País Valencià

Totes les notícies

Joan Tardà

PSOE i PP rebutgen una moció d'Esquerra per la nul·litat del judici a Companys

El Congrés ha rebutjat amb el vot en contra de PSOE i PP una moció d'Esquerra que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anular la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys', i per reparar el seu honor. Els republicans no han acceptat una esmena del PSOE que reiterava el 'caràcter il·legítim' de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i considerava anul·lada la de Companys perquè 'ha estat expulsada de l'ordenament jurídic'. La Comissió de la Dignitat celebra dissabte un acte a Madrid davant l'antiga Direcció General de Seguretat, on Companys va ser detingut i torturat fa setanta anys. La moció ha arribat a votació després que la setmana passada el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, argumentés la negativa del seu executiu a fer les modificacions necessàries per a la nul·litat en el fet que la Llei de la memòria històrica ja va privar de 'tot efecte jurídic' la sentència que va condemnar Companys abans que fos afusellat el 18 d'octubre de fa 70 anys. Segons Caamaño, en declarar 'il·legítimes' les sentències, aquestes ja es consideren nul·les. Esquerra, però, ha instat el govern espanyol a incloure a l'article 3 de la Llei de la memòria històrica un punt que declare expressament la nul·litat perquè aquesta siga de ple dret 'sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa', i també a que habilite el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedisca el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents. El diputat d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha recordat al govern espanyol que 'per molt que passen els anys' la reivindicació per la nul·litat del judici del president de la Generalitat 'no es difuminarà'. 'És absurd que pretenguen posar tanques a aquesta demanda', ha dit, 'perquè va unida al progrés dels valors democràtics' i 'ha quedat assentat internacionalment que els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden quedar immunes'.

Municipi de Xixona

Esquerra denuncia la mala gestió financera de l'Ajuntament de Xixona

El grup municipal d’Esquerra a Xixona denuncia la mala gestió financera de l’Ajuntament de Xixona, 'a mitjans de setembre no hi ha pressupostos propis per al 2010, no hi ha proposta de Pressupostos per al 2011, no s’ha presentat el Comte General del 2009 i es tarda molt més del que marca la Llei per pagar factures', ha manifestat Mario Carbonell, regidor d'Esquerra a Xixona. Segons Carbonell, 'encara estem esperant que ens pressenten els Pressupostos del 2010, que ens van prometre ja fa un any, estem funcionant sense uns pressupostos propis per a l’any en curs. Tampoc han presentat encara el Compte General del 2009, el poble ha de saber com han quedat els comptes de l’any passat i, actualment, no ho sap. Estem a setembre i no hi ha cap proposta de Pressupostos per al 2011, es tracta de la tònica de l’any passat i no es pot funcionar d’aquesta manera'. A més a més, el dirigent republicà ha assenyalat que 'en una època de crisi com la que passem les administracions públiques han de ser la major garantia de les empreses, per això no es pot consentir pagar a més de 50 dies, període que marca la Llei de Morositat aprovada pel mateix partit socialista. Tots aquestos problemes venen per una mala gestió financera i falta de previsió del PSOE'. El portaveu adjunt d’Esquerra Republicana ha demanat 'que se solucionen els problemes de mala gestió financera aconseguint que es paguen les factures de l’Ajuntament el més prompte possible, en menys de 30 dies. També, que es presente el Compte general del 2009 i es redacten uns Pressupostos per al 2011'.

Els membres de la Fundació davant la seu de la institució a Ordino - Govern d'Andorra

La Fundació Ramon Llull assumeix el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

La Fundació Ramon Llull assumirà, a partir de l'any vinent, el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull que cada any publica Planeta. D'aquesta manera, el guardó més ben dotat de les lletres catalanes, que fins ara organitzava el Govern andorrà, passarà a ser de tots els membres que integren la Fundació i s'entregarà de forma itinerant per tots els territoris de parla catalana. Així s'ha acordat en la reunió de l'organisme celebrada ahir a Ordino (Andorra) on han participat el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el cap de Govern d'Andorra, Jaume Bartumeu; el conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, i el director de la Fundació, Josep Bargalló. També hi han assistit representants del Consell General dels Pirineus Orientals, del Síndic de l'Alguer i de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. El cap de Govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, ha avançat que 'l'acte de lliurament del Premi ja no serà una nit exclusivament andorrana sinó que itinerarà pel conjunt dels territoris que formen part de la Fundació, en una rotació que començarà el proper mes de gener a Palma'. En aquest sentit, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha apuntat que l'elecció de Mallorca com a primera destinació d'aquesta nova etapa itinerant del Premi 'no ha estat per casualitat, sinó que és on ens porta el sentit comú' tenint en compte el fort lligam de l'illa amb Ramon Llull. De la seva part, el conseller de la Presidència del Govern balear, Albert Moragues, ha afirmat que 'acceptem el repte amb il·lusió i amb la intenció de mantenir el nivell de la bona organització dels darrers anys'. El premi mantindrà la dotació econòmica de 90.000 euros que, en aquesta propera edició, serà assumida pels governs que van crear la Fundacíó (Catalunya, Andorra i Balears). A l'octubre del 2006, el Grup Planeta i el Govern d'Andorra, van signar un acord de col·laboració per impulsar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que l'Editorial Planeta concedeix des de 1981.

Casc antic de Xixona

Esquerra-Xixona denunica la falta de rehabilitació i neteja als carrers del casc antic del municipi

El grup municipal d’Esquerra Republicana a Xixixona ha denunciat que algunes zones del casc antic estan brutes i en molt males condicions. Segons el regidor d’Esquerra, Joan de Déu Martines, 'algunes zones del casc antic estan en pèssimes estat. Les escales del carrer Moro Traïdor estan intransitables, fins i tot, han caigut dues dones. I el mur cau a trossos'. A més a més, el dirigent republicà ha assenyalat que 'totes les altres escales, tant del casc antic com de les casetes, estan plenes d'herba, ningú les neteja. Estem d'acord en què s'han d'arreglar els carrers i pintar les escales, però si després no tenen un manteniment aquesta inversió dura poc. Els veïns no paren de queixar-se i el PSOE no fa absolutament res. Com diu sempre: això no és prioritari'. El portaveu d’Esquerra Republicana demanà 'que s'arreglen les zones que estan en males condicions i que es demanen responsabilitats a qui siga el culpable de la falta de neteja, cosa que fa molt de temps que Esquerra està demanant i que el PSOE no fa ni cas. O és què en el casc antic viu poca gent i hi ha pocs votants?'.

Agustí Cerdà amb Juan Carlo Rois i altres membres d'AESCO

Cerdà: 'Espanya demostra tindre molts dèficits democràtics també en matèria d'immigració'

El passat divendres, la ONG AESCO va organitzar una taula redona al col·legi major Rector Pesset de València per informar i debatre sobre la nova norma estatal que regula, per primera vegada, la participació a les eleccions municipal dels estrangers, però només per a aquells residents que provinguen de països amb els que l'Estat espanyol té un acord bilateral, concretament Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Paraguai, Perú i Nova Zelanda. El president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà, qui va participar a l'acte, va lamentar aquesta restricció i va recordar que 'és en la mateixa constitució espanyola, concretament en l'article 13, on s'encotillen els drets dels ciutadans nouvinguts, ja que s'especifica que només els ciutadans espanyols tenen dret a participar en els assumptes públics a través de les eleccions. Espanya demostra tindre molts dèficits democràtics i tenim l'exemple, sense anar més lluny, en el conflicte pel reconeixement de les distintes identitats nacionals de l'estat'. 'Els referèndums per la independència celebrats al Principat en són un exemple de com volem fer les coses des d'Esquerra', va manifestar el dirigent republicà. 'Tots els ciutadans de Catalunya, fora quin fora el seu origen, van poder participar amb l'única exigència d'estar empadronats'. Cerdà va criticar que 'tot i que els Països Catalans carreguem amb la major part de població nouvinguda, l'estat es reserva per a si les competències en aquesta matèria'. Per al dirigent republicà, no obstant, açò no ha impedit a Esquerra avençar en aquesta matèria sempre que ha tingut ocasió, 'són moltes les mesures que hem impulsat, com la Llei d'Acollida (que no d'immigració) aprovada al Parlament de Catalunya o el Fons per la Immigració aprovat al Congrés dels diputats'. Per al president d'AESCO, Juan Carlos Rois, el repte ara és 'que el vot dels immigrants que podran participar a les properes eleccions municipals tinga incidència per aprofundir en la democràcia, que els immigrants tinguen una participació conscient' i va apel·lar els partits polítics a 'obrir-se a la participació activa dels ciutadans immigrants dins les seues organitzacions'.

Josep Solà

Esquerra-Ribera Alta responsabilitza a PP i PSOE pel fort increment de l'atur a la comarca

Esquerra-Ribera Alta ha responsabilitzat directament a PP i PSOE per la greu situació de desocupació que pateix actualment la comarca. Així de contundent s'ha mostrat el seu president comarcal, Josep Solà, després de conèixer els resultats d'un estudi elaborat per uns dels sindicats majoritaris a la Ribera en el que quedava clar com l'atur no ha deixat d'augmentar significativament a la Ribera Alta. Per a Solà 'són directament responsables d'aquesta situació tant PP com PSOE, per les seues nefastes polítiques al capdavant de les institucions, les quals han acabat amb 30.000 ciutadans de la comarca sense feina'.   L'estudi en qüestió diu que en termes interanuals, els municipis més afectats de la Ribera Alta per la pujada de l'atur respecte l'any passat són Algemesí, amb un increment del 14'85%; Carcaixent, amb un increment del 11'44%; Carlet amb una pujada del 10'85% i Alzira amb una pujada del 10'45%. Tots quatre municipis estan governats pel PP amb majoria absoluta. Per al dirigent republicà, 'aquestes són les conseqüències de tindre a uns incompetents al capdavant de les institucions. Els uns pensant en com perpetuar-se quatre anys més al capdavant de la Generalitat per així omplir-se les butxaques en els pròxims anys, i els altres aprovant ahir al Congrés dels Diputats una reforma laboral digna d'un partit neoliberal, la qual deixarà tocat de mort l'actual sistema del benestar amb les escandaloses retallades socials que presenta'. Solà ha ironitzat dient que 'mentre PP i PSOE s'enroquen en batalletes i debats estèrils, les llistes de l'atur creixen deixant autèntics drames familiars al nostre país' i ha recordat que, 'des d'Esquerra, ja l'any passat presentarem una proposta als pressupostos generals de l'estat per activar el teixit industrial de la comarca de la Ribera Alta, el PP i el PSOE la votaven dues voltes en contra, tant l'any passat com l'anterior. Han demostrat així qui està per defendre els interessos de la ciutadania de la Ribera i qui només està per pur interès electoral de salvaguardar la seua poltrona'.

Joan Tardà

Tardà: 'Amb la reforma laboral, ha guanyat la dreta. Cal sortir al carrer'

El diputat d'Esquerra, Joan Tardà, ha defensat hui el posicionament contrari d'Esquerra a la reforma laboral, ‘la dreta ha triomfat i la tasca l'ha fet el PSOE', i ha afirmat que tot ‘forma part del guió ja escrit' que pretén arrelar entre els ciutadans la idea que només és possible sortir de la crisi ‘si es paga el preu de reduir drets'. Amb aquesta perspectiva, Tardà ha animat a secundar la vaga general convocada el 29 de setembre per intentar obligar el Govern a rectificar. Tardà ha denunciat ‘una reforma laboral de la qual han estat expulsats els partits de l'esquerra parlamentària, com hem estat expulsats en altres àmbits de la política social, econòmica i fiscal del govern espanyol'. El diputat ha recordat que des d'Esquerra ‘hem fet parlamentàriament tot el que hem pogut, un treball des del primer dia responsable. Ho hem fet per evitar el desastre i s'ha de reconèixer que no ho hem aconseguit. Només ens queda la mobilització. Només ens queda sortir al carrer. Com l'any 2002 quan el Partit Popular pretenia, per exemple, abaratir la prestació d'atur i endurir el seu accés'. EL diputat ha comentat que ‘el que ara està en joc és el setge permanent a l'Estat social. Això forma part d'un guió ja escrit que es va presentant a la ciutadania per entregues. Ara toca reforma laboral, cert, però l'objectiu final és aconseguir fer arrelar en l'imaginari de la ciutadania que només és possible sortir de la crisi si es paga el preu de reduir, de perdre drets socials i drets laborals'. Aquesta és ‘una reforma laboral que pretén trencar la columna vertebral de la negociació col·lectiva, que aplicant la causa de l'acomiadament el consagra definitivament com a lliure, que dóna l'esquena als joves, que estigmatitza el treballador com un potencial subjecte de fraus, que converteix en objectiu primer la reducció dels costos supeditant la formació al benefici immediat i que no encara la flexibilització territorial de la negociació col·lectiva, la qual cosa als catalans ens preocupa ja que tenim l'ambició d'un marc català de relacions laborals', ha explicat Tardà.

Esquerra CdM contra concertació i la cessió de terrenys públics per a l’escola privada

Esquerra-Camp de Morvedre es manifesta contra la concertació i la cessió de terrenys públics per a l’escola privada

Militants d’Esquerra-Camp de Morvedre es van concentrar ahir, dia d’inici de classes del nou curs escolar, davant les noves escoles infantils privades per a alumnes de 0-3 anys en Sagunt i El Port de Sagunt. El secretari d’Ensenyament d’ERPV, el saguntí Ximo Graña, ha encapçalat aquesta manifestació contra 'els privilegis de l’escola privada concertada' ja que ha asseverat que 'mentre l’escola pública ha d’exigir durant anys noves infraestructures com ara el parvulari Tarrazona, el nº 10 o l’IES Jaume I, hem comprovat amb humiliació la cessió gratuïta de terrenys públics i la construcció d’aquestes dues escoles privades en un temps rècord just davant dels barracons del Col·legi Villar Palasí'. La reivindicació dels republicans 'per una escola valenciana, pública de qualitat i laica' s’inscriu dins del context d’eliminació d’una trentena de places de professors en la comarca de Camp de Morvedre amb el corresponent augment de la ràtio d’alumnes per aula i les retallades en els pressupostos educatius. Finalment, en relació a declaracions de l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, en què feia una excel·lent valoració de les 2 escoletes privades, Graña ha asseverat que 'és indignant el col·laboracionisme de l’Ajuntament amb l’empresa privada, que es lucrarà gràcies al regal de 7500m2 de terrenys públics, perquè no hi ha oferta pública de 0-3 anys, ni Conselleria oferirà ajudes a les famílies'.

Tasques d'extinció aèries

Estabilització dels incendis a Simat de la Valldigna i a la resta de zones afectades

El regidor de Medi Ambient de Simat de la Valldigna, Joan Serra, ha mantingut aquest matí una reunió amb el Conseller de Governació, Serafín Castellano i representants de l'Ajuntament de Barxeta, per evaluar els danys provocats pels incendis que han afectat vora 200 hectàrees del terme municipal de Simat i, en total, unes 4.500 hectàrees a les comarques de la Safor, la Vall d'Albaida, la Ribera Alta i la Costera. Segons ha declarat el dirigent republicà, 'previsiblement demà es publicarà un decret en el que es donaran a conèixer les ajudes destinades a la recuperació de les zones afectades pel foc, tot i la regeneració serà principalment natural'. Serra ha manifestat que la major part dels efectius ja s'estan retirant perquè els incendis 'estan controlats', però tot i així 'en el dia de hui es farà una revisió aèria de la zona per evitar cap incidència. La terra encara està calenta i cal mantenir una vigilància, però el perill ha passat'. El dirigent republicà ha volgut agrair als efectius humans que han participat en les tasques d'extinció dels incendis la seua col·laboració i eficàcia, mentre ha celebrat sobretot 'que no hem de lamentar pèrdues humanes, ni de cases, ni de motors de reg', però ha declarat que ara 'cal valorar les actuacions i fer propostes per millorar els serveis públics'. En paraules de Serra, 'el control dels diferents focs que han afectat a Simat ens alegra, tot i que ens deixa una indignació que difícilment podrem oblidar. A més de les zones de muntanya, matolls, pins, carrasques i oliveres, també s'han cremat parcialment algunes zones d'arrabassades de tarongers, que han servit de tallafocs, i diferents canalitzacions de reg a degoteig que creuen per les zones de muntanya cremades'.