País Valencià

Totes les notícies

Ester Capella: ‘L’Estat espanyol encara manté una concepció medieval de la monarquia’

El Congrés ha tombat una proposta d'Esquerra Republicana per despenalitzar les injúries a la Corona ‘Si jo creme una fotografia del president del govern espanyol, judicialment no em passaria res. En tot cas se’m podria jutjar, i seria més que discutible, per vulnerar el dret a l’honor. En canvi, si jo creme una foto de Felip de Borbó se’m detindria, se m’emportarien esposada a l’Audiència Nacional i se’m jutjaria per un delicte d’injúries a la Corona. I en conseqüència, això em podria portar a la presó. Quina és la diferència entre cremar una foto o una altra? Doncs aquesta concepció medieval que té l’Estat espanyol en relació a la monarquia’.   Aquest ha estat un dels arguments amb què la diputada Ester Capella ha defensat aquest matí la  proposició no de llei d’Esquerra Republicana per despenalitzar el delicte d’injúries a la Corona i ultratge a Espanya. La proposta, que s’ha discutit a la comissió de Justícia del Congrés, ha estat rebutjada per 26 vots en contra i 11 a favor. A banda d’Esquerra hi han donat suport Unidos Podemos i el Grup Mixt, amb el PDECAT.   ‘El respecte a la llibertat d’expressió en tota la seua amplitud és el que defineix la qualitat democràtica d’un país’, ha dit Capella, que ha denunciat la dimensió ‘sacralitzada’ de la família reial, que porta a fer creure que està per sobre del dret a la llibertat d’expressió ‘i per sobre de la resta de ciutadans’. La diputada republicana ha recordat que ‘cremar la foto del rei, objectivament, no fa mal a ningú ni lesiona cap bé jurídic d’interès general’. Capella ha recordat, en aquest punt, les cinc persones que la setmana passada van ser portades davant de l’Audiència Nacional per cremar una foto del rei. La seua acció, ha assegurat, ‘simplement era expressió de la seua opinió contrària a la monarquia i al que representa’. ‘Als que es consideren demòcrates, abans de sacralitzar la monarquia, haurien de sacralitzar la democràcia mateixa’, ha sentenciat la diputada.

Esquerra Republicana pregunta al Ministre de Cultura sobre qüestions referents a la política cultural i lingüística del Govern Espanyol al País Valencià

El Senador d’Esquerra Republicana, Bernat Picornell, va preguntar ahir al Ministre de Cultura i Educació, Íñigo Méndez de Vigo, al voltant de la política cultural i lingüística del ministeri al País Valencià. Entre les qüestions formulades per Picornell hi ha els impagaments a l’IVAM per part del ministeri, el retorn de la Dama d’Elx, la compatibilitat dels estudis artístics amb la resta de titulacions o la defensa dels drets lingüístics dels valencianoparlants i el suport a les entitats en defensa de la llengua.   Picornell ha denunciat que “l’IVAM, l’Institut Valencià d’Art Modern, és un museu de referència al seu àmbit però només rep 170.000 euros del ministeri, tot i que té una cadira al seu consell rector. A més, a data de 19 de desembre d’enguany ha rebut 0 euros dels 170.000 acordats. Ens preocupa l’incompliment dels acords entre administracions i el món cultural”.   D’altra banda, el senador republicà ha recordat que “la Dama d’Elx segueix exposada a Madrid tot i que la ciutadania d’Elx l’ha reclamada en reiterades ocasions perquè s’expose de manera definitiva al seu museu degudament rehabilitat”. Picornell ha mostrat també la seua preocupació per la política del ministeri respecte als ensenyaments artístics. “Uns ensenyaments en conservatoris que no tenen els recursos que requereixen, moltes vegades no tenen l’oferta necessària i que en alguns casos no es poden complementar amb altres estudis. Cal que estudiem quines són les diferències entre els esportistes d’elit i l'alumnat de les carreres artístiques”.  Bernat Picornell ha preguntat directament al Ministre si “pensa el seu ministeri prendre mesures per ajudar a les Comunitats Autònomes a incentivar aquests estudis i al seu alumnat?. Com els pensa ajudar per a què, a més de complir el seu somni de ser ballarins o músics, puguen estudiar també una carrera com enginyeria o medecina?"   Picornell també ha preguntat a Méndez de Vigo sobre la política lingüística del seu ministeri i com pensa donar compliment a la Carta Europea de les Llengües en àmbits com l’ensenyament, l’administració pública, la justícia o els mitjans de comunicació, a més de garantir els drets lingüístics dels ciutadans recollits a la Constitució Espanyola.

Esquerra Republicana homenatja Vicent Marco Miranda al Cementeri de València

Esquerra Republicana de València ha celebrat aquest matí al Cementeri Civil de València l'homenatge anual a Vicent Marco Miranda, primer alcalde valencianista i republicà de la ciutat. Enguany l'homenatge, que se celebra des de 2013, coincideix amb el 70è aniversari de la mort de Marco Miranda i amb la petició realitzada per Esquerra Republicana i Esquerra Unida a l’Ajuntament de València per dedicar una avinguda a la ciutat a la memòria del periodista i polític. Paco Galiano, president d’Esquerra Republicana de València ha destacat que “és una qüestió de salut democràtica fonamental per als valencians i valencianes, és un deure com a valencianistes i demòcrates, reivindicar la memòria d'aquells que han dignificat la política com a servei al País Valencià". El dirigent republicà ha recordat també que “Marco Miranda és un personatge escamotejat per la idea dominant de la transició espanyola de practicar l'amnèsia política. Des d'Esquerra Republicana del País Valencià volem que es restituïsca la figura d'aquest polític determinant que va aplegar els anhels dels valencianistes republicans i que mereix sens dubte el reconeixement de les institucions valencianes” Galiano ha reivindicat els tres vessants de Marco Miranda “la seua honestedat com a polític, la tasca modernitzadora de la ciutat de València que va dur a terme i el seu paper com a precursor del valencianisme polític que, des del cap i casal, articulà un valencianisme modern connectat amb Catalunya. En suma, una figura que representa la confluència inseparable com a polític valencianista i alhora reformista eficaç al servei del poble, un republicà al qual hem d'estar públicament agraïts tots els valencians".

ERPV i EUPV reclamen una avinguda per Vicent Marco Miranda, primer alcalde republicà de València

  Rosa Albert, coordinadora d’Esquerra Unida de València ciutat, i Francesc Galiano, president d’Esquerra Republicana de València, han presentat avui conjuntament a l’Ajuntament de València la petició d’una avinguda per a Vicent Marco Miranda, primer alcalde de la ciutat durant la República, en el 70é aniversari de la mort. Petició al ajuntament   En el 70é aniversari de la mort de qui fou el primer alcalde republicà de la ciutat de València, considerem que és just fer ja el reconeixement que la personalitat de Vicent Marco mereix, no sols com a alcalde, sinó per ja seua llarga trajectòria cívica i política, definida per l’honestedat personal i el valencianisme republicà que encarnà de manera exemplar.   Rosa Albert, coordinadora d’Esquerra Unida de València ciutat, i Francesc Galiano, president d’Esquerra Republicana de València, han presentat avui conjuntament a l’Ajuntament de València la petició d’una avinguda per a Vicent Marco Miranda, primer alcalde de la ciutat durant la República, en el 70é aniversari de la mort. Trajectòria política   Vicent Marco va ser regidor de 1912 a 1937, i primer tinent d'alcalde, de 1920 a 1923, cap de la majoria republicana i alcalde accidental.   Van ser anys de servei a la ciutat en què fou responsable de la modernització de serveis públics com l’escorxador municipal, l’augment, ampliació i millora de les línees de transport públic o les colònies escolars municipals, entre d’altres. Però el que potser reflecteix millor la seua concepció de l’ajuntament com a servei al ciutadà és la creació d’una plantilla fixa i ben formada de funcionaris municipals, mesura que eliminà situacions inestables i instaurà, de fet, una funció pública moderna a la ciutat de València.   Vicent Marco encapçalà la comissió que proclamà la República el 14 s'abril de 1931 i qui s'adreçà als governs civil i militar a fi de controlar possibles accions en contra de la nova situació.

Ernest Maragall destapa que Inditex es serveix de l'enginyeria fiscal per evitar pagar impostos

Els grup dels Verds al Parlament Europeu ha revelat que Inditex ha estalviat almenys 585 milions d’euros en impostos durant el període 2011-2014, mitjançant l'ús de tècniques d'evasió d'impostos corporatius a través, sobretot, dels Països Baixos, Irlanda i Suïssa. Inditex és el grup empresarial propietària de marques tant populars com Zara, Massimo Dutti o Pull & Bear, per citar algunes. La investigació duta a termes per un equip d’economistes catalans seguint indicacions d’Ernest Maragall, eurodiputat adscrit el grup dels Verds i membre de la Comissió especial d’investigació creada a partir de les informacions destapades pels Papers de Panamà, està basada en els comptes oficials presentats per Inditex a diferents països. L’informe posa de manifest com la companyia desvia part dels seus beneficis als Països Baixos a través del pagament de royalties. Pagar royalties és una pràctica habitual de moltes companyies per tenir el dret a utilitzar el seu nom –la marca-. És un truc habitual de les grans empreses que volen transferir guanys a països on els impostos són més baixos (en aquest cas els Països Baixos), però no pas un assumpte menor. S'estima que la quantitat perduda per país entre 2011-2014 és de: 218 milions d’euros a Espanya, 25 milions per a Alemanya, 57 milions d'euros per Itàlia, 76 per a França, 20 milions per a Grècia, 22 milions de lliures al Regne Unit, 18 milions d’euros per Bèlgica i 6 milions per a Àustria. També posa al descobert l’existència d'empreses irlandeses pertanyents a Inditex que declaren milions en volum de negoci però no tenen un sol empleat o no paguen l'impost de societats! 'Xifres a banda -apunta Maragall-, l'informe demostra com les grans corporacions com Inditex poden i s'estructuren per treure el màxim benefici de les taxes impositives més baixes i de la manca d'harmonització dels sistemes fiscals en l'àmbit europeu'. En el cas que ens ocupa, hi ha grans diferències entre les empreses del grup Inditex.

Esquerra Republicana demana prohibir per llei l’existència de clàusules antiembaràs en els contractes a dones esportistes

El grup d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de llei per instar el govern espanyol a prohibir de manera expressa, a través de les oportunes modificacions legals, l’existència de clàusules antiembaràs per a les esportistes professionals i amateurs. En la proposició, que signa la diputada Teresa Jordà per ser debatuda a la Comissió d’Igualtat del Congrés, es demana que el Consejo Superior de Deportes advertisca els clubs esportius ‘de l’absoluta il·legalitat d’aquesta pràctica’. A més, i en coordinació amb les comunitats autònomes que tenen competències pròpies en matèria d’inspecció laboral, Esquerra anima a impulsar les oportunes inspeccions ‘per detectar, i en el seu cas sancionar, les clàusules antiembaràs’.   Aquestes clàusules ‘són nul·les de ple dret’, assenyala la diputada Teresa Jordà, ja que atempten contra drets recollits per la Constitució espanyola, l’Estatut dels Treballadors o normatives internacionals. El que fan les clàusules antiembaràs ‘és equiparar l’embaràs als supòsits que poden provocar la resolució unilateral del contracte amb el positiu per dopatge, la pràctica d’esports de risc o la conducta indecorosa’, recorda Jordà.   A través de les clàusules antiembaràs, els clubs que hi recorren tenen una salvaguarda davant la possibilitat que joves esportistes amb carreres per davant puguen quedar embarassades. Aquest dijous, el diari El Mundo recollia diferents testimonis de dones esportistes que han viscut aquesta situació, per a qui quedar embarassades ha significat la rescissió unilateral de contracte.  

La Plataforma pels Drets Lingüístics exposa el seu ideari per acabar amb la discriminació lingüística

La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, formada per prop d’una trentena d’entitats, sindicats i partits polítics, han acudit a les Corts Valencianes per commemorar el Dia dels Drets Lingüístics i palesar la discriminació quotidiana que sovint pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Durant l’acte, la Plataforma ha fet públic el seu ideari a través del Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics i ha demanat a l’Administració autonòmica mesures estructurals i legislatives que posen fi a la marginació per raó de llengua. Aquest conjunt d'entitats han destacat que la plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l'activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes. L'Administració pública corresponent capacitarà a tot el seu personal. Els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada lloc de treball. Entre les mesures per a afavorir la normalitat de la llengua i posar fi a la discriminació lingüística que ha manifestat la Plataforma es troba el reclam d'introduir la plena competència lingüística com a requisit d'accés a la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià. A més, la Plataforma vol que es reconega l'equivalència de la denominació català i valencià, amb la intenció que deixe de ser un obstacle i es convertisca en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció del valencià. L'ideari que la Plataforma ha fet públic davant de les Corts dedica un punt important a la necessitat d'aplicar una vertadera pedagogia per introduir el valencià en zones de predomini lingüístic castellà i acabar amb la discriminació que comporta les exempcions.

El XXVI Congrés Nacional de les JERC, celebrat a Benicarló, escull Pau Morales com a portaveu nacional

Les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat aquest cap de setmana el 26è Congrés Nacional a Benicarló, on s’ha aprovat la ponència política que traça les línies mestres a seguir durant els propers dos anys per tal d’avançar cap a la llibertat nacional, treballar en un canvi de model econòmic i social i caminar cap a una democràcia que permeta a la ciutadania decidir el seu futur arreu dels Països Catalans. Les jornades han congregat més de 300 joves al Baix Maestrat. En el marc del Congrés, les JERC també han escollit una nova Permanent Nacional, encapçalada per Pau Morales com a portaveu nacional de l’organització. Morales és de Vilassar de Dalt, té 22 anys, és estudiant d'Història a la Universitat de Barcelona i tinent d'alcalde de Comunicació, Cultura i Espai Públic al seu poble natal. El portaveu entrant ha destacat que “l'objectiu de les JERC és ser una eina pel jovent del nostre país, estem al servei de tots aquells que volen lluitar contra les desigualtats i en defensa de la justícia social”. Morales també s'ha referit al procés que viu en principat de Catalunya, “hem de convèncer al jovent que la independència millorarà el seu present i el seu futur, només així aconseguirem la majoria que ens cal”.   La cloenda del 26è Congrés Nacional de les JERC també ha comptat amb la presència del secretari adjunt d'Esquerra Republicana, Lluís Salvador i del regidor de Benicarló i president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà. També hi han assistit entitats juvenils d'arreu dels Països Catalans.   Salvador ha volgut posar en relleu la tasca de les joventuts independentistes al llarg dels seus 85 anys d'història, “heu estat referents en la defensa de les llibertats i la lluita social, ara no podem defallir, tenim el somni a tocar i només depèn de nosaltres”.   El Congrés Nacional és el màxim òrgan de les JERC que congrega a tota la militància de l’organització i se celebra cada dos anys.

Esquerra Republicana es reuneix amb entitats i associacions del Baix Vinalopó i el Baix Segura per vehicular les seues reivindicacions al Senat

Els senadors d’Esquerra Republicana, Bernat Picornell i Laura Castel, acompanyats de la Secretària de Coordinació de Sectorials d’Esquerra Republicana del País Valencià, Raquel Gómez, han aprofitar la seua visita a Elx per realitzar una conferència sobre “la política cultural de l’Estat Espanyol i la qüestió valenciana” per mantenir reunions de treball amb les entitats “El Sud Trenca el Silenci” i “El Tempir”.   D’aquesta manera, els dirigents republicans han volgut conèixer de primera mà la tasca de “El Sud Trenca el Silenci” a favor del valencià a l’escola al Baix Segura i la seua lluita contra l’excempció de l’ensenyament del valencià a les comarques del sud. Per la seua part, la trobada amb “el Tempir” va servir per intercanviar impressions sobre la situació del valencià a Elx i les comarques del sud, i conèixer els seus projectes per la millora de l’ús social de la llengua. Els senadors Picornell i Castel, van aprofitar la visita per posar els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana al Senat i al Congrés al servei de les demandes del País Valencià.