País Valencià

Totes les notícies

Esquerra Republicana demana la compareixença del Ministre de l’Interior per la denuncia de la Policia Nacional a un ciutadà de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià.

A més de la petició de compareixença Esquerra ha presentat una bateria de preguntes sobre la qüestió Els senadors d’Esquerra Republicana Laura Castel i Bernat Picornell, han registrat al Senat una bateria de preguntes arran de la denúncia per part de la Policia Nacional a un veí de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià. Els senadors també han registrat la petició de compareixença del ministre en el que consideren un “acte gravíssim que a més es repeteix en el temps. Ens trobem davant de constants vulneracions lingüístiques per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el que és un atac als drets fonamentals”. Entre les preguntes que han presentat els senadors republicans, s’interroga el Ministre de l’Interior sobre si 'considera un acte de "chulería" (com es recull a la denúncia) adreçar-se en valencià als agents o quin és el protocol d’actuació per part de la policia davant aquests casos'. Castel i Picornell també preguntaran al ministre 'si s’imparteixen cursos d’aprenentatge de llengües cooficials per als agents del CNP o si tenen previst iniciar-los'. Per la seua part, el President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha recordat que 'ens trobem davant un nou cas de vulneració de drets lingüístics. De nou es fa palès que els valencianoparlants som ciutadans de segona al nostre país. Des d’Esquerra Republicana seguirem reivindicant la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística que evite aquests abusos que atempten contra els drets fonamentals de la ciutadania i contra la cohesió social al País Valencià'.  

Domingo “els drets lingüístics dels valencians es mereixen una Llei”

La secretària d’Ensenyament d’Esquerra Republicana del País Valencià, Laura Domingo ha reclamat hui que “Quan estan a punt de complir-se 34 anys de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ha arribat l’hora que des de l’àmbit estrictament oficial es prenguen decisions efectives. El Govern valencià ha de véncer inèrcies i acabar amb la situació d’estancament en què es troba el valencià a hores d’ara.” La dirigent republicana ha instat “l’Administració que elabore una Llei d’Ocupació Pública que, d’una vegada per totes, garantisca jurídicament al màxim nivell -no per via de reglaments- els drets lingüístics dels valencianoparlants. Domingo ha recordat que aquesta  “és la manera com s’ha gestionat la qüestió a Galícia, les Illes Balears o Catalunya, cal que l’acreditació del coneixement del valencià siga una realitat entre els treballadors de la Funció Pública”. La secretària d’Ensenyament d’ERPV ha afegit que “amb uns censos alts de coneixement de la llengua pròpia entre els treballadors públics a hores d’ara, no s´hi valen excuses: la competència lingüística ha de ser una demanda real, un objectiu col·lectiu compartit d’interés general. Finalment, Domingo ha recordat que “el Govern valencià està en disposició d’assumir un discurs clar i resolut. Allunyats de polítiques timorates i vacil·lants, cal una política de normalització lingüística concreta i eficaç. Cal una revalencianització de la societat i, en aquest sentit, ERPV farà costat a les institucions quan es produïsquen avanços efectius”

EUPV i ERPV exigeixen al Govern que aprove mesures que permeten bonificacions per l’ús de l’AP7

El diputat d’EUPV en el Congrés dels Diputats, Ricardo Sixto, ha mantingut hui una reunió amb el regidor d’Acord Ciutadà en l’Ajuntament de Vinaròs, Josep Lluís Batalla, i el president d’ERPV, Josep Barberá, partit que també forma part de la coalició, amb l’objectiu de tractar algunes de les principals preocupacions de les veïnes i veïns d’aquest municipi del Baix Maestrat com la liberalització de l’AP7 i el projecte Castor, entre altres. Quant a l’AP7, tant des d’EUPV com ERPV s’ha insistit que es tracta d’una infraestructura pública que mai va haver de ser privatitzada. “Mentre la liberalització de l’AP7 no siga efectiva en 2019 és necessari dotar econòmicament una partida per a bonificar a les persones que utilitzen aquesta carretera de l’Estat per als seus desplaçaments diaris per motius laborals”, ha defensat Sixto. Per la seua banda, Josep Barberá ha indicat que, encara que és una reivindicació que ha rebut moltes promeses per part de diferents partits polítics, “l’única cosa certa a dia de hui és que hi ha un principi d’acord perquè el peatge entre Vinaròs/Ulldecona a Hospitalet de l’Infant a Tarragona siga gratuït per als camions i descomptes per als particulars”. Així mateix, s’ha recordat l’existència de multitud de punts negres en les carreteres del País Valencià, com el cas de la N-340. “Es tracta d’un greu problema que afecta per igual a tot el nord de les terres de Castelló i per açò és necessari prendre mesures urgents i no esperar al fet que expire la concessió en 2019”, ha afegit el diputat d’EUPV. Cas Castor D’altra banda, els dirigents de les formacions d’esquerres també s’han referit al deute que el Govern central està pagant pel fracàs tant polític com a mediambiental del projecte Castor. “No té cap sentit que l’Estat assumisca aquest deute i que les derrotes del Govern amb l’empresa privada les hagen de pagar la ciutadania amb els seus impostos”, ha assenyalat el president d’ERPV, mentre que el diputat d’EUPV i president de la Comissió d’Energia, Turisme i Agenda Digital ha recordat que el rebut del gas inclou una partida milionària per a retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que el PP aprovara per decret el pagament d’una indemnització d’1.

El Congrés aprova la proposició de llei d’Esquerra Republicana per recuperar la justícia universal, per a crims contra la humanitat

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei d’Esquerra Republicana per a la reforma de la Llei del Poder Judicial en relació a la millora de justícia universal, que ha de donar la potestat per perseguir crims contra la humanitat, crims de guerra o genocidis més enllà de les fronteres estatals. El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, que ha defensat la iniciativa, ha dit que l’objectiu dels republicans ‘es retornar a l’escenari anterior a l’any 2009’, quan la llei llavors vigent va patir la primera de les dues retallades -la segona va ser el 2014-, que acabarien portant a una situació en què, de facto, ‘ara mateix la justícia universal a l’Estat espanyol ha deixat d’existir’. A través de la doble retallada a les atribucions de la justícia universal de 2009 i 2014, ha afegit Tardà, ‘s’ignorava que la naturalesa i magnitud de certs crims exigeixen el compromís de la comunitat internacional d’actuar mitjançant una persecució universal’. La justícia universal, ha continuat el portaveu republicà, ‘és un instrument imprescindible per derrotar idees i accions que atempten contra la civilització humana i mundial i contra el progrés de les nostres societats’: genocidis, execucions extrajudicials, desplaçaments i desaparicions forçoses, crims contra la pau, crims de guerra, crims de lesa humanitat o crims contra la humanitat ‘que no poden prescriure ni poden quedar impunes’. ‘El progrés és que un genocida, siga on siga, tinga el convenciment que tard o d’hora haurà d’acabar per comparèixer davant d’un tribunal’, ha dit Tardà, ‘i la realitat és que, avui, l’Estat espanyol contribueix menys a aquest progrés’. De fet, ha advertit que ara mateix, a nivell mundial ‘la impunitat està en expansió’, i que tot això està passant ‘en el marc d’un avanç de les idees racistes, xenòfobes i militaristes fins i tot a Europa’.

Esquerra Republicana demana a la Comissió Europea que actue perquè la prioritat del Corredor Mediterrani no siga fer obres a Madrid

Els eurodiputats d'Esquerra Republicana Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé han enviat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea demanant-li si actuarà perquè la prioritat de la inversió en el Corredor Mediterrani no siga fer obres a Madrid. La pregunta arriba després que, la setmana passada, el secretari d'obres públiques i vertebració del territori del govern valencià, Josep Vicent Boira, denunciara que l'Estat utilitza fons reservats al Corredor Mediterrani per fer obres ferroviàries a Madrid. De fet, l'Estat va incloure, ja al 2011, dos ramals del Corredor Mediterrani: un que ressegueix la costa catalanovalenciana i un altre que va d'Algeciras a Madrid. La polèmica, però, s'ha aixecat perquè el ritme d'execució de les obres és molt ràpid a la branca madrilenya que a la de la costa. En aquest context, els eurodiputats han presentat un text que recorda que 'a la línia ferroviària entre Algeciras i Madrid hi ha hagut grans inversions que han provocat retards en les obres de construcció per a altres prioritats clau del Corredor Mediterrani. Una de les inversions és la connexió ferroviària d'alta velocitat entre Madrid i el seu aeroport que costa gairebé mil milions d'euros. Un tipus i nivell d'inversió que no s'ha replicat en la branca costanera, tot i que Barcelona és l'aeroport de major creixement a Europa'. 'La decisió presa pel govern espanyol d'invertir gran xifres en una sola branca del Corredor està danyant el progrés de la branca costanera, i el desenvolupament econòmic d'una regió que depèn en gran mesura d'aquesta infraestructura', lamenten els eurodiputats a la pregunta a l’executiu comunitari. En aquest sentit, Josep-Maria Terricabras ha declarat: 'El que passa des de fa anys amb el Corredor Mediterrani és un cas clamorós de l'esperit que guia les inversions a l'Estat espanyol des de fa segles. Per tal de primar Madrid, es menysté reiteradament la infraestructura més bàsica i necessària per desenvolupar econòmicament l'Estat'.

Barberà: És incomprensible que seguim sense poder veure tv3 al País Valencià

Avui fa 6 anys es van interrompre les emissions de TV3 al País Valencià, després d’una campanya d’assetjament per part del PP contra Acció Cultural del País Valencià. El President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà ha qualificat “d'inexplicable que, després de 6 anys, seguim sense poder veure una televisió pública en la nostra llengua malgrat el canvi de govern. Tenim el dubtós honor de seguir ser l’únic territori europeu amb llengua pròpia sense mitjans de comunicació públics” El dirigent republicà ha destacat que “fa any i mig del canvi de govern al Consell i ni s’han recuperat les emissions de TV3 ni s’han reprès les emissions de la ràdio i televisió públiques valencianes". Barberà ha afegit que “no té cap sentit que tenint un acord polític amb el govern de la Generalitat de Catalunya no hagen tornat les emissions de TV3 al País Valencià, tal i com va ocórrer a les Illes Balears pocs mesos després del canvi de govern allà”. El President d’Esquerra Republicana del País Valencià ha criticat “la manca de voluntat del Consell d’articular l’espai comunicatiu entre territoris amb què compartim llengua. La decisió de supeditar la tornada de les emissions de TV3 a la reobertura de RTVV és únicament política i fruit de la manca de valentia per establir un nou relat per al País Valencià que supere el marc ideològic del Partit Popular”.   Finalment Barberà ha exigit “la recuperació immediata de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio. No podem deixar perdre un minut més en bastir l’espai comunicatiu comú entre els territoris amb què compartim llengua. No fer-ho seria contrari al dret a la informació dels valencians".

Terricabras: 'El CETA soscava principis democràtics i pot afectar els estàndards europeus'

El ple del Parlament Europeu ha donat el seu consentiment a l'acord comercial entre la Unió Europea i Canadà (CETA). L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, que ha votat en contra de l'acord, considera que ‘el CETA, igual com amb el TTIP, s’ha negociat amb poca transparència. Si no hi ha res a amagar, no cal actuar amb tanta opacitat’. ‘El secretisme i la pressió dels lobbys ha estat la norma en el procés de negociació’, ha afegit. L’eurodiputat republicà ha argumentat que, malgrat no estar en contra del lliure comerç, ‘en tractats d’aquest abast la UE hauria de ser molt prudent’. Figures com el tribunal d’arbitratge privat, que permetrà als inversors privats demandar a països, ‘soscava principis democràtics i els sistemes judicials d'Europa i Canadà’. ‘Es tracta d'un sistema judicial paral·lel que prioritza la inversió privada sobre l'interès públic’. També recorda que encara és incerta la compatibilitat del CETA amb els Tractats Europeus i que la Cort de Justícia Europea haurà de valorar-ho a petició del govern belga. En consonància amb el posicionament del Grup Verds/ALE, Terricabras també manifesta les seues reserves envers el CETA per altres aspectes, com ara per exemple, perquè pot comportar una rebaixa en les normes mediambientals europees i dificultar la transició cap una energia cada vegada més verda. L’eurodiputat també creu que el tractat amb el Canadà pot soscavar els estàndards socials i de benestar europeus, afectar negativament l’agricultura sostenible europea, dificultar una visió de la política industrial europea, i obrir a les empreses instal·lades al Canadà i al govern canadenc la possibilitat d’influir sobre la futura legislació europea abans que aquesta no passe pel Parlament Europeu. ‘Al Canadà hi ha 41.000 empreses americanes registrades, que ara tindran el dret a demandar la UE per les seues mesures i lleis de protecció de la salut i el medi ambient’, diu Terricabras.

Superada la polèmica sobre la unitat de la llengua, solucionem el conflicte!

(Article d'opinió de la sectorial d'ensenyament Gonçal Anaya d'Esquerra Republicana del País Valencià) Abans de tractar la qüestió de la  política lingüística del Govern valencià, volem fer dos aclariments previs. En primer lloc, què és un “conflicte lingüístic”. Segons el Diccionari de sociolingüística- o qualsevol manual de 3r d'ESO- un “conflicte lingüístic” suposa una “pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d’ús [...]. Dues llengües mai no conviuen en una societat de manera harmònica. Sempre apareixen fenòmens d’imposició d’una llengua sobre l’altra com a conseqüència del poder de què disposen els grups socials que les mantenen o rebutgen i que usen el fet lingüístic com a símbol d’una ideologia o d’un projecte polític determinats”. Aquesta situació no és estable i deriva cap a la substitució lingüística de la llengua minoritzada o cap a la seua normalització lingüística. És a dir, el conflicte lingüístic planteja una disjuntiva ineludible en una societat amb coexistència de dues llengües sobre l'ús de la llengua pròpia. En segon lloc, i seguint el raonament previ, la polèmica onomàstica entre valencià i català – interessadament confosa amb “conflicte lingüístic”- és una polèmica estèril i superada segons conclouen aquests informes i documents:   Informe sobre la llengua del País Valencià. Universitat de València, 1978 Informe “Sobre la llengua del Valencians”, Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat d'Alacant, 1998. Les més de 40 sentències judicials al respecte. Dictamen de l'AVL I encara cal afegir-hi un fet definitiu. La darrera cuejada de la polèmica ha evidenciat la solitud del secessionisme al Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Ciutadans va decidir restar-ne al marge; no va voler jugar-se-la i es va desvincular d’una controvèrsia que no ha de ser política. Fins i tot, l’eurodiputat popular català Santiago Fisas va dir a la presidenta del PPCV que valencià i català són la mateixa llengua.

Les JERPV i Esquerra Republicana de València mostrem el nostre rebuig a la cessió de terrenys públics per a centres privats.

El govern de la ciutat de València, encapçalat per Joan Ribó, ha fet un pas més cap a la gentrificació del barri del Cabanyal. Fa pocs dies han vist la llum les negociacions entre l'Ajuntament de València i la Universitat Europea de València (UEV) per a la cessió d'uns terrenys de titularitat pública per a la construcció, per part d'una tercera empresa, d’uns aularis que serien llogats a aquesta empresa d'educació universitària privada. L'ajuntament, històricament, ha practicat polítiques de destrucció i marginació als veïns del Cabanyal; de fet, tot i que amb el canvi de color al consistori s'hha minvat la pressió, encara se seguixen practicant desnonaments. I, amb aquest projecte es demostra la falta de valentia del govern municipal, encapçalat per Joan Ribó (Compromís), per a combatre la desigualtat. L'aprovació del projecte suposaria un pas més cap a la gentrificació del Cabanyal, que es convertiria en un aparador sense vida, envaint-lo de joves de classe alta, que serien els que podrien pagar-se l’educació privada. Amb aquest projecte, probablement especulatiu, s'intensifiquen les possibilitats de marginació i es dificulta l'emancipació del jovent local, que lluita cada dia per la supervivència amb un 44% d'atur juvenil fins als 24 anys. Les JERPV i Esquerra Republicana de València sempre hem defensat i defensarem l'educació pública i de qualitat; objectiu que les institucions pretenen esborrar amb aquest tipus d’iniciatives. Amb el suport i el foment de l'educació privada es dificulta la integració dels joves en risc d'exclusió social i es fomenta una educació classista i elitista que, lluny d’aconseguir una societat amb igualtat d’oportunitats per a tothom, classificaria el jovent de la nostra ciutat – i en especial, del barri del Cabanyal – en ciutadans de primera i ciutadans de segona segons la seva possibilitat i capacitat econòmica. Per això, seguim donant suport als veïns del Cabanyal amb els seus més de 15 anys de lluita per mantenir la dignitat dels poblats marítims davant l'especulació.