la càrrega lectiva del professorat, descomptes en la nòmina per baixa, augment de les ràtios, imposició de 10 dies lectius per cobrir les substitucions, etc. Aquestes retallades s’han vist reflectides també en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com al cas del presumpte robatori de CIEGSA i el BEI, la minva de professorat i de recursos al sistema públic i un llarg etcètera que ha significat la minva de la qualitat del nostre sistema educatiu públic. La Plataforma també s’oposa a la privatització de l’ensenyament i la mercantilització de la universitat que suposa el model 3+2.

Esquerra Republicana demana la compareixença del Ministre de l’Interior per la denuncia de la Policia Nacional a un ciutadà de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià.

A més de la petició de compareixença Esquerra ha presentat una bateria de preguntes sobre la qüestió Els senadors d’Esquerra Republicana Laura Castel i Bernat Picornell, han registrat al Senat una bateria de preguntes arran de la denúncia per part de la Policia Nacional a un veí de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià. Els senadors també han registrat la petició de compareixença del ministre en el que consideren un “acte gravíssim que a més es repeteix en el temps. Ens trobem davant de constants vulneracions lingüístiques per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el que és un atac als drets fonamentals”. Entre les preguntes que han presentat els senadors republicans, s’interroga el Ministre de l’Interior sobre si 'considera un acte de "chulería" (com es recull a la denúncia) adreçar-se en valencià als agents o quin és el protocol d’actuació per part de la policia davant aquests casos'. Castel i Picornell també preguntaran al ministre 'si s’imparteixen cursos d’aprenentatge de llengües cooficials per als agents del CNP o si tenen previst iniciar-los'. Per la seua part, el President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha recordat que 'ens trobem davant un nou cas de vulneració de drets lingüístics. De nou es fa palès que els valencianoparlants som ciutadans de segona al nostre país. Des d’Esquerra Republicana seguirem reivindicant la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística que evite aquests abusos que atempten contra els drets fonamentals de la ciutadania i contra la cohesió social al País Valencià'.  

Domingo “els drets lingüístics dels valencians es mereixen una Llei”

La secretària d’Ensenyament d’Esquerra Republicana del País Valencià, Laura Domingo ha reclamat hui que “Quan estan a punt de complir-se 34 anys de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ha arribat l’hora que des de l’àmbit estrictament oficial es prenguen decisions efectives. El Govern valencià ha de véncer inèrcies i acabar amb la situació d’estancament en què es troba el valencià a hores d’ara.” La dirigent republicana ha instat “l’Administració que elabore una Llei d’Ocupació Pública que, d’una vegada per totes, garantisca jurídicament al màxim nivell -no per via de reglaments- els drets lingüístics dels valencianoparlants. Domingo ha recordat que aquesta  “és la manera com s’ha gestionat la qüestió a Galícia, les Illes Balears o Catalunya, cal que l’acreditació del coneixement del valencià siga una realitat entre els treballadors de la Funció Pública”. La secretària d’Ensenyament d’ERPV ha afegit que “amb uns censos alts de coneixement de la llengua pròpia entre els treballadors públics a hores d’ara, no s´hi valen excuses: la competència lingüística ha de ser una demanda real, un objectiu col·lectiu compartit d’interés general. Finalment, Domingo ha recordat que “el Govern valencià està en disposició d’assumir un discurs clar i resolut. Allunyats de polítiques timorates i vacil·lants, cal una política de normalització lingüística concreta i eficaç. Cal una revalencianització de la societat i, en aquest sentit, ERPV farà costat a les institucions quan es produïsquen avanços efectius”