8 d'octubre de 2020 Ens tornem a trobar davant de la diada del 9 d’Octubre, on els valencians I les valencianes commemorem allò que hem identificat com a símbol de la fundació del nostre modern País Valencià i antic Regne de València: l’entrada del rei en Jaume al Cap I Casal. Enguany serà una celebració atípica, però. La situació sanitària en què ens trobem demana un plus de responsabilitat per part de tothom i, per tant, les mostres públiques de reivindicació quedaran reduïdes a la seua mínima expressió. Açò, però, no ens ha de fer oblidar tot allò que els Valencians i les valencianes sofrim. Si de cas, aquesta pandèmia ha servit per a ensenyar-nos com és de fràgil és l’estat del benestar on vivim i com són d’insuficients les ferramentes que la Generalitat té al seu abast per a poder gestionar de la millor manera possible no només les catàstrofes, sinó la recuperació després de les catàstrofes. I les ferramentes que necessitem són les que tenen els Estats, no les autonomies. Ni més ni menys. O és que algú pot pensar que els sis mil milions d’euros que paguem cada any els que vivim al País Valencià en impostos i que van destinats a altres llocs de l’Estat no són necessaris ací? I açò no és manca de solidaritat; hem de recordar que som un territori pobre que paga com si fóra ric i, com ha dit i repetit el President Ximo Puig fent seues unes paraules que el diputat d’Esquerra Republicana del País Valencià Agustí Cerdà va pronunciar des de la tribuna del Congrés dels Diputats espanyol, «Madrid és una aspiradora que xucla tot el que hi ha al seu voltant»; recursos, població, oportunitats i benestar, ens permetem afegir avui. Paguem com a rics sent pobres; i paguem interessos perquè ens presten els nostres propis diners. Ens espolien, ens timen, ens enganyen. I no ens ho mereixem. I hem de deixar de permetre-ho. Avui 9 d’octubre cal, a més, recordar més enllà de l’espoli de tant de temps, tots els greuges que un any més hem patit pel fet de ser valencians, les agressions a la llengua i la sobirania del poble valencià per part de l’estat i els seus tentacles, com és la judicatura que, des del Suprem, ens diu com hem de comunicar-nos oficialment amb els governs català i balear.