País Valencià

Totes les notícies

Ernest Maragall destapa que Inditex es serveix de l'enginyeria fiscal per evitar pagar impostos

Els grup dels Verds al Parlament Europeu ha revelat que Inditex ha estalviat almenys 585 milions d’euros en impostos durant el període 2011-2014, mitjançant l'ús de tècniques d'evasió d'impostos corporatius a través, sobretot, dels Països Baixos, Irlanda i Suïssa. Inditex és el grup empresarial propietària de marques tant populars com Zara, Massimo Dutti o Pull & Bear, per citar algunes. La investigació duta a termes per un equip d’economistes catalans seguint indicacions d’Ernest Maragall, eurodiputat adscrit el grup dels Verds i membre de la Comissió especial d’investigació creada a partir de les informacions destapades pels Papers de Panamà, està basada en els comptes oficials presentats per Inditex a diferents països. L’informe posa de manifest com la companyia desvia part dels seus beneficis als Països Baixos a través del pagament de royalties. Pagar royalties és una pràctica habitual de moltes companyies per tenir el dret a utilitzar el seu nom –la marca-. És un truc habitual de les grans empreses que volen transferir guanys a països on els impostos són més baixos (en aquest cas els Països Baixos), però no pas un assumpte menor. S'estima que la quantitat perduda per país entre 2011-2014 és de: 218 milions d’euros a Espanya, 25 milions per a Alemanya, 57 milions d'euros per Itàlia, 76 per a França, 20 milions per a Grècia, 22 milions de lliures al Regne Unit, 18 milions d’euros per Bèlgica i 6 milions per a Àustria. També posa al descobert l’existència d'empreses irlandeses pertanyents a Inditex que declaren milions en volum de negoci però no tenen un sol empleat o no paguen l'impost de societats! 'Xifres a banda -apunta Maragall-, l'informe demostra com les grans corporacions com Inditex poden i s'estructuren per treure el màxim benefici de les taxes impositives més baixes i de la manca d'harmonització dels sistemes fiscals en l'àmbit europeu'. En el cas que ens ocupa, hi ha grans diferències entre les empreses del grup Inditex.

Esquerra Republicana demana prohibir per llei l’existència de clàusules antiembaràs en els contractes a dones esportistes

El grup d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de llei per instar el govern espanyol a prohibir de manera expressa, a través de les oportunes modificacions legals, l’existència de clàusules antiembaràs per a les esportistes professionals i amateurs. En la proposició, que signa la diputada Teresa Jordà per ser debatuda a la Comissió d’Igualtat del Congrés, es demana que el Consejo Superior de Deportes advertisca els clubs esportius ‘de l’absoluta il·legalitat d’aquesta pràctica’. A més, i en coordinació amb les comunitats autònomes que tenen competències pròpies en matèria d’inspecció laboral, Esquerra anima a impulsar les oportunes inspeccions ‘per detectar, i en el seu cas sancionar, les clàusules antiembaràs’.   Aquestes clàusules ‘són nul·les de ple dret’, assenyala la diputada Teresa Jordà, ja que atempten contra drets recollits per la Constitució espanyola, l’Estatut dels Treballadors o normatives internacionals. El que fan les clàusules antiembaràs ‘és equiparar l’embaràs als supòsits que poden provocar la resolució unilateral del contracte amb el positiu per dopatge, la pràctica d’esports de risc o la conducta indecorosa’, recorda Jordà.   A través de les clàusules antiembaràs, els clubs que hi recorren tenen una salvaguarda davant la possibilitat que joves esportistes amb carreres per davant puguen quedar embarassades. Aquest dijous, el diari El Mundo recollia diferents testimonis de dones esportistes que han viscut aquesta situació, per a qui quedar embarassades ha significat la rescissió unilateral de contracte.  

La Plataforma pels Drets Lingüístics exposa el seu ideari per acabar amb la discriminació lingüística

La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, formada per prop d’una trentena d’entitats, sindicats i partits polítics, han acudit a les Corts Valencianes per commemorar el Dia dels Drets Lingüístics i palesar la discriminació quotidiana que sovint pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Durant l’acte, la Plataforma ha fet públic el seu ideari a través del Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics i ha demanat a l’Administració autonòmica mesures estructurals i legislatives que posen fi a la marginació per raó de llengua. Aquest conjunt d'entitats han destacat que la plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l'activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes. L'Administració pública corresponent capacitarà a tot el seu personal. Els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada lloc de treball. Entre les mesures per a afavorir la normalitat de la llengua i posar fi a la discriminació lingüística que ha manifestat la Plataforma es troba el reclam d'introduir la plena competència lingüística com a requisit d'accés a la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià. A més, la Plataforma vol que es reconega l'equivalència de la denominació català i valencià, amb la intenció que deixe de ser un obstacle i es convertisca en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció del valencià. L'ideari que la Plataforma ha fet públic davant de les Corts dedica un punt important a la necessitat d'aplicar una vertadera pedagogia per introduir el valencià en zones de predomini lingüístic castellà i acabar amb la discriminació que comporta les exempcions.

El XXVI Congrés Nacional de les JERC, celebrat a Benicarló, escull Pau Morales com a portaveu nacional

Les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat aquest cap de setmana el 26è Congrés Nacional a Benicarló, on s’ha aprovat la ponència política que traça les línies mestres a seguir durant els propers dos anys per tal d’avançar cap a la llibertat nacional, treballar en un canvi de model econòmic i social i caminar cap a una democràcia que permeta a la ciutadania decidir el seu futur arreu dels Països Catalans. Les jornades han congregat més de 300 joves al Baix Maestrat. En el marc del Congrés, les JERC també han escollit una nova Permanent Nacional, encapçalada per Pau Morales com a portaveu nacional de l’organització. Morales és de Vilassar de Dalt, té 22 anys, és estudiant d'Història a la Universitat de Barcelona i tinent d'alcalde de Comunicació, Cultura i Espai Públic al seu poble natal. El portaveu entrant ha destacat que “l'objectiu de les JERC és ser una eina pel jovent del nostre país, estem al servei de tots aquells que volen lluitar contra les desigualtats i en defensa de la justícia social”. Morales també s'ha referit al procés que viu en principat de Catalunya, “hem de convèncer al jovent que la independència millorarà el seu present i el seu futur, només així aconseguirem la majoria que ens cal”.   La cloenda del 26è Congrés Nacional de les JERC també ha comptat amb la presència del secretari adjunt d'Esquerra Republicana, Lluís Salvador i del regidor de Benicarló i president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà. També hi han assistit entitats juvenils d'arreu dels Països Catalans.   Salvador ha volgut posar en relleu la tasca de les joventuts independentistes al llarg dels seus 85 anys d'història, “heu estat referents en la defensa de les llibertats i la lluita social, ara no podem defallir, tenim el somni a tocar i només depèn de nosaltres”.   El Congrés Nacional és el màxim òrgan de les JERC que congrega a tota la militància de l’organització i se celebra cada dos anys.

Esquerra Republicana es reuneix amb entitats i associacions del Baix Vinalopó i el Baix Segura per vehicular les seues reivindicacions al Senat

Els senadors d’Esquerra Republicana, Bernat Picornell i Laura Castel, acompanyats de la Secretària de Coordinació de Sectorials d’Esquerra Republicana del País Valencià, Raquel Gómez, han aprofitar la seua visita a Elx per realitzar una conferència sobre “la política cultural de l’Estat Espanyol i la qüestió valenciana” per mantenir reunions de treball amb les entitats “El Sud Trenca el Silenci” i “El Tempir”.   D’aquesta manera, els dirigents republicans han volgut conèixer de primera mà la tasca de “El Sud Trenca el Silenci” a favor del valencià a l’escola al Baix Segura i la seua lluita contra l’excempció de l’ensenyament del valencià a les comarques del sud. Per la seua part, la trobada amb “el Tempir” va servir per intercanviar impressions sobre la situació del valencià a Elx i les comarques del sud, i conèixer els seus projectes per la millora de l’ús social de la llengua. Els senadors Picornell i Castel, van aprofitar la visita per posar els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana al Senat i al Congrés al servei de les demandes del País Valencià.  

Esquerra Republicana i Intersindical Valenciana es reuneixen per acordar accions conjuntes

Representants d’Esquerra Republicana del País Valencià i d’Intersindical Valenciana s’han reunit a València per tal d’acordar accions conjuntes i valorar l’actualitat política i social. La trobada ha servit per intercanviar impressions i establir sinèrgies en àmbits com la funció pública, la sanitat, l’educació, la política lingüística o l’ocupació.   Esquerra Republicana i Intersindical Valenciana han acordat també mantenir noves trobades periódiques per plantejar àmbits de treball i accions conjuntes per tal de millorar la seua coordinació i cooperació. Les dues organitzacions han coincidit en destacar “la coincidència en espais per treballar conjuntament així com impulsar la mobilització social. Després d’un any i escaig de canvi de govern encara resten pendents molts compromisos per complir”.   

Esquerra Republicana presenta al Senat una bateria de preguntes sobre el finançament de l’IVAM

El senador d’Esquerra Republicana, Bernat Picornell ha enregistrat una bateria de preguntes al voltant del finançament de l’IVAM i els incompliments del Govern Espanyol. Aquesta iniciativa parlamentària es produeix després de la trobada de Picornell i del President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà amb José Miguel García Cortés, director de l'IVAM, i Ramon Escrivà, conservador responsable d'exposicions temporals, per tal de conèixer de primera mà la seua situació. Per a Picornell “en la trobaba amb els responsables de l’IVAM vam constatar la delicada situació en què es troba el museu, un dels centres d’art modern de referència juntament amb el Reina Sofía o el MACBA, per la deixadesa del Govern Central. L’infrafinançament a què està sotmés l’IVAM encara s’agreuja més després que a l’any 2016 se li concedira una subvenció que ara a hores d’ara no s’ha fet efectiva, amb els problemes de finançament i funcionament que se’n deriven”. El senador republicà ha afegit que “de nou es fa palès el nul interés que té el govern del PP per la cultura, a més del maltractament sistemàtic que pateixen els valencians en matèria d’inversions”. Les preguntes presentades per Esquerra Republicana al Senat insten el Govern de l’Estat a respondre qüestions com “Quins són, segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, els deu principals museus segons les seues visites anuals?”, “Quins són segons el ministeri els 10 principals museus d’arts modern segons les seues visites?”, “Quin és el finançament que aporta l’Estat als museus d’art modern?”, “En quin estat es troben aquests pagaments? O “Pensa el Govern de l’Estat espanyol efectuar el compromís econòmic que va contraure amb l’IVAM en relació al 2016?”.  

Barberà: el tractat d’entrada de cítrics a la UE és un dur colp per a la nostra agricultura

El President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha denunciat “el colp que suposa l’aprovació de la modificació del tractat que facilita l'entrada de cítrics de Sud-àfrica a la Unió Europa en plena temporada de taronja al País Valencià. Segons dades de la Unió de Llauradors, amb aquest acord es posen en risc fins a 124 milions d’euros en ingressos per al sector citrícola en un moment crític per a la nostra agricultura".   Per al dirigent republicà “cal recordar que no es tracta d'impedir la competència lleial, sinó la deslleial. El problema principal és que gran part de la competència d'aquestes taronges es centra en el seu baix cost de producció, basat en una mà d'obra contractada sense garanties sindicals mínimes. Per altra banda, els estrictes criteris fitosanitaris que s'exigeixen als productors europeus no són els mateixos que s'exigeixen a aquest tipus d'importacions, amb els riscos per a la salut que això suposa ”   Barberà ha explicat també que Esquerra Republicana presentarà mocions als ajuntaments i impulsarà accions al Senat al voltant d’aquesta problemàtica. “Al Parlament Europeu, els grans partits espanyols, el PP votant a favor i el PSOE abstenint-se, van donar l’esquena als llauradors valencians com fan sempre. Esquerra Republicana estarà al costat dels llauradors, que han de ser motor de la nostra economia, en les seues justes reivindicacions, com hem fet també amb la denúncia de l’abús de les ETT’s amb els treballadors del camp o dels efectes de tractats com el TTIP i el CETA.

Esquerra Republicana del País Valencià celebra el 57è Aplec del Puig

500 persones han participat avui al primer Aplec del Puig organitzat per Esquerra Republicana. En l’acte hi han intervingut Gerard Gómez del Moral (Portaveu de les JERC), Teresa Jordà (diputada d’Esquerra Republicana al Congrés), Gabriel Rufián (portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés) i Josep Barberà (President d’Esquerra Republicana del País Valencià).  L’acte ha començat amb la intervenció de Paco Galiano, President d’Esquerra Republicana de València, qui ha reivindicat la figura de l'alcalde i regidor republicà Vicent Marco Miranda. A més l’Aplec del Puig ha comptat amb l’actuació musical de Borja Penalba i Mireia Vives.   El Portaveu de les JERC, Gerard Gómez del Moral, ha explicat que ‘podríem ser un país derrotat com voldrien, però ningú mai s’ha donat per vençut. Si faltava la calefacció al Lluís vives, eixíeu al carrer o si tallaven la RTVV sortíeu al carrer, i és així com un país ix endavant'. Gómez ha destacat que "en assolir la república seguirem lluitant per què el País Valencià i els Països Catalans siguen lliures. Tenim un somni compartit al nord al sud, i mar enllà. Sabem-nos vencedors perquè vencedors som els que mai ens hem donat per vençuts i seguim endavant".   Per la seua part, la diputada d’Esquerra Republicana al Congrés Teresa Jordà ha recordat que "la lluita ve perquè moltíssimes persones s'hi han deixat la pell. Aquest lluita és sobre la dignitat d’un poble que vol ser un país lliure d’homes i dones lliures. El que és cert és que no ho aconseguirem sense els sobiranistes valencians, no ho farem sense somiar amb una republicana valenciana de primer ordre".   Al crit de ‘Visca Catalunya, Visquen el Països Catalans i visca la República Valenciana’ ha encetat la seua intervenció Gabriel Rufián qui ha llegit el discurs íntegre que no va poder dir en el debat d’investidura. Rufián ha recordat que l’independentisme és la única amenaça a l’statu quo que hi ha ara mateix.