Amb els resultats de les eleccions del 28 d'abril Esquerra Republicana passa de 9 a 15 diputats i diputades al Congrés dels Diputats L’independentisme ha guanyat per primera vegada unes eleccions espanyoles aquest 28A. Amb més d’un milió de suports, els republicans han aconseguit 15 diputats al Congrés, 8 homes i 7 dones amb perfils transversals i plurals per defensar els drets, les llibertats i la independència. Qui és qui? Oriol Junqueras. El president d’Esquerra Republicana, un pres polític, encapçala el grup dels republicans a Madrid. Injustament empresonat de forma preventiva a Soto del Real per la causa contra l’1-O, Junqueras ha estat la veu d’Esquerra com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, com a eurodiputat, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ho tornarà a ser ara com a diputat al Congrés i com eurodiputat, perquè “votar no és delicte; impedir-ho per la força, sí”.  Gabriel Rufián Políticament fent tàndem fins ara amb Joan Tardà. Repetirà per tant al Congrés i hi va per reivindicar la justícia social, la llibertat, i un independentisme heterogeni i transversal. Carolina Telechea. D’esquerres, feminista i republicana. Advocada de professió, repeteix com a tercera de la llista i hi arriba des d’Igualada, provinent d’una família d’origen divers i d’una tradició política socialista. Joan Josep Nuet. Els resultats d’Esquerra aquest 28A són també possibles per l’aliança amb Sobiranistes, del qual Nuet n’és impulsor. Ha forjat la seva trajectòria política com a regidor a Montcada i Reixac, i al Congrés i al Parlament, defensor els drets socials. Maria das Graças Carvalho Dantas. D’origen brasiler, Dantas és jurista i activista social, i ha fet bandera com ningú de les lluites socials i pels drets de les persones migrants. Ha impulsat i participat en diverses plataformes, de caire internacionalista, i a favor de la lluita antiracista, antifeixista, i per la defensa dels drets humans i dels drets civils.

ERPV, 23 d'abril de 2019. Hui, 23 d'abril, dia del llibre, hem preguntat a les persones  que encapçalen les nostres candidatures què estan llegint o què acaben de llegir que els haja agradat. No deuen tindre massa temps per llegir, tot i això totes elles furten temps a l'agenda per llegir.  Ens ha quedat un llistat de recomanacions de caràcter molt polític, format quasi totalment per l'assaig ideològic. Des d'Esquerra Republicana del País Valencià no volem deixar passar l'ocasió per recomanar, a més, un llibre fonamental per entendre el tarannà del nostre candidat a la Presidència de la  Generalitat per això vos recomanem "Josep Lluís Albinyana. Un president sense País" del periodista Carles Senso i editat per El petit editor i que teniu a la imatge d'aquest post. Res com anar a la font per tindre informació de primera. El millor d'haver de preparar aquest post ha sigut l'encreuament de missatges entre candidats i candidates comentant i suggerint-se entre ells títols. Entendreu que no fem pública la conversa pel grup de whatsapp, aquestes coses no van amb nosaltres.  Si voleu tindre una llista de suggeriments per a la lectura política, preneu nota.  El primer a contestar ha sigut Marc Casanova, candidat pel Jovent Republicà a Europa per Ara Repúbliques. Marc està llegint "Adults in the room" de Iannis Varoufakis.  La també candidata a Europa per ERPV Maria Pérez combina la participació en actes de campanya amb la preparació de les oposicions. Però com que el temari no és massa atractiu, descansa quan pot llegint en anglès "Colombia" de Jenny Pearce. En el cas del cap de llista a Europa pel País Valencià en la coalició Ara Repúbliques, Guillem Agulló, està intentant compaginar el gaudi de la família amb els actes de campanya i la lectura de "Al principi de tot hi ha la guerra" d'Agustí Gil Matamala.  El candidat a la Presidència de la Generalitat i cap de llista per Castelló a les Corts, Josep Lluís Albinyana llegeix en aquests moments "La primera república" de Javier Echenagusia.

ERPV, 20 d'abril de 2019 S'acosta el 28 d'abril. Valencianes i valencians acudirem a votar les persones que ocuparan escons a les Corts Valencianes, el Congrés dels Diputats i el Senat.  Ens ho juguem tot aquest #28A. Necessitem que els escons a les Corts, al Congrés i al Senat estiguen ocupats per persones que no tinguen por a l'hora de defensar els interessos del País Valencià. Fa 40 anys perdérem l'oportunitat de què se'ns considerara nacionalitat històrica i hem vist com, a poc a poc, s'ha rebaixat el nivell d'exigència respecte dels nostres drets. A Esquerra Republicana del País Valencià venim parlant de l'espoli des de fa 15 anys i aquest fet ha provocat que a hores d'ara les forces polítiques que es diuen valencianistes parlen tímidament de "finançament just". No volem cap finançament just, no són bons els eufemismes per a la política, no volem que ens maltracten menys del que ho fan les estructures de l'estat des de fa tant de temps. Volem que deixen de maltractar-nos i de prendre'ns allò que és nostre. D'altra banda en aquestes eleccions nacionals i estatals ens juguem les nostres llibertats democràtiques. L'estat no perdona la dissidència i permet tindre idees sempre que no es duguen a la pràctica. Podem parlar de república, enyorar-la però no podem plantejar-la de debò. De fet, tot allò que qüestione el règim, siga una cançó, un llibre o una exposició és motiu de repressió. També ho és voler dur a la pràctica el mandat d'un poble si aquest demana a les urnes viure en una república independent.  I direu, i això que té a veure amb valencianes i valencians?, molt. Volem que el País Valencià trie el seu camí, gestione els seus recursos, s'oblide de les lleis intervingudes i paralitzades pel Tribunal Constitucional. Volem garantir la llibertat de totes les persones que viuen al País Valencià, independentment d'on hagen nascut.  Només des de la gestió dels nostres propis recursos podrem planificar la nostra sanitat, l'escola i la universitat, la investigació, la gestió complexa gestió territorial amb un interior despoblat i una costa massificada, el benestar de la gent gran.

El candidat a la presidència de la Generalitat d'Esquerra Republicana del País Valencià és Josep Lluís Albinyana, cap de llista per la demarcació de Castelló. Jurista i president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana va acceptar la proposta de Josep Barberà, president d'ERPV, de representar-nos, després de molts anys apartat de la política activa.  Allà on fem un acte, la gent queda embadalida amb la capacitat intelectual i política d'un home que coneix amb detall la història del País Valencià. Potser per això té les idees de futur tan clar. Li fem quatre preguntes referents a les eleccions del 28 d'abril.  1.-Per qué acceptares encapçalar la candidatura d’ERPV. No em vaig presentar voluntari. Però tardí segons quan em demanaren participar-hi en aquestes eleccions. Vaig acceptar per no restar al marge d’una ignomínia i canvi com els que estan passant, enfront del soroll tant fort com el del silenci que domina la majoria dels polítics nacionalistes. Quan tanta gent que devia parlar, calla i mira cap al costat, cadascú és obligat prendre posició en una cursa que no és per aconseguir els projectes polítics respectius, sinó millor la mera defensa d’unes regles democràtiques comuns per a tots. Es tracta de prioritzar els objectius per arraconar en primer lloc tots els elements tòxics per una societat democràtica. La Constitució del 78 es qualifica com “transició” a la democràcia, però aquesta és una falsedat quan s’utilitza com argument de persecució à la dissidència del bloc unionista, criminalitzant l’exercici de llibertats democràtiques amb la utilització dels Poders Públics, que han perdut llur legitimació d’esser neutrals i restar sobre totes les opcions polítiques, per convertir-se en aferrissats combatents dels demòcrates dissidents. El rei mateix ha donat un exemple notori d’aquest enfrontament caïnita entre ciutadans del mateix Estat. 2.- Per què cal fer confiança a ERPV? Per què cal votar esquerra? En realitat som els indicadors de la capacitat de la democràcia actual per identificar-se com una societat oberta, on en teoria qualsevol dissidència pugues cabre, sense patir la censura ni la persecució.

Josep Barberà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià i regidor de cultura de l'ajuntament de Benicarló. Aquestes són les seves reflexions sobre el vot a ERPV i les necessitats polítiques del País Valencià.  La meva gent em va demanar que encapçalara la llista a les Corts i és un orgull donar la cara pel projecte polític en què creus i que defenses des de fa anys. I més en aquestes eleccions. Però per a mí, més que el fet que jo encapçale la llista per València té valor la gent que ha acceptat acompanyar-nos en les quatre convocatòries. Són persones que, permet-me la immodèstia, representan el millor d’este país. Gent valenta o amb trajectòries que em fan enrogir, o amb un futur que albiro ple d’oportunitats. Mira, si hi ha una cosa que els candidats i candidates d’esquerra tenen en comú, és que no tindrien cap necessitat d’estar ací, no tenim llistes farcides, com en altres partits, de gent acostumada a la cadira, al contrari: ser candidat d’ERPV és una de les coses més dificils que pot triar algú al País Valencià. Estic extraordinàriament orgullòs de compartir projecte amb tots i cadascun d’ells. Esquerra és ara mateix l’únic partit del panorama polític valencià que planteja solucions radicals als problemes sistémics que suportem valencians i valencianes. Ho fa a més des d’una òptica autocentrada al País Valencià i amb els valors republicans com a bandera. Quant a les urgències polítiques n'hi ha moltes i ja no ens podem aconformar amb el fet d'estar millor que abans pel fet que ja no tenim un Consell que furte a mans plenes. Això està molt bé però no és suficient. La de l'espoli fiscal és la urgència primera. No em canso de repetir que no podem seguir demanat un finançament just, pidolant a l'amo que ens tracte millor, hem d'exigir a l'estat que deixe d'agafar allò que ens pertany, els nostres recursos. Entre d'altres, perquè d'ells depén que puguem tindre l'escola que volem, o una sanitat universal de debò, o un sistema de planificació d'investigació científica sostenible en el temps que afiance els equips investigadors, o plantejar-nos una xarxa cultural que done fruits en el temps.

Mikel Forcada, president comarcal d'ERPV a l'Alacantí, encapçala la llista de les eleccions a les Corts Valencianes per Alacant. Ens conta per què està a ERPV i els motius per votar ERPV el pròxim 28 d'abril.  Per a mí és ben senzill explicar per què estic a ERPV: sóc d'esquerres, valencià i republicà. D'esquerres, perquè crec que la política ha de respondre a les necessitats de les classes populars, la majoria de la societat.  Valencià perquè fa 43 anys que visc a Alacant, el país Valencià és la meua terra i el valencià és la llengua de ma casa, la meua dona i els meus fills, i republicà perquè crec en la igualtat, la llibertat i la fraternitat i la sororitat: tots iguals, units, responsables. El pròxim 28 d'abril cal elegir polítics que creguem en el poble valencià, en una concepció moderna de poble valencià, i que el considerem un veritable subjecte polític que aconseguisca la sobirania, les sobiranies que necessitem per al benestar de les nostres classes populars front a les renúncies i les ofrenes a un estat que ens espolia i reprimeix. Este projecte polític només el representa ERPV. Votar ERPV, malgrat les barreres, envia a la resta de partits un missatge clar i diferenciat: som valencians que creiem que només els valencians aconseguirem el que somiem i mereixem. Si he de triar entre les urgències polítiques que el País Valencià té al davant he de mencionar una educació essencialment pública que puga desplegar un projecte educatiu propi, valencià. Unes infraestructures que vertebren un país i permeten relacions socials i econòmiques fluïdes. Una sanitat per a tothom, ben finançada, que responga a les necessitats de la gent comuna amb eficiència. Una política lingüística d'igualtat d'arrel republicana, on els valencianoparlants experimentem un nivell de ciutadania complet en tots els àmbits, no com ara.

Santi Zorío ha sigut, fins l'estiu passat, regidor de Borriana per Compromís. Destacat dirigent del Bloc, va donar el pas de militar en ERPV, decebut per l'actitud dels líders de la coalició davant la repressió de l'estat en el procés català i buscant, com sempre ho ha fet, una voluntat clara i ferma de fer fornt a l'espoli que patim els valencians. Ell mateix ens explica per què està a ERPV, per què cal votar ERPV i quins aspectes de la política són urgents des del seu punt de vista.  Estic militant en ERPV perquè representa tots els valors ideològics que tinc: Republicanisme, llibertat, fraternitat entre els pobles i el sentiment de País, unit, alegre i combatiu i crec que cal votar-nos el pròxim 28 d'abril perquè ERPV no traeix els seus ideals, intentant portar a bon port, sempre, els seus sans valors democràtics, sentint i acceptant els anhels i necessitats de la ciutadania. Ara com ara, Esquerra és l'única força política que ha plantat cara a l'estat i al règim del 78, els únics que han fet escac al rei. si volem que el País Valencià siga defensat de debò, ERPV ha d'estar al Congrès. Vull destacar, a més que els meus companys de candidatura a la Generalitat, a Europa i al Congrés i Senat, són el més granat i significatiu en ideals del partit. Malgrat que a alguna d'elles no la conec tant com voldría, sé que tenen el suficient carisma com per a dur a terme una gran labor política en defensa del País Valencià i de tots els seus valors. Des del meu punt de vista hi ha una urgència política al País Valencià: acabar amb l'espoli al qual ens està sotmetent l'Estat centralista. També que la nostra llengua, sempre jutjada i posada en dubte, ridiculitzada i menyspreada, se situe al mateix nivell que el castellà, en tots els nivells i organismes oficials. Per tant, eixim a reivindicar l'autogovern tant polític com econòmic i cultural. El tracte donat al nostre País ha sigut sempre el d'una colònia que aporta molt més del que rep sent una terra empobrida que només s'ha dedicat a oferir noves glòries, per no parlar dels ofensius noms que ens profereixen: Comunidad(de veïns), Levante(feliz)

Jaume Ferrà és membre de la permanent d'ERPV i  d'Esquerra Valenciana. Es presenta com a cap de llista per la demarcació de València a les eleccions a Corts Generals del pròxim 28 d'abril. Destacat militant del Bloc fa mesos va donar el pas de militar en Esquerra Republicana del País Valencià. Aquestes són les seues reflexions: Jo no done el pas de militar en ERPV partint del no rés. Des de fa anys he militat en el Bloc i després en Esquerra Valenciana. Després d’una reflexió global, i analitzant la deriva de la coalició Compromís dins la qual estàvem, decidim deixar Compromís i el Bloc. En aquell moment veiem que els valors pels quals lluitem des de fa molts anys els representa ERPV. És així com ens integrem recuperant, a més, una unió històrica del republicanisme valencià sobiranista. Ara més que mai cal fer confiança a ERPV perquè la llibertat i la defensa dels valors democràtics estan en joc cada dia més. És responsabilitat de cadascú de nosaltres, com a ciutadans, fer-los valdre davant d'un estat que es lleva la careta i ens demostra que no és un estat sinó més be una màquina de repressió. Ara com ara, i degut a l'espoli que patim des de fa massa temps, hi ha moltes urgències polítiques però per a mí n'hi ha una de la qual depenen la resta. És urgent tombar la barrera del 5%, eixa mesura injusta i antidemocràtica que tenim al País Valencià. Des de l'any 1999 he estat lluitant per tombar-la. L’any 2015 C's proposa llevar-la  i, per motius de partit a curt termini, no s’ha donat solució en aquesta legislatura. Avui seguim en una situació totalment injusta que ofega el pluralisme del País Valencià. En aquests moments si el Bloc no anara en coalició amb Iniciativa, no arribaria a tindre representació. I això és del tot injust.  

Patri Minyana és presidenta comarcal d'ERPV de la Marina Alta i encapçala la llista a les Corts Generals per la demarcació d'Alacant.  Esquerra per a mi representa l únic partit al País Valencià defensor de l"unitat de la llengua, esquerrà i clarament republicà. Estic a Esquerra per sentiments compartits des de que tinc ús de raó. I milite al partit per defendre la cultura, la llengua i la verdadera història del País Valencià no la que ens han i continuen amagant. També defendre els drets dels treballadors i com no la natura.  Per aquestos motius estic a ERPV perquè és el partit que representa les meues conviccions. En les eleccions del pròxim 28 d'abril cal donar un vot de confiança a ERPV perquè és un partit amb molta gent jove treballadora, dinàmica i conscienciada en els seus arrels a la vegada tenim persones al nostre partit amb molta experiència política d' anys enrrera.  És un partit amb un ideari assambleari, ecologista, defensor de les injustícies i de la democràcia i de la llibertat en paraules maiuscules. Cal votar a Esquerra perquè hui en dia som l'únic partit que representa els drets dels valencians. No hi ha cap partit al País Valencià plenament esquerrà, republicà i a la vegada valencià. Sòls cal llegir les nostres sigles per a saber qui som. Tenim consciència ecològica, consciència de la gent treballadora i consciència d 'un futur innovador millor per al País Valencià i per aquest futur cal conèixer els nostres arrels i saber qui som. Allò més urgent per a mi és, en primer lloc, saber qui som és a dir  recuperar la identitat com a poble per a continuar avançant. Crec que hauriem de canviar el nom de Comunitat Valenciana pel de sempre: País Valencià. Fins ara ningú s'ha atrevit a fer front a l'espoli fiscal que patim; en aquest sentit estic convençuda,  que només ERPV mantindrà un pols ferm front a la política recaptadora del govern d'Espanya que ens impedeix dur a terme les polítiques socials, econòmiques, d'infrastructures i ambientals que mereixem com a poble .