Esquerra Republicana del País Valencià presentarà una moció als ajuntaments instant a la seua adhesió a la manifestació pel finançament del proper dissabte 10 de juny, a les 18h, al Parterre de València. A més posarà el text a la disposició de la resta de formacions polítiques que secunden la convocatòria per recollir el màxim de suports possibles.   El text, a més de demanar l’adhesió dels municipis, instarà als ajuntaments a informar a la ciutadania sobre les conseqüències de l’aplicació dels PGE presentats pel Govern del Partit Popular, a més de facilitar logísticament la participació en la manifestació.   Per a Josep Barberà, President d’Esquerra Republicana del País Valencià “els Pressupostos Generals de l’Estat hipotequen el futur dels valencians i les valencianes. Aquesta assignació insuficient de recursos es va produint any rere any des de fa més de 30 anys, com a conseqüència d’un model de finançament que ens discrimina respecte a altres territoris. Ha arribat el moment que ens plantem davant aquesta situació i eixim als carrers a exigir tenir les claus de la caixa per destinar els recursos que generem al nostre benestar”.  

Esquerra Republicana del País Valencià i les JERPV, han denunciat aquesta vesprada que Lluís Hernández Manero, Portaveu de les JERPV i membre de l’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià, ha estat denunciat “per incitació a l’odi i la violència” per part de la Policia Nacional per exhibir una estelada durant el partit que han jugat el Llevant UE i el Girona FC. A més ha estat expulsat de l'Estadi Ciutat de València.   Per a Esquerra Republicana i les JERPV “ens trobem davant un nou atac a la llibertat d’expressió i un acte repressiu contra les persones que lliurement expressen les seues opinions". A més de l’alçament de l’acta per part de la Policia Nacional, també s’han requisat d’altres estelades a seguidors del Girona FC, un fet que ja s’havia produït en d’altres camps de futbol.  El President d’Esquerra Republicana, Josep Barberà ha explicat que “es presentarà una pregunta parlamentària al Congrés per tal d’esclarir els fets, a més de saber quins recursos públics utilitza l’Estat Espanyol per a la persecució d’independentistes valencians".  

Esquerra Republicana del País Valencià ha registrat, a través del seu grup parlamentari al Congrés dels Diputats, una cinquantena d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per tal de millorar la inversió de l'Estat al País Valencià en al voltant de 1000 milions d’euros. Entre les principals esmenes hi ha la demanda de 90 milions d’euros per al contracte programa del transport públic de València, la construcció de la línia ferroviària València-Alacant per l’interior o la promoció industrial i d’innovació a Sagunt.   Per al president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, “aquests pressupostos generals de l’Estat hipotequen el futur del País Valencià. Les inversions previstes en aquests pressupostos es redueixen un 33% respecte a l’any passat, el que suposa un llast per a la nostra economia i el nostre benestar”. El dirigent republicà ha explicat que “des d’Esquerra Republicana del País Valencià hem vehiculat esmenes vingudes des de totes les comarques per a impulsar projectes com l’enllaç en tren des de Torrellano fins l’Aeroport de l’Altet, l’estudi del soterrament de les vies a Algemesí, el desviament de la N330 a Sinarcas, l’arranjament i cessió de la N340 a Benicarló o l’estudi de la connexió de la línia 3 de Metrovalència amb Sagunt. Com hem fet cada any, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana es posa al servei dels interessos dels valencians”.   Altres de les esmenes presentades per Esquerra Republicana del País Valencià estan adreçades a millorar el finançament de l’IVAM, promoure l’any Joan Fuster, rehabilitar el Castell de Sagunt i del Palau de Vives de Canyamàs a Benifairó de les Valls o al foment de la cultura i la llengua al País Valencià a través de diferents entitats. També s’han presentat esmenes per a dotar pressupostàriament el tancament del CIE de Sapadors, així com per al soterrament de les vies de RENFE entre Natzaret, Serreria i València.

Joan Tardà: “Els PGE hipotequen el País Valencià. Cada vegada més valencians voldran crear una alternativa a Espanya” El Diputat d’Esquerra Republicana al Congrés Joan Tardà ha denunciat, al debat dels Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés, que “els PGE hipotequen el País Valencià. És incomprensible que vostés mantinguen uns pressupostos que són una radiografia de l’Espanya radial, quan allò raonable haguera estat invertir en el Corredor Mediterrani”.   El diputat republicà ha afegit que “aquests pressupostos deixen el País Valencià a la cua en inversió per habitant i molt per baix del pes poblacional. Quan la ciutadania valenciana acaba assumint aquest infrafinançament i fins i tot comença a parlar d’espoli, crec que vostés s’haurien de començar a preocupar. Allò que es trobaran és que cada vegada més valencians pretenen crear una Espanya alternativa, però segurament, davant la seua tossuderia, cada vegada més valencians van a canviar aquesta construcció de l’Espanya alternativa per a crear una alternativa a Espanya”.   El portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés ha defensat també l’esmena a la totalitat d’Esquerra als Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017. Tardà ha denunciat que els comptes presentats pel Ministre Montoro a qui ha qualificat com a “braç executor del naixement del precariat” confirmen la nul·la aposta per les polítiques socials, amb un increment de l'1,7% davant, per exemple, a l'increment del 30% en despesa militar.   Pel portaveu republicà, l'Estat espanyol està dominat per una oligarquia financera especulativa, sense dimensió productiva ni tecnològica i profundament cobejosa, resultat d'una privatització de les grans empreses públiques. “Aquest sistema no ha donat lloc a cap salt tecnològic ni productiu; l'Estat espanyol s'ha convertit en una veritable secta contra la competitivitat”, ha subratllat. En aquest sentit, ha recordat que s'han dedicat 62.

Esquerra Republicana del País Valencià i les JERPV han participat avui a la tradicional manifestació del 25 d’abril als carrers de València. La manifestació, convocada per ACPV i centrada enguany en la demanda d’un finançament just per al País Valencià, ha aplegat a milers d’assistents als carrers de la ciutat. El president d'ERPV, Josep Barberà, ha defensat que els valencians i valencianes han de poder decidir sobre els seus propis recursos: “Els valencians hem de tenir la clau de la caixa i exercir el nostre dret a decidir”. Esquerra Republicana del País Valencià i les JERPV han participat a la convocatòria amb el lema “Contra l’espoli del País Valencià: Independència”. Barberà ha explicat que enguany els Pressupostos Generals de l’Estat, "que perpetuen l’espoli que patim els valencians", han centrat la diada del 25 d’abril. "Tal i com hem denunciat des d’Esquerra Republicana els darrers anys, els valencians constatem un any més, amb la davallada del 33% en les inversions previstes per al País Valencià, com el nostre paper a l’Estat Espanyol és el de pagar i callar", ha afirmat Barberà. "Ja no és cosa d’exigir un tracte just per part de l’Estat, sinó de reclamar tenir les claus de la caixa i dret a decidir sobre tot allò que ens afecta. Si no deixem de ser objecte per a passar a ser subjecte polític i exercim el nostre dret a decidir no ens ens sortirem”, ha afegit.  Barberà ha destacat, a més, que “ens trobem en l’equador de la legislatura i molts dels compromisos del govern resten per complir. Seguim esperant la recuperació dels mitjans de comunicació públics valencians i de les emissions de TV3 al País Valencià, una llei d’igualtat lingüística que permete deixar de ser ciutadans i ciutadanes de segona, així com la reforma de la llei electoral que no torne a permetre que desenes de milers de ciutadans queden sense veu a les Corts Valencianes. Cal que el Consell materialitze els seus compromisos amb la ciutadania”.

En els darrers dies s’ha començat a distribuir per col·legis concertats un pamflet, publicat per la Universitat Catòlica de València que sota el títol “La transexualidad: reflexiones para una aproximación multidisciplinar”. Aquesta acció és un atac contra la llei Integral del Reconeixement del Dret a la Identitat i a l’Expressió de Gènere aprovada a les Corts Valencianes. Un text amb pretensions científiques i falsament objectiu que transmet una postura absolutament confessional i contrària a la llibertat. Laura Domingo, secretària d’ensenyament i política lingüística de ERPV ha declarat que "la Sectorial d'Ensenyament d'Esquerra Republicana del País Valencià considera que la difusió i promoció de missatges com aquest entre els estudiants impedeix el creixement de l'alumnat en el coneixement i al marge del dogma". La dirigent republicana ha afegit que "des d'Esquerra reivindiquem una escola laica que eduque en valors democràtics, crítics i humanístics lluny d'adoctrinaments. És per això que campanyes que qüestionen polítiques encaminades a garantir la sobirania del poder civil, la llibertat individual i la democràcia no han de tenir cabuda a l'escola sostinguda amb fons públics”. Per altra banda, Pilar Navarro, des de la secretaria de les Dones d’ERPV ha explicat que “considerem que l’aprovació de la llei no obliga ningú a ser trans, ni obliga a fer o ser res de res, ni personalment ni col·lectiva ni institucionalment. És un reconeixement del dret individual a ser i a ser respectat. S’ha acabat que les persones transgènere siguen tractades com a malaltes. S’ha acabat per a una part de la ciutadania haver d' amagar-se o reivindicar-se continuament. D’això se’n diu viure lliurement, i hauria de ser una obvietat en una societat democràtica. I és especialment greu que aquestes campanyes arriben a les escoles, perquè els menors són especialment sensibles, i en el cas de menors trans es veuen discriminats i sovint obligats a ser canviats de centre, amb el consegüent perjudici per al seu desenvolupament”    

El secretari de política econòmica d'Esquerra Republicana del País Valencià, Joan Vea, ha denunciat avui que "els Pressupostos Generals de l’Estat presentats ahir pel ministre Montoro són un nou insult cap als valencians i valencianes. Una altra vegada, com els darrers 15 anys, el País Valencià continua a la cua en inversió per habitant, enguany amb 119 euros per persona, lluny dels 185 euros per persona de la mitjana estatal" Per a Vea "aquesta decisió tampoc és cap gran sorpresa, continua en la línia dels governs de l’Estat que margina qualsevol inversió que no implique beneficis directes a Madrid i l’estructura radial de l’Estat. Amb aquests pressupostos el govern espanyol deixa clar que totes les promeses sobre el corredor mediterrani, el Parc Central a València, etc. sempre són paper mullat. Els números no enganyen i si afegim el fet que mai acaben executant les inversions previstes, com el milió d’euros que pressupostaren el 2016 per a la reindustrialització del Camp de Morvedre, encara ens deixa en una situació pitjor". El dirigent republica ha afegit que "el pitjor de tot és que aquestos PGE són la prèvia a la negociació del sistema de finançament autonòmic, per la qual cosa creiem que la voluntat del govern espanyol serà mantenir el statu quo, com ha fet sempre el govern amb PP o PSOE i mantindre el model d’Estat radial que porten implementant des de fa 300 anys". Finalment, per al responsable de política econòmica d'Esquerra Republicana del País Valencià "aquestos pressupostos demostren que al País Valencià no és suficient amb indignar-nos i “muntar pollastres”. La denúncia d’aquesta discriminació és necessària, però si no va acompanyada d’una alternativa, simplement es queda en una pataleta sense efecte. Si després de tants anys es comprova una vegada més que l’Estat no vol ser reformat, caldrà buscar un projecte alternatiu a Espanya, que passa per construir la República del País Valencià"

L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha afirmat, després de l’activació de l’article 50 dels Tractats de la Unió Europea que suposa el l'inici del Brexit, que comença un procés que serà dur i complicat per arribar a un acord de sortida, però que és absolutament inevitable. 'Pel projecte europeu avui és un dia trist però hem d’acceptar que el Brexit és una decisió democràtica que hem de respectar, ens agradi o no', ha dit Terricabras, que és un dels membres del grup restringit d’eurodiputats que seguirà el procés. 'Hem de negociar sense cap ànim de venjança però també sense ingenuïtat', ha afegit. Per a Terricabras, una de les principals preocupacions és com quedaran el 1.200.000 ciutadans britànics que viuen en estats de la UE i els 3.200.000 ciutadans comunitaris que resideixen a la Gran Bretanya: 'Molts d’aquests ciutadans tenen drets adquirits i això s’haurà de respectar. Hi ha britànics que són regidors de pobles nostres, d’altres tenen negocis. Per a nosaltres, aquest punt és capital'. En la seva opinió i després de veure la carta de la Primera Ministra britànica, Theresa May, i la resposta de la UE, quan el procés del Brexit acabi definitivament, Gran Bretanya tindrà el tracte d’un país tercer. 'A mi em dol enormement que un país important com Gran Bretanya, que ha jugat un paper important durant tots aquests anys, que va costar tant que entrés i que ja se li van fer excepcions en aquell moment, ara hi haguem de tenir una relació com si no ens coneguérem. És dur', ha destacat l'eurodiputat. Terricabras creu que les negociacions seran difícils a causa de la negativa de la PM britànica de no acceptar les decisions del tribunals europeus, i en particular, del pressupost que li tocarà pagar GB encara que deixi la UE. 'Hauria de ser el Tribunal de Comptes Europeu, que és un organisme tècnic i imparcial, el que dictamine la quantitat. A més, fins que no marxe, Gran Bretanya continua sent un dels membres de la UE i ha d’acatar les decisions.

Article d'opinió de la Sectorial d’Educació, Cultura i Política Lingüística d'Esquerra Republicana del País Valencià El passat mes de gener el Govern valencià aprovava el nou Decret de Plurilingüisme que entrarà en funcionament el proper curs 17-18 i sobre l’aplicació del qual ja s’han generat les primeres dades. Atesa l’especial situació d’anihilament cultural i lingüístic que el País Valencià ha patit amb el govern del PP durant més de 20 anys, les xifres resultants de la posada en marxa d’aquest decret són satisfactòries i conviden a l’optimisme. Així, segons l’Administració, el 54% dels centres han optat pels nivells avançats, que són els que impliquen una major presència del valencià i de l’anglés; el 30% de les escoles ha escollit nivells intermedis i sols el 16% s’ha inclinat pels bàsics. Aquest fet suposa que un 84% de les escoles sostingudes amb fons públics incrementen l’aparició de la llengua pròpia del territori i, també de la llengua estrangera, segons les dades de la Conselleria d’Educació. Ara bé, si l’exposició d’aquestes dades suposa una primera valoració positiva, no podem qualificar d’èxit la implantació del nou sistema ideat pel departament que dirigeix Vicent Marzà. I és que la bipartició lingüística del País Valencià ha tingut un pes decisiu en la tria del nivell d’aprenentatge de llengües que han fet els centres educatius. D’aquesta forma, allunyats de mitjanes esperançadores, l’elecció de les escoles oscil·la entre la demanda total de nivell bàsic de plurilingüisme amb escassa presència del valencià en algunes comarques castellanoparlants com ara Requena-Utiel o l’Alt Palància, i l’elecció de comarques com els Ports o el Baix Maestrat, on el 100% dels alumnes s’escolaritzaran en nivells avançats del Decret de plurilingüisme. Així les coses, el nou programa plurilingüe, que s’aplicarà el curs vinent en l’etapa d’Educació Infantil i que no serà fins l’any 2024 quan s’acabarà d’implementar,  sembla que pot suposar la consolidació d’un sistema dual, millor que l’anterior, però dual.