País Valencià

Totes les notícies

El Senat aprova per unanimitat una iniciativa d'Esquerra Republicana per suprimir les clàusules antiembaràs

El Senat ha aprovat per unanimitat una moció d’Esquerra Republicana en què s’insta al govern espanyol a continuar vetllant, en l’àmbit de les seues competències, per prohibir de forma expressa la introducció de les clàusules antiembaràs a les esportistes professionals i amateur, per tal que no puguen ser acomiadades en cas d’embaràs, d’acord amb els convenis i declaracions internacionals. La iniciativa, aprovada per unanimitat a la comissió d'Educació i Esports, reclama també que s’inste, a través del Consejo Superior de Deportes, a les federacions esportives a vigilar i actuar per desterrar qualsevol conducta que siga contrària a la igualtat efectiva entre homes i dones. El tercer punt reclama també impulsar, en coordinació amb les comunitats autònomes amb competències en matèria d'inspecció laboral, les oportunes inspeccions per detectar i si escau sancionar, les clàusules antiembaràs. ‘És un fet il·legal, immoral i inacceptable, las clàusules antiembaràs són nul·les de ple dret’, ha denunciat la senadora Elisenda Pérez. La republicana ha explicat que sovint aquestes clàusules ‘s’imposen a esportistes joves amb una carrera per davant, el que provoca que firmen per por a perdre aquesta oportunitat’. ‘La maternitat no pot ser cap excusa per acomiadar una dona, el contrari, s’hauria de donar suport abans i després, perquè puguen tornar a la competició', ha reclamat.

Sabrià: ‘Què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’

Sabrià: ‘Què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’ El portaveu nacional d’Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, davant la sentència del TSJC pel 9N amb penes d’inhabilitació i sanció econòmica ha preguntat  ‘què pensa fer l'Estat per aturar la democràcia? Inhabilitar-nos a tots?’. Sabrià ha expressat tot el suport a l’expresident Mas i les ex conselleres Irene Rigau i Joana Ortega per aquesta ‘sentència indigna i antidemocràtica’ i ha reiterat ‘que l’Estat no podrà aturar la democràcia als jutjats’.   El portaveu republicà ha explicat que per molt que inhabilitin polítics per posar les urnes, facin el TC a mida per aturar la democràcia o intentin fabricar proves des de les clavegueres de l'Estat, ‘avui més que mai els hi tornem a repetir que aquest procés no el podran aturar, arribarem fins al final i posarem les urnes’. Sabrià assegura que l’Estat ha de saber que si no hi som els que ara estem davant, darrere nostre hi ha centenars de milers de persones disposades a fer un pas endavant per defensar la sobirania d’aquest país.   Sergi Sabrià ha assegurat que aquesta sentència no altera els plans, ‘ens vam posar una data límit al setembre i estem fent tots els preparatius. Els embats de l’Estat segueixen però ja no ens sorprenen i treballem per tenir-ho preparat. Que ningú tingui cap dubte que el referèndum es convocarà i els catalans podran votar’, ha reblat Sabrià.   La Comissió de Venècia adverteix l’estat espanyol   La Comissió de Venècia, integrada al Consell Europeu, ha advertit l’estat espanyol que no pot utilitzar el TC per posar multes coercitives i per suspendre càrrecs públics, perquè el que està fent és deslegitimar el Tribunal. Respecte d’aquesta informació, coneguda al detall aquest cap de setmana, Sabrià ha explicat que ‘l’Estat ha perdut la batalla de la legitimitat i fa temps que va perdre la de la democràcia. Instem l’Estat a rectificar i a atendre totes les denúncies que li ha fet la Comissió de Venècia.

Simat de la Valldigna inaugura la Plaça Guillem Agulló

El passat dissabte va tenir lloc a Simat de la Valldigna, la inauguració de la Plaça Guillem Agulló. Aquest espai ubicat al costat del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, s'ha dedicat a la memòria del jove assassinat per feixistes al 1993, després de l'aprovació per part del ple de l'Ajuntament de Simat, d'una moció promoguda per Imma Cunyat, regidora de Per Simat-Esquerra, el passat mes de maig. D'aquesta manera es fa realitat  la ubicació d'un espai simbòlic dedicat a la memòria de Guillem Agulló, un espai també de "reconeixement de la lluita incansable duta a terme per la família de Guillem Agulló durant aquests 23 anys per mantenir viva la memòria del seu fill i defensar les seues idees a favor de la llibertat i contra el feixisme", tal i com expressava la moció. Aquest reconeixement, se suma al que les Corts Valencianes fan fer el 12 d'abril de 2016 amb l'aprovació d'una declaració institucional i als espais públics dedicats a la memòria de Guillem Agulló arreu dels Països Catalans.  Des d'Esquerra Republicana del País Valencià  seguirem impulsant l'aprovació de mocions en aquest sentit, en tots aquells ajuntaments on tenim representació.

8 de març. Dones amb tots els drets

Article d'opinió de Pilar Navarro, Secretària de les Dones d'Esquerra Republicana del País Valencià     La democràcia va de drets i llibertats de les persones, com a individualitats i de forma col·lectiva, independentment del nombre de gent a què afecten.   Així, el 8 de març commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació de la més que imperfecta igualtat de gènere. No és sectorial, no “son coses de dones”, són fets que afecten al mal funcionament de tota la societat.   És un fet que les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, patim una major precarietat laboral i s’ha fet evident la feminització de la pobresa. Les llars encapçalades per dones pateixen una major afectació de la pobresa energètica. Un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones.   És un fet que les dones som el 60% de les llicenciades i en canvi el nostre talent es va perdent perquè hi ha una tendència a ocupar càrrecs de menys influència i sense gaires possibilitats d’ascendir com a conseqüència dels sostres de vidre encara existent en moltes organitzacions empresarials i institucions. Només el 29% de les empreses, tenen alguna dona en el seu consell d’administració, 13% en el cas de les empreses amb més de 250 treballadors.   És un fet que la diferència de guany salarial entre homes i dones al País Valencià és d'un 24,24%. No hi ha cap estudi ni dada que confirme que aquesta esquerda salarial disminueix amb el temps.   Cal replantejar els permisos de maternitat i paternitat. Fer que siguen més igualitaris i fomenten la corresponsabilitat a l’hora de tenir cura dels fills o filles. Que siguen més llargs i flexibles, donant sempre l'oportunitat als progenitors d’escollir quan agafar-se les setmanes que els pertoquen. Aplicar mesures similars a les de països com Suècia o Finlàndia ajudaria a reduir la discriminació salarial que pateixen les dones en edat de ser mares, i que es manté al llarg de la seua vida laboral.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic presenta en roda de premsa la vaga educativa del dijous 9 de març

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca vaga educativa i manifestació en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 9 de març contra les retallades, les revàlides i la LOMQE.   Hui en roda de premsa, Amb els lemes #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NOal3més2,  les entitats que configuren la Plataforma unides de nou a la convocatòria estatal, han fet una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic. A la roda de premsa han acudit representants dels diferents partits polítics, com ara la diputada al Congrés dels Diputats pel PSPV-PSOE, Ana Botella, per part de Compromís  els diputats al Congrés dels Diputats, Enric Bataller i Joan Baldoví i representants del partit Esquerra Republicana, qui han mostrat el seu suport a la convocatòria.  El grup Podemos i EU han excusat la seua assistència però han fet arribar igualment el seu suport. La Plataforma ha manifestat el seu rebuig a les continues retallades: increment de la càrrega lectiva del professorat, descomptes en la nòmina per baixa, augment de les ràtios, imposició de 10 dies lectius per cobrir les substitucions, etc. Aquestes retallades s’han vist reflectides també en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com al cas del presumpte robatori de CIEGSA i el BEI, la minva de professorat i de recursos al sistema públic i un llarg etcètera que ha significat la minva de la qualitat del nostre sistema educatiu públic. La Plataforma també s’oposa a la privatització de l’ensenyament i la mercantilització de la universitat que suposa el model 3+2.

Esquerra Republicana demana la compareixença del Ministre de l’Interior per la denuncia de la Policia Nacional a un ciutadà de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià.

A més de la petició de compareixença Esquerra ha presentat una bateria de preguntes sobre la qüestió Els senadors d’Esquerra Republicana Laura Castel i Bernat Picornell, han registrat al Senat una bateria de preguntes arran de la denúncia per part de la Policia Nacional a un veí de l’Alfàs del Pi per adreçar-se als agents en valencià. Els senadors també han registrat la petició de compareixença del ministre en el que consideren un “acte gravíssim que a més es repeteix en el temps. Ens trobem davant de constants vulneracions lingüístiques per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el que és un atac als drets fonamentals”. Entre les preguntes que han presentat els senadors republicans, s’interroga el Ministre de l’Interior sobre si 'considera un acte de "chulería" (com es recull a la denúncia) adreçar-se en valencià als agents o quin és el protocol d’actuació per part de la policia davant aquests casos'. Castel i Picornell també preguntaran al ministre 'si s’imparteixen cursos d’aprenentatge de llengües cooficials per als agents del CNP o si tenen previst iniciar-los'. Per la seua part, el President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha recordat que 'ens trobem davant un nou cas de vulneració de drets lingüístics. De nou es fa palès que els valencianoparlants som ciutadans de segona al nostre país. Des d’Esquerra Republicana seguirem reivindicant la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística que evite aquests abusos que atempten contra els drets fonamentals de la ciutadania i contra la cohesió social al País Valencià'.  

Domingo “els drets lingüístics dels valencians es mereixen una Llei”

La secretària d’Ensenyament d’Esquerra Republicana del País Valencià, Laura Domingo ha reclamat hui que “Quan estan a punt de complir-se 34 anys de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ha arribat l’hora que des de l’àmbit estrictament oficial es prenguen decisions efectives. El Govern valencià ha de véncer inèrcies i acabar amb la situació d’estancament en què es troba el valencià a hores d’ara.” La dirigent republicana ha instat “l’Administració que elabore una Llei d’Ocupació Pública que, d’una vegada per totes, garantisca jurídicament al màxim nivell -no per via de reglaments- els drets lingüístics dels valencianoparlants. Domingo ha recordat que aquesta  “és la manera com s’ha gestionat la qüestió a Galícia, les Illes Balears o Catalunya, cal que l’acreditació del coneixement del valencià siga una realitat entre els treballadors de la Funció Pública”. La secretària d’Ensenyament d’ERPV ha afegit que “amb uns censos alts de coneixement de la llengua pròpia entre els treballadors públics a hores d’ara, no s´hi valen excuses: la competència lingüística ha de ser una demanda real, un objectiu col·lectiu compartit d’interés general. Finalment, Domingo ha recordat que “el Govern valencià està en disposició d’assumir un discurs clar i resolut. Allunyats de polítiques timorates i vacil·lants, cal una política de normalització lingüística concreta i eficaç. Cal una revalencianització de la societat i, en aquest sentit, ERPV farà costat a les institucions quan es produïsquen avanços efectius”

EUPV i ERPV exigeixen al Govern que aprove mesures que permeten bonificacions per l’ús de l’AP7

El diputat d’EUPV en el Congrés dels Diputats, Ricardo Sixto, ha mantingut hui una reunió amb el regidor d’Acord Ciutadà en l’Ajuntament de Vinaròs, Josep Lluís Batalla, i el president d’ERPV, Josep Barberá, partit que també forma part de la coalició, amb l’objectiu de tractar algunes de les principals preocupacions de les veïnes i veïns d’aquest municipi del Baix Maestrat com la liberalització de l’AP7 i el projecte Castor, entre altres. Quant a l’AP7, tant des d’EUPV com ERPV s’ha insistit que es tracta d’una infraestructura pública que mai va haver de ser privatitzada. “Mentre la liberalització de l’AP7 no siga efectiva en 2019 és necessari dotar econòmicament una partida per a bonificar a les persones que utilitzen aquesta carretera de l’Estat per als seus desplaçaments diaris per motius laborals”, ha defensat Sixto. Per la seua banda, Josep Barberá ha indicat que, encara que és una reivindicació que ha rebut moltes promeses per part de diferents partits polítics, “l’única cosa certa a dia de hui és que hi ha un principi d’acord perquè el peatge entre Vinaròs/Ulldecona a Hospitalet de l’Infant a Tarragona siga gratuït per als camions i descomptes per als particulars”. Així mateix, s’ha recordat l’existència de multitud de punts negres en les carreteres del País Valencià, com el cas de la N-340. “Es tracta d’un greu problema que afecta per igual a tot el nord de les terres de Castelló i per açò és necessari prendre mesures urgents i no esperar al fet que expire la concessió en 2019”, ha afegit el diputat d’EUPV. Cas Castor D’altra banda, els dirigents de les formacions d’esquerres també s’han referit al deute que el Govern central està pagant pel fracàs tant polític com a mediambiental del projecte Castor. “No té cap sentit que l’Estat assumisca aquest deute i que les derrotes del Govern amb l’empresa privada les hagen de pagar la ciutadania amb els seus impostos”, ha assenyalat el president d’ERPV, mentre que el diputat d’EUPV i president de la Comissió d’Energia, Turisme i Agenda Digital ha recordat que el rebut del gas inclou una partida milionària per a retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que el PP aprovara per decret el pagament d’una indemnització d’1.

El Congrés aprova la proposició de llei d’Esquerra Republicana per recuperar la justícia universal, per a crims contra la humanitat

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei d’Esquerra Republicana per a la reforma de la Llei del Poder Judicial en relació a la millora de justícia universal, que ha de donar la potestat per perseguir crims contra la humanitat, crims de guerra o genocidis més enllà de les fronteres estatals. El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, que ha defensat la iniciativa, ha dit que l’objectiu dels republicans ‘es retornar a l’escenari anterior a l’any 2009’, quan la llei llavors vigent va patir la primera de les dues retallades -la segona va ser el 2014-, que acabarien portant a una situació en què, de facto, ‘ara mateix la justícia universal a l’Estat espanyol ha deixat d’existir’. A través de la doble retallada a les atribucions de la justícia universal de 2009 i 2014, ha afegit Tardà, ‘s’ignorava que la naturalesa i magnitud de certs crims exigeixen el compromís de la comunitat internacional d’actuar mitjançant una persecució universal’. La justícia universal, ha continuat el portaveu republicà, ‘és un instrument imprescindible per derrotar idees i accions que atempten contra la civilització humana i mundial i contra el progrés de les nostres societats’: genocidis, execucions extrajudicials, desplaçaments i desaparicions forçoses, crims contra la pau, crims de guerra, crims de lesa humanitat o crims contra la humanitat ‘que no poden prescriure ni poden quedar impunes’. ‘El progrés és que un genocida, siga on siga, tinga el convenciment que tard o d’hora haurà d’acabar per comparèixer davant d’un tribunal’, ha dit Tardà, ‘i la realitat és que, avui, l’Estat espanyol contribueix menys a aquest progrés’. De fet, ha advertit que ara mateix, a nivell mundial ‘la impunitat està en expansió’, i que tot això està passant ‘en el marc d’un avanç de les idees racistes, xenòfobes i militaristes fins i tot a Europa’.