Amb motiu de l'estada a València de Paco Marco, nét de Vicent Marco Miranda, Esquerra va organitzar ahir una trobada amb republicans valencians de diverses procedències per compartir informació sobre el qui fou el primer alcalde republicà. La tertúlia republicana, celebrada a la seu d'Esquerra Republicana a València, va comptar amb l'assistència de republicans i republicanes procedents del món acadèmic, polític, periodístic i de l'activisme ciutadà. El fet de tractar-se d'una trobada informal, allunyada dels cànons de partit, íntima i reduïda va propiciar la conversa fluida i desinhibida farcida d'anècdotes sobre Marco Miranda, com puga ser com va arribar Marco Miranda al valencianisme, les dificultats en aconseguir que la imatge de Marco Miranda estiguera a la galeria de l'Ajuntament de València, la vinculació a la massoneria de Marco Miranda (que trobem fins i tot en els elements de la seua tomba) o el sentit del republicanisme valencià en l'actualitat. Amb aquesta tertúlia republicana s'enceta un cicle en el qual s'abordaran temes ben diversos que van des de l'urbanisme a l'ensenyament passant pel sistema de pensions o el medi ambient, sempre des de la perspectiva republicana del País Valencià. El Secretari d'Organització Francesc Sanxis valorava positivament la primera tertúlia en la mesura què "és interessant que la gent republicana provinent d'àmbits diversos tinga l'oportunitat de raonar i debatre sense cap tipus de presió, i aquesta és la finalitat del cicle que encetavem amb aquesta primera trobada al voltant de la figura de Marco Miranda".  

A la Llar dels Majors, un dels edificis amb més història de La Pobla de Vallbona, ha tingut lloc l'acte de presentació d'Esquerra Republicana del País Valencià al Camp de Túria, setmanes després que es constituïra la secció local d'aquest municipi del Camp de Túria. L'acte ha comptat amb la participació de la diputada al Congrés Ester Capella, el President de la secció local de La Pobla de Vallbona Francesc Server i el President d'Esquerra Republicana del País Valencià Josep Barberà. La diputada al Congrés ha remarcat "la capacitat de suma i la voluntat transformadora que ha acompanyat Esquerra Republicana històricament, una voluntat de canvi que ens segueix fent lluitar pel dret a la vaga, el dret de les dones, el dret a l'educació, i tants altres que continuarem reivindicant. La nostra voluntat és la de la suma de les esquerres en la defensa dels principis i valors republicans i a aquest objectiu tothom hi és cridat a abocar esforços". Ester Capella ha parlat de la situació del President d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, empresonat a Estremera des del mes de novembre i a qui visita cada setmana. Ha explicat que Junqueras està fort, que no li fa por la presó i és ben conscient que estarà el temps que calga perquè està prés per una qüestió política, no jurídica. "L'Oriol em diu que el que és important no som cadascú de nosaltres, que ells és circumstancialment President gràcies a un partit generós, però el rellevant és el projecte col·lectiu republicà nascut en els anys 30" Per la seua banda, Josep Barberà ha recordat la tasca que fan els diputats i senadors d'Esquerra a Madrid, entre d'altres, la petició de rehabilitació del Mas de Baló a Riba-roja de Túria, la prolongació de la via verda De Benaguasil fins al Parc del Túria, la millora i condicionament de la carretera entre La Pobla i riba-roja, i la millora del transport públic comarcal. De totes aquestes esmenes als pressupostos generals presentades pel nostre grup, cap d'elles fou acceptada pel partit que després fa promeses ací a la comarca.

Des de la secretaria de les Dones d'ERPV-EV volem animar-vos a fer vaga el pròxim 8 de març i a participar de les diverses manifestacions que hi ha previstes arreu el País Valencià.  Aquesta vaga no és solament una vaga simbòlica. Parem-nos a pensar per un moment que si de debò pararem totes aturaríem el món i palesaríem allò que sabem: que sense nosaltres no hi ha economia, no hi ha comerç, no hi ha escola, no hi ha sanitat, no hi ha investigació, no hi ha política, no hi ha qui pare atenció a les famílies i així un  llarg etcètera.  Encara avui se'ns vol sota la invisibilitat que ens dóna la llosa del masclisme que en major o menor mesura ens envolta al treball, a la Universitat, a l'empresa, a la política. Per això hem de fer-nos visibles i una bona manera, la millor sens dubte, és parar-nos, parar el món per un dia.  Vos animem a fer vaga i a participar de les manifestacions convocades. Alacant. 19 h, manifestació Pça del Mercat. Alcoi. 12 h, concentració davant l'ajuntament. Castelló de la Plana. 12 h, concentració Pça. de maria Agustina. Cocentaina. 11 h, cercavila des de la Pça de la Vila. València. 18 h, manifestació des dels jardins del Parterre. 8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES. MANIFEST D'ERPV-EV / JERPV. De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any i totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat. Des d’Esquerra Republicana i les JERPV treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, siguen plenament efectius i no es vulneren en cap circumstància. Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres.

Joan Olòriz: Cobrar tres-cents mil euros per no fer res és cobdícia. Vostè no hauria d'acceptar cobrar tres-cents mil euros per res. Un home amb conviccions hauria demanat perdó  Modesto Crespo, qui fora president de la CAM entre el 2009 i el 2011 va comparèixer ahir davant la comissió que investiga la crisi financera. El diputat d'Esquerra Joan Olòriz va preguntar a Crespo per allò que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú preguntaria al màxim responsable de l'entitat d'estalvi de més història del País Valencià: com es van trair els directius?, com va arribar a presidir la CAM algú que confessa davant els tribunals que no en sap res d'economia i finances?, se sent responsable de la desfeta d'aquesta institució financera carregada d'història?  Fins ací tot s'ajusta al guió previsible, és en les respostes on trobem la sobre interpretació. Modesto Crespo es presenta com un home que no sabia res, ni d'economia ni del que estava passant a la CAM. Igual com ha fet fins ara davant els jutges, pretén interpretar el paper del pobre home que no sabia rés mentre la resta dels directius falsejava informes i feia quebrar l'entitat. Però com justificar aquest personatge innocent quan se li pregunta si no ha pensat mai en les persones que van perdre els seus estalvis o sa casa, o en els que van perdre el seu treball? Qualsevol persona, amb coneixements d'economia o sense, podria respondre quan li pregunten quina necessitat tenia d'obrir més de mil oficines en territori espanyol o en l'estranger.  L'arribada de Modesto Crespo a la presidència de la CAM l'any 2009 es va vendre com un triomf de Camps enfront de Zaplana, com una derrota del zaplanisme imperant en el sud del País. Des de la seva arribada la Generalitat Valenciana de Camps es va convertir en el principal risc creditici de la caixa. Dos anys després la CAM era venuda al Banc de Sabadell pel preu simbòlic d'un euro. Abans però, demanava al FROB 2.800 milions d'euros més una línia de crèdit de 3.

D’ençà que les Corts Valencianes aprovaren la LUEV l’any 1983, destacats són els avanços en el camí de recuperació i de dignificació del valencià: la llengua ha tornat a tenir presència a l’Administració, va aparéixer –i ha reaparegut– als mitjans de comunicació i ha tret el cap de bell nou en el món de la cultura. Ara bé, és l’ensenyament l’àmbit en què el ressorgiment de la nostra llengua ha estat més notable i rellevant. Al llarg d’aquests 34 anys, tot i les limitacions d’una Llei que mai no ha aprofitat al màxim l’explotació dels recursos de dret de què ha disposat, l’escola en valencià s’ha convertit en l’eina més eficaç d’anivellament de la col·lectivitat. És la ferramenta que ha permés un avanç efectiu en la construcció real d’una societat més igualitària i més justa. I encara ha esdevingut un model d’integració, de pluralitat i de progrés. L’escola en valencià sempre ha treballat pel foment de la capacitat crítica i pel creixement emocional dels infants, però també en l’estima incansable a l’alumnat. En conseqüència, i en vista de les veus que en els darrers mesos malden per arrabassar-nos un model lingüístic d’èxit tot desqualificant la tasca del professorat, des d’ERPV reivindiquem el paper, la veu i la dignitat dels mestres que cada dia s’engresquen amb il·lusió incontestable a l’aula. Ras i curt. Perquè és garant d’equitat, volem l’escola pública, de tots i per a tots i en valencià. Laura Domingo, Sectorial d’Ensenyament, Cultura i Política Lingüística d’ERPV  

Aquests dies vivim al municipi de Bellreguard el que vam viure a la ciutat de València l’any passat: un requeriment de la Delegació govern espanyol en què li exigeix que, en el termini d’un mes, canvie la retolació dels senyals de trànsit del municipi perquè estiga també en castellà. Des d’Esquerra Republicana del País Valencià volem manifestar la solidaritat amb l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, i ens posem al seu costat per defensar la normalització del valencià. Si la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià anul·la la prohibició i la persecució de la nostra llengua, i per tant permet fer-ne un ús normal, no pot ser que altres lleis estatals sempre acaben marginant la legislació valenciana. De fet, la Delegació del govern espanyol altera la pau social del poble, amb una excusa artificial i amb supòsits que no han existit en gairebé trenta anys d’existència d’aquests senyals, per tal d’imposar el castellà. El govern espanyol no pot emparar-se en lleis de trànsit ni en lleis supremes, perquè en definitiva és això el que estan fent amb l’ultimàtum d’obligar a retolar en castellà: supremacisme lingüístic. Aquest cas és un més dels que patim diàriament i hem de dir prou. El poble valencià té dret a viure plenament en valencià i a que no li imposen el castellà com si fóra una colònia de Madrid. Bellreguard: Sí al valencià. València, 16 de febrer de 2018  

  Josep Candela: Estem encantats que aquesta gent amb aquest tarannà ens vulga reprovar, evidencia que nosaltres som tot el contrari El diputat al Congreso per EU Ricardo Sixto i el President d'Esquerra Republicana del País Valencià Josep Barberà han acudit a Crevillent per a manifestar el suport de les dues organitzacions polítiques al grup Municipal L'Esquerra de Crevillent després que el PP promogués una reprovació als regidors en el passat plenari del 29 de gener. El regidor portaveu de l'Esquerra de Crevillent, Josep Candela, ha manifestat que l'equip de govern encapçalat per Asencio pretén dur endavant una campanya per emmudir l'únic grup que porta les denúncies allà on pertoquen i que manté la fermesa contra les polítiques equivocades que s'estan fent a Crevillent. Candela ha recordat que les dues voltes en què Asencio s'ha assegut davant un jutge han estat promogudes per l'Esquerra de Crevillent i que, tot i ser absolutòries, aquestes denúncies han fet que el govern local modifique les seves polítiques. La primera ocasió va ser "pel tema de l'amiant en La Imperial, on gràcies a la nostra demanda es va paralitzar abans que l'amiant d'aquella zona es derribara sense cap tipus de tractament". En aquella ocasió, igual com ara, Asencio fou eximit de responsabilitats penals però es va aconseguir millorar la salut dels veïns i veïnes, que sempre ha sigut el principal objectiu de L'Esquerra. Referint-se a la denúncia sobre el cas ABORNASA, Candela ha explicat que en el transcurs que va des de l'inici de la demanda l'empresa ha modificat el seu comportament. En concret ha recordat com després del tancament de l'abocador de La Murada tots els pobles de la Vega Baixa van abocar durant un temps a la Planta de Crevillent situada a la vora del Parc Natural del Fondo. Sense la demanda els veïns seguirien patint l'ambient irrespirable que hi havia, motiu pel qual L'Esquerra valora positivament el procés. "Volem deixar clar que aquest auto de la jutgessa, emparat pels informes dels tècnics de l'ajuntament, eximeix de responsabilitats penals l'alcalde però no l'eximeix de cap manera de les seues responsabilitats polítiques.

Avui 2 de Febrer es celebra la signatura del tractat internacional de 1971, a què l’Estat espanyol s’hi va adherir, per la conservació d’aiguamolls i zones humides, en consideració a la importància des del punt de vista biològic d’aquests ecosistemes. Des d’Esquerra Republicana hem plantejat polítiques actives per la protecció, recuperació i foment d’aquests ecosistemes atesa la seua gran rellevància ecològica, però també considerant la seua vessant social, de model de vida en aquests indrets del país.  Al País Valencià, hi ha catalogades una cinquantena de zones humides entre albuferes, marjals litorals, llacunes d’interior, brolladors, embassaments i saladars, totes incloses al Conveni de Ramsar d’aquest tractat. Però ací acaba la poca satisfacció en la cura d’aquests fràgils entorns naturals. “La constant amenaça dels abocaments, la sobreexplotació dels seus recursos hídrics, la pressió urbanística, la destrucció irreparable, especialment als ambients fluvials i litorals que ha causat la construcció desaforada... han abocat els aiguamolls valencians a la mínima expressió” es denunciava des de la sectorial de Medi Ambient i Energia republicana. Per tal d’aconseguir un equilibri entre activitat humana i protecció del medi natural, calen polítiques decidides davant de la desídia per part de la Conselleria i la resta d’administracions implicades, confederacions hidrogràfiques, Ministerio i Direcció General de Costes i els ajuntaments Des d’Esquerra Republicana es planteja un seguit de polítiques entre les quals destaquem: l’assignació d’un cabal ecològic mínim d’aigua i la seua gestió amb una Llei Valenciana d’Aigües; un Pla d'eliminació de les fonts de contaminació per vessament superficial i l'eradicació dels abocaments directes; limitar l'entrada d'aigües de depuradores a les de via terciària o filtre verd; Pla de conservació de les espècies i els hàbitats.     València, 2 de febrer de 2018.

Des del grup municipal Més Xixona i davant les greus imatges i declaracions que s'han fet sobre la Planta de fem de Piedra Negra volem fer les següents declaracions. Primer de tot dir que Xixona no enterra res, és una empresa privada junt amb la Generalitat qui té les competències en la Planta. Demanem als periòdics que siguen més exactes i parlen de Piedra Negra, ja que del contrari és una falta de respecte al nostre poble. En segon lloc, Més Xixona i els col·lectius i persones que el componen fa anys que lluiten perquè es facen les coses correctament en la planta, cosa que no s'ha fet mai amb el govern del PP i que tampoc s'està fent ara amb el del PSOE i Compromís. L'herència rebuda va ser molt roïna, però després de més de dos anys de govern aquests partits podrien haver fet alguna cosa més. Amb les imatges i les declaracions que han eixit a llum aquests dies es demostra que ha canviat ben poc. L'Alcaldessa de Xixona és presidenta del Consorci i hauria de sol·licitar responsabilitats al govern de la Generalitat, que és el del seu partit, i assumir-ne les que li pertoquen. En tercer lloc, demanem al Govern de la Generalitat que demane les responsabilitats que corresponguen a l'empresa concessionària de la planta, que faça més controls i que canvie la llei perquè l'Ajuntament de Xixona puga també controlar què es fa en aquestes instal·lacions, cosa que ara no es pot realitzar. Totes aquestes notícies fan molt de mal perquè els xixonencs i les xixonenques estan molt conscienciats i sí que reciclen, però sembla que no serveix de res. Volem recordar que el poble de Xixona només tira a planta allò que tirem al contenidor verd (restes), que totes les fraccions (envasos, paper, vidre, etc) va a empreses diferents que sí que reciclen. Xixona és un municipi model en aquest sentit i pensem que hem de continuar donant exemple encara que l'empresa Piedra Negra (propietat de Ferrovial) i el Govern Valencià no facen la seua faena. Recordem, que per millorar aquest reciclatge hem implementat les següents mesures gràcies al nou contracte amb l'empresa de recollida de residus: Menys punts recol·lectors però molt més complets per facilitar-ne l'arreplegada, la seguretat i reduir les molèsties al veïnat.